dissabte, 1 de novembre del 2014

VIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Epidèmies i Remeis al Maresme

El passat dissabte 25 d'octubre de 2014 va tenir lloc a Malgrat de Mar la vuitena edició de la Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que en aquesta edició va tractar el tema de «Les epidèmies i remeis al Maresme». La trobada va estar organitzada pel Servei d'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, l'Arxiu Comarcal del Maresme, l'Institut Ramon Muntaner i la CCEPC i compta amb la col·laboració del SCIR La Barretina Vermella de Malgrat de Mar, el Centre d'Estudis Vilassarencs, el Centre d'Estudis Argentonins i el Centre d'Estudis Canetencs i amb el suport del Consell Comarcal de Maresme i de l'Ajuntament de Malgrat de Mar.

La ponència inaugural de la trobada, va anar a càrrec de Francesc Forn i Salvà, amb el títol de «Epidèmies al Maresme. La pesta bubònica de 1650. Causes, efectes, remeis i conseqüències», i va anar seguida de la lectura de les comunicacions per part de diversos historiador de la comarca que van tractar la història de la medicina a la comarca del Maresme des de diferents punts de vista (històric, documental, referent a la cultura popular, etc.). Després del dinar de germanor, la trobada es va cloure amb una visita a l'hospital de pobres de Malgrat de Mar i a l'església parroquial de Sant Nicolau, comentada per l'historiador Joan Piña Pedemonte.
Algunes ponències van fer referència a la història medieval del Maresme:
  • Marc Pons Prats: « La religiositat popular, sosteniment individual i col·lectiu davant de la pesta i la fam» que va fer referència a la capella gòtica de Sant Sebastià de Vilassar de Dalt
  • Quim Graupera: «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac». Sobre els banys termals de Caldes, la seva història i les visites reial que s’hi van produir.
  • Joan Bou i Jaume Vellvehí : «L’Hospital de pobres de Tordera». Sobre la història de l’hospital de Tordera del s.XV.
Per a més informació:
Inauguració de les Jornades [Fotografia: Sandra Cabrespina]
Públic Assistent [Fotografia:Quim Graupera]
Francesc Forn en la lectura de la ponència [Fotografia: Sandra Cabrespina]
Marc Pons en la lectura de la seva comunicació [Fotografia: Sandra Cabrespina]
La presentació de la meva comunicació [Fotografia: Sandra Cabrespina]

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Marià Ribas i Bertran (Mataró 1902-1996), fill il·lustre de Mataró

El passat dijous 23 d'octubre de 2014 va tenir lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Mataró l'acte institucional de nomenament de Marià Ribas (Mataró 1902-1996) com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, acord que va prendre el Ple per unanimitat el maig de 2012 amb la iniciativa del Grup d'Història del Casal (GHC) i amb l'adhesió de 169 entitats i particulars.  La proposta del seu nomenament va tenir lloc ara fa tres anys amb motiu del 15è aniversari de la seva mort i s'inicià amb el lliurament d'una instància a l'Ajuntament  a iniciativa de Joan Francesc Clariana i Roig, membre de la junta del GHC.
En l'acte de dijous, en el qual es va fer públic el retrat que ha fet l'artista Manuel Cusachs i van  assistir un centenar de persones sota la presidència  de l'alcalde, Joan Mora. 
Durant l'acte hi van haver els parlaments de Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal entitat que encapçalà la inciativa el regidor Miquel Rey, responsable d'instruir l'expedient de nomenament i homenatge d'aquest nou mataroní il·lustre; el pintor Manuel Cusachs que va fer una justificació de les raons per les quals va representar a Marià Ribas en el quadre amb aquesta semblança; Josep Guitart, catedràtic d'Arqueologia del Departament Facultat de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que glossà la figura de Marià Ribas com arqueòleg i Maria Dolça Ribas, filla del mataroní il.lustre homenatjat que va agrair la iniciativa i va recordar les vivències i el caràcter del seu pare.
Parlament de Jaume Vellvehí, President del Grup d'Història del Casal. [Foto Joaquim Graupera]
Parlament del Dr. Josep Guitard, catedràtic d'Arqueologia del Departament Facultat de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)[Foto Joaquim Graupera]
Moment de destapar el quadre per part de l'Alcalde de Mataró Joan Mora i de Dolça Ribas filla de l'arqueòleg [Foto Joaquim Graupera]
Parlament de Dolça Ribas filla de l'arqueòleg [Foto Joaquim Graupera]
Participants en l'homenatge  [Foto Joaquim Graupera]
El retrat de Marià Ribas obra de Manuel Cusachs iq ue formarà part de la galeria de Mataronins il.lustres de Mataró  [Foto / A.C.]

