Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art Gòtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art Gòtic. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 d’octubre del 2018

La història de les cartoixes de Sant Pol i Montalegre al Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans a la UB


El passat dijous 11 d’octubre de 2018, a les 16:30 hores, la Sala de Juntes de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, va tenir lloc la primera trobada del Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans, on hi van intervenir Robert Álvarez Masalias, Alfredo Chamorro Esteban i Xavier Pérez Gómez, amb comunicacions sobre diverses èpoques i àmbits temàtics de la Província Cartoixana de Catalunya. 
La Cartoixa de Sant Pol hi va ser present amb la comunicació «El Castell de Sant Pau del Maresme. De l’abadia benedictina de Sant Honorat de Lerins a la Cartoixa d’Scala Dei» presentada per Robert Álvarez Masalias i la Cartoixa de Montalegre amb les comunicacions d' Alfredo Chamorro Esteban, «La Cartoixa de Montalegre a inicis del segle XVIII: un monestir català després de la Guerra de Successió» i la de Xavier Pérez, Gómez sobre «La Unión Agrícola, empresa cartoixana».
Tal com explica el Dr. Diego Sola via el Blog Historiant, historiant,… aquest grup de recerca, vinculat als departaments d'Història Medieval, Història Moderna i Paleografia i Diplomàtica de la UB, neix d’una necessitat i un interès dels seus integrants pel món cartoixà: entre els ordes religiosos principals de la història occidental, la Cartoixa, un orde de monjos ermitans, fundada per Bru de Colònia el 1084, i que en mil anys d’existència gairebé no ha patit canvis en la seva forma de vida, ha estat dels menys estudiats per la seva naturalesa i idiosincràsia tancada, aïllada. 
A Catalunya, va arribar-hi el 1163 amb la fundació de la Cartoixa d’Escala Dei, al Priorat (que perviurà fins al 1835), però la seva presència va ampliar-se al llarg dels següents segles: Sant Pol del Maresme (1270-1434), Vallparadís de Terrassa (1345-1414) i Santa Maria de Montalegre (1415-actualitat). Al Regne de València cal recordar la importància de Portaceli, fundada el 1272, Valldecrist de Sogorb (1385-1835) i la d’Aracristi prop de València; i a l’Aragó, la d’Aula Dei, fundada el 1564. 

dilluns, 23 de juliol del 2018

Mor l'historiador de l'art Joaquim Garriga vinculat a l’estudi de l’art del renaixement

El passat 21 de juliol de 2018 va arribar la trista notícia de la mort del Dr. Joaquim Garriga i Riera (Malgrat de Mar, Maresme, Catalunya, 17 d'agost de 1945). Va ser un historiador de l'art català, especialista en l'art del Renaixement, especialment a Europa, Itàlia i Catalunya. 
Era diplomat en arqueologia cristiana (Institut d’Arqueologia Cristiana, Roma, 1969), i llicenciat en teologia (Universitat Gregoriana, Roma, 1970), llicenciat en història de l’art (Universitat de Barcelona, 1975; Premi Extraordinari de Llicenciatura) i doctor per la mateixa Universitat amb la tesi «Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya» (1990, amb la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat). Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1976-1977 i 1995-1996) i de Girona (1996-1997 i 2014-2015). Ha estat professor titular d’universitat (1992), catedràtic d’història de l’art modern (1996) i professor emèrit des de l’1 d’octubre de 2015. Ha rebut la Distinció de la Qualitat de la Pràctica Docent de la Universitat de Girona 2011-2012 (18 de gener de 2013). 

D’altra banda, entre el 1985 i el 2017 ha presentat una trentena de ponències o comunicacions a congressos nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres amb aportacions lligades a les seves recerques. També ha estat membre del consell de redacció de diverses revistes i butlletins i ha estat membre del Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1991-1993), de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya (1990-1997) ; de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona (1997-2005); del Consell Assessor del Museu de Montserrat (Abadia de Montserrat, des del 1985) ; de la comissió tècnica per al projecte de reforma del Museu Frederic Marès (Ajuntament de Barcelona, 1991-2011; del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, de Barcelona (des del 2002) i ha estat membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica), des del 17 de juny de 2002. 



