El patrimoni medieval del Maresme escenari de "Estelades al Cim"

El passat diumenge 8 de setembre a les 12 del migdia, en el marc dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, i per escalfar motors de cara a la Via Catalana, es va proposar, per parr del "Col.lectiu Estelades al Cim" realitzar una ascensió simultània a tots els cims de Catalunya  per tal de cobrir d'estelades els punts més alts i emblemàtics del nostre país.

La gent que va voler participar en aquest projecte només calia tenir-ne ganes de pujar a un cim de Catalunya amb una estelada al coll i fer-s'hi una foto, la qual s'havia de compartir a través de la pàgina web http://www.esteladesalcim.cat

El patrimoni medieval del Maresme hi va ser representat en el castell de Burriac (Cabrera de Mar); el castell de Palafolls; Montcabrer i el castell de Montpalau. Evidentment, altres cims del Maresme sense patrimoni medieval també van tenir la visita d'estelades.

Jo vaig participar amb la meva família al Puig de les Cadiretes de Tossa de Mar.

Gran quantitat de gent va omplir d'estelades el Castell de Burriac

El cim de Montcabrer

Burriac des del cim de Montcabrer

En el cim del castell de Palafolls

Uns 30 veïns de Pineda i Calella també al castell de Montpalau. Al fons, al Turó de la Guàrdia també hi havia estelades.

La meva família i jo al Cim de les Cadiretes de Tossa de Mar

Presentació del llibre «L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Orígens de Canet de Mar» a càrrec del Centre d’Estudis Canetencs.

El passat 30 de juny de 2013 es va presentar el llibre «L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Orígens de Canet de Mar» a l’Aula Magna del Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT - Escola de Teixits) de Canet de Mar. L’acte hi van intervenir Carles Sàiz, Raquel Pérez, Gemma Martí, Sergi Alcalde i Maite Carbonell i va estar organitzat pel Centre d'Estudis Canetencs, Edicions “els 2 Pins” i Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar.

Com vàrem explicar en un article anterior sobre les excavacions a l’ermita de Sant Pere, el llibre presenta els resultats i les conclusions d’aquella recerca arqueològica. El Centre d’Estudis Canetencs va guanyar, fa un any, la VII Beca Raimon Bonal i de Falgàs amb l’objectiu de localitzar les restes de l’ermita de Sant Pere de Romeguera i poder documentar l’origen alt medieval de Canet de Mar.

En el treball publicat es pot seguir l’origen medieval de la població on l’ermita de Sant Pere de Romeguera i la casa forta de Canet tenen un paper important en la vertebració del territori.

En època alt medieval, la vall dels Canet depenia de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta però com que el nucli de la Vall de Canet quedava lluny de la sagrera parroquial, l’ermita de Sant Pere de Romeguera deuria satisfer les funcions espirituals bàsiques als vilatans del barri de Canet. Per la seva banda, segons Carles Sáiz, un dels autors del treball, “...en un origen, la Casa forta de Canet era un petit mas que anys després es va fortificar amb una torre de planta rectangular, és el que es coneix com e model de mas-torre del segle XII- i posteriorment es completà amb una força o recinte emmurallat...”

Sobre les etapes de l’ermita, es pot afirmar a partir de la recerca feta per l’equip de CEC, que la referència documental més antiga sobre aquest edifici data de l’any 994 i apareix esmentada sota l’advocació de Sant Feliu. No serà fins a finals de segle XIII o a inicis del XIV que es produeix un canvi i apareix el topònim de Sant Pere de Canet per designar-la.

El pas següent va tenir lloc l’any 1461 quan els habitants de la vall van demanar permís al bisbe de Girona per erigir una nova església, que es va erigir davant l’actual Santuari de la Misericòrdia. No sabem quan temps es va tardar a construir la nova església, però un cop acabada va substituir la primitiva de Sant Pere. L’ermita de Romeguera encara restava dempeus al segle XVII va començar a funcionar com a dependències agrícoles del Mas Vendrell. A partir del segle XVII s’inicià un procés de degradació que es perllongà durant el segle XVIII fins a pràcticament desaparèixer a finals del segle XIX. Malgrat l’intent de la família Montaner de reconstruir l’ermita l’any 1911, les obres no van començar mai i el poc que quedava, una paret de pedra mig enrunada, va ser totalment mutilada el 1947. 

