Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art Gòtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art Gòtic. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de juny del 2019

Presentació del llibre sobre la família Desplà-Gralla com a promotors a Argentona

El passat dimarts 21 de maig de 2019 va tenir lloc a la Biblioteca Municipal Joan Fontcuberta i Gel la presentació del llibre “La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)”. L’acte va estar presentat pel Dr. Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, entitats organitzadora de l’acte. 
La raó de la presentació del llibre a Argentona ha estat pel fet de que Lluís Desplà va ser rector d’Argentona, i participà com a promotor en la renovació de la parròquia i en la construcció de l’edifici gòtic. El 13 de desembre de 1514 es van signar les capitulacions entre el rector d’Argentona i ardiaca Lluís Desplà, els jurats i obrers de la parròquia amb els mestres d’obra Miquel Canut i Perris Absolut, per la construcció del nou temple gòtic. El 10 d’abril de 1521 es va signar una carta de pagament atorgada pel mestre de obres Perris Absolut a favor dels obrers de Sant Julià d’Argentona, en concepte de final de pagament dels comptes del preu total concertat per la construcció de l’esmentada església i el 12 d’octubre de 1539 es va produir la consagració de l’altar major de l’església gòtica segons consta en un pergamí trobat en l’altar major i segons consta en una inscripció a la porta “Diumenge, lodia del Angel Custodi, á XII de octubre de 1539, la present Iglesia é campanar foren consegrades”. El primitiu edifici gòtic projectat a l’època de Desplà era de nau única i amb un altar presbiterial heptagonal amb creuer i una capella adossada sota el campanar. La nau tenia tres crugies cobertes amb volta de creueria. Aquesta primitiva església gòtica es va anar ampliant al llarg del s.XVI amb la obertura de capelles laterals en etapes successives. 
Les anteriors presentacions del llibre han estat a Seu Vella de Lleida i a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella.

dimarts, 11 de juny del 2019

Passejada i visita comentada per les restes del castell de Palafolls

El passat diumenge 5 de maig de 2019, l’Associació La Roda de Palafolls va organitzar una visita comentada a les restes del castell de Palafolls i el seu veïnat, amb el títol «Descobrim el nostre patrimoni. El castell i els turons de Can Pol»L’acte  que va tenir la col·laboració d’Esquerra Republicana de Palafolls i de Jovent Republicà, va estar complementat per un esmorzar col·lectiu.  


Les explicacions i comentaris de la visita van anar a càrrec de diversos estudiosos locals membres de l'associació convocant. Francesc Alemany, va explicar la tipologia de la flora que es pot trobar a la falda del Castell i exposant la seva evolució en els darrers 70 anys a través d'ortofotos. En la seva intervenció va destacar l’actual amenaça de les requalificacions que podrien posar en perill aquest patrimoni paisatgístic. Per la seva banda, Xavier Salicrú, va fer un ràpid repàs de la història del Castell, des dels seus orígens amb la família Palafolls. En les seves paraules va lamentar l’estat d’abandonament que mantenen les restes conservades del mateix i la ineficàcia dels últims governs municipals per revaloritzar aquest patrimoni. Finalment, l'Aleix Freixa a més de destacar el patrimoni paisatgístic antròpic va fer un repàs per les diverses masies que apareixen disseminades al voltant del turó del castell. 

L’Associació organitzadora La Roda, és una entitat nascuda l’any 2012,amb l'objectiu de «fer de Palafolls un poble ple d’energia que mantingui vives les seves tradicions, amb la frescor i la proximitat amb la ciutadania» i de ben segur amb aquest acte hi van contribuir. A més l'objectiu de l'entitat és el de reivindicar i difondre la cultura,la llengua, la Nació i les tradicions catalanes a la població de Palafolls. 

Felicitem aquesta iniciativa i esperem que aquest acte serveixi per donar a conèixer aquest element patrimonial desatès de la comarca i per difondre i revaloritzar el nostre passat medieval.
[Agraïm les fotografies i la informació a l'Associació la Roda i ERC de Palafolls]



dilluns, 10 de juny del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla com a promotors artístics a Alella

El passat 29 d’abril de 2019 dins de les activitats literàries al voltant de la festivitat de Sant Jordi a Alella, la biblioteca “Ferrer i Guàrdia” va organitzar la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 
En primer lloc va intervenir el regidor de cultura d'Alella Sr.Frederic Salas el qual va recordar que el treball publicat va obtenir la primera Beca de recerca històrica d'Alella la l'any 2012.

