Can Ballot (Argentona), una altra masia en mal estat !!!

El mas Ballot d’Argentona (El Maresme), popularment conegut com a can Ballot Gallifa, es troba situat en el nucli urbà, al Passatge Gallifa Ballot núm. 2. Es tracta d’una gran masia que té cinc cóssos en l’edificació principal, amb pis i golfes. En la planta baixa hi ha dos cóssos més a cada un dels laterals (el de la dreta havia estat una capella), i un edifici al darrera on hi ha els cups del celler. Això la converteix en la masia més gran d’Argentona, i una de les més grans de Catalunya, amb uns 1750 metres construïts, conservant la configuració que tenia al segle XVIII, sense cap afegitó posterior. Està catalogada com del grup VI de la classificació de Camps i Arboix. L’arquitecte Lluís Bonet i Garí en la seva obra “Les masies del Maresme”, diu d’ella que «després d’admirar l’aspecte arquitectònic de les façanes de la casa pairal dels Ballot amb els cóssos de mides extraordinaris i el teulat a quatre vessants, creguí necessari de conèixer qui eren els pagesos que la construïren». La descriu com «una casa molt important, de teulada a quatre vessants, amb l’additiment de les dues terrasses laterals del celler, i el dels cups a la part posterior. La part principal de l’edifici té tres cóssos de major amplada que els de les cases normals, amb gran sala d’entrada als baixos, i la del primer pis, que tenen 15 m de llargada per 5,43 m d’amplada, cosa que ens diu com és la categoria de l’obra». El mas es troba documentat des del segle XIII, concretament del 1256, i pensem que fou edificat inicialment per la família Feliu, passant als Ametller el 1402, i d’aquests a Francesc Coll el 1619. Jaume Ballot, que procedia del veïnat del Cros, la va comprar el 1637, essent propietat dels seus descendents fins a inicis del segle XXI.

Aquesta masia està declarada BCIL, inclosa en el PGOUM d’Argentona del 1987. En l’actual Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic d’Argentona, del qual es va aprovar el Text Refòs en el Ple Ordinari del passat 13 de gener i està pendent de l’aprovació definitiva, la cataloga amb nivell integral, atenent a què la masia encara conserva la majoria de la seva configuració des del segle XVIII, amb portals i finestres de pedra en el seu interior i exterior. L’entrada, mitjançant un portal de pedra rectangular, és una gran estança amb 4 portals de pedra que dóna a les diferents habitacions, coberta amb arcs rebaixats, i un gran portal de pedra al fons, on hi ha inscrita la data 1759, que dóna al celler. Aquest és cobert d’arcs rebaixats d’obra. Destaca la primera cambra de l’esquerra de l’entrada que conserva un gran rentamans de granit, i la segona cambra, amb funcions actualment de cuina, té els sostre amb arcs rebaixats. Pel què fa al pis, hi ha una gran sala, de gran amplària i alçada, amb sis portals de pedra als laterals i un al fons, tot cobert amb bigues de fusta. De les golfes tan sols destaca el seu bigam amb gran encavalcades. En l’exterior es conserva un gran safareig i l’entrada de la mina que abastia d’aigua a la masia.

Recordem que la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català insta la propietat, en el seu article 25.1, al deure de preservació i manteniment, en els següents termes: “Els propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors de béns culturals d’interès nacional o béns catalogats els han de preservar i mantenir per assegurar la integritat de llur valor cultural. L’ús a què es destinin aquests béns ha de garantir-ne sempre la conservació“.

