Conferència sobre el Tresoret d'Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 2 de desembre de 2011, vaig realitzar la conferència inaugural de l'exposició sobre el Tresoret d'Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt. La mostra inaugurada està exposada des del 27 de novembre i clourà l'onze de desembre de 2011. Al llarg de la conferència vaig exposar les circumstancies en que es va fer l'excavació arqueològica, les característiques del conjunt del tresoret, el context històric a Catalunya i al Maresme i les restes que ens queden de l'Òrrius alt-medieval.

LA xerrada va estar presentada pel bon amic Marc Pons de la secció d'arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt i a part del públic assistent vaig comptar amb la valuosa companyia dels Amics del Pessebre Vivent d'Òrrius, d'en Josep Maria Roqué i del Sr. Pau Ubach de Vilassar de Dalt, uns dels artífex d'aquesta mostra. Amb aquesta conferència i exposició a VIlassar clouen els actes per commemorar els 30 anys de la troballa del tresoret que van organitzar els Amics del Pessebre Vivent. Ha estat una meravellosa experiència de col.laboració entre les tres entitats i una oportunitat per conèixer i compartir la nostra història amb gent engrescada i implicada en la salvaguarda del nostre patrimoni.

Presentació de l'exposició per Marc Pons.

Presentació de l'exposició per Marc Pons.

Públic assistent a l'acte

Un moment de la conferència

L'exposició sobre el tresoret d'Òrrius.

30 anys de la descoberta del Tresoret d'Òrrius

Enguany, els Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius, amb la col·laboració del Grup d’Història del Casal i la Secció d’Arqueològica del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, han organitzat una sèrie d’activitats per conmemorar la troballa fa 30 anys del Tresoret d’Òrrius, una col·lecció de monedes única encunyades en època de Ramon Berenguer I (1018-1035). El divendres 9 de setembre, a les 8 del vespre vaig tenir el plaer d'iniciar les activitats amb una conferència que va servir per  donar una idea de la situació  d’Òrrius en l’època de les monedes del Tresoret, i sobre l’art de l’època i la seva pervivència a Òrrius. Després d’unes emocionades paraules del Sr. Pau Ubach, que havia estat al capdavant de les excavacions originals que van donar origen a la troballa, es va passar a la inauguració  de l’exposició. Aquesta mitjançant una sèrie de plafons i d’objectes exposats, recull la informació conservada sobre el Tresoret i la seva troballa.   Més tard, els Ministrers del Sabre amb Pol Ducable van fer un concert de música medieval amb instruments de l’època. Entre cada una de les peces interpretades van anar explicat, de forma molt didàctica l’essència de cada instrument i la seva història.

L’endemà, dissabte dia 10, es va fer una visita a les ermites de Sant Pere de Clarà, Sant Bartomeu de Cabanyes, i la capella preromànica de l’església de Sant Andreu.  La visita va estar guiada per l’historiador local, Josep Ma. Roqué, el qual va fer algunes precisions sobre el paisatge d’Òrrius a l’alta edat mitjana i va aventurar una hipòtesi sobre les raons de l’amagatall del Tresoret a principis del s.XI. Al vespre, el poble d’Òrrius va poder saber del valor real del seu Tresoret de la mà del Sr. Miquel Crusafont, President de la Societat Catalana de Numismàtica. Va destacar que el seu valor no es tant crematístic sinó de la informació que donar sobre emissions comtals de Ramon Berenguer I inèdites fins el moment. Finalment es van concloure molt animadament el dia en una plaça engalanada, amb un sopar medieval a base de mongetes del ganxet i botifarra d’Òrrius,  que va deixar molt content a tothom.

Les activitat van tenir molt bona resposta i molta gent del poble les va gaudir amb alegria i legítim orgull.  El diumenge 11 de setembre es van fer les activitats pròpies de la diada i queda pendent per cloure les activitats commemoratives, una visita al MNAC que es farà en data 2 d’Octubre per tal de veure les monedes en directe.

