Visita comentada a les masies amb torre de Vilassar de Dalt

El passat diumenge 2 de maig de 2010, amb motiu de la celebració de la festa major dels Santa Màrtirs de Vilassar de Dalt, el Museu –Arxiu de la població va organitzar una passejada matinal històrica per les masies fortificades de Vilassar de Dalt i de l’antic veïnat del sant Crist (Cabrils). L’antic terme medieval de Vilassar posseïa vuit masies amb torre de les quals es conserven a Vilassar de Dalt, les de Can Mayans (antigament Eroles) i la del Ravalet, aquesta molt transformada, encara que sencera. A l’antic veïnat del Sant Crist, avui terme de Cabrils es conserven les torres de ca l’Amat, molt reformada a l’interior però conservada exteriorment, i la de Can Vehil molt retocada amb un afegit de nova construcció que altera el conjunt de la masia notablement. En últim lloc, a l’actual terme de Vilassar de Mar es conserva solament la torre rodona de Can Nadal que es veu passant per la carretera N-II al costat del Museu Monjo. Tenim documentades altres torres en l’antic terme de Vilassar de les quals no en queden vestigis com la de Ca l’Isern de la plaça a Vilassar de Dalt i les torres de Can Brufau (antigament Can Lladó) i la de Can Mir a Vilassar de Mar.
La passejada va tenir un nombrós públic assistent i les explicacions van ser a càrrec de Josep Samon i Forgas de l’esmentat Museu-Arxiu. Al públic assistent se’ls va obsequiar amb un petit tríptic explicatiu i divulgador sobre la documentació conservada de les torres esmentades.
Aprofitant que en el recorregut es passava a prop de la capella preromànica de Sant Cristòfor de Cabrils , es va aprofitar per visitar-la per dins i per fora. Voldria agrair la deferència de les persones organitzadores de la passejada que em convidessin a comentar la capella, malgrat que va ser una mica improvisat. Agrair també als propietaris de la capella i de la torre de l’Amat que permetessin poder-les visitar ja que pertanyen a una finca privada i a vegades no es fàcil poder-les observar amb aquest comoditat.
Voldria remarcar el magnífic disseny del cartell de la sortida ja que amb uns mitjans senzills aconsegueix l’objectiu del cartell que és el de cridar l’atenció del fet publicitat i convidar-te a participar del mateix.
Felicitem també el dinamisme i la tasca de divulgació del nostre patrimoni comarcal per part dels responsables del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt que amb aquestes passejades permeten acostar al gran públic, d’una manera planera, alhora rigorosa i entenedora, aquest patrimoni que a vegades solament es difon entre erudits i estudiosos. Activitats com aquesta col·laboren a que la gent se’l senti propi i per tant aprengui a respectar-lo i estimar-lo. Paral·lelament, fins el 20 de juny, a la sala d’exposicions del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) podeu anar a veure l’exposició “Les masies, factor d’identitat” realitzada per l’Associació Conèixer Catalunya i que mostra un recorregut per aquesta tipologia constructiva rural.

[Fotos : J.Graupera /S. Cabrespina/ M.Pons]

Per a més informació: http://seccioarqueovilassar.blogspot.com/2010/05/02-05-2010-passejada-de-festa-major.html

Novetats bibliogràfiques Sant Jordi 2010 (1):BOU,J; VELLVEHÍ,Jaume: "Del Romànic al Gòtic.El monestir de Roca Rossa (Tordera)"

BOU,J; VELLVEHÍ,Jaume:

Del Romànic al Gòtic.El monestir de Roca Rossa (Tordera)

Presentació del llibre

BIBLIOTECA DE TORDERA Adreça: C/ Joan Maragall, 6
Divendres 23 d'abril de 2010 a 2/4 de 8 tarda

