dimarts, 28 de setembre del 2021

Es presenta a Hostalric el llibre d’Alejandro Martinez sobre la nissaga dels vescomtes de Cabrera


MARTÍNEZ GIRALT, Alejandro (2019). Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana: identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica. Madrid: CSIC. (Anuario Estudios Medievales, Anejo 78). 582 pàg.

El passat dissabte 25 de setembre de 2021, a les 11h, al Claustre de l'Ajuntament de la localitat d'Hostalric (Girona), va tenir lloc l'acte de presentació del llibre Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat famililar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica, del Dr. Alejandro Martínez Giralt. A l'acte, que va comptar amb aforament limitat per les mesures preventives contra la COVID-19
Va obrir l’acte la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Hostalric Sra. Anna Rayero Pla ressenyant la vinculació de la vila d’Hostalric amb els Cabrera i les iniciatives que s’estan portant a nivell de patrimoni documental. També hi va participar el Dr. Pere Verdés Pijuan, secretari de l’ “Anuario de Estudios Medievales, Anejo “de la Institució Milà i Fontanals, CSIC que va glossar el sentit de la col·lecció on s’ha publicat el llibre que compta ja amb 79 exemplars. Finalment el Dr. Albert Reixach Sala que va elogiar la tasca investigadora del seu company i autor de la monografia publicada. Finalment, l’autor del treball el Dr. Alejandro Martínez Giralt que va destacar les parts més importants del seu treball i va mostrar un agraïment a totes les persones que el van ajudar a fer-ho possible.
Aquesta obra, basada en el contingut de la tesi doctoral del seu autor, busca aprofundir en el nostre coneixement del passat dels vescomtes de Cabrera entre els segles XII i XV seguint tres eixos principals: el primer, la reconstrucció de les accions dels mateixos Cabrera en els plànols polític, social, militar i econòmic, a partir de les anàlisis biogràfiques col·lectius -o de prosopografia-, de la nissaga; el segon, l'examen de les vies biològiques i memorístiques de la creació, conservació i expressió d'una identitat familiar pròpia, i el tercer i últim, l'estudi dels processos de construcció i gestió d'un domini senyorial.
Aquest treball, sens dubte, contribueix a conèixer millor la història del que anomenem l’Alt Maresme i felicitem l’autor per la feina feta.






dimarts, 14 de setembre del 2021

El patrimoni documental dels Arxius Parroquials del Vilassar històric. Nou article de la Revista Singladures


El passat dimecres 8 de setembre del 2021 a les 19 h., al jardí de la Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar va tenir lloc la presentació del volum 36 de la revista “Singladures” que edita el Centre d’Estudis Vilassarencs juntament amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar. 
 La presentació, que es va emmarcar dins la programació d’actes de la Diada Nacional de Catalunya, va comptar amb les intervencions del president de l’entitat Alexis Serrano i Agustí Martin, ambdós directors de la revista i la regidora de cultura Esther López i Martí. 
La part central de l’acte va consistir amb la conferència "El patrimoni documental dels arxius parroquials del Vilassar històric. Una aproximació a les seves possibilitats d’anàlisi", a càrrec de la Dra. Alexandra Capdevila, autora de l’article homònim de la revista.
En la seva intervenció va anar desgranant la importància de la documentació generada a les parròquies per tenir informació del passat tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Va fer referència als seus orígens medievals i va glossar les tipologies documentals que ens podem trobar i la informació que contenen com els llibres parroquials, els llibres de confraries, els llibres d’obra i els llibres de fundacions.
Cal felicitarals organitzadors de l'acte per la molt bona acollida de públic malgrat les limitacions d'aforament a conseqüència de la COVID.

Per a més informació:






dimecres, 25 d’agost del 2021

In Martima/15 - Ponència «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals» a càrrec de la Dra. Montserrat Richou.


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". La Dra. Montserrat Richou ens va presentar la ponència: «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals».