dijous, 23 d’octubre del 2014

La via quotidiana del Maresme medieval al Racó de Mataró Ràdio (89,3 fm)

El dijous dia 16 d'octubre vaig tenir el gust de col.laborar una vegada més en el programa "El Racó" del Grup d'Història del Casal a Mataró Radió, coordinant i presentant, amb l'ajuda de Sandra Cabrespina i Núria Gómez, un especial dedicat a la vida quotidiana, i en especial als hàbits alimentaris propis de l'època medieval en la comarca del Maresme.
Vam comptar amb tres convidats excepcionals: Benet Oliva, Enric Subiñà i Jaume Vellvehi.

El programa es va iniciar amb una cita de Ramon Llull sobre els tres estaments propis de l'època medieval, i a partir d'aquí els convidats ens van donar detall de com vivien, i que menjaven, en la nostra comarca els nobles, els pagesos i els clergues.

Benet Oliva, president del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, ens va parlar sobretot de la petita noblesa que habitava els castells del  Maresme i del que podem saber de la seva forma de vida  a partir de la documentació existent, i ens va narrar un interessant episodi que va portar al noble Joan Sarriera fins a Rimini per celebrar un enfrontament singular, i com després aquest mateix personatge evolucionarà cap a un altre tipus de noblesa, menys bel·licosa.

Enric Subiñà, president del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, es va centrar en com era la vida quotidiana dels habitants principals de la nostra contrada,  la pagesia,  i en com eren les masies i com es vivia en els masos.

I finalment, Jaume Vellvehi, membre habitual de l'equip d'El Racó i actual President del Grup d'Història del Casal va parlar sobre el què menjaven i quan  ho menjaven els monjos de Roca Rossa,

Pots escoltar el programa a la web del Grup d'Història del Casal  Programa 287 o a Ivoox ,



diumenge, 19 d’octubre del 2014

Conferència sobre el preromànic a la biblioteca de Masquefa

En el marc del programa Cafès amb Història, la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Masquefa va programar, pel dissabte 11 d'octubre del 2014, una sessió sobre ‘L’art preromànic a Catalunya’, en la qual es van descriure les característiques de l'estil més antic del nostre país que coincideix amb el període de dominació carolíngia i de formació de Catalunya com a nació. 
La xerrada, realitzada amb la col.laboració de Arqueonet, la vaig oferir a partir de les 5 de la tarda a la Biblioteca i els assistents van poder escoltar les explicacions i fer les seves preguntes al mateix temps que gaudien d’un cafè acompanyat de dolços. Aquesta xerrada va iniciar la programació després de l'aturada estival.

El concepte d'art preromànic agrupa les diverses manifestacions artístiques que precedeixen temporalment a l'art romànic i que siguin posterior al període clàssic romà en els seus territoris. A casa nostra també s'ha designat com a art carolingi o bé art mossàrab.
Pel que fa a l'arquitectura donà com a resultat uns edificis pobres, de dimensions reduïdes, inspirats en l'art paleocristià del baix Imperi Romà i l'art visigot, els materials dels quals, tot sovint, s'obtingueren de la destrucció de monuments romans preexistents que foren reaprofitats. Pel que fa a l'art de les imatges gairebé ha desaparegut, llevat d'alguns capitells i impostes i la decoració dels còdexs, en especial els Beatus (com el de Girona o la Seu d'Urgell).
Abans de iniciar la xerrada [Foto: Sandra Cabrespina]
Al final de la xerrada durant la tertúlia [Foto: Sandra Cabrespina]


