Visita a casa de Josep Maria Cuyàs i Padrós per consultes sobre la conquesta carolíngia al Maresme

El passat 10 de juliol de 2018 vaig tenir el privilegi de rebre a casa la visita de Josep Maria Padrós i Cuyàs per consultar diversos aspectes de la conquesta carolíngia al Maresme que jo vaig investigar. La raó és que ell vol continuar l’estudi que jo vaig realitzar a l’àrea de Badalona, Tiana i Santa Coloma de Gramenet. 

Josep Maria Padrós i Cuyàs va néixer a Badalona el 1933 i es va iniciar en el món de la història i l’arqueologia gràcies a l’entusiasme del seu oncle Josep Maria Cuyàs i Tolosa (Badalona, 1904-1992). Es va integrar en els anys 1953 i 1954 a les excavacions de Badalona participant en el descobriment de les termes romanes de Baetulo. Entre els anys 1954 i 1957 va ser director de les excavacions de Can Sentromà (Tiana) estudiant la vil·la romana allí existent. Com a secretari de la Comissaria d'Excavacions de la província de Barcelona, ​​dependent del Ministeri de Belles Arts, va col·laborar en la defensa del nostre patrimoni entre els anys 1955 i 1957. Va esdevenir el primer conservador del Museu de Badalona i en ​​va ser el seu director entre els anys 1971 i 1975. 

Ha publicat diversos treballs d'investigació històric-arqueològica en publicacions locals i en el "Butlletí" de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi del qual és membre. 

L’any 1970 va confeccionar i presentar a l'Ajuntament de Badalona el primer catàleg del Patrimoni monumental de Badalona i el 1961 va publicar «Com va néixer Tiana fa 2000 anys», Premi "Jocs Florals". I el 2006, «La Tiana desconeguda. Tresors de la Vall de Montalegre». 

Va ser elegit acadèmic corresponent per Badalona (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 21 de març de 1973, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Frederic Marès Deulovol, Frederic Mompou Dencausse i Antoni Vila Arrufat. 

L’any 2006 va publicar el llibre «La Tiana desconeguda: tresors de la vall de Montalegre» del qual em va obsequiar un volum dedicat amablement. 

Va ser una bona experiència poder conversar amb ell i aprendre del seu saber i contrastar opinions i punts foscos, en definitiva construint coneixement !

Bibliografia sobre el pas de les tropes carolíngies al Maresme

• GRAUPERA, Joaquim (2009): «El pas de les tropes carolíngies per la serralada del Montnegre i el Corredor durant la conquesta de Barcelona» a I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 291-297
• GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (Fotògraf) (2007). El Maresme. El Vendrell: March Editor. (Col. Catalunya Medieval - Els pobles medievals de Barcelona), p.11-13 
• GRAUPERA, Joaquim (2001). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme (vol. I). Argentona: La comarcal Edicions, p. 58-62 
• GRAUPERA, Joaquim (2000): «El Baix Maresme durant el període carolingi. De la conquesta a l’organització del territori» a XVI Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre del 1999. Comunicacions Presentades. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura, p.75-88

Presentació a Mataró del llibre sobre la família Vallmajor de Dosrius.

El passat dijous 5 de juliol de 2018 a les 18.30 h va tenir lloc la presentació del llibre «Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’edat mitjana i l’època contemporània» a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró (carrer Palau, 32 de Mataró). L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró, l’Ajuntament de Dosrius i el Consell Comarcal del Maresme.

L’acte va ser presentat pel Sr. President de l'Arxiu COmarcal del Maresme, Alexis Serrano i van intervenir Marc Bosch, alcalde de Dosrius; els autors Dr. Enric Subiñà, Dra. Alexandra Capdevila i l’historiador Josep Ramis i un representant de la família Vallamjor. 

