Moltes masies del Maresme han estat reformades o refetes en temps posteriors a l’època medieval. Algunes d’elles, en aquest procés de reforma, van incorporar elements reaprofitats del mateix edifici o adquirits en algun antiquari o picapedrer fruit d’enderrocs d’altres masies.Alhora de reaprofitar aquests elements, moltes vegades els operaris de l’obra o el mateix promotor, no han respectat la disposició original de la peça i es restituïda amb un acabat dels carreus, diguem-ne poc ortodox. El resultat final és un finestral que fa mal d’ulls a nivell estètic i ens dóna informació de la poca sensibilitat dels seus artífex i d'una incomprensió de l’estil que d’entrada, sembla que vulguin preservar o reivindicar.
Un d’aquests casos en el Maresme el tenim a
l’antiga masia de Can Rufau, actualment coneguda com a Ca l’Espartera. El que
queda d’aquesta masia, que configurava el Vilassar de Mar en els seus orígens,
és un fragment de la façana que ha quedat embeguda per altres façanes noves que
l’encaixonen. Sabem que aquesta masia
tenia originalment una de les tres torres de defensa que protegien el veïnat de
mar de Vilassar. La finestra és un exemple de llinda retallada amb un arc
conopial lobulat típic del gòtic de finals del s.XV i principis del s.XVI. A l’hora
de muntar-la ho van fer, com podeu veure, al revés i presenta un aspecte molt més estret que en la
seva disposició original, que podem conèixer a partir de fotografies antigues,
fet que encara fa més inversemblant l’error
de muntatge.
Un altre cas, proper a l’anterior, és la
finestra de Can
Cisa a Premià de Dalt on trobem el mateix. Es tracta d’una masia
originalment de tipus basilical, altrament dita clàssica, que s’ha anat
ampliant en diversos cossos. La primera ampliació, com a moltes masies, va
consistir en la construcció del celler perpendicular a les tres naus de la
masia original a la part del darrera, segurament en el s.XVI o principis del
s.XVII. La masia encara conserva una portada gòtica i diversos finestrals
gòtics d’art conopial decorats amb lobulacions. La masia es troba documentada
en aquest indret des dels s.XIII amb documents relacionats amb les possessions
de la Pia Almoina en el Maresme. Els altres afegits van anar-se incorporant en
els segles moderns fins als últims vestigis que evidencien uns elements
defensius que es poden remuntar a les guerres carlines. Actualment en aquest
mas s’hi realitza per nadal el pessebre vivent de Premià de Dalt, del qual
Valerià Pujol n'és un entusiasta col·laborador. La finestra en qüestió es obrada en pedra de Montjuïc i va estar allargada amb pedra de granítica local en ser eixamplada la obertura. El resultat és un efecte molt poc estètic.
El tercer cas es troba a la masia de Can Farrerons
de Dosrius. El finestral d'aquesta masia presenta una disposició semblant a la de Can Rufau de Vilassar de Mar.
Un quart cas es troba a la masia de Can March d'Argentona, situat a prop de Sant Pere de Clarà, que el 1920, va ser restaurada per l’arquitecte de Barcelona Joan Rubió per encàrrec del propietari Jaume Figueres.
Un quart cas es troba a la masia de Can March d'Argentona, situat a prop de Sant Pere de Clarà, que el 1920, va ser restaurada per l’arquitecte de Barcelona Joan Rubió per encàrrec del propietari Jaume Figueres.
Esperem que algun dia es pugui restituir l'aspecte original d'aquestes finestres i esdevinguin més fidels
a l’estètica gòtica primigènia.
Finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar en el seu aspecte original. |
Aspecte actual de la finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar. |
Finestra de Can Cisa a Premià de Dalt |
Finestra de Can March d'Argentona (Sant Pere de Clarà) |