dimecres, 15 d’octubre del 2014

S’ha mort l’amic i company Jordi Amat i Teixidó

En Jordi Amat [Font GHC]
El passat diumenge 12 d’octubre de  2014 es va morir, als 55 anys,  l’amic i company Jordi Amat i Teixidó, doctor en història contemporània i professor de secundària, víctima d’un càncer. El funeral va tenir lloc el  dimarts 14 d’octubre, a les 9 del matí, a la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella.
A nivell associatiu  va ser president de l'Associació Cívica Capaspre, va ser el fundador i president de l’Associació Amics de Calella i va promoure la creació del Centre d’Estudis Històrics de Calella per estimular la investigació i la recerca locals. 
Va publicar una gran quantitat de treballs i llibres vinculats a la història local i comarca, amb especial atenció al període de la República i la Guerra civil. El seu darrer llibre, publicat per Sant Jordi d'enguany, Retalls de la guerra al Maresme (1936-1939), aprofundia en l'etapa de la Guerra Civil ja que era una de les seves especialitats. Va ser mereixedor l’any 1993 del Premi Iluro de monografia històrica amb el treball, República i Guerra Civil a Calella (1931-1939).
La seva preocupació per difondre la historia el va portar a col·laborar en diversos mitjans; la revista parroquial Estela, el Diari Maresme i en seccions d'història a programes de Ràdio Calella, entre d'altres mitjans.
L’amistat amb el Jordi va començar quan compartíem viatges en el tren l’any 1981, juntament amb la Maria Josep Castillo. en el moment que ell cursava el cinquè curs de carrera i nosaltres tot just començavem primer a la facultat. Els seus comentaris i la seva amistat ens va acompanyar durant molts trajectes. Desprès va ser un constant col·laborador amb el Grup d’Història del Casal i amb el programa el Racó de Mataró Ràdio. També ens solíem trobar en la Sessió d’Estudis Mataronins que ell també freqüentava. En va fer molt de goig acompanyar-lo també a la lectura i defensa de la seva tesi doctoral a la UB. Malauradament ell no em va poder acompanyar a la meva degut a la seva malaltia.
També m'agradaria recordar-lo com un autor que va investigar l'art medieval. Malgrat que el seu fort va ser la història contemporània i especialment la Guerra Civil, va col·laborar en els seus inicis amb la secció “Amics de l’Art Romànic“ del llavors Museu Comarcal del Maresme. Va lliurar dos estudis encara inèdits, que es conserven al museu, un sobre la Mare de Déu de la Plana de Vic i un altre sobre un capitell romànic del fons del Museu.
Lamentem profundament la seva pèrdua i trobarem a faltar la seva presència i amical companyia.


Jordi Amat el 2009 [Font Diari Maresme]
Jordi Amat durant la presentació del seu darrer llibre a la Llibreria Dòria de Mataró [Font: Grup d'Història del Casal]

dijous, 2 d’octubre del 2014

"Mataró, ciutat de valors": Marià Ribas, arqueòleg experimentat

He col.laborat aquest mes de octubre amb el projecte "Mataró ciutat de Valors" que tracta sobre el valor de l'experiència amb un petit documental sobre Marià Ribas. 

Va estudiar dibuix a l'escola nocturna d'Arts i Oficis de Mataró i després va treballar en la foneria i taller de maquinària de la casa Klein. Seguidament va entrar al taller de l'arquitecte Lluís Gallifa. El 1919 fou sol·licitat per l'arquitecte mataroní Josep Goday i Casals, aleshores cap del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquest lloc de treball va fer amistat amb personalitats com Adolf Florensa, Joaquim M. Nadal, Nicolau d'Olwer, Ignasi Iglésies, Manuel Ainaud, Ventura Gasol i Duran i Sampere. La seva afició per l'arqueologia el va portar a establir coneixença amb Puig i Cadafalch, Bosch i Gimpera, Josep Colominas, Josep Serra Ràfols ...
L'any 1947, el Patronat del Museu Municipal de Mataró va crear la Secció d'Història i Arqueologia i va nomenar Marià Ribas com a president; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el va nomenar Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. Es va envoltar de col·laboradors i va dirigir moltes excavacions a Mataró i comarca, de nombroses vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments. A inicis dels anys seixanta, l'equip d'aficionats es va anar engruixint i es va constituer l'actual Secció Arqueológica del Museu Comarcal.
Aconsellat pel Dr. Lluís Pericot, va ampliar el seu camp de recerca i va entrar a treballar per a l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona. En el camp professional del dibuix, va treballar al costat de l'arquitecte Jeroni Martorell, responsable de la restauració de monuments per a Catalunya, València i Mallorca. Amic de Joan Peiró, durant la guerra civil espanyola va dur a terme diverses iniciatives de preservació de monuments dels desastres de la guerra.
Entre els reconeixements que rebé cal destacar el Premi Ciutat de Mataró el 1962, el 1963 guanyà un Premi Iluro de Monografia Històrica. El 1966 fou nomenat Membre Corresponent de l'Institut Arqueològic Alemany de Berlin. El 1973 obtingé un accèssit al Premi Iluro i el 1975 fou nomenat Membre d'Honor del Patronat del Museu Municipal de Mataró. És autor de nombroses publicacions il·lustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. 
Per iniciativa del grup d'Història del Casal va ser nomenat fill il·lustre de la ciutat de Mataró l'any 2012. En el Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró del 3 de maig del 2012 es va aprovar el seu nomenament com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, a proposta del Grup d’Història del Casal en el quinzè aniversari del seu traspàs.