El gran volum d’obres d’art conservades i documentades de l’època del renaixement al Maresme l’ha convertit en una persona d’obligada referència en el seu estudi. Apareixen àmplies referències a aquestes en els seus llibres i escrits. A tall d’exemple, L’època del Renaixement, s. XVI (Barcelona, 1986), amb una reflexió associada (Revista de Catalunya, Barcelona, 1987); «L’arquitectura religiosa gòtica del s. XVI», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. II (Barcelona, 2003).  També cal fer constar les referències als retaules del Maresme al catàleg editat conjuntament amb el Dr. Joan Bosch Ballbona: De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, (Museu d'Art de Girona, 1998).
També editar treballs monogràfics amb obres vinculades a promotors lligats a la comarca com els Desplà (Girona, 1988) i obres monogràfiques  de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar (Barcelona, 2004); el retaule del Corredor (Locus Amoenus, 2002) o bé la trajectòria d’autors que han treballar en retaules del Maresme com Joan de Tours (Valladolid, 1995) o bé Joan de Borgonya (Madrid).
La seva aportació més recent referent al Maresme va ser l’estudi i localització de les diferents parts conservades del retaule Major de Dosrius (Duos Rios, vol.3 .Dosrius, 2017). 
Va ser una persona que havia seguit els meus treballs i havíem tingut ocasió diverses vegades de comentar aspectes varis de l’art del Maresme a l’etapa del Renaixement. 
Crec que trobarem a faltar les seves valuoses aportacions i la seva presència. Descansi en pau.

Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera]
Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera]

dilluns, 9 de juliol del 2018

Reformes i nou espai expositiu sobre la història de l'indret al Santuari de la Sisa (Premià de Dalt)

El passat divendres 25 de maig de 2018 es va celebrar un acte al Santuari de la Sisa (Premià de Dalt) per tal de inaugurar les obres de reforma arquitectònica del conjunt (façana del temple i casa de l’ermità) i els espais destinats a ús públic (sala d’actes, sala d’exposicions, i sala museïtzada o centre d’interpretació del santuari). Amb les obres també s’han acondicionat els entorns. 

L’acte va consistir en un acte litúrgic presidit pel Emm. I Rm. Sr. Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona. Amb l’església plena a vessar. En acabat l’ofici, es va procedir a la inauguració del centre d’interpretació amb parlaments de les autoritats, entre elles Mn. Josep Colomer, rector de la parròquia de Premià de Dalt. 
L’espai, situat al costat del nou restaurant, consta d’uns plafons que expliquen la història del santuari i de l’entorn. S’hi exposen unes quantes peces emblemàtiques, en vitrines i penjades a les parets: un antic vestit de la Verge, documents, exvots i altres materials diversos. 
Al finalitzar l’acte, hi va haver un refrigeri per tots els assistents, ofert pel restaurant, i cants d’havaneres a la terrassa. 
Com a record han donat als assistents un punt de llibre de record. 
[Agraïm la informació sobre l’acte facilitada per la Dra. Lluïsa Amenós]


Acte de inauguració de les reformes per Mn. Colomer [Fotografia L.Amenós]
Acte de inauguració de les reformes per Mn. Colomer [Fotografia L.Amenós]
Punt de llibre lliurat com a recordatori de l'acte [Fotografia L.Amenós]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]
Sala d'exposicions permanent [Fotografia J.Graupera]

diumenge, 8 de juliol del 2018

Artistes i contractes, nou article sobre l'art medieval del Maresme a la revista "Lambard" d'Amics de l'Art Romànic (IEC)