Conferència d'en Joaquim Graupera "Òrrius (990-1035), una vila entre dues èpoques"

Conferència d'en Joaquim Graupera "Òrrius (990-1035), una vila entre dues èpoques"

Pau Ubach recordant el moment de la troballa

Concert pedagògic d’instruments musicals medievals catalans amb els Ministrers del Sabre.

Visita guiada i comentada a les ermites de Sant Pere de Clarà, Sant Bartomeu de Cabanyes i la capella del Roser de l’església de Sant Andreu, a càrrec del historiador local sr. Josep Ma. Roqué.

Visita guiada i comentada a Sant Pere de Clarà,  a càrrec de Joaquim Graupera

Josep Ma Roqué explicant Sant Andreu d'Òrrius 

El Sr. M.Crusafont durant la conferència sobre el tresoret d'Òrrius.

Sopar Medieval

Sopar Medieval

Detall de l'exposició

El Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt. Tradició i innovació

L’any 2007 el Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, va acollir un acte commemoratiu dels 60 aniversari del Grup Arqueològic. L'acte va estar presidit per l'alcalde, Llorenç Artigas i Planas, Marc Pons i Prats, representant de la Secció d’Arqueologia al Consell de Gestió del Museu Arxiu Municipal i Pau Ubach i Font, representant del Grup arqueològic de Vilassar de Dalt.
Aquesta entitat amb Pau Ubach, Jaume Ventura, Toni Serra, Joan Pujol, Josep Vilademunt, Salvador Grau, Josep Font, Dídac Marín,Salvador Xibillé, Ferran Sagristà, entre d’altres, van iniciar aquesta activitat a Vilassar de Dalt a partir de la relació existent amb les comissaries i grups especialitzats en l’arqueologia d’altres pobles de la comarca, com ara el Dr Serra Ràfols, Epifani de Fortuny (Baró d’Esponellà) o Marià Ribas. Fruit d’aquesta col·laboració no solament van realitzar tasques del patrimoni local de Vilassar de Dalt sinó que també van col·laborar en jaciments de pobles veïns.
A banda de l’activitat arqueològica, van ser els fundadors del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt creat l'any 1949 pel mateix Jaume Ventura i Campins, llavors comissari local d'excavacions arqueològiques, com a espai per acollir el material que anaven recollint. L'Ajuntament de Vilassar de Dalt va acordar la creació del Museu Municipal l'any 1961; el 1962 la col·lecció arqueològica s'exposà a l'antic local dels Rajolers, a la plaça de la Vila, i el 1974 es traslladava a la masia de can Banús, seu actual del Museu.
Malgrat que la seva tasca principal es va centrar en el món prehistòric, d’època medieval van excavar la capella preromànica de Sant Salvador de Can Boquet (1981), la capella preromànica de Sant Andreu d’Òrrius (1981), les coves de Can Nadal amb testimonis eremítics i la necròpolis medieval prop de la Roca d’en Toni (1974). Actualment com a Secció d'Arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, han obert el bloc “SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA DE VILASSAR” on ens poden informar de totes les activitats que estan realitzant actualment en la protecció i divulgació del patrimoni arqueològic de Vilassar de Dalt.

Per a saber-ne més :

• UBACH, Pau: Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt 1934-1993. 6000 anys d’història en el Maresme. L’Aixernador. Argentona, 1994 (El Montalt, 17).
• El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt,Secció d’Arqueologia. Vilassar de Dalt, 2006.
• http://seccioarqueovilassar.blogspot.com/

Inauguració de la sala d'arqueologia del Museu Municipal a Can Banús (1974)Excavació de les tombes medievals de Can Boquet (1974)Treballs de restauració de la capella preromànica de Sant Salvador de Can Boquet (1981)Actes commemoratius dels 60 anys del Grup Arqueològic a Can Banús (2007)

El Maresme musulmà (714-801 aprox)

Cap el 713-714, els musulmans trepitgen Catalunya i fins i tot arriben a l’alçada de Narbona. Sembla ser que les reaccions als musulmans per part dels hispanoromans i visigots van ser diferents. Per una banda, uns fugiren vers el territori franc (hispani), altres es van refugiar a les zones de muntanya, produint un acceleració de la tendència de l’antiguitat tardana del despoblament de les zones planes de les depressions litorals, prelitorals i la plana central de Catalunya.