Aquesta masia, després de ser venuda per els descendents de la família Ballot fa uns 10 anys, porta temps a la venda, tancada i “abandonada”. A finals del 2009 fou embargada i s’adjudicà en subhasta a Caixa Catalunya, la principal creditora de l’aleshores propietari. Actualment pertany a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb), que té molts dels immobles que eren de Catalunya Banc, successor de Caixa Catalunya. Actualment té les portes de la planta baixa “tapiades”, excepte la principal, que té tot el terra de rajola aixecat. L’alarma ha saltat quan darrerament l’Entita Natura ha tingut coneixement de què ha caigut una part important de la teulada de la part sud (veure foto), d’una superfície aproximada d’uns 100 m2, fet que provoca que l’aigua de pluja entri dins la casa, impregnant unes parets que són de tàpia, provocant un procés de deteriorament que si no s’atura pot provocar el col·lapse de la resta de la teulada i de les parets mestres amb la possibilitat d’enfonsament d’una part de la masia.

El Centre d’Estudis Argentonins va presentar una instància el passat divendres 17 de gener de 2014 on es denuncia la situació i es demana al consistori que examini la masia in situ per part de l’arquitecte municipal i que s’obligui, amb caràcter d’urgència, al propietari a restituir la teulada caiguda, assegurar la resta de la coberta, i solucionar possibles danys que es puguin observar i que poguessin perjudicar l’estabilitat de la masia, en virtut d’ordre d’execució que permet l’article 197 del Decret Legislatiu 1/2010 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC). També que es recordi al propietari l’obligació que en té del seu manteniment i conservació tal i com obliga l’article 25.1 de la llei 9/93 i el mencionat article 197 de la TRLUC. En cas que en un termini no superior al que hagi determinat l’Ajuntament a l’ordre d’execució el propietari no hagués començat o, en el seu cas, realitzat aquestes obres, demanem que sigui l’Ajuntament d’Argentona qui les efectuï amb caràcter subsidiari o bé imposi multes coercitives al propietari en virtut de l’article 197.4 del TRLUC.

Un cop apareguda la notícia en la premsa l’alcalde d’Argentona ha manifestat a la radio, textualment, que “des que vam començar a veure que es comencava a deteriorar, inclús abans de què comencés lo de la teulada, ja vam requerir quan encara era propietat de Caixa Catalunya directament, hem fet varis requeriments i amencaces de multa per què l’arreglin”. Malgrat aquestes paraules de l’alcalde, el Centre d’Estudis Argentonins, com a membre del Consell del Patrimoni, no té coneixement que s’hagi fet cap requeriment formal a la propietat, entenent per formal un requeriment escrit on se’ls hi demani que s’arregli la teulada, amb un termini clar per presentar el projecte corresponent, tal i com la llei obliga a fer quan es té coneixement d’un fet com aquest en un bé protegit. A tal efecte hem demanat que se’ns informi de la data en què es va fer el requeriment a la propietat.

Per a saber-ne més:

• http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20140119/54399278514/argentona-lucha-degradacion-masia-ballot-protegido-s-xiv.HTML
• http://cea.cat/blog/2014/01/21/can-ballot-una-altra-masia-en-mal-estat/ 

NOTA

Voldria agrair al amics del Centre d'Estudis Argentonins "Jaume Clavell" (CEA) en particular a la persona del seu president Enric Subiñà per tal de permetrem reproduir aquest text i les imatges.

El patrimoni medieval del Maresme a les Jornades Europees de Patrimoni 2013

El cap de setmana 27, 28 i 29 de setembre de 2013 van tenir lloc a tot Catalunya les Jornades Europees de Patrimon-2013, amb més de 380 activitats de tot tipus en 220 municipis de tot Catalunya. Diferents formes d’apropar-nos a la riquesa patrimonial del nostre país i descobrir llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, arqueologia, patrimoni industrial o museus, entre moltes altres possibilitats.

Com cada any podem es va poder trobar en la oferta algunes activitats relacionades amb el patrimoni medieval i modern de la comarca de Maresme.