L’anàlisi i la reflexió entorn de la documentació consultada en diversos arxius del Maresme i de la ciutat comtal ens ha permès conèixer aspectes bàsics del món funerari de les localitats baixmaresmenques de Premià i Vilassar durant la Baixa Edat Mitjana.
La gestió de la mort en un entorn rural, en el qual la família i el mas foren les unitats bàsiques de producció i de reproducció, reflecteix la regulació d’aspectes jurídics, del món de les creences, de la vida quotidiana, l’exercici del costum, així com la situació econòmica i social dels finats. Per d’altra banda, l’exposició de les darreres voluntats de Berenguer Bartomeu, draper barceloní, d’arrels maresmenques, entre d’altres qüestions, ens mostra la connexió entre
Barcelona i els seu hinterland més proper.

dilluns, 23 d’agost del 2021

In Martima/14 - Comunicació «Conqueridors del Maresme a Tortosa (SS. XII-XIII). Els casos d’Arnau d’Arenys i Pere de Teià» a càrrec de Nil Rider Enrique


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Nil Rider Enrique ens va presentar la comunicació: «Conqueridors del Maresme a Tortosa (SS. XII-XIII). Els casos d’Arnau d’Arenys i Pere de Teià».

L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en el coneixement personal i l’entorn familiar i patrimonial dels conqueridors que des de les viles del Maresme van anar a Tortosa. En aquest cas, ens centrarem en Arnau d'Arenys, un individu que es va convertir en uns dels establidors del barri de la grassa, urbanitzat després de la conquesta, i Pere de Teià, un dels màxims terratinents de Bítem, a la zona propera del Mas del Bisbe. Per sobre de tot, es vol mirar de discernir què porta aquests individus a traslladar-se a una zona de frontera a mitjan segle XII. Aquesta mobilitat a la península Ibèrica durant l'edat mitjana estava relacionada amb els processos de conquesta i colonització que van suposar la destrucció d’al-Andalus i la construcció d’una nova societat cristiana i feudal, en el cas que ens ocupa, el procés tingué el punt àlgid en 1148, quan caigué la Suda de Tortosa. Aquestes empreses foren liderades, principalment, pel comte de Barcelona i comptaven amb la participació de les grans famílies nobiliàries, com els Montcada, els Bell-lloc, els Castellet i els Castellvell, entre altres. Aquests grans magnats anaven acompanyats dels seus vassalls i companyons: els membres de la tropa estaven vinculats entre ells per vincles vassallàtics i participaven en les conquestes a la recerca de botí i de nous patrimonis. A banda dels grans nobles, els milites que hi participaren eren, majoritàriament, castlans, cavallers i fadristerns de la mitjana noblesa, que establint-se en un nou territori podien recomençar i fundar noves branques familiars. Conèixer qui eren els individus, fent tasques de microhistòria, és important, atès que l'acumulació de dades individuals permet fer una prosopografia d’aquests aloers armats. Uns individus que no descartaven cap mena d’activitat per incrementar la seva riquesa: essent la guerra una de les activitats més lucratives, tot i l’elevat risc que comportava. Poder saber quina era la vida d'aquests individus una vegada establerts en els territoris de frontera, a les colònies, és important per poder mirar de discernir per què van marxar dels seus indrets d'origen i quins eren els beneficis que tenia aventurar-se per anar a la Tortosa del segle XII.



dimarts, 17 d’agost del 2021

In Martima/13 - Comunicació «Localització de l’antic mas Jordà (Santa Susanna)» a càrrec de Pere Clarabuch Pellicer


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Pere Clarabuch Pellicer ens va presentar la comunicació: «Localització de l’antic mas Jordà (Santa Susanna)».