Carreteres, urbanitzacions, segones residències i altres alteracions urbanístiques han anat malmetent o amagant un patrimoni que venia de lluny. En aquest peculiar context, ens cal descobrir el que ens resta del passat i si més no, llibres com aquest ens permeten aprofundir en el coneixement d’aquest bocí de la nostra remota història sovint destruïda. El priorat de Roca Rossa es troba situat al territori municipal de Tordera en un bocí de bosc molt mal tractat per la història recent. En el seu entorn s’hi va construir una urbanització il·legal que ha desfigurat l’entorn i les restes del monestir han perdut el referent paisatgístic que més escauria i això ha ajudat també de ben segur a l’espoli de les restes del monestir. Aquest espoli, que es presenta ja en època llunyana, ha dificultat la feina dels autors d’aquest llibre. Aquest aspecte també es presenta com un mèrit afegit a la tasca realitzada. Per tal de poder escriure les pàgines que trobareu a continuació han hagut d’escodrinyar arxius i museus llunyans, han hagut de preguntar i rastrejar el significat ocult de topònims existents i altres de perduts, en definitiva una feina de recerca important i intensa. La feina feta és una feina integradora ja que no s’han aturat amb el què diuen els documents sinó que han fet una extraordinària activitat de camp, trepitjant i redescobrint els camins medievals, buscant els límits del monestir i les seves fites i fins i tot reelaborant les receptes de cuina i recuperant els seus gustos. Posar tota aquesta informació en ordre i donar-hi sentit és el que permet fer renéixer un altre cop aquest element patrimonial. En aquesta cerca també han topat amb part de les peces de l’antic mobiliari litúrgic que havia posseït el conjunt, com els retaules, la imatge de la Verge, els còdex il·lustrats, els quals han estat rescatats de l’oblit pels amics Joan Bou i Jaume Vellvehí.

En definitiva, Roca Rossa mereixia un estudi com aquest que revaloritzés la seva importància i posés en el seu lloc el seu especial significat. Esperem que aquest treball potenciï el següent pas important que queda per a la salvaguarda del monument, que és el seu estudi arqueològic i la seva restauració i adequació. L’empenta actual que porta el Cercle d’Història de Tordera hauria de permetre d’assolir amb èxit aquesta finalitat tal com ja apuntaven les iniciatives del Grup d’Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró en la dècada dels anys 80 del s.XX i les del Grup d’Història del Casal de Mataró a la dècada dels 90. Espero i desitjo que en una data propera puguem parlar d’un edifici recuperat i amb un nou ús. Així doncs, cal entre tots fer força per tal de recuperar l’edifici de Roca Rossa i el seu entorn amb una finalitat testimonial i didàctica, com a centre d’interpretació de l’època medieval al Maresme. Crec que de ben segur aquest llibre serà una bona eina per convèncer i evidenciar la importància de la canònica agustiniana de Roca Rossa i la necessitat d’intervenir activament en la seva salvaguarda.

El patrimoni medieval del Maresme en les Jornades Europees del Patrimoni - 2009

Els propers 25, 26 i 27 de setembre de 2009 es celebraran a Catalunya les Jornades Europees del Patrimoni. Estan impulsades pel Consell d’Europa i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat mitjançant el Museu d'Història de Catalunya i compten de nou amb el suport de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, i la participació de 198 municipis. La idea és la de promocionar els diversos elements patrimonials que tenim més a prop i que a vegades, no valorem de forma suficient malgrat tenir-los a l’abast.
Aquest any Catalunya acull més de 400 activitats de tot tipus: exposicions, visites teatralitzades, balls i àpats d’època, conferències, concursos fotogràfics, rutes a peu... Diferents formes d’apropar-nos a la riquesa patrimonial del nostre país i descobrir llocs històrics, arquitectura monumental, jardins, arqueologia clàssica o museus, entre moltes altres possibilitats.
En el cas del Maresme, en aquesta 19a edició s'han apuntat una desena de municipis interessats en mostrar la seva riquesa patrimonial. Les ofertes són molt variades. Pels seguidors d’aquest bloc, que sou amants dels patrimoni medieval de la comarca, seleccionem les que tenen a veure amb aquesta temàtica.