diumenge, 28 de setembre del 2014

Visita comentada a Sant Cristòfol de Cabrils dins les Jornades Europees del Patrimoni 2014

El diumenge 28 de setembre de 2014 va tenir lloc la visita comentada a Sant Cristòfol de Cabrils dins les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya del 2014. L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Cabrils i el Museu-Col·lecció Municipal de Cabrils, va comptar amb la col.laboració de la família de Can Vives. Presentat per Laura Bosch, actual responsable del Museu, va comptar amb la presència del regidor de Cultura de Cabrils i jo en vaig ser el responsable de les explicacions.
La pluja inicialment va obligar a fer l'acte a l'interior de la capella però cap al final va permetre una passejada pel perímetre exterior. La visita va comptar amb l'assistència d'una trentena de persones.
La capella, datada entre els segles IX i X , es troba al centre de l'antic veïnat del Sant Crist, format pels masos de Can Vives, Can Carbonell, Ca n'Amat i Can Folló (mas desaparegut fa molts anys i que estava ubicat a l'alçada del carrer del Sant Crist, núm. 1, i el carrer de Burriac). És una de les poques mostres ben conservades de l'art preromànic al Maresme.
Amb aquest acte, Cabrils es suma a les Jornades Europees de Patrimoni que van ser creades per acostar la ciutadania europea a aquest tresor col·lectiu, tant des de la seva realitat més local, com des d'una dimensió més global. Catalunya es fa ressò d'aquesta iniciativa en un cap de setmana ple d'activitats gratuïtes, amb una clara finalitat: descobrir aquest llegat excepcional que és el patrimoni cultural, i gaudir-ne.

Per a saber- ne més:


dissabte, 20 de setembre del 2014

Propostes sobre el patrimoni medieval del Maresme a les Jornades Europees de Patrimoni 2014

Des de l’any 1991, quan el Consell d’Europa va crear les Jornades Europees del Patrimoni, Catalunya s’hi va afegir amb un alt grau de compromís, i creant activitats pròpies. 

El Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, impulsa aquest esdeveniment comptant amb la col·laboració i complicitat dels municipis d’arreu del país. Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals locals de tots els indrets de Catalunya són convidats a organitzar activitats gratuïtes a l’entorn del seu patrimoni i en els seus espais patrimonials durant els dies 26, 27 i 28 de setembre.

En aquesta edició, més de 220 pobles i ciutats d’arreu del país ens proposen quasi 400 activitats que ens permetran gaudir d’aquest llegat de maneres ben diverses: itineraris, excursions, xerrades, concerts, visites dinamitzades, concursos de fotografia, rutes a peu o en bicicleta, tallers... tal com ho podreu comprovar en les pàgines del programa general.
Per la temàtica d’aquest bloc, solament destaco les activitats del Maresme que fan referència al patrimoni medieval. Si voleu consultar el programa complert podreu trobar propostes molt interessants en altres pobles de Catalunya, bé de temàtica medieval o bé d’altres activitats dins al Maresme mateix que no fan referència al patrimoni medieval (Guerra civil, 1714, etc...).

Jo participo en la visita comentada de Sant Cristòfol de Cabrils.

Espero que gaudiu de les jornades !!!!




PROPOSTES SOBRE EL PATRIMONI MEDIEVAL DEL MARESME

Alella

Itinerari patrimonial “Alella, 1.000 anys d’història”
LLOC: Centre urbà d’Alella
DIA I HORA: 27, de 10:30 a 12:30 h
PUNT DE TROBADA: Oficina de Turisme d’Alella
ADREÇA: Riera Fosca, 2
ORGANITZA: Ajuntament d’Alella
TELÈFON: 93 555 23 39


Aquesta activitat vol mostrar petits tastets del passat d’Alella. Hi ha dades conegudes des del Neolític final, però no serà fins al segle X quan comença a quedar constància escrita dels seus fets i de la seva evolució com a poble. Aquest itinerari planteja doncs, descobrir el llegat patrimonial del poble a través d’un recorregut pel centre urbà, que permet conèixer des del Celler Alella Vinícola i diverses masies com Can Lleonart o les Escoles Fabra. Es va poder veure l’església gòtica i el campanar romànic de la parròquia de Sant Feliu a més de diversos finestrals gòtics de les façanes de les masies. Alella també disposa d’una creu de terme en estil gòtic. 