L’actual mas Jordà (antiga casa dels Pineda) està àmpliament estudiat pels historiadors Joaquim Graupera, Jesús Rodríguez, Alexandra Capdevila, i els professionals Alexis Serrano i Ramón Coll. L’Ajuntament de Santa Susanna en va publicar un llibre l’any 1.917. Però va existir un mas Jordà inicial del segle XII del qual en desconeixem pràcticament tot, tant la localització del capmàs com del propi mas. Les dues cartes precàries del monestir de Breda a Pere Jordà, esmenten que està situat “molt a prop de la casa de Pineda” o casa aloera.
El present treball vol aprofundir en la recerca d’ aquesta localització i saber-ne quelcom més. Disposem de les següents dades:
  • A la carta precària d’establiment del 1320, s’esmenta que el capmàs de l’antic mas Jordà tenia una superfície de 3 jornals de bous.
  • El document del 1414 en què Bernat Jordà compra a Gelabert de Vilanova el seu casal, i aquesta finca ve a coincidir amb les dades del cadastre de rústega de l’actual mas Jordà que ocupa 22.495,00 m2.( 4,59 jornals de bous). A l’entorn immediat d’aquesta finca no hi cap una altra finca de 3 jornals de bous. Per tant, caldrà cercar-la una mica més lluny, a l’entorn de la riera de Santa Susanna que correspon amb el final de la vall.
  • En el document del 1359 entre Jaume Jordà i el Ros de Pineda s’esmenta que el senyor de Pineda compensa el pagès Jordà per haver-li fet malbé unes oliveres amb motiu de la construcció de l’aqüeducte i canalització de les aigües al seu molí. És a dir, que el recorregut de la canalització de les aigües passava per l’interior del capmàs d’en Jordà.
Amb aquestes tres dades es dedueix que els únics camps plans existents eren els situats al costat dret de la riera, amb una superfície molt irregular degut al recorregut de les aigües. Cercant en el registre de la Propietat, s’ha trobat que les parcel·les números 75, 76, 77, 78, 79 i 80 constituïen una sola propietat amb una superfície de 15.150,00 m2, que coincideix pràcticament amb el capmàs d’en Jordà de 14.700 m2 ( 3 jornals de bous). Per tant donem com a definitiu aquest emplaçament que constituïa l’antic mas Jordà.

Es desconeix quan va deixar de ser finca emfiteuta del monestir de Sant Salvador de Breda. Una possibilitat seria que amb la desamortització de Mendizabal s’hagués subhastat i l’hagués comprat el Sr. Casas. En el 1954 estava a nom del Sr. Domingo Casas Brunet i de la seva esposa Maria Xaubet Massagué. Posteriorment es va segregar en 3 finques.

En el capmàs de l’antic mas Jordà, actualment hi trobem 3 construccions:
  • A la parcel·la 79 existeixen les ruïnes d’un antic mas, amb part de les parets aixecades. En principi és la que més s’ajusta a la que busquem. Caldrà fer excavacions arqueològiques.
  • A la parcel·la 76 existeix el mas dit Can Toni Casas amb una antiguitat d’uns 200 anys.
  • A la parcel·la 75 i ha un altre mas dit Can Sant Pare, amb una antiguitat d’uns 170 anys. Podria ser també que existís una construcció totalment enterrada, que no coneixem.
Conclusió. Aquest treball ha permès localitzar el capmàs de l’antic mas Jordà. Manca trobar la ubicació exacta de l’antic Mas. Caldrà continuar amb els treballs de recerca tant a nivell arqueològic com documental.

dijous, 12 d’agost del 2021

In Martima/12 - Comunicació «Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada» a càrrec de Josep M Armengol


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Josep M Armengol ens va presentar la comunicació: «Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada».

La desconeixença de les fonts d’informació creen històries allunyades de la realitat moltes vegades mol fictícies. La família ARQUER DE GOSCONS tenen un entrellat històric molt interessant, descobrim en ells aspectes del seu passat que ens semblen molt atractius, des dels seus orígens del lloc de Goscons.
Un primer esment de Goscons com a nom de lloc el trobem en un document del 26 d’octubre de 1021 en una definició atorgada per Ramon Berenguer I comte de Barcelona i Sança a favor de Dodó i Emmo sobre unes possessions al Montnegre
La primera persona que porta oficialment documentat el nom Goscons, és Saurina de Goscons, segons el document del 30 de Juliol de 1210.
Referent a les propietats a Sant Martí de Pertegàs (actualment Sant Celoni) El 10 d’octubre de 1257 es fa efectiva una confirmació i reconeixença atorgada per Pere de Pertegàs, agricultor de la parròquia de Sant Joan de Campins a favor de Tomàs de Goscons. En aquest document ja apareix Pere d’Arquer i la seva esposa Brunissenda de Goscons, veïns de la parròquia de Sant Martí d’Arenys. Actuen en l’acte com a part reconeguda per Pere de Pertegàs, juntament amb Tomàs de Goscons pare de Brunissenda, per tant el matrimoni entre Pere d’Arquer i Brunissenda de Goscons era un fet el 10 d’octubre de 1257, no sabem exactament la data del matrimoni, però rondaria sobre la data del document.
Una recerca històrica que ens respon moltes preguntes sobre l’actual Mas Arquer de Goscons d’Arenys de Munt.