• Arenys de Mar: ofereix una visita guiada a l'exposició Un pioner de l'arqueologia: Josep M. Pons i Guri i la torre dels Encantats, al Museu Marés de la Punta, i un taller sobre els ibers dirigit als infants.
• Cabrils: s’organitza un itinerari per les masies més importants del poble que son un testimoni del passat agrícola. Moltes d’elles tenen finestrals gòtics com el cas de Can Amat, Ca l’Abella o Can Tolrà.
• El Masnou: s'ofereixen dues activitats i una d’elles és una passejada pel cementiri a la recerca dels vestigis d'arquitectes, artistes i escultors destacats que van treballar al Masnou sota encàrrec de famílies importants, fet que ja vàrem tractar en una edició passada del bloc i on hi podem trobar la creu de terme gòtica.
• Palafolls: s’ofereix una visita de les dues torres de defensa del segle XVI, una d’elles força interessant Can Valldejuli. A més a la població es poden visitar les restes del castell des d'on podem contemplar una formidable vista degut a la seva posició estratègica.

Crec que és una bona oportunitat per descobrir aquell patrimoni que tenim a prop i que a vegades no el fruïm prou. Aprofiteu-ho !!!

L’ús del concepte de preromànic en les obres historiogràfiques del Maresme

Joan Ainaud de Lasarte esmenta el volum 11 de la sèrie Minerva, amb el títol de Col·lecció popular de coneixements indispensables, publicat l’any 1916 pel Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona, com el text en què apareixen ja fixats els termes de “preromànic” per definir l’art dels segles IX i X i “romànic” per designar el realitzat entre els segles XI al XIII.
El més difícil d’introduir va ser el mot “preromànic” per definir l’art anterior al romànic. A principis de segle no hi havia la diferenciació entre “preromànic” i “romànic”, sinó que el segon servia per donar nom a totes les construccions fetes des de la conquesta carolíngia fins el gòtic, ja que les capelles del s.IX al X ens apareixen esmentades com a capelles ermitanes o construccions antigues però descrites sense denominar-ne l’estil. Cal recordar que l’església de Sant Salvador de Vilassar de Dalt encara no s’havia descobert com a tal i l’església de Sant Cristòfor de Cabrils estava tapada per guixos barrocs a l’igual que Sant Jaume de Traià.
El primer cop que es diferencia un estil anterior al romànic és l’any 1934 en l’obra Origen i fets històrics de Mataró de Marià Ribas en què al parlar de la capella de Sant Cristòfol de Cabrils ens la descriu com a “... muçàrab...” gràcies a l’ús de l’arc de ferradura. Com veiem M.Ribas s’apunta a la tesi mossarabista de Gòmez Moreno que segurament havia estat induïda pel seu amic Puig i Cadafalch. Aquesta teoria indentifica l’ús de l’arc de ferradura com una influència dels monjos mossàrabs de la mateixa manera que les miniatures dels beatus.
Anys més tard, el mateix Marià Ribas, l’any 1963, ens mencionarà aquesta capella com a “...construccions pre-romàniques de segell mossàrab” on introdueix el terme de preromànic però sense oblidar el mossarabisme. La capella de Sant Martí de Mata es cita com a “visigòtica” i Sant Cugat de Traià es cita com “una arquitectura del s.IX” o una arquitectura del “temps de la reconquesta” al no tenir l’arc de ferradura identificatiu del mossarabisme. Com veiem, a partir de l’obra de Marià Ribas es pot veure la dificultat de la historiografia recent per anomenar l’art produït entre els segles IX i X a Catalunya.
Els Amics de l’Art Romànic, varen celebrar un Col·loqui de terminologia dels períodes de l’art romànic a Catalunya i dels seus precedents cristians a Barcelona entre el 17 i el 18 d’octubre de l’any 1980. En aquest col·loqui es van debatre els termes de “art carolingi”, “art visigot” i “art mossàrab” per a designar aquest estil i es va imposar el terme de “preromànic”.
A partir de M.Ribas, el terme de “preromànic” serà utilitzat plenament per designar les construccions religioses entre el s.IX i X sense arc de ferradura, tal com demostra Ferrer i Clariana, quan al parlar de Santa Maria de Mataró, l’any 1968, ens diu que una columneta de marbre conservada és l’únic testimoni del “... temple pre-romànic de reduïdes dimensions” però de la capella de Sant Cristòfol de Cabrils segueix essent “mossàrab”.
A partir del 1975, amb l’obra D’Iluro a Mataró d’Esteve Albert, ja queda fixat de forma definitiva a la comarca el terme de “preromànic” per designar les construccions al voltant del s.X , citant com exemples de l’església de Santa Maria de Mataró i d’altres construccions de la comarca, com la capella de Sant Cristòfol de Cabrils.