 Aquesta presentació formava part dels actes de commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

L’objectiu evident de l’activitat era donar a conèixer el treball que recull la història d’una família notable del Dosrius de l’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfrontar-se als feudals de Castelldosrius. Una família potent que la historiografia defineix com a "pagesos grassos", els quals malgrat que s’integraven dins el grup de la pagesia, havien acumulat patrimoni rústic punyent i un poder econòmic notable. 

Aquesta monografia és fruit del treball coordinat entre l’Arxiu Comarcal del Maresme , el Consell Comarcal. El llibre de format miscel·lani, ja havia estat prèviament presentat a Dosrius, el passat dissabte 21 d'abril de 2018. El fet de que en època contemporània establissin la seva residència a Mataró feia obligat una segona presentació a la capital del Maresme.

Enric Subiñà, Alexis Serrano, Marc Bosch, Alexandra Capdevila i Josep Ramis [Fotografia ACM]

Públic assistent a l'acte [Fotografia ACM]

Parlament de Marc Bosch, Alcalde de Dosrius [Fotografia Quim Graupera]

Parlament final amb l'agraïment de la família Vallmajor [Fotografia Quim Graupera]

El II Simposi “In Marítima” sobre «Masos, masies i bordes» del Maresme al programa el Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 5 de juliol de 2018 a la tertúlia núm. 416 de "El Racó" (Mataró Ràdio, 89.3 fm) hi vaig anar com a convidat juntament amb Alexis Serrano (Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme) per a parlar del II Simposi “In Marítima” sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». El programa va estar presentat per Sandra Cabrespina, Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt. La documentació va anar a càrrec de Sandra Cabrespina i a la part tècnica amb Carles Capella. 

El passat dissabte 30 de juny de 2018 va tenir lloc el II Simposi “In Marítima” sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». L’acte va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca can Manyer (Plaça Martí i Pol, 6 de Vilassar de Dalt) . Aquestes Segones Jornades han estat organitzades per Maresme Medieval, el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Biblioteca can Manyer de Vilassar de Dalt i ha comptat amb una seixantena d’inscrits.

Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,37 minuts Descarrega’l 24 Mb

Presentació a Malgrat del llibre de Xavier Soldevila sobre Malgrat medieval

El passat diumenge 29 d’abril de 2018 es va presentar a l'Arxiu Municipal de Malgrat, el llibre d'en Xavier Soldevila, «Entre el Capaspre i La Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV)». El contingut llibre mostra els resultats de la 11a Beca d'Investigació (2012), dedicat a la història medieval, que va atorgar l'Arxiu Municipal a l’autor. El responsable de l'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas va ser l'encarregat de conduir l'acte.

Xavier Soldevila i Temporal, veí de Sant Genís de Palafolls, és catedràtic d'ensenyament secundari de l'Institut Euclides de Pineda de Mar i és també membre de l'Institut de Recerca Jaume Vicenç i Vives de la Universitat de Girona i de l'associació d'Història Rural de les comarques gironines. Ha publicat nombrosos treballs i guanyat diverses beques de recerca. 

Paral·lelament a la presentació del llibre, Xavier Soldevila ofereix un curs d'introducció a la història medieval de Malgrat de Mar els dies 10, 17 i 24 de maig als locals de l'Arxiu Municipal de 19:30 h a 20:30 h. 

Si voleu adquirir el llibre el podreu trobar al mateix Arxiu Municipal o a la llibreria La Pilona de Malgrat de Mar al preu de 20 euros

L'autor X. Soldevila  i el responsable de l'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas al començament de l'acte [Foto SSOM] 

Presentació del llibre sobre l’Any Puig i Cadafalch al Maresme

El passat 23 d'abril de 2018 a les 19 hores, va tenir lloc la presentació a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme d’una monografia sobre els diferents temes tractats als actes de l’Any Puig i Cadafalch al Maresme. 

Sota el títol de «Any Puig i Cadafalch. Recull d´activitats al Maresme», l’Arxiu Comarcal del Maresme va presentar dilluns una publicació que serveix per cloure la celebració de les activitats que s’han fet per recordar la figura i obra d’aquest polifacètic arquitecte modernista, historiador i polític. 