dimecres, 11 d’agost del 2021

In Martima/11 - Comunicació «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana» a càrrec de Joan Valero



El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Valero ens va presentar la comunicació: «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana».

En aquesta comunicació presentem un sepulcre gòtic, fins ara desconegut, pertanyent a una dama del segle XV i conservat en una casa particular de Teià. La particular iconografia i composició de la tomba ens permet situar-la cronològicament en un període força acotat, gràcies al fet que coneixem el possible model en què s'hauria inspirat l'autor de l'obra teianenca, una de les tombes barcelonines més assenyalades de mitjan segle XV.



divendres, 30 de juliol del 2021

In Martima/10 - Comunicació «Aixovars funeraris a partir de l'estudi i obertura de sepultures» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Rosa M. Martin i Ros ens va presentar la comunicació: «Aixovars funeraris a partir de l'estudi i obertura de sepultures».

Els aixovars en els enterraments de membres de la noblesa i l’alt clergat. Presentació de les troballes tèxtils procedents d’algunes de les obertures de sepultures dels esmentats enterraments, des del darrer terç del segle XIX fins al primer quart del XXI.

dijous, 29 de juliol del 2021

In Martima/9 - Comunicació «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió» a càrrec de Joaquim Graupera


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joaquim Graupera ens va presentar la comunicació: «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió».

A la baixa edat mitjana, es va anar consolidant el costum de les elits privilegiades de triar un edifici religiós on erigir una capella privativa per enterrar els avantpassats de la nissaga amb la finalitat de perpetuar-ne la memòria. A canvi, la institució eclesiàstica gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats que ajudaven a incrementar el seu patrimoni i a finançar les despeses de manteniment d’aquest àmbit de culte.
Aquesta comunicació pretén rastrejar el ressò d’aquesta pràctica al Maresme medieval amb la confecció d’un inventari, per tipologia, dels sepulcres monumentals conservats, total o parcialment, o dels quals es té notícia. També es documenta de qui perpetuaven la memòria i les raons de fer-ho en funció del seu càrrec.
Segons ens testa la documentació, la proximitat de Barcelona i el fet que moltes propietats i jurisdiccions pertanyien a famílies que hi tenien el casal principal, va fer que l’últim destí de molts dels seus membres es fixés en una capella privativa d’un monestir o d’alguna parròquia a la capital del Principat. Amb tot, les elits locals del Maresme (propietaris de cases fortes aloueres i castlans dels castells termenats) acaben imitant aquesta pràctica en temps del gòtic dins els edificis parroquials o monacals erigits a la comarca com ens mostren els sepulcres conservats.

dimecres, 28 de juliol del 2021

In Martima/8 - Comunicació «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular» a càrrec de Joan Bou i Jaume Vellvehí

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Bou i Illa i Jaume Vellvehí i Altimira  ens van presentar la comunicació: «El monestir de Santa Maria de Roca Rossa, Tordera, espai funerari i devoció popular».


En el decurs de l’edat mitjana, va anar prenent força enterrar els difunts dins l’església. I, en apropar-se el moment de morir, es va estendre el costum de fer deixes testamentàries a l’església o a la comunitat monàstica de preferència amb la intenció d’assegurar-se la custòdia de les restes, la perpetuació de la memòria i la celebració de les misses dedicades a la salvació de l’ànima. Aquest costum anirà prenent importància fins al punt que les esglésies dels monestirs també adoptaran una funció funerària. A darreries del segle XIII els senzills enterraments dels primers temps van esdevenir sepulcres monumentals patrimoni de les elits del territori, que tindran el privilegi d’ésser-hi enterrats.