Les pautes d’assentament a les planes i a les valls, s’abandonen i es tornen a utilitzar pautes d’assentament d’època ibèrica, als llocs fortificats de les carenes. Fins i tot, certs poblats ibèrics es reutilitzen (l’esquerda a Roda de Ter (Osona) o el cas del poblat ibèric d’Olèrdola al Penedès). Els camins preromans de muntanya es tornen també a reutilitzar.
La reacció als musulmans en les grans ciutats va ser la capitulació en alguns casos, com Barcelona i Girona, que van acceptar les noves autoritats islàmiques mentre que altres poblacions van resistir. Elx, Sagunt, Tarragona, Mataró i Empúries van plantar cara i foren destruïdes. En les zones rurals, els caps autòctons de les vil·les van signar tractats de capitulació, continuant sent amos de les terres i propietats. Si no volien convertir-se en muladís havien de pagar un impost (jízia) per continuar el culte cristià. Durant aquest període les terres van ser governades per valis.
La comarca del Maresme va esdevenir frontera amb els musulmans entre la capitulació de Girona, el 785 i l’ocupació de Barcelona del 801 per part dels francs. Segurament durant aquest curt període la població rural en les vil·les tardoromanes devia continuar i el nucli urbà d’Alarona, devia quedar abandonat. Possiblement, a nivell toponímic aquest abandonament ha quedat reflectit en la manca de continuïtat del topònim Alarona per designar aquest nucli de població concentrada i l’aparició del mot Civitas Fracta i Mataró com a nova forma per a designar-lo. Un topònim àrab que es conserva en la zona de Tordera és el de “riera d’Alfatà” per designar la riera de santa Susanna. Aquest mot prové de “al-hàtta” que significa “ el riu de l’escletxa” o “ riu del perill” segurament més propi per designar la Tordera que no per designar les petita riera de Santa Susanna.
Les tropes carolíngies segurament van pactar amb aquests nobles rurals desprès de la caiguda de Girona per tal que acceptessin el poder franc.
Les tropes carolíngies deurien pactar amb aquests nobles rurals desprès de la caiguda de Girona per tal d’acceptar el poder franc. Segons Balañà, “...amb la caiguda de Girona (785), que mantenia lligams estrets amb Barcelona ( de camins, entre altres), van començar els pactes amb les comunitats islàmiques pacíficament establertes (...)comunitats que no van marxar; ben al contrari, amb el pas del temps devien adaptar-se plenament a la nova situació (...) alguns grups d’habitants musulmans es van quedar al país, entre d’altres raons perquè aquest havia de mantenir una demografia productiva si es volien obtenir els excedents per subvencionar els avenços de la represa territorial.”

[Foto Agència Catalana de l'Aigua]

El riu Tordera al seu pas per Fogars [Foto exteta deHTTP://natura-tordera.blogspot.com ]

Bibliografia

• BALAÑÀ, Pere: “El maresme àrea de resistència andalusina de Barcelona” a III Jornades d’Història i d’Arqueologia Medieval del Maresme (octubre-novembre 2004). Grup d’Història del Casal. Mataró, 2006. pp. 61-66
• GRAUPERA, Joaquim : “Els orígens de les viles del Maresme en època medieval” a Roca de Xeix, núms.11-12-13 (setembre del 1996). El Masnou. Pàgs.113-114
• GRAUPERA, Joaquim : “El Baix Maresme durant el període carolingi. De la conquesta a l’organització del territori” a XVI Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre del 1999. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2000. Pàgs.75-88