Arenys de Mar
Conferència “Patrimoni virtual arquitectònic de la vila d’Arenys de Mar”
LLOC: Centre Cultural El Calisay, Sala Noble
DIA I HORA: 27, 19 h
PUNT DE TROBADA: Centre Cultural El Calisay, Sala Noble
ADREÇA: Riera Pare Fita, 31
ORGANITZA: Ajuntament d’Arenys de Mar - Regidoria de Cultura
TELÈFON: 937 92 44 44

Conferència sobre un dels projectes de coneixement del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. L’Institut Tres Turons d’Arenys de Mar desenvolupa des de fa anys el descobriment del patrimoni arquitectònic de la vila i la formació de futurs arquitectes o enginyers per mitjà del coneixement i l’expressió gràfica amb Autocad i altres programes tecnològics relacionats amb la realitat virtual.

Pel que fa al nostre centre d’interès hi ha l’església gòtica de Santa Maria d’Arenys
Totes les simulacions es troben publicades al web: Pere Planells


Cabrils
Visita guiada a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils
LLOC: Ermita de Sant Cristòfol
DIA I HORA: 28, 12 h
PUNT DE TROBADA: Camí del Sant Crist, 1 (entre ca n’Amat i can Vives)
ADREÇA: Camí del Sant Crist, 1
ORGANITZA: Museu Col·lecció Municipal Can Ventura del Vi
TELÈFON: 646 627 814

Visita guiada a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol a càrrec de l’historiador de l’art Joaquim Graupera i Graupera, especialista en romànic i gòtic. La capella, datada entre els segles IX i X, es troba al centre de l’antic veïnat del Sant Crist, format pels masos de can Vives, can Carbonell i ca n’Amat. Les seves característiques constructives i el bon estat de conservació fan d’aquesta capella un edifici excepcional dins del context de l’arquitectura preromànica del Maresme.


Canet de Mar
Itinerari nocturn: Lluís Domènech i Montaner
LLOC: Centre històric de Canet de Mar
DIA I HORA: 27, de 21:30 a 23:30 h
PUNT DE TROBADA: Pl. de la Llenya (davant de la Biblioteca Municipal P. Gual i Pujades)
ADREÇA: Riera Sant Domènec, 1
ORGANITZA: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner - Centre d’Estudis Canetencs
TELÈFON: 627 673 827

Itinerari nocturn pels diferents edificis projectats per Domènech i Montaner, un dels nostres historiadors del romànic, amb explicació teatralitzada i ambientada a l’època. Els edificis que es comentaran seran la Casa Roura, l’Ateneu Canetenc, la Casa Domènech, la Masia Rocosa i els panteons modernistes del cementiri municipal. En aquest itinerari hi participaran actors caracteritzats amb vestits de l’època que representaran escenes de la vida quotidiana d’aquell temps. Entre altres personatges, hi intervindran Lluís Domènech i Montaner, Paquita Roura Carnesoltes, Maria Roura Carnesoltes, etc.


Montgat 
Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí
LLOC: Ermita de Sant Martí
DIA I HORA: 27, de 17:30 a 20:30 h
PUNT DE TROBADA: Ermita de Sant Martí
ADREÇA: C. de l’Ermita, s/n (al costat del club de tenis Turó del Mar)
ORGANITZA: Ajuntament de Montgat
TELÈFON: 93 469 07 37



la Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí amb el Recital de música romàntica.
Lieds de Gabriel Fauré i Eduard Toldrà. A càrrec de Mª del Mar Correu i d’Isabel Ladrón de Guevara. S’obriràn les portes de l’ermita romànica de Sant Martí i a continuació, a partir de les 18 hores, hom podrà gaudir de l’actuació.


