dimecres, 9 d’abril del 2008

Joan de Canyamars, autor l’any 1492, d'un regicidi frustrat contra el rei Ferran el Catòlic.



Els fets van tenir lloc el 7 de desembre de 1492, quan els reis i tot el seu seguici es disposaven a sortir de Palau. En aquell moment , Joan de Canyamars s’abalançà amb un coltell devers el coll del rei Ferran el Catòlic. Segons el dietari de del Consell de la Ciutat ens explica que: ”Joan Canyamars, pagès, bar e traïdor malvat, amb ànimo diabòlic, passat migjorn quasi un quart d’hora, eixint la Majestat del Senyor Rei del seu palau qui és en la plaça del Rei de la present ciutat de Barcelona, en la sala del qual palau havia tenguda audiència, e essent davant la porta de l'església de dit Palau, donà a la dita Majestat un colp en lo coll amb una espasa, del qual isqué sang.”. El rei va tornar a palau, el van revifar amb una mica de vi. Un cop reconeguda la ferida, els cirurgians li van posar set punts.
El regicida va ser detingut immediatament. Com a càstig, va ser passejat el 12 de desembre, per diversos carrers de la ciutat lligat a un pal al capdamunt d'un carro. El carro s’anava aturant de tant en tant i cada aturada es corresponia amb una mutilació: primer un ull, després l'altre, ara el nas, després un braç... La multitud, especialment joves i nens, participà entusiasmada en el suplici. Ja fora de la ciutat, van lapidar-lo sense treure’l del carro i finalment, enmig de membres seccionats i pedrots escantonats, prengueren foc al carro, que queda reduït a cendres. "l'han portat tot nuu sobre un castell de fusta (...) el tirava un carro (...) estant-hi bé lligat (...) en un pal (...) així anant per carrers (..) lo desmembraren, levant-li adés un membre, adés l'altre, fins a traure-li lo cervell (...) y ell may se mogué (...) res complanyia, com si donassen sobre una pedra".
La reina Isabel, profundament afectada per l'atemptat, sembla que volgué abandonar el Principat immediatament, però els consellers de la ciutat de Barcelona aconseguiren convèncer els reis de quedar-se, i d'aquesta manera, Ferran, la ferida del qual no era greu, partí amb la seva esposa al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona), on passaren uns dies buscant l'assossec perdut. Després d'acomplir-se la sentència, el rei es va recuperar de l'atac. El dia 20 ja despatxava feina endarrerida, i el 9 de gener sortia a passejar a cavall, i era aclamat per la ciutat.

Sembla que Joan de Canyamars era un pagès de remença. El terme descriu aquells pagesos que depenien d’un senyor i que per alliberar-se d’aquesta servitud havien de pagar una quantitat de diners o “redimença”. Desprès de la primera guerra remença (1462-1472) i forçat pels senyors, Ferran II el 8 d'octubre de 1481, declarava anticonstitucional la suspensió dels mals usos, ordenada per la pragmàtica del rei Alfons IV l'any 1455
. Els pagesos se senten traïts per aquesta decisió del rei Ferran II. El 4 de gener de 1485, Pere Joan Sala, s'alçà al front de la fracció més revolucionària dels remences. S’inicia la segona guerra remena (1482-1485). La resistència de Verntallat i Sala va permetre negociar una posició de força. Després de moltes reunions, els remences acceptaren l'arbitratge reial en els conflictes amb els senyors, signant un compromís en Amer el 8 de novembre de 1485. Finalment el 21 d'abril de 1486 el rei Ferran II, va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). Aquesta sentència redimia els Mals Usos previ pagament de 60 sous per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Alguns pagesos remences, com segurament Joan de Canyamars, es van veure incapaços d’assolir aquesta quantitat es van sentir traïts per Ferran.

Joan de Canyamars provenia de Dosrius del Mas Canyamars, dins el terme parroquial de Sant Esteve de Canyamars. Aquesta esta situada a prop del poble. La casa queda tancada per un pati al quals s’entra per dos portals. La casa encara conserva alguns finestrals gòtics del s.XV malgrat que va ser reformada en època moderna.

Bibliografia:
  • BONET i GARÍ, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983 . Pàg.208
  • GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (Fot): Els pobles Medievals de Barcelona: El Maresme. March Editors. Vallbona de les Monges, 2007. (Catalunya Medieval). Pàg.54
  • MARFÀ i RIERA, Carles: “ Joan de Canyamars (1432?-1492)” a II Sessió d’Estudis Mataronins. 13 d’abril del 1985. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 1986. Pàgs.25-32

diumenge, 6 d’abril del 2008

L'art als cementiris

Avui diumenge, amb la Sandra hem dedicat tot el mati a visitar dos cementiris de la comarca, el d'Arenys de Mar i el del Masnou. Us preguntareu les raons. Doncs bé, la Sandra esta preparant el proper programa de ràdio sobre Salvador Espriu i hem volgut visitar la seva tomba en el cementiri de Sinera. (http://www.ghcmataro.org/noindex/ghc/radio.htm)
El cementiri de Sinera (Arenys de Mar), construït l’any 1865, va ser declarat bé d’Interès Nacional per Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 24 de març de 1995. És un lloc de meditació, un Jardí de pau, font de creació literària, museu permanent i a l’aire lliure amb escultures JOSEP LLIMONA I BRUGUERA (1864-1934), VENANCI VALLMITJANA I BARBANY (1826-1905), JOAN BARRERA, entre d'altres. Salvador Espriu, el poeta de Sinera, va aconseguir a través de la seva obra literària que esdevingués mític i universal amb els sues poemes publicats a Cementiri de Sinera (1946). La visita ha estat interessant, ja que els diferents panteons mostraven diverses i interessants escultures com el panteó Massaguer i el panteó Mundet de Josep Llimona que us adjunto la fotografia.