Per consultar el programa complert de tot Catalunya: premeu aquí

Les d’aquest any van ser:

• ALELLA - El dissabte 28 de setembre. va tenir lloc l'Itinerari patrimonial “Alella, 1.000 anys d’història“. Aquesta activitat volia mostrar petits tastets del passat d’Alella. Hi ha dades conegudes des del Neolític final, però no serà fins al segle X quan comença a quedar constància escrita dels seus fets i de la seva evolució com a poble. Aquest itinerari va plantejar doncs, descobrir el llegat patrimonial del poble a través d’un recorregut pel centre urbà, que va permetre conèixer des del Celler Alella Vinícola i diverses masies com Can Lleonart o les Escoles Fabra. Es va poder veure l’església gòtica i el campanar romànic de la parròquia de Sant Feliu a més de diversos finestrals gòtics de les façanes de les masies. Alella també disposa d’una creu de terme en estil gòtic. L’activitat va estar organitzada per Ajuntament d’Alella.
• ARENYS DE MAR – Va tenir lloc el divendres 27 de setembre a la Biblioteca Fidel Fita (Carrer Bonaire,2). Es va presentar el Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats que es conserven al Museu d'Arenys de Mar. Aquests materials que han estat estudiats per un equip de tres arqueòlegs es troben ara sistematitzats en un catàleg online que permetrà a tots els especialistes conèixer els materials trobats a la Torre dels Encantats a partir de les excavacions realitzades per Josep Ma. Pons i Guri i les seves característiques. L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu d’Arenys de Mar.

• DOSRIUS – El diumenge 29 de setembre, a partir de les 10.00 fins les 13.00 h, va tenir lloc la Visita de les ruïnes del molí fariner i la masia de can Terrades del Molí. La sortida va consistir en la visita guiada a la masia de Can Terrades del Molí, així com també a les restes del seu molí fariner. Can Terrades fou una de les propietats més importants del municipi, amb vinyes, boscos i grans camps de conreu. Al mateix temps, cal destacar la importància històrica del molí fariner i la seva rellevància com a part del patrimoni arqueològic d’enginyeria industrial que pot desaparèixer. L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament de Dosrius.
• MONTGAT  – El dissabte 28 de setembre, de 17.30 a 20.30 h., va tenir lloc la Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí amb l’actuació de la coral del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat. Es van obrir les portes de l’ermita romànica de Sant Martí i a continuació, a partir de les 18 hores, hom va poder gaudir de l’actuació de la coral del Centre Recreatiu i Cultural de Montgat que va fer un repertori de cant coral. L’acte va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montgat i parròquia de Montgat.
• MONTGAT – El diumenge 29 de setembre d’11.00 a 13.00 h., va tenir lloc una Jornada de portes obertes a la torre de guaita de Ca l’Alsina (pg. Marítim - barri casc antic). La Jornada va consistir en la oportunitat de visitar la Torre de guaita i defensa, construïda al segle XVI, que formava part de l’antiga masia de Ca l’Alzina. L’acte va estar organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Montgat.
• VILASSAR DE DALT  – El diumenge 29 de setembre d’11.00 a 13.30 h., va tenir lloc una Jornada de portes obertes al Museu Parroquial al Museu Parroquial, en la qual es van poder veure els diferents elements pertanyents a l’església gòtica de Vilassar, construïda entre el 1511 i el 1519. Hi ha exposades peces significatives com claus de volta, capitells, mènsules i altres peces conservades. La mostra permanent permet vincular el discurs històric amb l’arquitectura, la història de l’art i la religió, i veure com l’evolució en tots aquests camps va configurar i transformar l’edifici. Des de l’arquitectura i des de l’art s’hi troben representats el gòtic (final), el classicisme del renaixement, mostres del barroc i l’empremta del període modernista. L’acte va estar organitzat pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, Parròquia de Sant Genís, Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Jornada de portes obertes al Museu Parroquial de Vilassar de Dalt.
 [Fotografia: Parròquia de Sant Genís de Vilassar] 

«Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença» a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 19 de setembre de 2013 vaig ser convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm)  per parlar de «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Sandra Cabrespina i la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert previament com a conferència en l'Open 48 hores Puig i Cadafalch del 7 d'octubre de 2011 a la casa Coll i Regàs i va ser repetida el 14 de novembre de 2011, dins el cicle L'art romànic a l'abast organitzat per Amics de l'Art Romànic, a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d'Estudis Catalans.