Fa no encara nou mesos, quan el Centre d’Estudis Canetencs va localitzar les seves restes de la construcció i l’han rescatat de l’oblit.

Per a més informació:

http://www.carlessaiz.com/2013/06/presentacio-de-sant-pere-de-romeguera.html

Carles Sàiz, Raquel Pérez, Gemma Martí, Sergi Alcalde i Maite Carbonell.     Fotos: Alfons Viñas 

Públic assistent a l'acte. Fotos: Alfons Viñas 

Vilassar de Dalt ret homenatge a l’historiador Mn. Josep Mas amb una conferència i una exposició.

El passat dissabte 27 de juliol de 2013, a 2/4 de 6 de la tarda, va tenir lloc la conferència "Mossèn Josep Mas i Domènech, Vilassar i els Sants Màrtirs" a càrrec de Josep Samon a la Cisa, en el marc de la festivitat de sant Joaquim i santa Anna, patrons de la gent gran, en un acte organitzat per la parròquia de Premià de Dalt i l'Associació de la Gent Gran i en el qual hi van assistir unes quaranta persones.

Aquesta conferència era una actualització de la que Josep Samon va impartir 25 d'abril de 2010 a la sala d'actes del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (can Banús). En aquesta ocasió, l’acte va estar organitzat per la Parròquia de Sant Genís de Vilassar i la Confraria dels Sants Màrtirs amb la col·laboració del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. La conferència, que va ser presentada per Maria Teresa Prats Brasó, presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs de la Parròquia de Sant Genís de Vilassar, va anar acompanyada d'una exposició que recollia diverses fotografies, part de la seva obra publicada i documentació personal força interessant per fer-se una idea de la importància del personatge. La majoria de documents van ser localitzats per Josep Samon a la casa del fill d'un nebot seu, darrer membre de la família i actualment es custodien al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El fet de documentar-se per la conferència va possibilitar, entre altres coses, la identificació del nínxol on reposen les seves despulles, ja que durant molts anys havia estat oblidat. Aquest fet va originar que el diumenge 16 de maig de 2010, en el cementiri de Vilassar de Dalt, la Confraria dels Sants Màrtirs celebrés un ”acte de dignificació” del nínxol de Mossèn Josep Mas i Domènech en motiu del 68 aniversari del seu traspàs.Mn. Josep Mas i Domènech (1860-1942) va néixer a Premià de Dalt concretament a la masia de can Riera de Sant Mateu propera a la capella romànica. Segons Josep Samon, "...la placa que hi ha a la façana de la casa ermita de la capella és errònia i configura un petit "fals històric". Els pares de Mn. Mas eren els ermitans de Sant Mateu; la mare era molt jove, només tenia 18 anys, i era filla de Vallromanes. En la imminència del part, va voler tenir l'infant a la casa paterna, però no arribà més enllà de can Riera, on nasqué el petit Josep i on al cap de poques hores moria la mare. Era l'1 d'agost del 1860. L'endemà, a Premià de Dalt, fou batejat l'infant i sepultada la mare. L'infant fou confiat als avis i ties paternes, que a l'ensems eren ermitans de la Cisa. Ho foren fins el 1869, que hagueren de deixar la Cisa i llavors vingueren a viure a Vilassar, on sempre més hi tingué residència Mn. Mas, entesa aquesta residència amb totes les salvetats dels anys al seminari, primer, i del seu ministeri sacerdotal, després."