El passat dilluns, 28 de maig de 2018, a les 19.00 hores, a la Sala Pere i Joan Coromines, de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona), es va presentar el volum 26 de la revista d'Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, Lambard: estudis d'art medieval, corresponent al curs acadèmic 2014-2016. 
L'acte, presentat per l'editora de la revista, la Dra. Francesca Español, Presidenta de la Junta d'AAR, va precedir a la conferència del cicle L’art cristià i els seus escenaris «Etiòpia. Cristianisme pels 13 mesos de l’any. Art i natura» a càrrec del Sr. Carles Lorenzo Bosquet, Ateneu Universitari Sant Pacià.
En aquest volum de la revista apareixen publicats els treballs dels cicles de conferències «El concili de Constança (1414-1418) i el seu marc humà i cultural», corresponent al curs 2014-2015, i el dels cicle «Els Trastàmara a la Corona d'Aragó i el seu Temps» corresponent al curs 2015-2016.
A l'apartat de «Miscel·lània» surt publicat un article meu amb el títol «Lligats pel contracte. Límits i condicionants creatius de l'artista medieval». 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2018). «Lligats pel contracte. Límits i condicionants creatius de l'artista medieval». Lambard: estudis d'art medieval, volum XXVI (2014-2015), p.287-318.

El contingut d'aquest article reflecteix el que es va exposar a la comunicació que vaig presentar el dimarts 21 de juliol de 2015 al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell, dins del marc del "Curs L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans.

Al llarg del mes de juny del 2016 també vaig poder  exposar el mateix contingut dins el cicle de conferències “Fons i Documents per al coneixement de la nostra història” per celebrar el Dia Internacional dels Arxius de la UNESCO i també amb motiu de la restauració del Pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró, “Les Franqueses de la Baronia del Maresme”, any 1485, que va dur a terme el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya des del 14 de març. La voluntat del cicle va estar, d'una banda, apropar al públic en general una mica més al món dels arxius i per altra, aprofitar per presentar el projecte de restauració del pergamí. 
Amb el títol “Fons i documents per al coneixement de la història de l’art medieval. Els contractes, els artistes i les obres”.  Vaig iniciar aquest cicle de conferències el dijous 2 de juny a la Sala d'actes de Can Palauet de Mataró seu de l'Arxiu Comarcal del Maresme.

Finalment, el  dijous, 14 d'abril de 2016, a les 21,00 h. vaig participar en el programa de ràdio "El racó" del Grup d'Història del Casal (Mataró Ràdio - 89.3 FM) amb el tema «Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval». El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina va tenir la col·laboració de Maria Asmarat i Marta Gómez i va comptar a la part tècnica amb Carles Capella.

Per a més informació: http://infoenpunto.com/not/23417/lambard-estudios-de-arte-medieval-numero-26/




dissabte, 19 de maig del 2018

Els molins medievals presents a la XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Dosrius