En aquest cas vaig decidir començar pels inicis de Puig i Cadafalch en la seva etapa de formació, perquè potser és la part més inèdita i a l'hora és el que dóna més sentit al conjunt de la seva vida i obra. Vaig voler endinsar-me en l'esperit de recuperació nacional que amarava l’època de la Renaixença i que rebien directament les idees de nació que s’estenien per Europa, especialment d'Alemanya després de la unificació. A partir d’aquí vam resseguir com aquestes influències arribaven al Puig estudiant, a través dels seus mestres i dels seus companys i com es confegia la idea de la necessitat de crear un art nacional. Tal com Puig conclou, això només es podia fer a través del seu estudi i de la recuperació del art tradicional de la nació, en concret l'art medieval. Aquesta idea és la que dóna sentit a la figura de Puig, com a historiador de l'art català medieval, restaurador i arquitecte, tot amarant-la d'un clar sentit polític. 

Puig i Cadafalch ens va deixar, entre altres coses, el primer estudi detallat del nostre romànic. També diverses restauracions, que ara poden ser criticades, però que eren un reflex de l'esperit de l’època, i finalment les seves obres arquitectòniques, que és on tot el coneixement del passat es sintetitza en una obra pròpia i moderna.

Per escoltar el programa:

http://gruphistoria-mataro.entitats.mataro.cat/2013/09/21/josep-puig-i-cadafalch-historiador-de-lart-resturador-i-arquitecte-al-servei-la-reconstruccio-nacional/

El patrimoni medieval de Premià de Dalt a internet

El Museu de Premià de Dalt ja fa temps que ha apostat per difondre el patrimoni de la població des de la seva pàgina web, gràcies a la iniciativa de la seva directora Imma Gimferrer. També fan visites guiades pel patrimoni de Premià de Dalt.

A partir de varies solapes ens dona un fàcil accés al contingut de la mateixa. De l’època medieval podem seguir l’evolució de la sagrera medieval, les principals masies del terme i ens ofereix també un ampli catàleg de finestres gòtiques de les masies. També la web ens mostra detalls que a vegades se’ns passen desapercebuts com els reixats de ferro o els grafitis de les portades que ens aporten infinitat de dades, reflectint l'any d´adquisició del mas, el traspàs de la propietat, l'any de construcció o d'una rehabilitació. 

Felicitem la iniciativa del Museu i creiem que ha estat un encert la utilització d’aquesta eina per apropar-nos al seu patrimoni medieval i difondre’l.

Us convidem a fer-hi un passejada !!!

Per a més informació: http://www.museupremiadedalt.com/ 

Restituïda a Santa Maria de Mataró la lauda paleocristiana del s.V

Ahir, dissabte 2 de febrer de 2013 es va oficiar la cerimònia inaugural de la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria de Mataró. Aquesta peça, datada al segle V i descoberta l'any 1958 per l'arqueòleg Marià Ribas, és important perquè documenta per primer cop l’existència del cristianisme a la nostra ciutat.

L’acte va estar presidit per l’alcalde  Joan Mora, el regidor de cultura Joaquim Fernàndez i el director del Museu Arxiu de Santa Maria Nicolau Guanyabens. També hi va ser present Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, que va ser l’entitat encarregada de restaurar-la.

Després dels diferents parlaments de les autoritats es va procedir a l’acte de benedicció de la peça i de la nova ubicació a càrrec del rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Segimon Garcia, en el marc de la festa de la Mare de Déu de la Candelera que es celebrava aquest cap de setmana com a titular de la parròquia.

La lauda, que abans estava situada a la cripta de la capella dels Dolors, ocuparà a partir d’ara l'antic baptisteri de la basílica per poder ser exhibida al públic. El nou emplaçament, amb més garanties de conservació, farà la peça més visible i més accessible als visitants que la podran veure sempre que l’església estigui oberta a través d’una reixa i amb il·luminació contínua de 10 a 13 h i de 18 a 20,30 h o es podrà entrar a l’estança quan hi hagi visites guiades.