Montgat 

Jornada de portes obertes a la torre de guaita de Ca l’Alsina i llegendes del mar per a tots els públics
LLOC: Torre de guaita de Ca n’Alsina
DIA I HORA: 28, d’11 a 13 h
PUNT DE TROBADA: Torre de guaita de Ca n’Alsina
ADREÇA: Pg. Marítim, a prop del 1r túnel del tren (1848)
ORGANITZA: Ajuntament de Montgat
TELÈFON: 93 469 07 37

La Jornada consisteix en la oportunitat de visitar la Torre de guaita i defensa, construïda al segle XVI, que formava part de l’antiga masia de Ca l’Alzina. Hi hurà també l'escenificació de la rondalla de “El Testament d’Elionor”, a càrrec d’Irineu Tranis, actor i violinista, espectacle de petit format, on s’explica una rondalla basada en una història local.

dissabte, 13 de setembre del 2014

Els Fivaller com a promotors artístics a Teià

Antoni Casanova (1847 – 1896): 
"Joan de Fivaller reivindicant els 
furs de la ciutat davant de Ferran
d'Antequera, malalt" (1875) MNAC
.
Hi havia diferents famílies de ciutadans honrats de Barcelona que també tenien masies amb la funció de finques d'estiueig a Teià. Una d'aquestes famílies serien els Fivaller. Aquests van aconseguir el seu patrimoni com a mercaders i com a banquers exercint com a administradors de la Taula de Canvis i administradors de la Taula de Dipòsits Comuns. Posseïen la casa senyorial principal al carrer Lledó i més tard a la plaça de Sant Josep Oriol al costat de la parròquia del Pi de Barcelona. També tenien una torre senyorial a Sarrià. 
Un dels membres més destacats d'aquesta família és Joan de Fivaller i Sant Climent (mort el 1434) el qual va ser un dels cinc consellers del la Ciutat de Barcelona assolint el càrrec de conseller en cap en dues anualitats. És conegut principalment per encapçalar la comissió que l'any 1416 va exigir al rei Ferran d'Antequera el pagament del Vectigal per la carn que adquiria per la cort a la ciutat, fet que el va convertir per la historiografia romàntica en baluard de la defensa de les llibertats municipals enfront el poder reial. 
Escut dels Fiveller,
a l'església de
Sant Just (Barcelona)
Com a promotor, a Joan de Fivaller se li atribueix la construcció de la font de Sant Just (1427). La família també tenia el dret de patronatge en una de les capelles laterals de l'església de Sant Just i Pastor, però tenien el dret d'enterrament al convent de Sant Francesc de Barcelona. El seu germà Ramon de Fivaller es va casar amb Elionor Desplà. 
A Teià, inicialment tenien en propietat la masia de Can Monac (ca l'Amàlia). La masia és d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central elevat, cobert amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis, mentre que el cos central té dos pisos. Destaca la porta d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i les dues finestres gòtiques del primer pis, amb les llindes treballades en forma d'arc conopial amb lòbuls. La finestra del pis superior, al cos central, té llinda de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits. S'observen diverses espitlleres i la inscripció 1646, data d'una reforma. Destaca també el detall esculpit sobre la dovella clau del portal. El cos dret de la masia correspon a una altra vivenda.
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
BONET,1983 pàgs. 339-340
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera -  3 -11-2005]
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]

En el s.XVII amb l'enllaç amb els Pol, els Fivaller varen passar a ocupar la seva masia. Aquesta situada sobre la masia de Can Monach, va ser adquirida pels Pol a la família Martina al segle XVII i gràcies a l'enllaç matrimonial dels Fiveller de Clasquerí amb els Pol passà als Fivaller. Carles Fivaller el 1703 va portar a terme una restauració de l'edifici deixant-lo tal com es troba en l'actualitat. La tradició deia que les despulles mortals de Joan Fivaller, conseller en Cap de la ciutat de Barcelona, romanien a la Capella de Casa Pol; avui se sap que és un error, malgrat hi visqué molt de temps. 
Es tracta d'una casa de planta baixa, planta noble i pis, amb coberta a una sola vessant i carener paral·lel a la façana principal la qual presenta una sèrie de finestres decorades amb frases llatines. A la planta baixa es conserva, en un extrem, un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, tot i que la part superior resta mig amagada per un dels balcons de la planta noble. A l'altre extrem hi ha una finestra petita estructurada per una llinda de pedra i carreus de gran tamany. El pis noble compta amb un seguit de balcons, tots ells allindats amb pedra i de brancals conformats per carreus grans i de cantons motllurats. A cada extrem de la casa hi ha dues torres de planta quadrada coronades per merletsA la part posterior hi ha altres annexes amb diferents sistemes de cobertes i diferents alçades, entre els quals es troba la capella.
Casa Pol.Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
BONET,1983 pàgs. 402-406