L'acte va comptar amb la presencia de la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona i prologuista del llibre. En la seva intervenció va recalcar la figura de l'ardiaca Lluís Desplà com a membre avantatjat de la nissaga, ja que durant els seus viatges a Itàlia va entrar en contacte amb la nova sensibilitat estètica del Renaixement i va importar aquesta moda a Catalunya mentre aquí encara s'estava imperant l'art gòtic. A més recalcar la seva faceta de col·leccionista d'art antic, que el va portar a aplegar al pati de ca l'Ardiaca una col·lecció notable de peces romanes que llavors estaven disperses per la citat. D'aquestes destacà un sarcòfag romà, ara conservat al Museu Arqueològic de Barcelona, que va ser usat com a sepulcre pel comte Ramon Berenguer I el vell. També en la seva internació glossar la meva trajectòria com a investigador. 
Per la meva part, vaig exposar els objectius del llibre i l'estructura del mateix i ressaltant les aportacions més importants tal com ho faig fer a la presentació del llibre a Lleida
L'acte va tenir un èxit de públic als qual agraeixo la seva presència.
Públic assistent a la presentació [Fotografia: Santi Alberola]
El Sr. Frederic Salas, regidor de Cultura, presentant l'acte. [Fotografia: Santi Alberola]
 Públic assistent a la presentació [Fotografia: Santi Alberola]
Els dos participants a la presentació del llibre [Fotografia: Santi Alberola]

dissabte, 8 de juny del 2019

Surt publicat el treball sobre la creu processional de Dosrius en el quart volum de la revista «Duos Rios»

El passat 26 d’abril de 2019 es va presentar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, el quart número de la revista «Duos Rios». El volum, editat pel consistori amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) i de la Comissió Científica, inclou les 16 comunicacions presentades a la segona edició de les Jornades d’Estudis Locals Duos Rios i textos inèdits sobre la figura d’Esteve Albert i Corp i Manufactures Canyamars-La Tortuga. La presentació del volum de la revista, es va cloure amb la lectura musicada de diversos poemes escrits pels cèlebres Esteve Albert i Corp i Miquel Martí i Pol. 
Dels articles publicats l'únic que presenta temàtica medieval és el meu article sobre la creu gòtica parroquial de Dosrius. A la comunicació es presenta la documentació coneguda sobre aquesta peça i es compara amb altres creus processionals conservades a l'àrea del Maresme. 
La creu processional de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és una creu d'argent (98 x 48 cms) amb un perfil flordelisat i envoltada d'una sanefa de fulles de fosa i decorada en la part planes per uns motius estilitzats burinats. L'anvers hi ha la figura de Crist, el qual presenta un nimbe afegit en una reforma posterior. En aquesta reforma es devia canviar l'ordre de les figures de fosa que decoren els braços de la creu, ja que no respecten l'odre que la iconografia que apareix de forma usual en aquest tipus de creus. La magolla presenta una planta hexagonal composta per dues formes piramidals oposades unides per una vora burinada. La creu es troba en molt mal estat, ja que es troba molt ennegrida i bruta per l'acció de la pols i el fum i greix dels ciris. Algunes de les figures dels apòstols es presenten trencades i els hi falta el cap i el nimbe. 

Per a més informació: 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim: «La creu processional gòtica de Dosrius. Un exemple de continuïtat de l’art gòtic en època del Renaixement». Duos Rios. Publicació de l’arxiu Municipal de Dosrius, núm.48 (Abril 2019), p.21-27. 


diumenge, 28 d’abril del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida)