Bibliografia

• GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001. Pàgs.17-19

La presència de l'arc ultrapassat o de ferradura al Maresme

La Catalunya del segle VIII al segle X estava sotmesa a un procés de canvi constant, en què diverses cultures conflueixen i hi deixen petjada. El fet queda ben palès en l'estudi de l'estil de l'època, el preromànic, anomenat durant molt de temps, i de manera indistinta, art visigot, art carolingi o art mossàrab, fins que a partir d'un debat organitzat pel Grup d'Amics de l'Art Romànic de Barcelona, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, es fixà i s'acceptà el terme pre-romànic per a definir l'art autòcton català dels segles VIII i IX.
Un aspecte problemàtic de l'art pre-romànic a Catalunya és la presència de l'anomenat art ultrapassat, o de ferradura, de possible influència mossàrab o califal cordovesa, que es troba tant en les plantes dels edificis, com en elements estructurals i en obertures. Aquesta forma arquitectònica va ésser anomenada de ferradura en base a criteris visuals o estètics, sense considerar la seva funció. Per això, per a definir-la, considerem més correcta l'expressió d'arc ultrapassat, ja que el seu traçat
"ultrapassa" la mitja circumferència i, per tant, la línia d'imposta és més avall del centre.
Examinant els estudis realitzats pels diferents historiadors de l'art que han incidit en el tema, podem destacar quatre criteris bàsics o quatre conjunts teòrics per explicar l’origen de la presència d’aquest arc a Catalunya. Un grup d’historiadors, entre els que s’hi pot comptar Gómez Moreno i Puig i Cadafalch opinaven que l’origen d’aquest arc a Catalunya es deu a l’arribada de comunitats mossàrabs, és a dir, un conjunt de nuclis cristians exiliats, expulsats de la Còrdova islàmica.
La segona teoria, defensada per Fèlix Hernández, interpreta la presència de l’arc ultrapassat a Catalunya com a influència de l’art musulmà de forma directa. La tercera, argumentada per Joel Pijoan, manté l’origen en època visigoda i per tant serien restes de la pervivència goda. Per acabar, la última d’elles defensa un origen tardo-romà local i estaria defensada per Mn. Eduard Junyent.
L'arc ultrapassat al Maresme ens ha pervingut en l’estructura dels arcs triomfals que separen la nau del presbiteri, com el cas de Sant Cristòfol de Cabrils , o en l’estructura de les finestres, com el cas de la capella de Sant Salvador de Vilassar de Dalt o també en l’anterior capella mencionada. El seu origen sembla correspondre més a la teoria defensada per Junyent i per tant un origen autòcton derivat de les tècniques constructives emprades.

Bibliografia
GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : “L’arc ultrapassat en el pre-romànic del Maresme” a Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria”, núm.31. Museu-Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril 1988. Pàgs.3-9.
Per la consulta del text complert: http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/viewFile/115791/146391

La capella preromànica de Sant cristòfol de Cabrils.