L'Arxiu Comarcal del Maresme juntament amb el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Dosrius van organitzar la dotzena edició de la Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Enguany el tema global triat pers les entitats organitzadores era «Aigua! Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme». 
La jornada es va iniciar a primera hora del matí amb els parlaments de les autoritats que donaren obertura a la Trobada: Sr. Josep Santesmases i Ollé, Vicepresident segon, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme; Sr. Marc Bosch de Dòria, Alcalde de Dosrius i la Sra. Avelina Morales, Alcaldesa de Cabrils, poble que acollirà les Jornades el 2019.
La ponència marc «L'aigua transversal al Maresme», a càrrec de Joan Manel Riera, educador i director de l'Escola de Natura del Corredor (ENC) tractà el problema de l'aigua de forma polièdrica i ens motivà per ser més ecologicament sostenibles.
A continuació, els diferents centres d'estudis de la comarca presents a la trobada van presentar les seves comunicacions amb un total de 26. Totes van tractar el tema de l'aigua des de perspectives i èpoques diferents (des de la dels romans fins l'actualitat). 
A la tarda va tenir lloc una visita guiada a la Casilla Courtain, mina realitzada per la societat belga “Companyia d’Aigües de Barcelona” amb la qual vehiculava l'aigua fins a Barcelona. 
De totes les comunicacions presentades solament dos d’elles van fer referència a l’època medieval:
  • «Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del Baix Maresme» a càrrec de Joaquim Graupera (Maresme Medieval). En aquest estudi es pretenia aprofundir en un aspecte poc tractat sobre els molins: les moles. A partir d’estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuïc que ha publicat, es va detallar el mecanisme i els ginys que empraven en els molins per poder moldre. A la comunicació es va fer especial èmfasi a les moles, al seu comerç i trasllat i al seu manteniment. Durant l'època medieval el gres de Montjuïc va ser força utilitzat per a la seva construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) i fins a un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). El fet de que les moles fossin un dels productes obrats a les pedreres de Montjuïc de Barcelona que va assolir més prestigi va determinar que els obrers d'aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers”. 
  • «Els recs i els molins al pla del Grau al segle XV» a càrrec de Xavier Soldevila Temporal (Santa Susanna Origen i Memòria -SSOM-). En aquesta comunicació es va pretendre resseguir, partint dels registres notarials i dels capbreus quatre-centistes, el procés de conquesta del medi proper al litoral que va significar la construcció dels molins de la Tordera, amb l'obertura dels corresponents recs, i els problemes que això va causar.
Des d'aquí volem agrair la bona acollida dispensada pels organitzadors i la oportunitat de trobada entre tots els estudiosos de la història de la comarca que representen aquests events.
Presentació de la Trobada a càrrec de les autoritats. [Fotografia: J.Graupera}
Presentació de la meva comunicació. [Fotografia: L.Bosch}
Presentació de la comunicació de X. Soldevila [Fotografia: J.Graupera}
Públic assistent a la trobada.[Fotografia: L.Bosch}
Visita a la mina. [Fotografia: L.Bosch}
Visita a la mina. [Fotografia: M.Bosch}
Visita a la mina. [Fotografia: M.Bosch}

diumenge, 13 de maig del 2018

Conferència sobre la història medieval de Cabrera de Mar a la Sala Nova de l’Ajuntament.

El passat dissabte 28 d’abril de 2018 a les 11.15 h va tenir lloc la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. La conferència va estar presentada per Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. 
A la xerrada vaig fer un repàs de la història medieval de Cabrera amb especial èmfasi al patrimoni material conservat. 
Durant la xerrada es va emfatitzar que s’ha d’entendre la formació de la vila medieval de Cabrera com un poble de sagrera al voltant de la parròquia de Sant Feliu, amb pocs lligams amb la trama urbana romana precedent. 
Com a possessions de jurisdicció eclesiàstica es va fer un repàs a les capelles medievals conservades, tot mostrant el seu patrimoni medieval conservat i documentat. Des d'aquesta perspectiva es van descriure les ermites de Sant Joan (encara per localitzar) i la de Sant Cebrià i Santa Margarida (desapareguda, tot i que els propietaris van assumir el compromís de reconstruir-la).
Quant a la jurisdicció civil i militar es va repassar la història del castell de Burriac i el funcionament de la cadena de subinfeudament amb els Sant Vicenç i els Montcada. En aquest apartat, es va fer esment a la quadra d’Agell i la Casa de Cabrera com a castlans. Agell esdevindrà un nucli agregat al voltant de la capella de Santa Elena, que no va assolir la independència municipal en època moderna. 
Les dificultats econòmiques de la Corona van portar al s.XV a vendre la jurisdicció de Cabrera als parroquians constituïts en “Universitat del Terme” o Ajuntament i alhora a vendre-ho a altres hisendats per rescabalar diners. Entre aquests es van esmentar diversos personatges fins a arribar a Pere Joan Ferrer. 
A partir del 1480, però, la independència de Cabrera dels feudals va ser ja irreversible i definitiva. La independència municipal del s. XVI va portar a la renovació de les masies i de l’edifici parroquial, encara en estil gòtic i al mateix temps a renovar el mobiliari litúrgic com la creu processional i altres peces d'orfebreria, els retaules i altres elements.