Per a més informació :

• Sobre la peça restaurada: http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/CRBMC/pdf/Arxiu/Lauda.pdf
• Sobre la restauració: http://quimgraupera.blogspot.com.es/2012/05/restauracio-de-la-lauda-sepulcral.html

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]

Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]

Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]

Espai expositiu.  [Fot.Joaquim Graupera]

Localitzades les restes de la capella de Sant Pere de Romeguera de Canet

El diumenge 2 de desembre de 2012 es van mostrar en públic les restes arqueològiques de l’antiga església de Sant Pere de Canet.  Les excavacions han anat a càrrec del Centre d’Estudis  Canetencs i han estat  finançades a partir de la VII Beca d’Investigació Local Raimon Bonal i de   Falgàs, que convoca biennalment  l’Ajuntament de Canet de Mar i que els va ser adjudicada el passat  juliol de 2012.

Els treballs han consistit en la localització de la capella, la recopilació de les dades conegudes sobre la mateixa i en la prospecció preventiva de les restes (del 26 de setembre al 10 d’¡octubre). El projecte, que ha estat dirigit per Carles Sáiz, ha comptat amb la participació de Raquel Pérez Badia i Maite Carbonell Martínez (arqueòlogues), Sergi Alcalde Vila (arquitecte tècnic i enginyer d'edificació), Gemma Martí Rey (restauradora de béns) i Sònia Alarcón (geòloga). Joaquim Pera Isern, director del Departament d'Història Antiga i Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona els hi ha assessorat el projecte a més de Xavier Mas, Jordi Soler, Antoni Cruanyes, Francesc Verdura i Joan Ballart.

La capella es troba documentada des de finals del s.X (entre el 980 i el 994) sota l’advocació de Sant Feliu de Pineda o de la Vall. Aquesta depenia de la jurisdicció parroquial de Sant Iscle de Vallalta que va ser consagrada el 1090. Durant tota l’edat mitjana va dotar de serveis religiosos a la població dispersa de la vall, disseminada en una colla de masies (la casa forta de Canet,  Can Catà, Can Vendrell, Can Giol…). A principis del s.XIV es documenta, per raons encara poc clares, un canvi d’advocació i passarà a denominar-se Sant Pere de Romeguera (1313). A finals del segle XV, el 1461, la capella va perdre les funcions parroquials, que es van traspassar a la nova església de Sant Pere i Sant Pau, davant mateix de l’actual Santuari de la Misericòrdia, i va començar un llarg procés de degradació i d'oblit. L’any 1687 els jurats de Canet van obrir un llarg litigi amb els propietaris al voler traslladar la campana de Sant Pere a la Torre de Mar o de la Generalitat.

Ramon de Montaner i Vila, propietari del Castell de Santa Florentina va impulsar l’any 1911 un intent de reedificació de l’ermita on es va celebrar una important cerimònia de col·locació de la primera pedra que va tenir un ressò en la premsa nacional. L’intent però, no va anar a més.

Durant la postguerra, el 1947, es van extreure molts elements de pedra per al seu reaprofitament fins a no deixar cap evidència avui visible de l’antiga ermita de Sant Pere.

En la prospecció han aparegut, les restes d’un mur perimetral de més d’un metre de gruix que ha estat interpretat com un mur de contenció per donar estabilitat a la construcció. A banda de les rases de fonamentació, s’han trobat també gran quantitat d’elements ceràmics medievals, restes de material constructiu i una moneda barcelonina del 1615. La troballa de fragments d’ossos humans ha obert la hipòtesi de l’existència d’un cementiri dins la sagrera.

A partir d’ara comença la segona fase del projecte amb la documentació i inventari de tot el material per portar a terme la memòria de l’excavació i tot seguit redactar el treball final que es preveu publicar a mitjans del 2013.