El llibre es va presentar coincidint amb la Diada de Sant Jordi, i és el tercer volum de la «Col·lecció documents i estudis maresmencs», que edita el mateix Arxiu Comarcal del Maresme. 

L’obra és un recull d’aportacions relatives a Josep Puig i Cadafalch des de diferents vessants i disciplines, hi participen doctors, arquitectes, urbanistes, periodistes, escultors, entre d’altres múltiples disciplines. 

La presentació va comptar amb la participació d’Eduard Riu, historiador, arqueòleg i comissari dels actes de l’Any Puig i Cadafalch de la Generalitat, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i Esteve Mach , president de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. 

El llibre, de tipus miscel·lani, recull aportacions relatives a Josep Puig i Cadafalch des de diferents vessants i disciplines, hi participen entre d’altres Ramon Corts (Dr. en història i Teologia); Àlex Marzo (prevere); Mercè Zazurca (arquitecta); Agàpit Borràs (urbanista); Manel Cusachs i Corredor (periodista); Manuel Cusachs i Xivillé (escultor i artista); Carles Forns (metge); Xavier Gayán (arxiver); Joaquim Graupera (Dr. en història de l’art); Assumpta Dangla (museòloga); Joan Miquel Llodrà (historiador), Jaume Vellvehí (president del Grup d’Història del Casal); Esteve Mach (president de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch); Carles Marfà i Mariona Gallifa (del Servei de patrimoni de Mataró).

La meva participació rau en els articles:

• «Josep Puig i Cadafalch i Ripoll» p. 42-43
• «L'estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabañes. Disseny, confecció i referents» p. 51-64
• «Les aportacions i influències de Josep Puig i Cadafalch com a historiador de l'art medieval i arqueòleg» p. 67-73

Públic assistent a l'acte [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]

Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme presentant la publicació  [Fotografia: J.Graupera]

Esteve Mach, president d'Amics de Puig i Cadafalch en la seva intervenció. [Fotografia: J.Graupera]

Eduard Riu, comissari dels actes de l’Any Puig i Cadafalch durant la seva intervenció .[Fotografia: J.Graupera]

Presentació de l’obra teatral “L’home inacabat” de Pere Anglas

El passat dimarts 6 de març de 2018, a les 19.30h a Can Palauet (c/ Palau, 32) vaig tenir el plaer de participar en la presentació del llibre de l’obra teatral “L’home inacabat” de l’amic i dramaturg mataroní Pere Anglas. Una obra que va inaugurar l’última edició del Cicle Fet a Mataró. A l’acte, que va estar presentat per la Sra. Núria Moreno Romero, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, hi van intervenir també el mateix Pere Anglas com autor del llibre i el responsable de l’editorial Voliana, Jordi Solé Camardons.

La història arrenca a través d’un homenatge clandestí que li organitza una companyia de teatre independent l’any 1967. Durant la celebració del centenari dels naixement de Puig i Cadafalch, les autoritats franquistes locals només autoritzen que es col·loqui una placa commemorativa. Aquesta companyia de teatre no es resigna davant d’aquesta injustícia i organitza un homenatge en forma d’obra de teatre. Els preparatius de l’obra i la tria de les escenes per part de la companyia esdevenen el pretext per a donar a conèixer la vessant més desconeguda de Puig i Cadafalch a través de tres moments de la seva vida: la joventut, la maduresa i la vellesa.

En el meu parlament vaig voler destacar com l’amor pel teatre de Pere Angles, que li transmet el seu pare, afegeix a aquesta obra un sentit d’homenatge al teatre mataroní. També vaig voler deixar palès el risc que suposava enfrontar-se al personatge davant la impossibilitat de ser exhaustiu, en ser Puig un home tan polièdric, però també pel seu caràcter controvertit en tots els aspectes (com a polític, arquitecte, restaurador i historiador de l’art), i en conseqüència el mèrit d’haver aconseguit una obra rodona que interessa i emociona al públic a més de deixar un dibuix prou clar del personatge dins de les possibilitats. 