Conferència a Vilassar de Dalt sobre l'art preromànic i romànic del Maresme

El passat dimecres 8 de juliol de 2009 vaig ser convidat per en Francesc Castañer per tal de participar en una tertúlia- conferència en el Casal de la Gent Gran de Can Rafart de Vilassar de Dalt. Cada setmana conviden a un tertulià per tal de presentar un tema i fer una mica de barrila desprès.El tema que vaig proposar va ser un recorregut amb imatges pel patrimoni preromànic i romànic del Maresme. Al llarg d’aquest recorregut es van poder analitzar des de l’arquitectura militar (els castells de Burriac, de Palafolls, de Montpalau...), l’origen de les viles de sagrera i l’arquitectura religiosa (monestirs, parròquies i ermites). Finalment, es va poder repassar també les poques restes conservades de les arts decoratives : d’escultura dels capitells i les imatges de les Marededéus, moltes de les quals ja pertanyen a l’etapa gòtica i la única pintura conservada de sant Romà de Tiana.La part més interessant de la sessió va ser un animat col·loqui final, en que les àvies del Casal de la Gent Gran de Can Rafart de Vilassar de Dalt. (ja que hi havia pocs avis) van explicar els seus records i experiències viscudes en els elements patrimonials preromànics i romànics de la vila i de poblacions veïnes: Sant Salvador de Can Boquet, Sant Cristòfol de Cabrils i Sant Mateu de Premià. També van tenir un record i van esmentar anècdotes al voltant del Grup d’Arqueologia de Vilassar i dels historiadors i arqueòlegs Pau Ubach i Àngel Fàbrega.Per acabar, em varen ensenyar la masia de Can Rafart, seu de l’Associació i des de la terrassa vaig poder observar una vista inèdita de la poblacióEn definitiva, va ser una bona experiència que va deixar ganes de repetir-la.

Burriac virtual, una nova manera de veure el castell

Dins el marc de la XIV Fira iberoromana de Cabrera de Mar (diumenge 30 de maig de 2009) s’ha activat la part dedicada a l’època medieval de la web “Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni”.Aquest pàgina ha estat elaborada per Josep Maria Rovira i Ferran Bayés, i he tingut el goig de participar-hi com assessor de la part medieval i juntament amb el company i amic Jaume Vellvehí hem elaborat també els dossiers didàctics, dels quals encara només son visibles els de les termes romanes.
En l’apartat de medieval de l’esmentada web, que ara s’activa, s’hi pot veure solament en aquest primer moment les explicacions sobre el castell de Burriac. Amb una finalitat divulgativa i amb 17 pàgines actives es pot anar seguint l’evolució del castell medieval de Burriac (Cabrera de Mar) amb un suport gràfic molt interessant, ja que a banda de mostrar fotografies antigues i actuals de l’estat del monument, s’introdueixen recreacions virtuals molt novedoses de les diferents parts del castell.
Creiem que els dibuixos realitzats per ordinador en tecnologia 3D permeten fer-nos una idea molt real de l’estat del castell abans del seu procés d’enrunament . A nivell divulgatiu quan ens trobem davant un jaciment arqueològic, costa molt fer entendre al públic no especialitzat, l’aspecte que deuria tenir aquella estança, quan en la realitat solament es poden veure mig metre de fonaments.
Amb l’ajut de la informàtica es poden aconseguir fer reals aquells aspectes que actualment no en son visibles. Tot això però, demana un acurat treball de documentació i contrastació, per tal de que allò que es fa virtualment, no es converteixi en una element totalment imaginari sinó que sigui plenament plausible fet que col·labora en la seva comprensió.
Aquesta eina permet fer restitucions sense malmetre les restes ni destruir cap element de patrimoni del passat, fet que ajuda a la seva preservació.Voldria felicitar l’excel·lent feina feta per Josep Maria Rovira i Ferran Bayés i agrair-los-hi la confiança de comptar-me com un dels seus assessors.

Per consultar la web sobre la recreació virtual del castell de Burriac:

http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/mb_01.html

La capella preromànica de Santa Anastàsia de Premià de Dalt. Noves aportacions.