Felicitem des d’aquí als companys del CEC per la feina feta i els encoratgem a seguir endavant amb la recerca i la revalorització del patrimoni medieval de la comarca.

Per a més informació

Pàgina del Centre d’Estudis Canetencs

Pàgina web de Carles Sáiz

L'equip del CEC durant les excavacions [Foto: Carles Sáiz]

L'equip del CEC durant les excavacions [Foto: Carles Sáiz]

Moment de la Matinal per difondre les restes [Foto: Quim Graupera]

Cata de fonamentació dels murs de la capella [Foto: Quim Graupera]

Restes visibles dels murs de contenció de la capella [Foto: Quim Graupera]

50 anys de Torre Llauder. La medieval torre del Cogoll (Mataró)

Aquest any 2012, una colla d’entitats de Mataró han organitzat un programa conjunt per commemorar els 50 anys de la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder, per part de l’equip d’arqueòlegs de Marià Ribas, de la vil•la romana de Torre Llauder a Mataró.

 

El solar on es va trobar la vil•la era una finca presidida per la Masia de Can Llauder. Aquesta torre es troba documentada des del 1128 com la “ turre de cugullo” que formava part de la jurisdicció del castell de Burriac i de Vilassar. El 1360 Pere Desbosc, senyor del castell de Vilassar hi va establir a Ferrer de Reymir, passant-se a denominar Mas Ferrer, els quals la posseirien fins el s.XVII. La torre que presidia la masia va ser edificada l’any 1558 per voluntat de Joan Ferrer.

 

L’any 1685 la masia va ser adquirida per la família dels Llauder, concretament pel notari barceloní Francesc Llauder i Moles, els quals li donaren el nom pel qual se la coneix en les èpoques moderna i contemporània, Can Llauder. L’any 1777, els Llauder van fer una sèrie de reformes que li donaren l’aspecte abarrocat que va conservar fins al seu enderroc. La branca familiar dels Llauder, com a propietaris del mas, s’extingiren el 1902 amb la mort de Lluis Maria de Llauder i de Dalmases. L’any 1970 es va escriure una de les nefastes pàgines en la relació de Mataró amb el seu patrimoni, ja que es la data en que va ser enderrocada la masia i la torre dins el procés urbanitzador del Plan Parcial del Polígono Espatero promogut pel franquista Ministerio de la Vivienda. Malgrat la destroça efectuada, el fet va servir per sensibilitzar a la ciutadania en la defensa del seu patrimoni davant la manca de criteris dels consistoris franquistes.

 

La torre, de grans dimensions, estava composta de tres pisos amb una sèrie d’espitlleres per la seva defensa i una finestra d’arc conopial gòtica característica obrada en pedra de Montjuic. Es trobava coronada per la típica coberta emmerletada amb espitlleres. Amb les reformes barroques havia passat d’estar isolada a trobar-se situada en el bell mig del conjunt del mas. és una gran llàstima que no s'hagi conservat aquest conjunt.

Bibliografia 

• LLOVET, Joaquim (1997). “El moli de vent i la torre del Cogoll” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, num.57, (gener), pp.19- 22.
• SUBIÑÀ, Enric (1999). “La Torre Llauder: La masia i els seus propietaris” a XV Sessió Estudis Mataronins. 28 de novembre de 1998. Comunicacions presentades. Mataró: MASM; PMC. Pp.79-105
• Vil.la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Mataró: Ajuntament de Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural. 

Fotos extretes del catàleg : Vil.la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Mataró: Ajuntament de Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural.

Conferència de Maria Dolça Ribas: «Els pioners de la recerca arqueològica a Mataró: Marià Ribas i Bertran»

El passat dijous 18 d'octubre de 2012, l’Associació "Amics de Ca l’Arenas" va organitzar una conferència sobre la trajectòria arqueològica de Marià Ribas i els pioners de la recerca arqueològica a Mataró. La xerrada s’emmarca dins el programa d'actes per commemorar els 50 anys de Torre Llauder organitzada per un col·lectiu d'entitats mataronines vinculades a la història de Mataró. L'acte va estar presentat per Ramon Manent, President de l'Associació i Carles Marfà, Director del Museu de Mataró.