En el sector meridional del municipi, proper a Vilassar de Mar, es situa el veïnat del sant Crist de Cabrils que conserva la major part del patrimoni medieval del terme. El veïnat esta format per varies masies, com la de Ca n’Amat, Can Vives i Can Carbonell, i en el centre del mateix hi ha edificada la capella preromànica de Sant Cristòfol. El primer esment que trobem del temple es de l’any 1037 quan apareix en les afrontacions, d’un terreny posat en venda. En el 1395 s'esmenta que a la capella hi havia un donat, anomenat Pelegrí Catà, que va fer testament. Al llarg dels s.XIV i XV, són nombroses les referències en quan a donacions i deixes testamentàries per l’església de Sant Cristòfol. L'any 1778 va crear-se la nova parròquia de Cabrils segregant-la de Sant Genís de Vilassar. Així la església de Sant Cristòfol va passar a dependre de la parròquia de la Santa Creu de Cabrils. En el s. XX es creia que la seva construcció de la capella es podia datar en el s. XVIII, degut al seu aspecte abarrocat, però un estudi de Marià Ribas de l'any 1932, va donar a conèixer per primera vegada la història i descripció de l'edifici que va ser catalogat com a temple mossàrab. Aquest escrit, va portar a un estat d'opinió favorable a creure del màxim interès retornar-la al seu primitiu estat. Per aquest motiu es va crear, l'any 1949, una Junta de Restauració. Les obres es van efectuar l’any 1953 i van consistir en treure tot el que pertanyia a èpoques posteriors. L'església és molt interessant ja que representa un dels pocs edificis preromànics del segles IX i X de la comarca íntegrament i en bon estat de conservació. La nau és rectangular (8'80 x 2'95 mts) i s’encaixa amb un absis de planta quadrada (2'75 x 2'47 mts) unit per un arc triomfal en forma ultrapassada o de ferradura. A la volta es conserven les empremtes de l'encanyissat de la cintra. La porta primitiva d'ingrés estava situada al costat lateral dret i aparegué amagada pels arrebossats posteriors. La porta es tancava amb una gruixuda tranca de fusta corredissa que s'amagava dins la paret. Aquesta característica es pot relacionar amb el descobriment d'un hipogeu que comunicava la capella amb la masia de Can Vives construïda al seu costat. A la paret frontal de l'absis s'obria una de les finestres amb volta ultrapassada i que també havia estat aparedada. Conserva també l'empremta de l'encanyissat de les cintres. Una segona finestra estava situada a la paret lateral dreta de l'absis. En l'actual façana principal es conserva una finestra geminada, aguantada per una columneta romana. Com a paral·lels és podrien esmentar molts altres edificis preromànics, doncs les característiques tant en planta com en els elements d’alçat són força constants. Per una banda, en planta, retrobem aquesta estructura d’absis de planta trapezoïdal, amb forma de rectangle irregular, amb les obertures a llevant i a migdia com els casos dels absis de Sant Nicolau de Sabadell, Sant Martí de Joval (Solsonès), Sant Esteve de Caulès Vell (La Selva) tant sols per a citar-ne alguns exemples. En alçat, respon al model més difós d’esglésies pre-romàniques del s. X, com els casos de Baussitges (Alt Empordà), Sant Martí de Fenollar (Vallespir), entre d’altres.

Bibliografia

• Buron, Vicenç: Esglèsies Romàniques Catalanes. Guía, Artestudi Edicions, 1980, pág. 205
• Barral, Xavier: L'art pre-romànic a Catalunya, ed.62, Barcelona 1981, pàg.251.
• Ferrer i Clariana, Lluís: "Advocació i evolució històrica del temple de Sant Cristòfor", a La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils, Mataró 1960, pàg 16-35, (Obra de Sant Francesc, I).
• Ferrer i Clariana, Lluís: La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils, Mataró 1963, pàg. 10-13, (Obra de Sant Francesc II) .
• Graupera, Joaquim: “Sant Cristòfol de Cabrils” a Catalunya romànica. Vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992.Pàgs. 483-485
• Graupera, Joaquim : L'arquitectura religiosa prerromànica i romànica en el Baix Maresme. Vol.II. Monografies, La Comarcal Edicions, 2002, pags. 46-50
• Pladevall, Antoni : Catalunya Romànica. Guies comarcals, vol. 18, Enciclopèdia Catalana, 2002, pág. 153
• Prevosti, Marta: "Sobre l’església pre-romànica de sant Cristòfor de Cabrils", a Muntanya, núm.719, Barcelona març 1982, pàg. 38-40.
• Ribas, Marià: "Característiques de la capella i com s'ha fet la restauració", a La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Mataró,1960, pàg 5-15, (Obra de Sant Francesc, I)