En la nostra comunicació veurem si el priorat agustí de Santa Maria de Roca Rossa, a Tordera, el Maresme, exerceix aquesta funció funerària entre les elits locals en el marc de la devoció popular.

(Aquesta comunicació és una actualització de la comunicació presentada a la III Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme celebrada a Vilassar de Mar i publicada a Bou i Illa, Joan – Graupera i Graupera, Joaquim - Vellvehí i Altimira, Jaume (2009). «La funció funerària dels monestirs medievals del Maresme: Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera)». Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme: El patrimoni funerari al Maresme, [Núm. 3, p. 145-63]. Vilassar de Mar: Institut Ramon Muntaner).


dilluns, 26 de juliol del 2021

In Martima/7 - Comunicació «L’estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879)» a càrrec de Joan Armangué i Herrero


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Armangué i Herrero ens va presentar la comunicació:«L’estètica neogòtica i la mort gòtica al Maresme (1876-1879)»

La fundació de la primera entitat excursionista de l’ estat espanyol, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), va permetre a un grapat escollit de barcelonins redescobrir els territoris rurals o, de qualsevol manera, geogràficament perifèrics. La tendència arqueològica de les primeres excursions, durant la presidència de Josep Fiter (1876-1879), va conduir els socis a voler recuperar la memòria dels temps antics rere l’empenta d’un tardà Romanticisme que ja obria les portes al modernisme. Mentrestant, el gust neogòtic dominava en les arts aplicades i, com a memòria de l’edat mitjana, els joves excursionistes privilegiaren interessos espontanis envers els sepulcres del gòtic català: la mort en el record. Entre d’altres anècdotes ambientades en el Maresme, voldríem estudiar el contacte entre l’Associació i els sepulcres de can Marc de la Pujada, a Òrrius.



dilluns, 19 de juliol del 2021

In Martima/6 - Comunicació «De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau» a càrrec de Xavier Soldevila


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Xavier Soldevila ens va presentar la comunicació: «De la vida des del llindar de la mort: els testaments medievals a les baronies de Palafolls i Montpalau»

Es tractaria de buidar el centenar llarg de testaments que, entre el segle XIII i principis del segle XVI, es conserven referits a pagesos i vilatans d'aquestes dues zones del Maresme gironí. En ells, els testadors, a banda d'establir un seguit de disposicions pietoses establertes més o menys de costum - llegats a capelles o institucions eclesiàstiques - feien referència a qüestions com la família o els patrimonis, que ens permeten conèixer molt més a prop les condicions que varen envoltar les seves existències, just al moment en què aquestes s'apagaven. La base de la comunicació la proveiran, òbviament, els testaments que es poden localitzar, bé a les col·leccions de pergamins dipositades a l'Arxiu Fidel Fita, a l'Arxiu Històric Municipal de Calella, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, o a la Biblioteca de Catalunya, bé als registres notarials, custodiats al suara esmentat Arxiu Fidel Fita.


dijous, 15 de juliol del 2021

In Martima/5 - Comunicació «L’epidèmia de 1530 al Maresme, un buit historiogràfic» a càrrec de Benet Oliva



El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Benet Oliva ens va presentar la comunicació: «L’epidèmia de 1530 al Maresme, un buit historiogràfic».

Les epidèmies de pesta han estat les pandèmies més devastadores patides en la història de la humanitat. A casa nostra en destaquen especialment tres: la dels volts de 1348, la de 1530 i la de 1652. En cadascuna d’elles, el cost en vides humanes fou espectacular. Amb tot, la més desconeguda és la dels voltants de 1530. Molts estudis del segle XVI en prou feines la destaquen. Per què? Falten llibres d’òbits d’aquests anys a la major part dels arxius parroquials de la comarca. Només n’hi ha a quatre que sí que en conserven: Cabrera, Vilassar, Premià i Llavaneres. Segons les circumstàncies de cada indret, entre un 30 i un 45 % resultaren morts. Per tant, tenir en compte els efectes ’ d’aquesta epidèmia és imprescindible en qualsevol interpretació del segle XVI: 1530 és un moment de frontissa, una cloenda de la crisi baixmedieval i l’inici de la recuperació de l’època altmoderna gràcies al període tranquil d’epidèmies que té lloc fins al 1557.