El passat divendres 26 d'abril de 2019 a les 19.30 h a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». L’acte va estar organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS) amb la col·laboració de l’Associació Amics de la Seu Vella (AASV) i el Consorci del Turó de la Seu Vella. L’acte va estar presidit pels parlaments de les entitats convocants: Xus Llavero, Presidenta del CECS; Felip Vilardell, sots president de l’AASV i Núria Piqué, tècnica del Consorci. 
La raó de la presentació a la Seu lleidatana, malgrat que l’obra recorre la història de la família Desplà amb implantació a Barcelona i Alella, és l’emparentament d’aquests amb la família lleidatana dels Gralla. El matrimoni d’Anna Desplà i de Corbera amb Miquel Joan Gralla (m.1532) efectuat l’any 1491 al castell d’Esponellà, va comportar l’extinció de la casa Desplà i l’adopció d’aquest nou cognom. La família Gralla era una nissaga de mercaders lleidatana, documentada des del segle XIII i amb capella pròpia a Sant Llorenç i posteriorment a la Seu Vella. 
Segre, 27 d'abril de 2019
La presentació del llibre va anar a càrrec de l’amic Alberto Velasco, doctor en història de l'art per la Universitat de Lleida i conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. El seu parlament es va centrar, a banda d’explicar l’estructura del llibre, a destacar la meva trajectòria com a investigador i divulgador cultural. Seguidament va aprofundir en les noticies conegudes de la família Gralla com nissaga rellevant lleidatana i en la seva faceta de promotors artístics. 
Per la meva part, vaig explicar com es va gestar el llibre i els seus principals objectius. Seguidament es va iniciar un enriquidor debat amb la participació del públic assistent als quals agraeixo la seva participació i assistència. Entre el públic vaig comptar amb la presència del Dr. Joan Busqueta, antic professor meu de Paleografia a la UB, fet que em va fer moltíssima il·lusió, ja que retinc molts bons records de la seva activitat docent. 

Per a més informació 


dissabte, 9 de febrer del 2019

Conferència sobre els molins de Vilassar al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt


El passat divendres 1 de febrer de 2019, a les 20 h., va tenir lloc, a la sala d'actes del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, la xerrada-col·loqui sobre es Molins de la Muntanya de Vilassar, a càrrec de Toni Marí, Josep Samon i Josep Vilademunt.[1]

El passat nadal, el pessebre monumental de Vilassar va tenir com a motiu central, el molí de Cuquet i el molinot, molins de la vessant vallesana de la Serralada Litoral. Aprofitant aquest fet el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va organitzar aquest col.loqui per donar a conèixer i difondre aquests elements patrimonials.  
En Toni Marí, responsable del Centre de Documentació de Parc i va ser el primer a parlar. Va exposar la importància de l’aigua a la Serralada Litoral i va descriure el sistema de rieres de la part vallesana de Vilassar tot remarcant la importància dels boscos de ribera. El torrent de Cuquet, que irrigava els dos molins, pertany a la conca hidrogràfica del Besòs i aporta la seva aigua aquest riu, de forma intermitent, ja que el seu règim és pluviomètric i depen de les pluges ocasionals.
L'historiador Josep Samon, per la seva banda, va oferir una introducció sobre el desenvolupament tècnic que ha comportat la molta del blat per elaborar la farina des de l’antiguitat i va fer un repàs des dels primers molins manuals neolítics fins a sistemes basats en l’energia hidràulica o eòlica. 
El Molí de Cuquet, és un molí de roda hidràulica d'origen medieval, que per les seves necessitats de funcionament necessitava de bassa i pou per tal de donar força impuls a la roda hidràulica. Al 1656 Pau Cuquet va establir a Jaume Tey d'Hostalric perquè tingués cura del molí, el qual, poc a poc, anirà adquirint terres al voltant del mateix. L’antic mas Cuquet (avui cal Fuster) està, com el molí, dins l’actual terme de Vallromanes i es troba situat, al peu del torrent, al costat d’un aflorament granític que provoca un desnivell important per aprofitar la força de l'aigua per moure la mola. Serà el fill de Jaume Tey, Narcís Tey,  qui l’any 1693, va demanar permís per construir un altre molí més avall del molí de Cuquet, però aquesta vegada, dins el terme de Vilassar, el que avui coneixem com a Molinot. Aquest molí comença a funcionar l’any 1696, tal com queda documentat en la llinda de pedra del portal d'entrada, encara visible entre les runes. 
Josep Vilademunt, col·laborador de la secció de Ciències del Museu, va complementar la xerrada aportant dades sobre la vegetació a l’entorn del torrent de Cuquet, tot descrivint la producció de cereal i l'anàlisi del seu increment notable a finals el s. XVII. Aquest fet va ocasionar moments de creixement econòmic a la zona, fent necessària la construcció d'aquest segon molí esmentat. Finalment va descriure que la nissaga de moliners Tey es va establir a can Recoder de Plaça l’any 1929, emparentant amb la família Villar. Tota la documentació de can Villar donada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt han permès reconstruir la cronologia i els esdeveniments que van marcar la intensa vida dels dos molins de la muntanya de Vilassar: el molí de Cuquet i el Molinot, claus per la interpretació de l'economia del territori del Vilassar històric.

Notes:
[1].- Voldria agrair  la  documentació i les fotografies lliurades per l'Enric Ortega del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt per a la confecció d'aquest article.