Va treballar com a arxiver de la Catedral de Barcelona i va ser membre de la reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. A nivell eclesiàstic va ocupar càrrecs d'importància com a beneficiat arxiver a la Catedral de Barcelona des del 1900 i en l'acollida i ensenyament infantil com a Prior de la Casa dels Infants Orfes de Barcelona.Va publicar tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què hi destaca la publicació de fonts documentals indicant sempre la localització dels documents en notes a peu de pàgina. Cal esmentar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (1906-21), en tretze volums, que contenen, entre altres, les rúbriques dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona.
Els 13 volums de les Notes històriques del Bisbat de Barcelona i una gran quantitat d’articles, a banda de les seves notes inèdites conservades a l’Arxiu de Ca l’Ardiaca, serveixen per documentar moltes capelles del Maresme i del bisbat de Barcelona.
La seva obra historiogràfica és especialment interessant per la documentació aportada sobre moltes capelles del bisbat de Barcelona, fet que va venir reforçat per la seva tasca en la conservació i ordenació d'arxius del bisbat. Com a investigador va consultar els fons documentals dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat dels quals, amb molta generositat, va posar a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat. [Per consultar l’Inventari]
La historiografia de Mossèn Mas ens porta més a una necessitat de pietat popular de documentar elements de fe, com capelles, retaules etc. A aquest autor li va influenciar la publicació per part de Mn. Josep Gudiol de Vic, del llibre Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902). Aquest llibre pretenia formar als eclesiàstics catalans sobre el patrimoni de l’església dins els seminaris diocesans, però es va convertir en manual dels investigadors religiosos de l’art. 
Va morir i va ser enterrat a Vilassar de Dalt als 82 anys on se'l recorda especialment pel seu treball al voltant de les relíquies dels Sants Màrtirs. En aquest sentit, el 1908 va escriure, editar i sufragar el llibre Nota Històrica de les Relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. L’any 1920 va fer restaurar a càrrec seu la pintura i els daurats del gran retaule-reliquiari dels Sants Màrtirs, com a preparació de la celebració del III Centenari del trasllat de les Relíquies dels Sants Màrtirs de Càller a Vilassar (1623-1923) en el qual ell va participar activament. L’any següent, el 1924, com a delegat del bisbe de Barcelona, va portar a terme la reautenticació de l’antic retaule-reliquiari dels Sants Màrtirs a més de sufragar un petit reliquiari personal dels Sants Màrtirs, que segurament el va acompanyar fins a la seva mort.

Sobre el patrimoni artístic del Maresme cal destacar les publicacions següents:

• MAS, Josep (1908). Nota històrica de la Mare de Déu de la Cisa. (Premià de Dalt). Barcelona; Impremta Tipogràfica Canònica. 
• MAS, Josep(1908). Goigs de Sant Feliu d’Alella.Edició Facsímil de l’original impresa el 1993. Alella: Parròquia de Sant Feliu.
• MAS, Josep (1909). “La parròquia de Sant Feliu d’Alella” a Notes històriques del bisbat de Barcelona, vol. III . Barcelona: Societat General d’arts gràfiques. Pàgs. 1-56
• MAS, Josep (1912). “Notes sobre antichs pintors a Catalunya” a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 6 (1911-12)
• MAS, Josep (1913). “Notes d’esculptors antics a Catalunya” a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 7 (1913)
• MAS, Josep (1921). Nota històrica de l’Església Parroquial de Sant Vicens de Llavaneres, bisbat de Barcelona. Barcelona, 1921
• MAS, Josep, (1921). “Antigüetat d’algunes esglésies del Bisbat de Barcelona, I” a Notes històriques del Bisbat de Barcelona, vol.XIII. Barcelona: Tip.Catòlica Pontificia.
• MAS, Josep (1996). Edició commemorativa del Mil·lenari de la Cisa. 2ªEdició, corregida i ampliada . Argentona: L’Eixarnador. (El Montalt, 26)

Per a més informació sobre Mossèn Josep Mas:

• MOREU REY, Enric (1980). Els treballs històrics de mossèn Josep Mas i Domènech: (bibliografia). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana (Col·lecció de la Fundació Salvador Vives Casajuana, vol.64)

Per a més informació sobre l’acte: http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/04/conferencia-sobre-mn-josep-mas-i.html