dimecres, 14 de juliol del 2021

Curs «Estudis sobre Història de l’Art Europeu (EHAE) (II) Canvi de perspectiva: la visió androcèntrica. L’art a Europa a partir del segle XV »


Curs 2021-2022

«Estudis sobre Història de l’Art Europeu (EHAE) (II)
Canvi de perspectiva: la visió androcèntrica. L’art a Europa a partir del segle XV»


Assignatures / Professorat
  • L’esclat de l’humanisme. L’art del Renaixement (s. XV-XVI). 
    • Horari: Els dijous, del 7 d’octubre de 2021 al 7 d’abril de 2022, de 17.45h a 19.15h. 
    • Professor: Joaquim Graupera Dr. en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Diploma en Estudis Avançats d’Història de l’Art i llicenciat en Geografia i Història per la UB.
  • L’art de l’absolutisme. Barroc i Rococó. (s. XVII-XVIII)
    • Horari: Els dimecres, del 6’octubre de 2021 al 20 d’abril de 2022, de 17.45h a 19.15h.
    • Professora: Ruth García Doctoranda en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on també va cursar el grau d’Història de l’Art i el Màster Oficial en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic.
  • La recerca de la bellesa. Els ideals de la Il·lustració i l’art Neoclàssic (s. XVIII).
    • Horari: Els dimarts, del 19 d’octubre de 2021 al 10 de maig de 2022, de 17.45h a 19.15h.
    • Professora: Milena Viceconte Dra. en Hª de l’Art per la Università di Napoli Federico II i de la UB Investigadora postdoctoral al Dipartimento di Studi Umanistici de la Università di Napoli Federico II.
Metodologia

El curs es basarà en sessions que no pretenen ser tan sols classes ordinàries teòriques, sinó una aplicació pràctica d’allò que es vagi aprenent amb la participació activa de l’alumnat. Per això, els alumnes disposaran d’un dossier que, per un costat, els servirà de suport a les classes i, per l’altre, els oferirà les eines i els instruments necessaris per ampliar la informació obtinguda en les sessions presencials i poder així aportar opinions i idees al curs, generant debat i enriquint els coneixements de tothom.
Les asignatures es complementaran amb una master class i amb algunes sortides per veure directament algunes de les obres referenciades durant el curs.

Programa complert:  https://www.arqueonet.net/Files/21077.pdf

Procés de preinscripció i matriculació

Arqueonet - Felip Masó Ferrer/Sílvia Vila (Coord)
carrer Sepúlveda 79 – 08015 Barcelona, de dilluns a dijous de 10h a 14h i de 16h a 20h
Tel.- 667 013 352

Vídeo presentació del curs


dilluns, 12 de juliol del 2021

In Martima/4 - Comunicació «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys» a càrrec de Francesc Forn i Salvà


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Francesc Forn i Salvà ens va presentar la comunicació: «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys».

La mortalitat d’infants fou un fre permanent al desenvolupament de les societats medievals i de l’edat moderna fins ben entrat el segle XIX a les terres catalanes. Les primeres dades sobre albats a Sant Martí d’Arenys (1511-1578), confirmen la intensitat d’aquest drama, fins i tot d’un abast molt més gran del que es podia esperar. L’elevat nombre d’albats no recollits als primers llibres de defuncions fa que les dades sobre mortalitat al segle XVI quedin força per sota del que coneixíem fins ara.



divendres, 9 de juliol del 2021

In Martima/3 - Comunicació «L’extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)» a càrrec de Carles Díaz Martí


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Carles Díaz Martí ens va presentar la comunicació: «L’extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)»