La capella de Santa Anastàsia es troba situada a la part meridional del terme de Premià, prop del barri de Santa Anna del Tió. A l’esquerra de la carretera de Premià de Mar a Vilassar de Dalt. Estava situada dins el terme parroquial de Premià a nivell eclesiàstic i a nivell jurisdiccional pertanyia a la domus de Premià i al castell de Sant Vicenç i de Vilassar. Des de l’època moderna es trobava sota l’advocació de Santa Anna.

Aquesta capella, coneguda documentalment, no apareix en cap de les monografies sobre art romànic de la comarca, ja que es creia que la construcció havia desaparegut amb les reformes modernes del mas en que estava adossada. A partir d’una comunicació presentada a la XV Sessió d’Estudis Mataronins l’any 1998 vaig demostrar que l’edifici preromànic encara es conservava integrament formant part de les habitacions d'una casa particular.

Documentació
La capella de Santa Anastàsia apareix documentada per primer cop el 23 de febrer del 987 en una donació d’una vinya realitzada per Pau, Simplici i Olinola, situada al comtat de Barcelona, al terme de Primiliano (Premià) sobre de la casa de Santa Anastàsia.
Sembla que a partir del s.XIV s’hi va establir una comunitat de donats. Així consta quan el 18 de març del 1371, Jaume Prayel, donat de la capella de Santa Anastàsia, compra amb diners dita capell a Berenguer Vilar i a Elisenda. La capella apareix com alou i domini de la capella de Santa Maria de la Cisa, també de la parròquia de Premià.

L’any 1373, Pere des Bosc, senyor del Castell de Vilassar i de la casa de Premià, van establir de nou a Bernat Ferrer de Vilassar, en una peça de terra situada a la parròquia de Premià en lo lloc dit de Santa Anastàsia. Cinc anys més tard, Berenguer de Sant Vicenç, senyor de la Casa de Premià i mossèn Ramon Guitard, beneficiat de Santa Anastàsia, va fer un establiment a Bernat Orriols.

En la visita pastoral del 16 de setembre del 1446 realitzada per Bernat Frare delegat del bisbe de Barcelona Jaume Gitard, es visita la capella de Santa Anastàsia que figura com a parròquia sufragània de Vilassar. En la visita apareix com a beneficiat Miquel Rafart. Segons la descripció l’altar era “ Quod altare fuit inventum llapideum cum ara conscrata sesuper posita (...) unum retabulum de tela encerata, in quo est depicta Navtivitas Domini Nostri Ihesu Christi. Est eciam in llatere dextro altaris quedam ymago beate Marie fustea depicta.” A més el visitador va ordenar la realització d’un portal que comuniquès amb la casa dels donats en el termini d’un any sota pena de 10 lliures, “Et mandavit dicti parrochiani fieri portale in dicta capella in parte domus donati dicte capelle...”.

A la visita pastoral del 15 de setembre del 1447 realitzada per Francesc Goret, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Guitard, visita la capella de Santa Anastàsia de Premià que figura com a sufragània de Premià. “Visitacio capelle Sancte Anastasie, suffraganea predicte ecclessie de Primiliano" .

El 18 de maig del 1481, ateses les mancances de les rendes, el benefici de Santa Anastàsia, fundat per Berenguer de Sant Vicens, va ser agregat al curat de Premià.

L’any 1492, Antònia, muller de Berenguer Tria, va fer donació de 9 sous a l’obra de Santa Anastàsia, quan s’obrés. Sembla que la nova advocació de Santa Anna, apareix a la capella des del 1513.

Descripció

La capella de Santa Anastàsia és de nau rectangular (7’54 x 4’6 mts) amb un absis rectangular (2’45 x 3’55 mts) orientat a llevant. De la nau no es pot veure l’aparell, ja que esta arrebossada per dintre i per fora. Encara es conserva la porta al mur de migdia però ha estat substituïda per una altra de pedra granítica amb una finestra al lateral esquerra. La coberta d’encavallades de fusta tant a la nau com a l’absis segurament han estat reformades. Es conserva una finestra preromànica aparedada al mur de tramuntana de l’absis.