 (Nota: voldria agrair a l'historiador Josep Samon les notes aclaratòries per la confecció d'aquest article)

Maria Teresa Prats Brasó, presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs de la
 Parròquia de Sant Genís de Vilassar, presentant l'a conferència impaqrtida el 2010.[Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]

Josep Samon impartint la conferència "Mossèn Josep Mas i Domènech, Vilassar i els Sants Màrtirs" l'any 2010.[Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]

Públic assistent a l'acte. [Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]

Detall d'una de les vitrines de l'exposició dedicada a Mn.Mas [Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]

Vilazari 2013 (3): Conferència « El Maresme sota el domini dels Desbosch. Castells de Vilassar i de Burriac», a càrrec de la Dra. M. Assumpció Zapata

El dimecres 3 de juliol de 2013 va tenir lloc la segona de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L’Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, va ser l’encarregat de presentar a la Dra. Assumpció Zapata. 

La Dra. M. Assumpció Zapata va estudiar a fons la jurisdicció dels castells de Burriac i Vilassar en època moderna. Els seus estudis han estat recollits en dos llibres fonamentals per entendre aquest període. En primer lloc, la seva tesi de llicenciatura “Les jurisdiccions locals en el pas de l'edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia Desbosch” va ser un treball presentat al Departament d'Història Medieval i Moderna de la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància) i dirigit pel Dr. Juan A. Sanchez Belen. L'estudi fou mereixedor de l'accèssit al Premi Iluro l'any 1997. Posteriorment, un segon treball a destacar va ser la seva tesi doctoral “La Baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l'edat moderna” que també va ser mereixedora del Premi Iluro en la convocatòria del 2003.

Al principi de la conferència va tenir un emotiu record per la figura de Julià Lladó, justament un dels seus dibuixos sobre els esmentats castell il·lustra la portada del llibre del premi iluro. 

La jurisdicció del castell de Vilassar en l'edat moderna va continuar estant a mans de la família Desbosch, la qual es va anar emparentant amb altres nissagues, els Oms Santa Pau, els Copons etc. La conferenciant va descriure en tot detall els diferents elements del règim senyorial, com la senyoria jurisdiccional, els monopolis dels senyors (molins, fargues, taberna, carnisseries, ribatge.... ), les rendes eclesiàstiques que pagaven els pagesos (delmes, censals...), tot explicant els conflictes de jurisdiccions que va ocasionar amb els propietaris pagesos locals i els menestrals que s’havien erigit en el nou poder local de la “Universitat del Terme” . També va fer esment a la tasca portada a terme pels batlles, els quals es podien diferenciar entre els que actuaven a compte Desbosch i els oficials reials, malgrat que ambdós convivien plenament.

Públic assistent a l'acte

Enric Subiñà durant la presentació

La Dra. A. Zapata durant la conferència

Vilazari 2013 (2): Conferència « Vida quotidiana al Maresme baixmedieval (segles XIII-XV) », a càrrec de la Dra. Montserrat Richou.

El dimarts 2 de juliol de 2013 va tenir lloc la primera de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El Dr. Pere Benito, com a representant de l’organització del Festival, es va encarregar de presentar a la Dra. Montse Richou. 

El tema principal de l’exposició era un resum, a grans trets, de la tesi doctoral que la Dra. Richou va presentar el 26 d’octubre de 2007 sota el titol de « El Baix Maresme a l’època Baix Medieval». Tesi doctoral dirigida pel Dr. Antoni Riera i Melis del Departament d’Història Medieval, de Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i publicada a Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) (B.56656-2007 /978-84-690-9804-2).

Va iniciar la conferencia amb una caracterització de la societat medieval, basada en un diferenciació dels oratores (els que es dediquen a la pregària), els belatores (els que es dediquen a la defensa militar) i els laboratores (que es basen en la seva força de treball). Després va caracteritzar l’espai amb les sagrera i els masos i els seus espais, per passar tot seguit a descriure les relacions familiars i professionals (tipus de contractes i els objectes que hi apareixen etc). Finalment va tractar el tema del matrimoni amb la tipologia de contractes matrimonials i el món de la mort i tot el que se li relaciona, els testaments, els sepelis etc.