Per a saber-ne més : Bloc Muralles d'Ilturo

L'alcalde de Cabrera de Mar Sr. Jordi Mir inaugurant la Fira [Fotografia: J.Graupera]
Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica presentant la conferència
[Fotografia: S.Cabrespina]
Públic assistent a la conferència [Fotografia: S.Cabrespina]



diumenge, 4 de febrer del 2018

Nou article sobre el cor gòtic de Cabrils (Santa Maria del Mar)

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 a les 5 de la tarda, a l’estatge del Museu Arxiu, carrer de Beata Maria, núm. 3, va tenir lloc, organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró,  la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins.
Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat.

En aquest volum surt publicat el meu article: 

Públic assistent a la presentació del volum de les Sessions [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

dilluns, 29 de gener del 2018

La Fundació Burriac i la parròquia de Cabrera de Mar difonen el patrimoni de la parròquia amb un tríptic

El passat dissabte 20 de gener de 2018 la Fundació Burriac i la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar van presentar un tríptic, que trobareu a continuació, per difondre el patrimoni de la parròquia. 
L'activitat es va enmarcar dins dels actes de la Festa Major d’hivern de Cabrera de Mar, i va tenir lloc a la mateixa parròquia a les 19:30, és a dir, 30 minuts abans de començar la Missa de les 20h. 
En ell s’hi recullen, sobretot, aspectes més visibles de l'arquitectura del temple i del mobiliari litúrgic, amb la intenció de mostrar als feligresos, vilatans i interessats, el ric patrimoni parroquial.
El tríptic porta el títol de "Guia dels elements històrics...." . Està plantejat com una petita guia de visita. L’edició, ha estat encarregada pel rector de la parròquia als historiadors David Farell i Jaume Molinas, ja que tenia ganes de poder donar aquesta informació als feligresos amb un clar to divulgatiu. Per la redacció s’han documentat amb treballs ja publicats, entre altres, per publicacions meves, de Mn Ramon Canalias i altres escrits.
David Farell i Jaume Molinas en el moment de la presentació [Fot. David Farell]
David Farell i Jaume Molinas en el moment de la presentació [Fot. David Farell]




dimarts, 26 de desembre del 2017

Nou article sobre les pedreres de Montjuic a les actes de «BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó»

Aquest mes de desembre s’han publicat les actes de la 10 trobada d’Egipcíaques «BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó» que es va celebrar els passats 3-4 de novembre de 2016 i en la qual vaig tenir el plaeer de participar. Aquest trobada va ser organitzada en el marc del grup de recerca consolidat “Edificis i escenaris religiosos medievals a la Corona d'Aragó” (Ref: 2014 SGR 110, Generalitat de Catalunya) i va tenir lloc a la residència d'investigadors, carrer Hospital, 64 Barcelona.

En aquest volum vaig participar en l’article:
  • GRAUPERA, Joaquim (2017). «Materials prefabricats en pedra de Montjuïc (Barcelona) en època gòtica. Artífexs i mecanismes d’explotació». GIRÁLDEZ, Pilar; VENDRELL, Màrius (Coord).«BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó». Barcelona: Patrimoni 2.0 Edicions, 2017. P.149-166. [Per baixar en pdf, l’article complert]
El contingut del volum intenta reflexionar sobre el treball de la pedra en la construcció catalana. Segons expressen els Pilar Giráldez i Màrius Vendrell, coordinadors del volum: 
“La pedra forma part de la nostra història i de fet, part de la història s'escriu havent-la llegit en les velles pedres que l'han transmès fins els nostres dies. Bona part de les edificacions històriques són de pedra, que va ser triada, extreta, treballada, col•locada amb la tècnica i els coneixement empírics del moment i d'una manera o altre, conservada fins avui. La nostra obligació és preservar-la per poder-hi seguir llegint les pàgines del passat i transmetre-la als nostres nets de forma que ells també hi puguin llegir, i puguin aprofundir encara més en l'anàlisi històrica. De tot això i alguna cosa més va la 10a trobada de les Egipciaques”
 El llibre, a part del meu article, esta compost pels següents treballs:


  • Ramon Salas. Les pedres, simbolisme i tradició
  • Anna Gutiérrez. Picant pedra. Tècniques i estratègies d’explotació i obtenció de materials petris en l’Antiguitat 
  • Francesc Fité. Pedreres i ús de la pedra a l’àrea de Lleida, en època medieval
  • Joan Albert Adell. La construcció en pedra als comtats catalans a l’entorn de l’any mil. De l’opus craticium als magistri comacini (?)
  • Joan Menchón. Construcció, materials, espais i reciclatge a Tarragona, època romana i medieval. Saxa loquuntur
  • Pilar Lapuente. Marbres en època romana: transport, mercat, identificació 
  • Francesca Español. Nobleses de pedra qui facen per nos. Marbre de pedrera i episodis de spolia a les empreses artístiques medievals de l’orient peninsular 
  • Joaquím Graupera. Materials prefabricats en pedra de Montjuïc (Barcelona) en època gòtica. Artífexs i mecanismes d’explotació
  • Pere Roca. Comportament mecànic i resistent de la fàbrica de pedra. Experimentació i modelització
  • Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Degradació de la pedra i pol·lució atmosfèrica: dos processos paral·lels (i relacionats?)
  • Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Les sals: mobilització, degradació i origen 
  • Rudi Ranesi. Criteris i mètodes de reintegració de la pedra en les intervencions conservatives d’elements arquitectònics 
  • Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Tractaments històrics de conservació i protecció de la pedra 
  • Xavier Simón. Criteris de restauració de pedra

dissabte, 12 d’agost del 2017

Restauren el retaule de la Pietat Desplà de Bartolomé Bermejo

GRAUPERA, Joaquim (2017). "La pietat Desplà". Revista Alella, any 57, núm. 348 (juny-juliol de 2017), p.31-33

En el darrer número de la revista Alella han publicat un article divulgatiu sobre la darrera restauració del retaule de la Pietat Desplà pintada per Bartolomé Bermejo el 1490 i conservat a la Sala Capitular de la Catedral de Barcelona.
El passat mes de març es va donar a conèixer la restauració d’una de les obres més emblemàtiques promocionades pels Desplà: la Pietat pintada per Bartolomé Bermejo pel palau de Ca l’Ardiaca de Barcelona. La restauració de l’obra mestra de Bermejo ha estat possible gràcies al mecenatge de la Fundació Banc Sabadell i la Catedral de Barcelona. L’ha realitzada Ana Ordóñez, amb la col·laboració de Mariana Kahlo, ambdues restauradores de la Catedral de Barcelona. Aquest procés ha comptat amb l’assessorament de José de la Fuente l’especialista en suports de fusta del Museu del Prado i amb tots els estudis tècnics previs com analítiques, radiografies RX o la RIR reflectografia infraroja, en els quals va participar el MNAC i va col·laborar el CRBMC. L’obra presidirà una exposició sobre el pintor Bermejo que tindrà lloc el 2018 al Museu del Prado i que serà comissariada pel professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, Joan Molina.

Paral·lelament al procés de restauració de l’obra, la Fundació ha editat un llibre on s’inclou un estudi de l’historiador Daniel Rico (UAB) sobre l’obra i el seu context històric. En aquest es reprodueix la taula a escala 1/1, la qual cosa permet apreciar el detall amb el qual treballava Bermejo. També s’inclouen els estudis dels diferents especialistes que han intervingut en la restauració. Per difondre-la també s’ha produït un documental elaborat per 15-L.Films sota la direcció de Carlota Coloma i Adrià Lahuerta, en el qual es recull el procés de restauració i alhora suggereix, basant-se en el text de Daniel Rico, les possibles reflexions de Lluís Desplà davant el retaule encarregat a Bartolomé Bermejo.