Actualment la capella forma part d’una vivenda particular. Les antigues dependències de la capella estan reaprofitades com a sala d’estar de la casa amb llar de foc inclosa. L’un vestigi de la capella és la pica d’aigua beneïda que es troba en el seu emplaçament original a l’interior, al costat de l’antiga porta, convertida ara en finestra.

A partir de la documentació coneguda, es pot establir tres fases en la història d’aquesta capella:

• En primer lloc, podem parlar d’una primitiva capella paleocristiana. Segons M.Prevosti, als voltants de la casa s’han fet diferents troballes romanes que pertanyen a una vila que va existir des d’època republicana fins el Baix Imperi. Entre les restes trobades a la zona cal destacar unes tombes tardo-romanes a la part est de la casa que fan pensar en l’existència d’un culte paleocristià relacionat amb aquesta vila.Un altre element que reforça aquesta hipòtesi és la hagiografia, així, el culte a Santa Anastàsia ens fa pensar en un culte de les primeres comunitats cristianes. Santa Anastàsia era una santa que va morir màrtir en temps de Dioclesià (245-313). Aquest emperador va voler imposar les antigues creences fet que el va portar a perseguir als cristians entre el 303-304. I finalment la troballa d’un anell signatori pleocristià trobat en una de les tombes, amb la representació d’un crismó, un colom i un branca d’olivera, estudiat per R.Coll i R.Jàrrega i els quals el datem del s.IV i V.
• Una segona etapa, la podem situar en temps preromànics, quan es manté el culte a Santa Anastàsia des de l’antiguitat tardana i es reinicia el culte a partir de la reedificació de l’església paleocristiana o a partir d’una de nova preromànica. D’aquesta capella hi podem associar una ara d’altar de la qual s’ha conservat el pilar cilíndric en el jardí de la casa (1 mt d’alt per 60 cm de diàmetre).
• La tercera etapa pertany a la baixa edat moderna (XVI-XVII), en que la capella es va reformar. Aquestes reformes van consistir en el canvi d’orientació, també es va aparedar l’arc triomfal de l’absis antic i aquest es va convertir en un porxo obert a l’exterior amb una arcada que substitueix el mur de llevant de l’absis. En el mur de l’arc triomfal s’hi va col·locar una finestra rectangular amb barrots de ferro.. També es va obrir el mur de tramuntana i es va fer un absis rectangular perpendicular a la nau pre-romànica i enfront a la porta d’entrada que es va reformar també. Segurament aquestes remodelacions van coincidir amb el canvi d’advocació.

La capella es situar dins el període preromànic, amb una cronologia dels s.IX i X. Els paral·lels més propers a la comarca serien les capelles de Sant Cristòfor de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Cugat de Traià i Sant Andreu d’Órrius. Respecte aquesta última, coincideix amb l’ampliació de la nau amb un nou absis i el canvi de orientació de l’altar cap el mur de tramuntana enfront de la porta d’entrada.

Bibliografia

• ALVAREZ,Jaume; GÓMEZ,Joan: “Premià de Dalt” a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol.6. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982.Pàg.423-426
• BENITO,Pere: Les parròquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana.Una aproximació des de les vistes pastorals (1305-1447). Caixa d’Estalvis Laietana. Barcelona, 1992. (Premi Iluro,47). Pàg.79
• COLL, R.; JÀRREGA, R.: “L’anell signatori de la necròpoli paleocristiana de Santa Anna (Premià de Dalt, EL Maresme) Dades i problemàtica d’un jaciment poc conegut” a Annals vol.37. Actes del Congrés d’Homentge al Dr. Pere Palol /2 Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona del 23 al 25 de novembre del 1995. Institut d’Estudis Gironins. Girona 1996-97. Pàgs. 1069-1080
• GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim : “Noves aportacions sobre el preromànic del Baix Maresme. La capella de Santa Anastàsia de Premià de Dalt” a XV Sessió d’Estudis Mataronins. 28 de novembre del 1998. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 1999. Pàgs.173-180
• GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001.
• GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Monografies. Volum 2. La Comarcal edicions. Argentona, 2002 . Pàgs.55-57
• PLADEVALL, A.: “Santa Anna ( o Santa Anastàsia)” a Catalunya romànica, vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,1992. Pàg.452
• PREVOSTI, Marta: Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. Caixa d’estalvis Laietana; Ed.Dalmau. Mataró; Barcelona, 1981. 2 Vols. (Premi Iluro, 33/34). Vol.I, pàgs.112-115.