En definitiva, la seva xerrada va servir per situar en l’imaginari col·lectiu com deuria ser la vida d’un vilasserenc en època medieval i per poder comparar així, tot allò que ens hi apropa i tot allò que ens hi diferencia.

Presentació de l'acte a càrrec del Dr. Pere Benito

La Dra. Montserrat Richou en un moment de la conferència.

El públic assistent a l'acte.

Moment del col.loqui final.

L’extinció de la comunitat a Clarà en el 6è col•leccionable de l’Aplec 2013

El passat diumenge 30 de juny de 2013 es va celebrar una nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística oficiada pel rector d’Òrrius Mn. Jaume Castellví, a la capella prioral on es van poder cantar els goigs al final de la missa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el sisè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta sisena edició del col·leccionable tracta el tema de la dissolució de la comunitat en el s.XVI.

Durant el s. XVI, la vida del cenobi es redueix a unes propietats que generen unes rendes i desapareix la comunitat. El priorat queda regit per un prior comendatari que ni tant sols resideix a Clarà. Entre el 1518 i el 1526 tenim documentat a Joan Llàtzer com a prior. Aquest era prevere i canonge de la catedral de Tarragona i alhora rector de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 

El dia 1 de març de l’any 1522, Joan Llàtzer, com a prior de Sant Pere de Clarà, va arrendar la casa del priorat a favor de Josep March d’Argentona per tal que aquest li controlés i li administrés les rendes i les propietats dependents del cenobi.

L’extinció de la comunitat de Sant Pere de Casserres i de Sant Pere de Clarà, porta a la vinculació d’aquests patrimonis a altres comunitats actives per poder gaudir de les seves rendes. D’aquesta manera, Sant Pere de Casserres des de l’any 1573, serà unit per rei Felip II al Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona. Posteriorment, l’any 1561, hi haurà la pretensió d’agregar-lo al Seminari de Barcelona per part del bisbe de Barcelona, Guillem de Caçador (1510-1570) però no ho aconseguirà. Aquest mateix bisbe, l’any 1567, posant en vigor les disposicions del Concili de Trento, va adjudicar el priorat al Seminari d’Estudiants Pobres de la Diòcesi de Barcelona perquè les seves rendes servissin per finançar-lo.

Tots aquests intents no van impedir la decadència del priorat, el qual va anar perdent propietats lentament. Segurament l’import de la venda d’aquests masos i finques degué servir per pagar alguns dels deutes contrets. Com a exemple d’aquesta pèrdua de patrimoni podríem citar la venda d’un mas i les seves terres, el 24 de març del 1579, per part de Pere Busquets, canonge de la Seu de Barcelona i prior comendatari de Sant Pere de Clarà a Bernat de Julià de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. 

Missa a la capella

Mn.Jaume Castellví oficiant la missa en honor a Sant Pere

Pilar Figueras i Joaquim Graupera en el moment de presentar el sisè col.leccionable

Públic assistent a l'acte

Públic assistent a l'acte

Ballada de sardanes.

Adéu o arreveure Grup d’Història del Casal

El passat dissabte 25 de maig del 2013 va tenir lloc l’Assemblea Ordinària de socis del Grup d’Història del Casal de Mataró. En la mateixa vaig comunicar la meva decisió d’abandonar el càrrec de vocal de la Junta Directiva, fet que va ser aprovat.

Els motius pel qual he arribat a prendre aquesta decisió es basen en la dificultat de compaginar la meva vida familiar i laboral amb les tasques del Grup, a banda, de les obligacions que he anat contraient amb altres entitats, com ara Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans, que en aquests moments em demanen molta més atenció.

Fa ara 27 anys vaig tenir el plaer de col·laborar en la fundació del Grup d’Història del Casal. En aquella època ens movia la inquietud i les ganes de fer coses per divulgar la història i el patrimoni de Mataró i el Maresme.