L’ardiaca Lluis Desplà va encarregar el retaule per decorar la seva capella privativa al palau de l’Ardiaca de Barcelona. L’oratori es trobava situat en l’interior de la torre romana que actualment forma part del palau bisbal de Barcelona. L’accés originalment es realitzava a partir d’un pont que comunicava amb el palau de l’Ardiaca, que encara es pot observar en gravats antics, però desprès de la seva supressió el 1822 la torre va quedar aïllada del palau ardiaconal i s’hi pot accedir solament des del palau episcopal. L’estança encara conserva la decoració de la volta de creueria amb la clau de volta decorada amb les armes dels Desplà-Oms. Del seu mobiliari litúrgic sabem de l’existència d’una imatge de Sant Jeroni, que l’Ardiaca va acabar regalant a la catedral de Barcelona. Per descripcions sabem que era de plata daurada amb un pes superior als 31 marcs; la va cedir a la sagristia de la Seu el 21 de març de 1510. La part més coneguda del mobiliari litúrgic d’aquesta capella és l’esmentat retaule elaborat per Bartolomé Bermejo dedicat a la Pietat. No es coneix documentació escrita sobre l’encàrrec de l’obra però l’autoria per part de Bermejo, el comitent Lluis Desplà i la seva data de realització (el 23 d’abril de 1490) està referenciat a partir d’una inscripció en el guardapols del retaule: OPUS BARTHOLOMEI VERMEIO CORDUBENSIS IMPENSA LODOVICI DE SPLA BARCINONENSIS ARCHIDIACONI ABSOLUTUM XXIII APRILIS ANNO SALUTIS CHRISTIANAE MCCCC.LXXXX".( Obra de Bartomeu Bermejo, cordovès, sufragada per Lluís Desplà, ardiaca de Barcelona, acabada el 23 d’abril de l’any 1490 de la Redempció cristiana” ). El quadre-retaule, amb unes dimensions de 175 x 189 cm., es conserva actualment al Museu de la Catedral de Barcelona. És possible que el retaule fos més gran i tingues dues portes que el protegissin, ja que hi ha traces en el marc original de la presència d’unes frontisses per sostenir-les. Hi ha també qui especula en l’existència d’una pradel.la a la part inferior.

El seu autor, Bartolomé Bermejo es considera un dels pintors gòtics més importants i un dels introductors de la corrent gòtic-flamenc a la Corona d’Aragó, juntament amb Lluís Dalmau, malgrat que el seu estil no quallà. Es coneixen poques dades de la seva etapa efímera a Catalunya. Sabem que va néixer a Còrdova cap el 1440. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot, el qual li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460. Hi ha peces documentades seves a Saragossa (1474 - 1477) i Barcelona (1486 - 1495) i, després, és possible que es traslladés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica. El seu pas per Barcelona es documenta per primer cop el 1486 en la confecció de les portes de l’orgue de Santa Maria del Mar. 
El retaule en qüestió representa una Pietat amb la Verge Maria sostenint en braços el cos del seu fill mort i es troba flanquejada per les figures del promotor l’Ardiaca Lluis Desplà a la dreta del quadre i la figura de Sant Jeroni llegint La Vulgata al cantó oposat. L’escena es desenvolupa en un ampli paisatge natural amb unes ciutats idealitzades d’arquitectura nòrdica al fons. La figura de Sant Jeroni es representa com a cardenal amb el cap descobert i el capell penjant del coll cap a l’esquena i amb una actitud concentrada en la lectura del llibre obert de la La Vulgata que porta a les mans, que ha de llegir amb l’ajuda d’unes ulleres. L’Ardiaca també es mostra agenollat, pregant i mal afaitat amb un aspecte més aviat descuidat. La forma de presentar el donant en el mateix nivell que la divinitat evidencia un cop més aquesta clara influència flamenca.
Del quadre, que ha estat profusament analitzat en les seves múltiples vessants, s’han recalcat els trets realistes de la pintura flamenca del seu estil, que segons es valora, arriben en Bermejo a la seva màxima expressió en aquest quadre i per altra banda, els aspectes de la sensibilitat artística, cultural i religiosa de l’ardiaca Desplà en la forma de voler ser representat. La recent restauració del quadre ha deixat palès l’alt grau de realisme en la pintura de Bermejo, tret comú de la corrent del gòtic flamenc. Un equip de botànics i zoòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) coordinats per Joan Vallès, catedràtic de Botànica de la UB, ha identificat plenament les diferents espècies vegetals del quadre, des d’una palmera datilera, a un salze i diverses espècies arbustives com la murtra, la sàlvia o la calèndula. Aquest realisme també s’exten a les espècies animals com les orenetes i diversos insectes representats.