Maria Dolça RIbas, filla de l'arqueòleg, va presentar una continuació de l’anterior conferència realitzada sobre l’arqueologia a Mataró abans de la guerra civil (1936-1939), centrant-se en aquest cas en la recerca arqueològica a Mataró durant el franquisme. L'any 1947 va ser un any decissiu: el Patronat del Museu Municipal de Mataró creà la Secció d'Història i Arqueologia i nomenà Marià Ribas com a president; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el nomenà Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. Una fita important d'aquesta institució va ser l'edició de la revista "Museu" que es publicà dos  anys ja que va ser clausurada per ser escrita en català. 

Al llarg de la conferència va anar desgranant els nombrosos projectes arqueològics que va dirigir tant a Mataró com en el Maresme central i mitjançant dibuixos i fotografies de l’època va anar presentant el grup de col·laboradors amb els que s’envoltà (Lloansi, Martínez Sauri, Lladó, etc) i els principals jaciments i troballes (vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments).
A nivell medieval, que aquí ens pertoca, cal destacar la col·laboració en la restauració i excavació d'edificis religiosos juntament amb l’Obra de Sant Francesc de la parròquia de Santa Maria de Mataró dirigida per Lluís Ferrer i Clariana. Es va treballar en els edificis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera de Mar, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Cugat de Traià d’Argentona i Santa Maria i Sant Martí de Mata a Mataró, on hi van sortir importants restes arqueològiques significatives. 
Maria Dolça Ribas va haver de fer un veritable esforç per resumir l'ingent obra del seu pare que ara cal recordar i prendre com exemple.

Acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch d’Argentona

El passat divendres, 21 de setembre, a les 19h a la plaça de Vendre es va realitzar l'acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch. L’acte organitzat per l’Ajuntament d’Argentona presentava oficialment la titularitat municipal de la casa de Puig i Cadafalch, Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN), adquirida a principis d’agost després d’haver arribat a un acord amb la propietària, Núria Riera, besnéta de l’arquitecte.
L’acte va consistir en uns parlaments del Sr.Alcalde d’Argentona Ferran Armengol, la Sra. Àngels Torras, Directora de Serveis Territorials del Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, el Sr. Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i el Sr. Oriol Bassa, president de Natura. Aquestes dues entitats són les que han participat més activament per mobilitzar la ciutadania en defensa de la recuperació de l’edifici. L’Ajuntament projecta convertir l’edifici en un centre d’interpretació de l’obra de l’arquitecte i ubicar-hi també algun servei municipal.
La primera actuació sobre l’immoble, però, es centrarà en l’arranjament de la teulada i la coberta i la rehabilitació de la casa, que en els darrers anys ha patit un greu procés de degradació. Per aquest motiu, solament es va poder visitar el jardí de la casa. La visita interior no es podrà fer fins que es facin les obres de consolidació, que començaran aquest any mercès a un ajut de la Caixa de Pensions.

Per a més informació: http://salvemcanpuigicadafalch.blogspot.com.es/

La rehabilitació del Molí d’en Jordà (Santa Susanna)

Des del passat mes de juliol de 2012 un grup d’entitats i ciutadans amb un clar caràcter voluntari, han anat realitzant tasques de manteniment, neteja, adequació de terreny i descoberta dels elements bàsics del Molí Fariner d'en Jordà, a Santa Susanna.

La coordinació d’aquestes activitats ha anat a càrrec de la Regidoria de Cultura de Santa Susanna i  de les entitats SSOM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i  GESS (Gent de Santa Susanna),  els quals van fer una crida per la cerca de la implicació de totes les persones que hi volguessin participar a nivell de voluntariat. Per difondre aquesta iniciativa van crear un bloc on s’hi poden anar seguint totes les tasques que han anat realitzant cada un dels dies que es trobaven.