El GHC ha estat una escola per mi. He après molt sobre coses que desconeixia:  l’organització d’actes; com portar una entitat; sobre les diferents formes de plantejar els temes que han mostrat tots els historiadors que han passat durant aquest anys a fer xerrades i un llarg etc.... Hi ha hagut moments durs que han fet necessari un sobreesforç important (com el cas de la confecció de l’Estendard de Ripoll) però la majoria de records que me’n porto son records agradables i positius, sens dubte. El més positius són les amistats que he fet que en són moltes i moltíssims bons records.  Voldria donar les gràcies a tots aquells que han fet possible tot això, que en sou molts i per por a no descuidar-me a ningú, preferiria no citar-vos personalment.

Ara però és el moment de dir ADÉU. Crec que el GHC necessita noves veus, noves cares i nova força. Se’ns dubte que estaré disponible per tot allò que necessitin, segons sigui la meva disponibilitat en aquell moment. Per això, puc dir ARREVEURE ja que la meva voluntat és de seguir col·laborant amb el Grup amb tot allò necessari, des de la rereguarda i evidentment penso continuar col·laborant com la resta de socis.

Me’n vaig amb el plaer de la feina ben feta, que és molta i amb la idea que una gran part dels objectius inicials que ens vàrem proposar s’han acomplert amb escreix.

Es per tot això que no dic un adéu definitiu sinó un arreveure i un fins sempre.

Membres de la primera junta del GHC el 1986. D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Imma Bassola, Joaquim Graupera, Lluïsa Lairet, Carme Espriu, M.Josep Castillo, Emilio Rodríguez, Antoni Llamas i Josep Ramis.

Foto de comiat amb alguns membres de la junta actual del GHC (Assemblea del 25 de maig del 2013). D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Joaquim Graupera, Núria Gómez, Lluïsa Lairet, Jaume Vellvehí, Antoni Llamas i Joan F.Clariana.

Restituïda a Santa Maria de Mataró la lauda paleocristiana del s.V

Ahir, dissabte 2 de febrer de 2013 es va oficiar la cerimònia inaugural de la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria de Mataró. Aquesta peça, datada al segle V i descoberta l'any 1958 per l'arqueòleg Marià Ribas, és important perquè documenta per primer cop l’existència del cristianisme a la nostra ciutat.

L’acte va estar presidit per l’alcalde  Joan Mora, el regidor de cultura Joaquim Fernàndez i el director del Museu Arxiu de Santa Maria Nicolau Guanyabens. També hi va ser present Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, que va ser l’entitat encarregada de restaurar-la.

Després dels diferents parlaments de les autoritats es va procedir a l’acte de benedicció de la peça i de la nova ubicació a càrrec del rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Segimon Garcia, en el marc de la festa de la Mare de Déu de la Candelera que es celebrava aquest cap de setmana com a titular de la parròquia.

La lauda, que abans estava situada a la cripta de la capella dels Dolors, ocuparà a partir d’ara l'antic baptisteri de la basílica per poder ser exhibida al públic. El nou emplaçament, amb més garanties de conservació, farà la peça més visible i més accessible als visitants que la podran veure sempre que l’església estigui oberta a través d’una reixa i amb il·luminació contínua de 10 a 13 h i de 18 a 20,30 h o es podrà entrar a l’estança quan hi hagi visites guiades.

Per a més informació :

• Sobre la peça restaurada: http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/CRBMC/pdf/Arxiu/Lauda.pdf
• Sobre la restauració: http://quimgraupera.blogspot.com.es/2012/05/restauracio-de-la-lauda-sepulcral.html

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]

Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]

Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]

Espai expositiu.  [Fot.Joaquim Graupera]

Es publiquen les actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme.

El passat divendres 11 de gener de 2013 es va presentar en la Casa Gòtica d’Argentona el llibre de les actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval que es van celebrar el febrer de 2011. La presentació es va realitzar en el marc de la inauguració de l'exposició El món agrari a les terres de parla catalana organitzada pel Centre d'Estudis Argentonins “Jaume Clavell”  i va anar precedit per la conferència L'Agricultura a Catalunya avui i demà, a càrrec de Pep Riera, pagès i ex Coordinador General d'Unió de Pagesos.  L'acte va estar organitzat conjuntament pel Centre d'Estudis Argentonins “Jaume Clavell” i el Grup d'Història del Casal amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Argentona.