Toni Mari en un moment de la seva exposició amb Josep Samon [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Molí d'en Cuquet [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]
Carcabà del molí d'en Cuquet  [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

divendres, 1 de febrer del 2019

Conferència sobre la masia de Can Coris de Sant Cebrià de Vallalta a Arqueonet

El passat dimarts 22 de gener de 2019, a les 18.30h., a les aules d’Arqueonet (C/ Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona), va tenir lloc la conferència de Ferran Montasell «La masia catalana de Can Coris, la Història a través d’una casa d’origen medieval». 
L’autor, Ferran Montasell Benítez, és actualment un estudiant del Grau d’Història a la Universitat de Barcelona i en la conferència va exposar el contingut del treball de recerca de batxillerat que va presentar el curs 2013-2014 mentre era estudiant del batxillerat humanístic a l’Escola Pia de Calella i que havia tingut com a tutora a la professora d’història Anna Sitjà. 
Aquell curs, el treball va optar al 11è Premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat organitzat conjuntament pel Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i en el que va obtenir, de forma excepcional, una menció especial. 
A la xerrada sobre la Masia de Can Coris (Sant Cebrià de Vallalta), Ferran Montasell va resseguir la història d’aquesta masia i els canvis que ha viscut aquest casal des de l’època medieval fins l’actualitat, tant pel que fa a nivell arquitectònic, com pels personatges que hi van habitar, sense descuidar de fer esment a l’impacte de diversos fets que ha viscut la vila i la masia, com ara el caciquisme o la guerra civil. 
Aules Arqueonet
L’origen de l’edifici es remunta al s. XV quan la família Raüll es va assentar a Sant Cebrià de Vallalta i en va construir la primera masia. Aquesta, al s.XVI, va passar a les mans de la família Coris provinent d’Arenys de Mar, els qual la van reformar i és en aquests moments que va adquirir l’aspecte monumental que ha conservat fins avui dia. De l’edifici, en cal destacar, els magnífics finestrals d’estil gòtic que converteixen a Can Coris en una de les joies del poble a nivell patrimonial. 
Arqueonet, l’associació organitzadora de la conferència, amb la qual hem col·laborat diverses vegades, és una entitat de serveis culturals especialitzada en la divulgació de les grans civilitzacions de la història, així com de la cultura i l’art en general. El seu objectiu és aproximar-nos a aquestes temàtiques mitjançant tot tipus d’activitats com xerrades, cursos, tallers, visites guiades, sortides i viatges culturals, impartits per grans professionals de reconegut prestigi. Les seves activitats es caracteritzen per la forma dinàmica i amena d’impartir els coneixements sense descuidar el rigor històric; buscant l’empatia i la participació del públic afavorint d’aquesta manera una més àmplia assimilació dels conceptes i un major gaudi en les activitats. 

Per a més informació:
Ferran Montasell recollint la menció a l'11è Premi Thos i Codina  [Fotografia GHC]

dissabte, 26 de gener del 2019

Presentació d’un nou llibre sobre les masies de Palafolls

El passat diumenge 20 de gener de 2019, dins el marc de les festes de Sant Sebastià, es va presentar a Sant Genís de Palafolls el llibre de Xavier Salicrú Siscart «Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent, segles XIV-XX», el qual es pot recollir al consistori gratuïtament.
L’acte va tenir lloc a les 11h del matí al local de les antigues escoles de Sant Genis amb la presència de l’autor i de la regidora i 1a Tinent d´Alcalde de l’Ajuntament de Palafolls Mª Dolores Agüera i Martín que va presidir l’acte. 
Aquest llibre s’emmarca dins les Festes de Sant Sebastià que recorden la protecció del sant davant la pesta. L’any 1652, els vilatans de St. Genís de Palafolls, desesperats pels estralls que feia la pesta arreu de Catalunya, van recórrer a la protecció divina i van invocar l’ajuda dels sants protectors; Sants Fabià i Sebastià amb la intenció que els protegís davant la ”pestilència i el mal contagiós”. A canvi de la curació, el poble de St. Genís oferia renovar el vot cada any amb misses i processons en el seu honor. Una promesa que toca renovar aquest cap de setmana. Acabada la presentació del llibre, a les 12.30 h., es va celebrar un ofici solemne a la parròquia de Sant Genis i es va procedir a la renovació del vot de vila vers els sants protectors. 
De fet, el llibre, que encara no havia sortit de la impremta, ja va ser presentat el passat dimecres 26 de desembre de 2018, en el marc del Concert de Sant Esteve, que es va celebrar al Teatre de Palafolls i havia de ser l’obsequi que l’Ajuntament havia de repartir als vilatans per les festes de Nadal.
L’estudi «Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent, segles XIV-XX», és una recerca de la història de les masies que havien existit i algunes encara existeixen a la zona que actualment és el municipi de Palafolls. Es tracta d’un recull de més de 160 masies que es presenta com una continuació de l’anterior publicació «Cases amb eixida i hort, aproximació als orígens urbans de Palafolls. Segles XVI-XX», una obra que se centrava llavors en les masies dels dos nuclis palafollencs de les Ferreries i Sant Genís. Aquest llibre del mateix autor es va presentar ara fa dos anys.