Felicitem des d’aquí a l’amic Pere Angles per l’èxit de l’obra.

Conferència sobre les relacions de Josep Goday i Puig i Cadafalch a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns dia 12 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans,vaig oferir la conferència “Josep Goday i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració”  i que comptà amb la presència dels nets d’En Josep Goday.

Aquesta xerrada era la repetició de la realitzada per ell mateix a Mataró dins dels actes commemoratius de l’Any Puig i Cadafalch 

El tema va estar dividit en diversos apartats. En el primer d’ells, s'explicà els antecedents familiars i culturals de Josep Goday, incidint que aquest fou, fonamentalment i bàsica, un arquitecte. En el segon punt, s'explicà els seus començaments com a deixeble de Puig i Cadafalch i, més tard, com a col·laborador, tot repassant alguns dels projectes realitzats en comú i alguns de preparats que no es van arribar a dur a terme.

En el tercer punt es va fer referència al Goday historiador de l'art, explicat les publicacions realitzades com a investigador i als  projectes en comú entre els dos, posant èmfasi en que el deixeble seguí el mateix mètode de treball (inclòs el treball de camp) que el seu mestre.

Finalment, en l'últim punt, es va comentar la seva labor com a dissenyador d’espais museístics com, per exemple, pel que fa referència a la museïtzació de les pintures romàniques del MNAC.

Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió

Mor als 96 anys l’historiador Josep Miquel Modolell i Ros

El passat divendres 22 de desembre va morir Josep Miquel Modolell i Ros a l’edat de 96 anys. Les exèquies van tenir lloc el dia 23 de desembre a la parròquia de Sant Josep de Mataró. 

Amb ell havíem col·laborat diverses vegades. Sovint em cridava per que anés a casa seva on em posava al dia de les seves cerques sobre el passat medieval de Cabrera de Mar.

Ja vàrem destacar en aquest bloc les seves aportacions al ser nomenat fill predilecte de Cabrera de Mar el 20 de gener de 2012.

havia publicat una llarga llista de treballs, com autor i com editor. En els últims anys, havia estat editant una sèrie d’opuscles anuals miscel·lanis de diversos autors sobre la història de Cabrera i el jaciment de Can Modollell en què també hi figuren àmplies referències de l’etapa medieval de Cabrera.

Serveixi aquest escrit com a recordatori i agraïment a la seva amistat. 

Referenciem a continuació les seves publicacions:

• Pel camí del mig. : de Cabrera a Mataró. Cabrera de Mar : Oikos-Tau. (1989)
• Els meus records dels primers dies de la guerra, 1936-39. Sessió d'Estudis Mataronins, núm.9 (1992)
• Cabrera de Mar : castell de Sant Vicenç o de Burriac : síntesi històrica. Argentona : L'Aixernador. (1993)
• Converses amb Mossèn Pere Ribot Barcelona : Abadia de Montserrat. (1997)
• Llegendes, tradicions i fets de la serralada de Marina : apunts sobre etnografia del Maresme Juntament amb Ramon Coll Monteagudo. Vilassar de Mar : Oikus-Tau. (1999)
• Vi amarg. [Premià de Dalt] : Edicions de la Vorera. (1999)
• Els quatre noms de Burriac . Revista Fonts, num.11 (2002)
• 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a Sant Joan. Edició a cura de Josep Miquel Modolell Ros. Cabrera de Mar. (2004)
• Guia del Clos arqueològic de Can Modolell (2006)
• Les Primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar (2007)
• Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell. Cabrera de Mar (2008)
• D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró : dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana . Cabrera de Mar : [s.n.], 2009)
• Una pàgina de les Col·lacions de Joan Cassià i Materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar). Mataró : Copyrap (2010)
• Estudis d’arqueologia i d’història de Cabrera de Mar . Mataró (2011)