Els Sala eren un llinatge de Tiana assentat en un mas, el mas Sala, en alou d’un benefici de l’església de Santa Anna de Barcelona. La combinació d’una descendència poc nombrosa i els efectes de la mortalitat van provocar la desaparició d’aquesta família i la seva substitució per una branca dels Sentromà, una de les famílies més destacades de Tiana, propietaris de Can Sentromà des del segle XIII.
Les dificultats en el mas Sala començaren per la mort de Pere Sala, el jove, que va deixar la continuació del llinatge en la seva filla, Antiga. En un context de dificultats econòmiques en el mas, el 1471 Antiga és casada amb l’edat mínima legal per contreure matrimoni, 12 anys. Entra aleshores al mas el seu marit, Pere Boscà, de Badalona. Però al cap d’uns cinc anys i en un curt interval de dies, mor tota la família: el fill del matrimoni, Pere, i els dos cònjuges. L’únic Sala que viu era Antònia, tia paterna d’Antiga, que vivia a Barcelona casada en segones núpcies, i que hi renuncia a favor d’un membre de la família de la seva mare, els Sentromà. En una demostració de la puixança econòmica d’aquest llinatge, el 1479 retornen el dot i el llegat testamentari que corresponien a Pere Boscà (115 lliures) i compensen econòmicament Antònia (40 lliures) per poder posar al capdavant del mas Sala un fadristern, Bernat Sentromà. La seva entrada en el mas coincideix amb la concertació del matrimoni amb Margarida, filla de Pere Martí Salania, de Mieres. Es consumia així la substitució dels Sala pels Sentromà en un mas de Tiana en els anys posteriors de la Guerra Civil Catalana.


dijous, 8 de juliol del 2021

In Martima/2 - Comunicació «Els testaments. Una font per aproximar-se al món de la mort» a càrrec d'Alexandra Capdevila


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Alexandra Capdevila ens va presentar la comunicació: "Els testaments. Una font per aproximar-se al món de la mort".

De bell antuvi, dictar testament va esdevenir una pràctica molt arrelada en tots els estrats de la societat, ja que morir intestat era interpretat com una mostra d’egoisme pels problemes que suscitava als supervivents.Al marge de determinar la distribució del patrimoni entre els successors, les deixes testamentàries aporten informació sobre les actituds davant la mort i els ritus funeraris (lloc de sepeli, funeral, àpat, celebració de misses). En aquest sentit, aquesta proposta de comunicació va tenir per objectiu mostrar les possibilitats d’anàlisi que ofereixen els testaments a l’hora d’estudiar les actituds davant la mort i el món funerari a partir de l’estudi de les darreres voluntats de diferents famílies pageses del Maresme (Vallmajor, Jordà, Manent, Modolell, Arquer) al llarg dels segles medievals i moderns. Aquesta visió diacrònica ha de permetre copsar si s’aprecien canvis significatius en el decurs de les centúries tant en l'actitud davant la mort, com en la celebració del ritus funerari

dimarts, 6 de juliol del 2021

In Martima/1 - Comunicació «La família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, ...» a càrrec de Sergi Alcalde



El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Sergi Alcalde del Centre d'Estudis Canetencs ens va presentar la comunicació: "La família de cavallers Canet, propietaris de la Casa Forta de Canet de Mar, i la seva predilecció per enterrar-se al Monestir de Sant Pol de Mar".

L’actual Castell de Santa Florentina de Canet de Mar, es va construir annexant-se a l’antiga Casa Forta de Canet. Aquesta era una edificació residencial medieval, amb importants elements defensius que, durant generacions, va pertànyer a la nissaga dels cavallers Canet. L'estudipresentat va repassar la genealogia d’aquest llinatge durant els segles XII al XIV, posant especial interès en les figures de Ferrer I de Canet, i Ferrer II de Canet i Villalba. Aquest últim amb importants càrrecs a les corts catalanoaragoneses d’Alfons III el benigne i de Pere III el cerimoniós. Gràcies a bona part dels seus testaments sabem que tant els membres masculins com femenins dels Canet tenien especial predilecció del Monestir de Sant Pol de Mar, al qual li deixarien nombroses propietats i objectes de la llar, així com disposarien que els seus cossos, després del seu traspàs, hi fossin enterrats.