Públic assistent a l'acte [Fot. Joaquim Graupera]
La regidora i 1a Tinent d´Alcalde de l’Ajuntament de Palafolls Mª Dolores Agüera i Martín presentant l’acte. [Fot. Joaquim Graupera]
Xavier Salicrú en un moment de la seva intervenció [Fot. Joaquim Graupera]
Xavier Salicrú signant llibres al final de la seva intervenció [Fot. X.Salicrú]

diumenge, 13 de gener del 2019

Dues novetats editorials amb referències al Maresme medieval

A finals del 2018 es van publicar dos llibres de caràcter general amb referències al Maresme medieval. Un sobre els comtats de la Catalunya carolíngia i el segon sobre Santa Maria del Mar. 

Bolòs i Masclans, Jordi; Hurtado I Cuevas, Víctor (2018). Atles del comtat de Barcelona (801-993). Barcelona: Ed. Dalmau. (Col·lecció: Atles dels comtats de la Catalunya). El passat mes de novembre de 2018 es va publicar un nou volum de la col·lecció “Els Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” dedicada a l'estudi dels segles de domini carolingi als comtats catalans. En són els autors Jordi Bolòs i Víctor Hurtado i són publicats per l’editorial Rafael Dalmau, editor. Cada volum és dedicat a un comtat de la Catalunya carolíngia. De moment s'havien editat els volums dels comtats de Besalú, Empúries i Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. 

Aquest darrer volum de la col·lecció centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993, segueix el mateix esquema dels darrers llibres publicats. En ell apareix un mapa toponímic detallat (fet a escala 1:100.000) i un mapa dels dominis dels senyors laics i eclesiàstics (fet a la mateixa escala). A més, inclou una introducció sobre la història del comtat. Així mateix, cadascun d'aquests mapes, toponímics o de dominis, és acompanyat d'una sèrie de mapes complementaris. 

Amb relació al toponímic, hi ha uns mapes dels topònim preromans, dels creats en època romana, dels germànics, d'aquells que tenen un interès històric i de les advocacions de les esglésies. En relació al mapa de límits de dominis i demarcacions, hi ha diversos mapes centrats en representar els dominis dels comtes i vescomtes, dels principals senyors laics i de les demarcacions en què es dividia el territori. Així mateix, cada volum inclou un mapa on es representen els dominis del bisbe i dels principals monestirs que hi havia al territori, més algun mapa sobre les parròquies o sobre altres institucions eclesiàstiques. 
A part d'aquests dos grans blocs, hi ha un tercer conjunt de mapes dedicats a representar les realitats econòmiques: conreus, boscos, pastures i també vies, molins o mines. Cada volum també inclou uns mapes dedicats a la reconstrucció del paisatge històric d'algun territori més reduït i la representació de les principals ciutats o nuclis de població importants. El volum es clou amb un índex exhaustiu de tots els topònims documentats. 


Domenge Mesquida, Joan ; Vidal Franquet, Jacobo; BAGUÉ, Aleix (Fot) (2018). Santa Maria del Mar. Barcelona: Fundació Uriach.  Aquest llibre és una completa guia de Santa Maria del Mar, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. A l’obra es descriuen i estudien minuciosament, aspectes com els pactes per a la seva construcció, el finançament de l’obra, les seves característiques arquitectòniques o el mobiliari interior. 
La Fundació Uriach va decidir celebrar el seu 180 aniversari encarregant aquest volum als historiadors de l'art Joan Domenge i Jacobo Vidal. Les raons del perquè una farmacèutica dediqui diners i esforços a la publicació d’aquest volum es deu a que els seus orígens es centren a redós d’aquesta església. L’any 1838, en una petita drogueria, prop del Fossar de les Moreres i del desaparegut pont que unia l'església amb el Pla de Palau, s'ubicava l'establiment de Rafael Vilaclara on va entrar com a aprenent Joan Uriach. 
En el llibre s’esmenta, quan es parla del mobiliari litúrgic, el cadirat gòtic, que es creia desaparegut i que va ser localitzat per mi, amb referències a les restes conservades a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.
Per a més informació : 

dissabte, 24 de novembre del 2018

Presentació a l’Arxiu Comarcal d’un llibre de Xavier Pérez sobre la Cartoixa de Montalegre (Tiana)