IX Diada Puig i Cadafalch (2017) i ofrena floral al monument

El passat diumenge 17 de desembre de 2017 va tenir lloc la IX Diada Puig i Cadafalch, organitzada per l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. L’acte es va realitzar a les 12 del migdia al Parc Central davant l’escultura de l’il·lustre mataroní. En aquesta edició hi van assistir les autoritats municipals de Mataró i Argentona i els representants de diverses entitats de la ciutat que col·laboren amb l’ofrena floral. L’acte va consistir, a banda de l’ofrena, en diversos parlaments i la col·laboració de la Coral Primavera per la Pau, que entre d’altres cançons, van interpretar la nadala “A Nadal no hi volen pobres” de Jordi Mas, professor de l’Institut Puig i Cadafalch Mas i membre de la coral.

Manuel Cusachs presentant l'acte [Fotografia Quim Graupera]

Parlament de Esteve Mach, president de l'associació APC  [Fotografia Quim Graupera]

Actuació de la coral Primavera per la Pau [Fotografia Quim Graupera]

Públic asssitent a l'acte [Fotografia J.F. Clariana]

Taula Rodona a Mataró amb historiadors locals sota el títol «Puig i Cadafalch, polifacètic»

El passat 29 de novembre del 2017 va tenir lloc a la Fundació Iluro de Mataró la Taula Rodona amb historiadors locals sota el títol «Puig i Cadafalch, polifacètic». Hi varen intervenir Margarida Colomer, historiadora; Manel Cusachs, periodista i historiador; Ruth Garcia, historiadora de l’art i jo mateix. El moderador va ser el Dr. Enric Subiñà, com a representant de l’entitat organitzadora.

La primera en intervenir va ser Margarida Colomer la qual va glosar la vida política de Puig i Cadafalch. Aquest va ocupar diversos càrrecs en diverses institucions : a inicis del 1900 va ser nomenat Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, va ser diputat a Corts i president de la Mancomunitat des de l’any 1917 substituint el difunt Prat de la Riba. A més de la seva trajectòria política , va fer referència en tot moment al context sociopolític que condicionar les seves polítiques. 

Manel Cusachs, que va intervenir en segon lloc, va relacionar a Puig i Cadafalch amb Mataró, va glosar el seu entorn familiar fent referència a on i quan va néixer, el bateig, la seva trajectòria com estudiant a l’Escola Pia de Santa Anna i a la Universitat, la vida familiar, les seves visites a Mataró quan ja no hi vivia, i diverses anècdotes amb Mataró. Va fer especial referencia al moment de la seva mort i enterrament al cementiri de Caputxins de Mataró.

La tercera en intervenir va ser Ruth Garcia que va enumerar, per ordre de construcció, els diversos edificis en els quals Puig i va intervenir a Mataró i Argentona. El seu primer projecte va ser la casa Sisternes de la baixada de Sant Simó de Mataró on se li atribeix els primers assajos de la seva forma característica de decorar els exteriors. També repassar el mercat de la plaça Gran amb la doble autoria puig I Cabanyes. La botiga la Confianza, can Parera, can Coll i Regàs ,can Garí i la casa d’estiueig d’Argentona van ser descrits amb abundant material gràfic extret dels arxius municipals i de l’Arxiu Nacional de Catalunya on es custodien.

Finalment a mi em va tocar parlar de la vessant de Puig com a historiador de l’art, especialment com estudiós de l’art romànic. Des de la seva visita al Pirineu per fer un primer inventari, l’extracció de les pintures romàniques de la Vall de Boí, les moltes publicacions que va fer, moltes d’elles en llengua francesa i moltes en col·laboració amb altres historiadors i arquitectes com el també mataroní Josep Goday i Antoni de Falguera. 

L’acte va concloure amb un torn de paraules entre el públic assistent i Estve Mach, Prsident de l'Entitat, va lliurar als conferenciants que van intervenir la medalla dels Amics de Puig i Cadafalch i un obsequi als qui ja l'havien rebut en altres ocasions.