Han buscat també la complicitat de persones vinculades al món del patrimoni de la comarca que dissabte rere dissabte han anat desfilant i han contribuït també a aportar el seu gra de sorra al projecte. El passat 21 de juliol hi va anar Marc Bosch, de l'empresa Antequem que va realitzar el catàleg de Patrimoni de la població i  el 28 de juliol hi va anar David Pavón (Plataforma Salvem la Vall de la Riera). Pel setembre, que han reiniciat les taques, estan previstes les visites de Jaume Vellvehí (coautor del llibre "Molrà el gra. Els Molins a la Baixa Tordera" pel dissabte  15 de setembre i també hi col·laboraré jo mateix  el proper dia  22 de setembre.
A final de mes,  la programació de les Jornades Europees del Patrimoni a Santa Susanna tractaran el tema dels molins fariners i els espais industrials rurals  (29 i 30 de setembre de 2012).
Us recomano la consulta setmanal del seu bloc per anar seguint aquest lloable feina que han iniciat aquests companys de Santa Susanna que crec que haurien de ser un exemple a seguir en altres poblacions del Maresme on cal recuperar elements significatius del patrimoni a voltes molt oblidat.

http://molifariner-santasusanna.blogspot.com.es/

Sessió informativa del 6 de juliol de 2012

Assistents a la sessió del 28 de juliol de 2012

Assistents a la darrera sessió del 25 d'agost de 2012

La crisi del Priorat de Clarà en el 5è col•leccionable de l’Aplec 2012

El passat diumenge 1 de juliol de 2012 es va celebrar una  nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística a la capella prioral on es van poder cantar els goigs. La pluja va impedir que la resta de l’acte es celebrés a l’era de la masia i es va haver de fer sota cobert a la planta baixa de la mateixa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el cinquè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article) en el que col·labora el Grup d’Història del Casal de Mataró. Degut a la pluja es van improvisar unes sardanes sota cobert a la planta baixa de la masia i hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta cinquena edició del col·leccionable tracta el tema de la crisi baix medieval del monestir. A principis del s. XIV, comencen a aparèixer certes evidències que indiquen l’aparició d’un període de crisi tant en el monestirs de Casserres com en el priorat de Clarà, que són paral·lels a la situació de crisi general que viu el país. Aquesta s’entreveu de forma clara en la venda i empenyorament de propietats, terres i masos per fer front als deutes creixents i també per recollir diners per pagar les despeses dels plets per defensar les jurisdiccions dels masos que posseïen en diversos indrets.

La relació del monestir amb el llinatge dels Des Bosc, els nous senyors del castell de Burriac i de Vilassar, continua. Aquests van anar mantenint els antics drets dels feudals que havien comprat als Sant Vicenç sobre el monestir, fet que provocava també algunes tibantors. El 1410 el prior Ramon ça Coma, es va queixar que el feudal va utilitzar per usos indeguts als homes del monestir, concretament pels drets d’empara de la verema i pel dret de forestatge.

En aquest període també es va fer evident una notable disminució de la comunitat. Durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334), en el monestir solament hi residia un monjo prior. Des d'aleshores, els priors comendataris es van encarregar de controlar, gestionar i percebre les rendes de la senyoria de Clarà des d’un altre indret.

Aquesta vida migrada del cenobi, portarà a algunes reformes de l’edifici. Serà en aquest període que el cenobi va quedar reduït a la capella que encara avui es conserva, esdevenint una capella funerària privativa de la família Argentona, batlles del Des Bosc, dels quals encara es conserven alguns ossaris.

Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):

• Col.lecionable Núm.1 (2008): Els orígens del Priorat de Clarà
• Col.lecionable Núm.2 (2009): La dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès (985-1025)
• Col.lecionable Núm.3 (2010): La dependència dels senyors de Burriac (1025-1080)
• Col.lecionable Núm.4 (2011): La dependència de l'abadia de Cluny i de Sant Pere de Casserres (1080-1359)
• Col.lecionable Núm.5 (2012): La crisi del priorat