El passat dijous 8 de novembre de 2018, a les 19 hores, va tenir lloc la presentació del llibre Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda de Xavier Pérez Gómez. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Can Palauet i hi va intervenir el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Alexis Serrano i el mateix autor. 

Pérez Gómez, Xavier (2018). Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda. Lleida: Pagès editors. (Col. Guimet, 226) - 232 pàgines . ISBN: 978-84-1303-017-3 

El llibre presentat és fruit de més de deu anys de recerca per part de l'autor, en arxius i biblioteques, a més d’entrevistes a diversos monjos del monestir. Aquesta monografia no s'ha d'entendre com una història del monestir sinó que selecciona  i analitza alguns episodis històrics del cenobi de Tiana que l’autor ha considerat més interessants, aportant novetats desconegudes fins ara com la relació entre els cartoixans i la carretera de Badalona a Mollet, l’antiga biblioteca, la toponímia i l’heràldica del monestir, la biografia d’alguns dels monjos més destacats o les visites de personatges il·lustres. 
S’inclou igualment l’anàlisi de les versions més antigues de llegendes i tradicions sobre la fundació del monestir, l’arbre dels nassos, els túnels amagats o la suposada utilització d’aquesta cartoixa com a refugi de curiosos personatges que haurien volgut amagar-se del món. 
L’autor també ha estudiat les notícies més antigues i anecdòtiques sobre la cuina cartoixana, a més de la peculiar vida quotidiana dels monjos. El text va acompanyat d’una acurada selecció bibliogràfica. 

Xavier Pérez Gómez (Granollers, 1966) és llicenciat en història i màster en arxivística per la UAB. Funcionari del cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya, és director de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Membre de l’associació d’Amics de la cartoixa de Montalegre des de la seva fundació. Autor de diversos estudis i monografies històriques d’àmbit local. Ha participat en tres congressos internacionals sobre aquest monestir del Maresme i n’ha publicat diversos articles i dues monografies: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (S.X-XII) (1998) i Drets feudals i conflictes jurisdiccionals de la cartoixa de Montalegre (1415-1602) (2004). També ha elaborat una exhaustiva bibliografia de la cartoixa de Montalegre.
Intervenció d'Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme a la presentació del llibre [Fot. Joaquim Graupera]
Intervenció de Xavier Pérez, autor del llibre, explicant el contingut del mateix [Fot. Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte de presentació del llibre [Fot. Joaquim Graupera]

diumenge, 4 de novembre del 2018

Conferència sobre la biografia i iconografia del rei Jaume I organitzada per Amics de l’Art Romànic al Museu de Sabadell

El passat dimecres 24 d'octubre de 2018 a les 19.00 h., vaig realitzar la conferència «Semblança de Jaume I. Un rei per a una època» a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, (Sant Antoni, 13). L’acte va estar organitzat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell i va ser presentada pel seu president Lluís Fernández.
Al llarg de la conferència vaig plantejar en primer lloc els trets més rellevants del regnat de Jaume I. Aquest monarca és important perquè simbolitza una nova època tant en la direcció de l’expansió territorial, en que abandonà la via occitana per centrar-se en la mediterrània, com per les reformes judico-administratives dels òrgans de govern; reforma del Consell de 100 barceloní, disposà de diverses compilacions de lleis i institucions (Furs d'Aragó, Vidal Mayor, Furs de València, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Usatges de Barcelona, i Justícia d'Aragó i un llarg etcètera).
Seguidament vaig fer un repàs de la iconografia que el representa i l’identifica, des de les imatges coetànies com a governant, com a militar i com a cristià devot. En aquesta iconografia es va dedicar especial atenció a la víbria que des de la Renaixença se li situa a la cimera del capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.
La Cimera Reial  fou primer un símbol personal de Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» i després, usada pels seus descendents, símbol del Casal d'Aragó. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols. El darrer que l'usà, bé que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al segle XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I el Conqueridor i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

Programa de l'activitat