El cementiri del Masnou, construït l'any 1860, m'interessava a mi per l'existència d'una creu de terme gòtica (1500) conservada i portada al nou cementiri del s.XIX des de l'antic fossar parroquial. Aquesta com moltes creus de terme presenta en una de les cares, la imatge de Crist i a l'altra la de la Mare de Déu. Cal comentar, que recentment s'ha publicat un interessant llibre dins la col.lecció "Roca de Xeix" al Masnou que explica la construcció d'aquest cementiri i analitza les seves tombes i els seus artífexs. Aquest cementiri també conté obres de Josep Llimona, com la creu de forja i l'escultura "la Fe consolant el Dolor" (reproduïda en la portada del llibre que teniu al final de l'article) que forma part del panteó del polític i mecenes Pere-Grau Maristany i Oliver (1863-1926), comte de Lavern, hisendat enriquit amb el comerç de vins a ultramar. Si en voleu saber més sobre el tema consulteu-l'ho. Aprofito per felicitar els autors. És del tot recomanable. (http://tapmuseus.blogspot.com/2008/02/el-cementiri-del-masnou-un-museu-laire.html)

dissabte, 5 d’abril del 2008

Un museu al carrer !!!

Avui al mati, juntament amb la Maria Josep Castillo hem comentat l'art que podem observar cada dia passejant pel carrer. L'activitat ha estat organitzada conjuntament per Òmnium Cultural de Mataró i el Grup d'Història del Casal, com a complement al cicle de conferències que es va desenvolupar el mes passat amb el títol "Mataró una ciutat d'art".
A vegades no ens adonem que al costat nostre, cada dia, tenim una mostra artística excepcional: un museu al carrer!!!. La ciutat s'ha anat fent dia a dia, pas a pas i ens ha deixat testimonis d'aquesta lenta evolució. Des del passat romà, medieval, renaixentista, barroc, neoclàssic, modernista..... has subsistit edificis que ens expliquen amb la seva presència, les formes de viure dels nostres avantpassats, altres formes de ciutat i altres formes de viure-la .
Avui la gent que ens ha acompanyat, ha gaudit de la lectura o lectures que aquests edificis ens han regalat i hem estat testimonis de com la ciutat ha anat evolucionant al llarg dels temps.
Si voleu veure més imatges de la sortida:

divendres, 4 d’abril del 2008

Conferència a Barcelona a Amics de l'Art Romànic de l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dimecres 26 de març vaig anar a Barcelona per realitzar una conferència a la seu d'Amics de l'Art Romànic de l'Institut d'Estudis Catalans. Crec que va ser una bona experiència. Vaig plantejar un tema inèdit "Burs, viles i llocs, l'urbanisme medieval al Maresme". Tradicionalment a la historiografia medieval catalana respecte als temes d’urbanisme medieval, ha tingut com a centre estudi les ciutats medievals importants o bé les restes arqueològiques dels vilars abandonats. És a dir, es presentava sovint una realitat dividida en dos models antagònics: la ciutat i el camp. Tal com deixa palès Jordi Bolòs en diferents treballs de síntesi, recentment s’han anat ampliant els coneixements existents sobre l’urbanisme medieval i s’ha anat treballant en una tipologia de models de poblament molt més variada i dispersa que fuig d’aquest dualisme abans esmentat.
Deixant a banda les petites monografies locals, que he utilitzat en l’anàlisi de cada cas, l’urbanisme medieval i la formació dels diferents pobles del Maresme a nivell general i com a visió de síntesi ha estat un tema poc tractat pels historiadors de la comarca. Les primeres visions de síntesi publicades, van estar realitzades per Coral Cuadrada, tant en la seva tesi doctoral com en altres estudis específics. En aquests treballs, analitza l’organització del territori des del punt de vista senyorial i el descriu com un espai on els feudals exerceixen els monopolis, desenvolupen les seves activitats i es perceben unes rendes sense fer esment a la part urbanística. Més recentment en les II Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme celebrades a Mataró l’any 2001 pel Grup d’Història del Casal, es va tractar de forma monogràfica aquest tema i es va poder presentar per primera vegada una visió de síntesi superant en part aquestes mancances.
L’anàlisis de la realitat medieval de les unitats de poblament del Maresme es poden agrupar en tres grans categories: els burgs, com els casos de Mataró i Vilassar; els pobles de sagrera, els més nombrosos, els quals es poden subdividir alhora en altres subtipus i les viles noves (Vilanova de Palafolls (Malgrat), Calella i Pineda). L'aparició dels pobles de mar és més tardana al Maresme (s.XVI-XVII) a l'igual que la independència municipal i esclesiàstica d'alguns pobles ( Cabrils, Òrrius....).

Per més informació: http://www.iecat.net/institucio/societats/AmicsArtRomanic/activitats/confgraupmarc2008.htm