El Maresme és una zona de pluviositat mitjana, però que varia segons les estacions de l’any amb un règim de pluges típic mediterrani. Hi ha un màxim enregistrat pels mesos de tardor (més de 70 l/m2 aprox.), una segona màxima més reduïda per la primavera i la mínimes a l’estiu i a l’hivern (menys de 30 l/m2 aprox . ).En quan a les temperatures solen ser suaus i benignes a causa de l’efecte amortidor del mar. Les mitjanes anuals són de 16’1ºC a Mataró i 13’8ºC a la Conreria. Les mitjanes de l’hivern solen fluctuar al voltant dels 6ºC i a l’estiu al voltant dels 25ºC, sense arribar a les fortes glaçades ni secades. Hom considera que hi ha tres elements que poden fer variar la temperatura i crear microclimes particulars: les inversions tèrmiques, les boires i l’orientació. Al Maresme, les inversions tèrmiques es produeixen al fons de les valls. L’orientació també és molt important, sempre al vessant nord, a l’obaga, les temperatures són més baixes que als vessants sud, solell.
Coral Cuadrada va afirmar en el seu Premi Iluro a l’estudiar el clima del Maresme, que en l'època medieval aquest deuria ser semblant a l’actual, ja que les dades documentals així ho afirmaven. Potser amb un xic més de pluviositat, deguda a la vegetació, sens dubte més abundant. Malgrat tot, hom admet que a l'etapa medieval hi va haver una etapa de clima suau, el que s'anomena Òptim Climàtic Medieval.
Els cursos fluvials de la comarca solen ser rieres i torrents curts, que a la major part de l’any solien estar secs. Les pluges torrencials convinades amb la pendent de les falles perpendiculars de la Serralada Litoral provoquen fortes rierades sobretot a la tardor i primavera.
Les rieres més grans d’aquest territori són les rieres d’Argentona, la d'Arenys-Vallalta i La Tordera, que apareix documentades des d'antic. En la confirmació de privilegis de Lluís ‘el quec ‘ a la Seu de Barcelona l’any 878 cita entre els béns dotats la capella de Sant Martí,cita “...iuxta rivo d’Argentona". El seu cabal no és perenne però en temps de pluges gràcies a la quantitat de rieres i torrents que té com a afluents, la seva corrent dura molts dies.
A
part de les esmentades, hi ha les rieres de Tiana, d’Alella, de Teià, de Premià, de Vilassar, de Cabrera, de Cabrils, d’en Cintet, d’Agell, de Clarà, d’Órrius, de Dosrius, de Pins, de Riudemeia, de Lledó, de Cirera, de Valldeix o Sant Simó, de Mata, la de Llavaneres, de Catà, de Vall, el Balís, la de St. Vicenç, la de Caldes o Torrentbó, dels Oms, Sant Pol, Calella, Pineda, etc, de cabal més curt, i una gran quantitat de torrents.
Aquestes rieres van ser utilitzades a l’època medieval com a fites de partió de terrenys, com a nuclis d’atracció de població per l’aprofitament de l’aigua (poblacions, recs, molins...) i per vies de comunicació. Aquests dos últims elements fan que els senyors feudals intentessin controlar-les per fer valer els seus privilegis sobre la canalització de l’aigua, l’ús de les fonts i el control de les vies de comunicació.
Les rieres més grans d’aquest territori són les rieres d’Argentona, la d'Arenys-Vallalta i La Tordera, que apareix documentades des d'antic. En la confirmació de privilegis de Lluís ‘el quec ‘ a la Seu de Barcelona l’any 878 cita entre els béns dotats la capella de Sant Martí,cita “...iuxta rivo d’Argentona". El seu cabal no és perenne però en temps de pluges gràcies a la quantitat de rieres i torrents que té com a afluents, la seva corrent dura molts dies.
A
part de les esmentades, hi ha les rieres de Tiana, d’Alella, de Teià, de Premià, de Vilassar, de Cabrera, de Cabrils, d’en Cintet, d’Agell, de Clarà, d’Órrius, de Dosrius, de Pins, de Riudemeia, de Lledó, de Cirera, de Valldeix o Sant Simó, de Mata, la de Llavaneres, de Catà, de Vall, el Balís, la de St. Vicenç, la de Caldes o Torrentbó, dels Oms, Sant Pol, Calella, Pineda, etc, de cabal més curt, i una gran quantitat de torrents.Aquestes rieres van ser utilitzades a l’època medieval com a fites de partió de terrenys, com a nuclis d’atracció de població per l’aprofitament de l’aigua (poblacions, recs, molins...) i per vies de comunicació. Aquests dos últims elements fan que els senyors feudals intentessin controlar-les per fer valer els seus privilegis sobre la canalització de l’aigua, l’ús de les fonts i el control de les vies de comunicació.
Per a més informació:
- CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
- CUADRADA, Coral: “El marc històric” a a Catalunya romànica. Vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992. Pàgs.435-466
- GRAUPERA, Joaquim: “L’organització de l’espai en el Maresme medieval.” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm.10 (novembre 1994). Pàgs.3-9
- Fotos: Joan Miquel