Per poder llegir l'article en la seva integritat: baixar en pdf

dimarts, 18 de juliol del 2017

Roca Rossa (Tordera), un edifici maltractat amb una remodelació qüestionable.

El passat 8 de juliol de 2017 es van inaugurar les obres de remodelació del monestir de Roca Rossa a Tordera. L’edifici és força important a nivell patrimonial ja que es tracta de l'únic exemplar a la comarca d’art romànic tardà o de protogòtic. Es tracta d’un edifici que ha patit un maltractament evident I un sever espoli de les seves pedres al llarg de molts anys.

Segons el segon tinent d'alcalde, Josep Llorens (CiU) en unes declaracions efectuades al diari El Punt Avui, del passat mes de maig, destacava la dificultat per iniciar el procés d’actuació urbanística. El projecte aprovat i efectuat a través d'un procediment negociat, ha comptat amb una partida de 65.000 euros que s'han invertit, entre altres conceptes, a tancar la volta de l'església, reforçar-ne les estructures, netejar-hi l'àmbit i fer-hi els tancaments necessaris per evitar-hi l'accés lliure i futurs atacs incívics al conjunt.
El regidor destacava la valuosa col·laboració amb l'Ajuntament del Cercle d'Història de Tordera, l'entitat que segons ell “... havia alertat del greu abandó del monestir i que ha defensat des de l'inici la necessitat de restaurar-lo”. Segons la presidenta de l'ens, Mercè Torrelles, a les declaracions del mateix diari, recordava que la reclamació per la millora del monestir de Roca-rossa venia de molt lluny. “...L'any 2008 el Cercle d'Història va organitzar el primer aplec per conscienciar la població sobre les restes. “.
Malgrat que la part positiva del fet és que en certa mesura s’ha tancat l’accés a l’interior del recinte evitant d’aquesta manera més destrosses a l’interior de la nau del temple, el cert és que el procediment en que s’ha fet és del tot qüestionable. 
En primer lloc, la forma en què s‘ha fet la restauració és del tot punible ja que ni els materials ni el procediment tècnic i els acabats respecten en absolut la qualitat del monument i col·laboren a la seva degradació estètica tal com va denunciar al respecte Josep Maria Armengol tècnic de reconegut prestigi i l’Associació Oficis i Patrimoni (A.O.P)
En segon lloc, es fals que en la defensa del monument solament hi hagi intervingut el Cercle d’Història de Tordera. Tal com vaig apuntar jo mateix en el pròleg del llibre de “Del romànic al Gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera - El Maresme”, escrit pels amics i companys Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí l’any 2010. Cal recordar que per la dècada dels anys 80 del s.XX, els Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró i els membres del Grup d’Història del Casal de Mataró desprès, entre els quals m’hi comptava, van lluitar per la salvació del monument, molt abans de que existís el Cercle. Aquest fets estan recollits i detallats en el mateix llibre a les pàgines 102- 103. Cal recordar a tall d’exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, (celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007) o la pàgina web que vam dissenyar per demanar el salvament de l’edifici.
Lamentem i denunciem l’oblit intencionat i la mala pràctica de la restauració efectuada. Sembla que encara costa en certs col·lectius lamentablement el treball interdisciplinari i la col·laboració entre companys. 

informació complementària
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades