Dins la historiografia medieval del Maresme, un dels autors a destacar és Joaquim Salarich i Verdaguer (Vic, 1816 - Caldes d'Estrac,1884). Tot i que va llicenciar-se en medicina l’any 1846 i va exercir la seva ciutat natal des del 1848, la seva formació humanista i catalanista va fer que col·laborés amb les publicacions “La Renaixença", "Lo Gay Saber" i "La Ilustració Catalana”. I va esdevenir cronista de la ciutat de Vic i va escriure també diverses monografies sobre la capital d’Osona: Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias (1854), Episcopologio Vicense (1864) i Calendari del Principat de Catalunya i guia de Vich (1865). De la seva biografia cal destacar també que era cosí germà de Mn. Jacint Verdaguer.
La seva relació amb el Maresme, concretament amb la població de Caldes d’Estrac, va començar degut a la seva malaltia. Per tal de buscar el guariment a l’asma que patia, es va allotjar des del 1880 a Caldes d’Estrac, a la casa d'una seva filla, Joaquima Salarich, casada amb el farmacèutic vigatà Ramon Spa i Torrent.(Camí Ral, 18), el qual era director de l'establiment d’uns reconeguts banys termals de la població. Per no abusar d’aquesta hospitalitat també s’hostatjà a la a la fonda Borràs de la vila.
Aprofitant la seva estada a Caldes no va cessar en la seva tasca intel·lectual i va publicar el llibre Apuntes para la historia de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas (1882), un inventari de la flora que, el 1894, dóna a conèixer a la revista barcelonina Crónica científica i dos opuscles més sobre els beneficis terapèutics de la hidrologia de la població: Caldetas. Apuntes sobre sus antiguos baños y sus celebradas aguas minerales (1881) i Los baños de mar y el balneario de Caldetas (1882). També va excavar en el poblat ibèric de la Torre dels Encantats, fet que comportà que alguns dels materials trobats es conservin en el Museu Episcopal de Vic.
D’aquests estudis voldria destacar els temes dedicats a la història medieval de Caldes en el llibre Apuntes para la historia de Caldas de Estrach, vulgo Caldetas, (Barcelona, 1882). El seu estil historiogràfic segueix les característiques de finals del s.XIX, utilitzant un llenguatge molt descriptiu i literari però hi comencem a trobar referències d’arxius i cites bibliogràfiques, descrivint amb notes a peu de pàgina la situació de les fonts utilitzades. Apareixen també transcripcions integres dels documents més importants en els apèndix i s’utilitzen il·lustracions amb dibuixos de plantes, alçats i detalls que ajuden a fer més atractiva i entenedora l’obra. La part més valuosa és la descripció de la creació de l’hospital de Caldes al llarg del s.XIII on permenoritza el procés de la seva creació amb una informació que encara avui dia és un referent a més de diverses llegendes de la Caldes medieval.
BibliografiaLa seva relació amb el Maresme, concretament amb la població de Caldes d’Estrac, va començar degut a la seva malaltia. Per tal de buscar el guariment a l’asma que patia, es va allotjar des del 1880 a Caldes d’Estrac, a la casa d'una seva filla, Joaquima Salarich, casada amb el farmacèutic vigatà Ramon Spa i Torrent.(Camí Ral, 18), el qual era director de l'establiment d’uns reconeguts banys termals de la població. Per no abusar d’aquesta hospitalitat també s’hostatjà a la a la fonda Borràs de la vila.
Aprofitant la seva estada a Caldes no va cessar en la seva tasca intel·lectual i va publicar el llibre Apuntes para la historia de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas (1882), un inventari de la flora que, el 1894, dóna a conèixer a la revista barcelonina Crónica científica i dos opuscles més sobre els beneficis terapèutics de la hidrologia de la població: Caldetas. Apuntes sobre sus antiguos baños y sus celebradas aguas minerales (1881) i Los baños de mar y el balneario de Caldetas (1882). També va excavar en el poblat ibèric de la Torre dels Encantats, fet que comportà que alguns dels materials trobats es conservin en el Museu Episcopal de Vic.
D’aquests estudis voldria destacar els temes dedicats a la història medieval de Caldes en el llibre Apuntes para la historia de Caldas de Estrach, vulgo Caldetas, (Barcelona, 1882). El seu estil historiogràfic segueix les característiques de finals del s.XIX, utilitzant un llenguatge molt descriptiu i literari però hi comencem a trobar referències d’arxius i cites bibliogràfiques, descrivint amb notes a peu de pàgina la situació de les fonts utilitzades. Apareixen també transcripcions integres dels documents més importants en els apèndix i s’utilitzen il·lustracions amb dibuixos de plantes, alçats i detalls que ajuden a fer més atractiva i entenedora l’obra. La part més valuosa és la descripció de la creació de l’hospital de Caldes al llarg del s.XIII on permenoritza el procés de la seva creació amb una informació que encara avui dia és un referent a més de diverses llegendes de la Caldes medieval.
- GRAUPERA, Joaquim : L’arquitectura religiosa al Maresme durant el preromànic i el romànic. Vol.1 La comarcal. Argentona, 2001. Pàgs.22-25
- LLANAS, Manel; ROIG, Bartomeu: "Figures i paisatges Caldencs, Joaquim Salarich i els Spa (amb Mossen Cinto entremig)" a Arts i lletres (http://www.artsilletres.org)
- LLANAS, Manel; ROIG, Bartomeu: "Figures i paisatges caldencs: Dr.Salarich, els Spa i mossèn Cinto” a Els tres micos de Caldes d’Estrac (http://escomar.bloc.cat/post/4806/71112)
- YLLA:CATALÀ, Miquel: "JoaquimSalarich i verdaguer, erudit metge, bon patrici, cronista de la ciutat” a Ausa, XI/110-111(1984). Patronat d’Estudis Ausonencs. pp.271-288 (http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/view/38526/38400)