Novetat editorial sobre les Cinc Sènies (Mataró)

S’acosta Sant Jordi i ja comencen a aparèixer novetats editorials. Després de l’edició de 17 llibres i guies de natura, història i paisatge, l’editorial Natura va presentar, el passat divendres 3 d’abril de 2009, la publicació “Descobrim Mata i les Cinc Sènies”, una guia que recull 5 itineraris de natura, història, agricultura i paisatge d’aquests espai agroforestal mataroní. Per l’edició del llibre han tingut el suport de la Federació ADF Maresme, el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Mataró i la Diputació de Barcelona.
La guia ha estat elaborada per Oriol Bassa, enginyer de forests (UdL) i naturalista; David Farell, historiador i arqueòleg (UB); les il·lustracions de Francesc Navarro, dibuixant naturalista i amb un pròleg de Pep Riera, d’Unió de Pagesos, una de les persones que més ha lluitat per a la preservació i desenvolupament sostenible d’aquest espai. Malauradament les Cinc Sènies ha esdevingut l’últim espai agrícola de Mataró i actualment es troba amenaçat per l’especulació urbanística i per vies de comunicació que diuen imposar-se en pro de la modernitat.
Valoro l’encert d’aquesta iniciativa ja que en aquesta part del terme municipal de Mataró, a banda de l’interès natural, apareixen diferents elements del patrimoni de Mataró, que van del pre-romànic al Gòtic: el Turó d’Onofre Arnau, on hi havia el castell de Mataró; les ermites de Sant Martí (pre-romànica) i la de Sant Miquel de Mata (gòtica); el Santuari de Lorita (s.XVI) i l’ermita de Sant Simó (s.XVI).
Des del Grup d’Història del Casal també hem contribuït en aquesta tasca divulgadora del patrimoni de les Cinc Sènies amb l’organització, el 17 de març de 1998, juntament amb l’Associació de Veïns de Mataró Centre, de l’excursió Mata medieval. Visites comentades a les restes del castell de Mata, Can Tria de Mata i a les esglésies de Sant Martí i Sant Miquel amb l’edició d’un opusclet divulgador. El 20 de juny de 1999 vàrem repetir la iniciativa amb el títol “ Del feudalisme medieval al sindicat agrari. Visites comentades a les restes del castell de Mata, Can Tria de Mata i a les esglésies de Sant Martí i Sant Miquel de Mata” , aquest cop amb la col·laboració del CATAM (Centre d’Acció territorial i Ambiental del Maresme).
Dono l’enhorabona als autors per aquest llibre i agrair-los les referències que fan en el mateix sobre la tasca que els membres del Grup d’Història del Casal anem fent per la divulgació del nostre patrimoni.

Aquí teniu algunes de les fotografies dels que van participar en l'excursió del 1999:

Bibliografia

• GRAUPERA, Joaquim: Excursió.Visites comentades a les restes del castell de Mata, Can Tria de Mata i a les esglésies de Sant Martí i Sant Miquel . Grup d'Història del Casal; Associaó de Veïns de Mataró Centre. Mataró, 1998 . (Sèrie Viatges, 8)
• GRAUPERA, Joaquim: Del feudalisme medieval al sindicat agrari. Visites comentades a les restes del castell de Mata, Can Tria de Mata i a les esglésies de Sant Martí i Sant Miquel de Mata. Grup d'Història del Casal; CATAM. Mataró, 1999 . (Sèrie Viatges, 9)