Per a més informació: Amics de Puig i Cadafalch

Públic assitent a l'acte [Fotografia APC]

Hi varen intervenir (de dreta a esquerra): Margarida Colomer; Manel Cusachs; Enric Subiñà, com a representant de l’entitat organitzadora i moderador; Quim Graupera i Ruth Garcia.[Fotografia APC]

Moment de rebre l'osequi per part d'Esteve Mach, president de l'entitat. [Fotografia APC]

Presentació a Malgrat i Palamós de la biografia de l’historiador Fèlix Paradeda

El passat 17 de novembre de 2017 a les 12 del migdia es va presentar a l'Arxiu Municipal de Malgrat el llibre "L'obra de mossèn Fèlix Paradeda (1865-1936). Història, folklore i tradició a Palamós i a Malgrat". Aquest treball recull bona part de la seva producció escrita en una edició que intenta defugir el format de facsímil, ja que s'ha adaptat lingüísticament al català actual per poder fer una lectura més comprensiva. L’acte de presentació van estar conduit pel cap del Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas, que és també coautor del pròleg, juntament amb la cap del Servei d'Arxiu de Palamós, Carme Adroher.

El llibre és fruit del treball conjunt que han portat a terme els col·laboradors del Servei d'Arxiu Municipal de Malgrat, Joan Piña i Anna Maria Anglada, i, dels del Servei d'Arxiu Municipal de Palamós, Pere Trijueque i Gabriel Martín, amb el suport del filòleg i professor Emili Roig.  El llibre es pot comprar per 24 euros a l'Arxiu Municipal i a les llibreries del poble.La publicació recull, a banda de l’obra malgratenca, tres treballs realitzats per mossèn Fèlix Paradeda en la seva estada a la parròquia de Santa Maria, a Palamós, entre 1894 i 1911. Entre aquestes cal destacar la primera monografia històrica de Palamós editada el 1901. 

Aquesta reedició  pretén commemorar que el passat 2015 es van  complir cent anys de la publicació de l’obra original “La Vila de Malgrat i sos contorns” de Mossèn Fèlix Paradeda. Tal com vàrem difondre a la notícia de Maresme medieval el 2013, el llibre “La Vila de Malgrat i sos contorns” ha estat durant anys el llibre de referència a nivell històric del municipi. Paradeda hi recull la informació que tenia sobre la història, costums, i morfologia del municipi al principi del segle XX. Segons va explicar al diari digital  el malgratenc l’investigador local Joan Piña, les activitats que es realitzen al voltant de la figura de Paradeda representen “un acte de justícia ja que calia reconèixer d’una vegada per totes la importància de la seva feina”, que va ser cabdal per descobrir una part de la història de Malgrat de Mar. Piña ha subratllat que “era una obligació” que el municipi tenia pendent amb l’historiador.

A part de  l’edició del llibre es va inaugurar una mostra a l’arxiu municipal  que inclou objectes personals de Paradeda, explicacions sobre la seva vida i obra i un audiovisual realitzat per Sílvia Marré. Pot visitar-se fins el 10 de maig i s’ha realitzat gràcies a la col·laboració entre l’arxiu municipal i investigadors locals com Joan Piña i Anna Maria Anglada. També ha estat possible per les cessions d’efectes personals fetes per Joaquim Colomé i les famílies Arigós i Bosch i Arigós i Borrell. Entre els objectes més destacats, hi ha el diari personal que el mossèn va escriure durant la seva estada a Terra Santa, i que el Bisbat de Girona està interessat en publicar. També l’escrit que Paradeda va redactar el 1936 -l’any que va ser assassinat- per al programa d’una Festa Major que, finalment, no es va celebrar degut a l’esclat de la Guerra Civil (Un text que conservava i ha cedit la impremta Montalt). Entre altres actes de divulgació de la figura de Paradeda s inclouen visites guiades per racons de Malgrat de Mar relacionats amb la vida o amb la obra de l’historiador

 El llibre també es va presentar a Palamós, el passat dissabte 2 de desembre de 2017 a les 18h a la Capella del Carme, on també s’hi va poder veure una part de l’exposició «El llegat de mossèn Fèlix Paradeda». L’acte, aquest cop, va anar a càrrec dels coautors Joan Piña, Ana Maria Anglada i Gabriel Martín Roig.  L’endemà diumenge, a les 11h a la plaça de l’església, es va  realitzar una visita guiada, dirigida per Gabriel Martín Roig,  pels escenaris on va transcorre la vida i l’obra d’aquest rector.