El llibre L’Arqueologia medieval en el Maresme. Actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval és el número 94 de la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal que actualment és un sol número anual. Com hem dir, aquest volum del 2011 recull les ponències i les comunicacions presentades en les V Jornades. Com en eles actes anteriors, en format paper podem trobar els resums de les mateixes i al final del llibret hi ha un CD amb els articles sencers en pdf i les fotos de tots els actes realitzats en les Jornades. També recull els arxius d’àudio dels dos programes de ràdio que paral·lelament es van emetre en el programa  El Racó del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesos en la mateixa setmana de les Jornades i que tractaren també temes d’època medieval. El llibret també recull, al final, el debat on-line de les Jornades i el resum anual d’activitats del GHC.

Felicitem als companys del Grup d’Història del Casal per aquesta nova aportació que enriqueix el coneixement que tenim sobre el patrimoni medieval de la nostra comarca.

Contingut del llibre:

Presentació

Ponències

Josep M. Vila i Carabasa La recerca en arqueologia medieval a Catalunya:

passat, present i perspectives de futur

Joaquim Graupera: La recerca arqueològica en el Maresme Medieval

Enric Subiñà i Coll: Valoració del patrimoni arqueològic medieval del Maresme

Jaume Vellvehí i Altimira: El patrimoni medieval del Maresme en els museus

Enric Subiñà - Joaquim Graupera: Visita comentada pel patrimoni medieval d’Argentona

Comunicacions

Àmbit 1: l’Arqueologia medieval en el Maresme

Alexis Serrano Méndez: In memoriam Manel Riu i Riu. Precursor de l’arqueologia medieval científica a Catalunya

Enric Subiñà i Coll - David Farell i Garrigós: L'arqueologia i el patrimoni medieval d'Argentona

Joan Carles Alay - Joan Francesc Clariana: Notícia sobre una suposada galera medieval a la costa de Vilassar de Mar (El Maresme)

Joaquim Graupera Graupera: L’arqueologia dels paraments i del patrimoni edificat com a model per a l’anàlisi de les fases constructives d’alguns dels edificis medievals del Maresme: el campanar de Sant Julià d’Argentona, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el castell de Vilassar i la capella de Sant Mateu de Premià.

Joan-Carles Alay i Rodríguez: El Castell de Burriac (2008-2010): Les pintades i el Llamp

Àmbit 2: Edat Mitjana i Moderna (tema lliure)

Joan Bou i Illa - Jaume Vellvehí i Altimira: Sis forns de calç del terme municipal de Tordera (Maresme): L’Església,Ca l’Aulet o Jofre, Can Casellas, Can Pica i Can Marquès

Montserrat Richou i Llimona: Contribució a l’estudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda de la casa de Cabrera i altres drets (1392)

Benet Oliva i Ricós: Els Sala: entre vidriers i remences

Alexandra Capdevila Muntadas: Actes per a la proclamació del rei Lluís I a Mataró.

Antoni Llamas i Mantero: L'Auto de Fe. Un exemple de la concreció visible del poder inquisitorial.

Pantalla inicial del CD amb el seu contingut

Toni Marí: El Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral.Un recurs a l’abast de tots als aficionats a la història local

Jornades on-line

Cloenda

Crònica d’activitats i notícies

Contingut del CD

Per a més informació:

• Sobre el llibre: http://www.ghcmataro.org/
• Sobre les ponències i comunicacions: http://jornadeshistoriamaresme.blogspot.com.es/
• Si esteu interessats en adquirir les actes us podeu adreçar a: info@ghcmataro.org

Jaume Vellvehí, President del GHC, durant la presentació del llibre. [Fotografia: Llorenç Soldevila - CEA]

Públic assistent a l'acte [Fotografia: Llorenç Soldevila  - CEA]