Per a més informació:

• El Malgratenc: https://elmalgratenc.cat/2016/04/11/felix-paradeda-una-figura-maltractada/
• Arxiu de Malgrat de Mar http://www.ajmalgrat.cat/actualitat/noticies/larxiu-municipal-publica-un-llibre-sobre-mossen-felix-paradeda-que-descobreix-la-seva-etapa-a-palamos-i-apropa-la-seva-obra
• Servei d'Arxiu Municipal de Palamós:  http://www.serveiarxiumunicipalpalamos.cat/lobra-mn-felix-paradeda/   

Intervenció del cap del Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas
durant la presentació el llibre a Malgrat, al costat dels autors del llibre
[Fotografia : Ajuntament de Malgrat]

Públic assistent a la presentació del llibre a Malgrat.[Fotografia : Ajuntament de Malgrat]

Presentació del llibre a Palamós.[Fotografia : Servei d'Arxiu Municipal de Palamós]

Dos noves aportacions interessants del Maresme medieval a la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins del 2017

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 va tenir lloc la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins, organitzada pel Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró,  centre d’estudis locals de Mataró. L’acte, conduit pel Dr. Enric Subiñà,  va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu, al carrer de beata maria, núm. 3. Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat amb la col·laboració, de la Direcció de Cultura, de l’Ajuntament de Mataró i de l’institut Ramon Muntaner.

De temàtica medieval es van presentar solament dues comunicacions. La primera amb el títol “Òrrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, masos... “ va ser llegida pel Dr. Enric Subiñà i Coll.  En ella va repassar les dades conegudes de població d'Òrrius a partir del fogatge del 1378. En aquella data, la població hi consten 13 focs que minven a 8 en el del 1497. Aquest fet ens mostra una pèrdua de població d'un 38,5%, més alta que la mitjana comarcal. Com va fer notar, Òrrius era  d'una vila molt petita i amb la població totalment dispersa, malgrat que el nucli estava centrat al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. Tenia dos grans senyors del domini directe del terme: el castell de la Roca, que n'era el senyor jurisdiccional i el priorat de Sant Pere de Clarà, però també apareixen com a senyors de masos i terres la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes i finalment el castell de Burriac. El delme, exacció d'origen eclesiàstic que equivalia a una desena part de la collita, a finals del segle XV, el cobrava íntegrament els Vilalba, baixa noblesa de Cardedeu. També parlarem dels masos del terme, els seus censos i les seves terres.

La segona comunicació portava el títol de “Història de les elits o de la comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. “ i va ser presentada per Benet Oliva i Ricós . El període tractat és una etapa normalment considerada com de transició i sense canvis, quan realment, segons Oliva, és el moment clau en el trànsit entre dues èpoques. La comunicació es va presentar des de tres enfocs metodològics diferents: Un primer tradicional prenent com a subjecte històric l’elit que governa el senyoriu, Francesc Desbosc i de Pau, qui ha passat habitualment força desapercebut quan realment fou clau en el període tractat. En segon lloc, va analitzar la comunitat de vilatans, aparentment estable, però sotmesa a les transformacions que porten a l’edat moderna. I finalment, es va centrar en una història més etnològica a l’entorn de les nissagues, les masies i les costums locals amb petites evolucions.

Felicitem des d’aquí als autors de les comunicacions i al MASM per donar continuïtat a aquesta tradicional trobada.

Públic Assistent [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

El Dr. Enric Subiñà durant la lectura de la seva comunicació [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]