Bibliografia: 
  • BONET i GARÍ, Lluís (1983): Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín; Centre Excursionista de Catalunya. Pàgs. 339-340 i 402-406
  • «Casa Pol». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2014].
  • «Can Mónac». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2014].
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p. 65
  • Masies de Teià I. (1991) Teià: Arxiu Històric Municipal de Teià

diumenge, 7 de setembre del 2014

" Mataró ciutat de Valors" dedica el personatge històric del mes a Puig i Cadafalch

El projecte “Mataró, ciutat de valors” consisteix en un calendari de dotze valors -un per cada mes de l’any 2014-, amb l’objectiu que cada un d’ells sigui treballat de forma conjunta i durant trenta dies pel total d’entitats de la ciutat. La voluntat és que cada valor esdevingui lema de reflexió comunitari de totes les institucions, centres educatius i entitats (socials, polítiques, esportives, assistencials…) de Mataró.
El personatge històric que representa el valor de la identitat d’aquest mes de setembre dins el projecte “Mataró, ciutat de valors” és Josep Puig i Cadafalch. Nascut a Mataró al 1867, Cadafalch va exercir com a arquitecte (dissenyant edificis emblemàtics com la Casa Coll i Regàs), polític (ocupant el càrrec de president de la Mancomunitat de Catalunya), historiador i també arqueòleg. és important com a referent en la història de l'art com a estudiós del romànic.
La polifacètica carrera de Josep Puig i Cadafalch va estar marcada per un objectiu clar: defensar un ideari de país i treballar per veure’l recuperat en tots els seus terrenys. És per això que la ciutat ha organitzat aquest mes de setembre diversos actes per recordar i reivindicar el llegat i els valors de l’obra de Puig i Cadafalch:
  • Per conèixer en profunditat la seva obra arquitectònica, la Fundació Iluro organitza el dissabte 6 de setembre a les 10:30 una visita àudio-guiada a la Casa Coll i Regàs, l’obra més representativa de l’arquitecte a Mataró. Es tracta d’una activitat gratuïta que es repetirà el diumenge 28 de setembre.
  • En la mateixa línia, també el dissabte 6 s’ha organitzat una ruta per visitar els diferents edificis modernistes que Puig i Cadafalch va construir a Mataró (ciutat on residia) i a Argentona (població on estiuejava). La visita guiada a Mataró inclou el Saló de Sessions de l’Ajuntament, la Casa Coll i Regàs, la botiga La Confianza, la casa Parera i el mercat del Rengle. A Argentona es podrà visitar la casa d’estiueig de l’arquitecte, la capella del Sagrament i Can Garí. El preu de la ruta és de 10,43 euros i cal inscripció prèvia.
  • I encara una última proposta relacionada amb l’arquitectura: una ruta modernista a nivell comarcal per repassar les obres de Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner al Maresme. El ‘Triangle modernista al Maresme’ és una ruta d’un dia sencer (dissabte 13 de setembre), té un preu de 16 euros i requereix inscripció. 
  • Durant el seu mandat com a president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch també va impulsar institucions com ara l’Institut d’Estudis Catalans. Per explicar la seva vinculació amb el món educatiu, el president de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, Josep González Agàpito, oferirà la conferència ‘Puig i Cadafalch: construir Catalunya mitjançant l’educació”. L’acte, organitzat per l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch tindrà lloc a Can Palauet el dijous 18 de setembre a les 19h. 
  • La mateixa entitat ha programat pel dimarts 23 de setembre la conferència ‘Puig i Cadafalch i els seus col·laboradors’ a càrrec d’Esteve Mach i Bosch, president de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch. La xerrada sobre la figura del polític i arquitecte mataroní tindrà lloc al Centre d’Art Germans Arenas a les 19h.
Esperem que aquesta convocatòria sigui un èxit i esperem la vostra participació. Felicitats pels organitzadors !!! 

dimecres, 30 de juliol del 2014

Atemptat contra la Creu de Montcabrer (Cabrils)

El passat 2 de juliol de 2014, un excursionista va posar en coneixement de Laura Bosch, tècnica en Patrimoni i gestora del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, que l’emblemàtica Creu de Montcabrer havia patit una sèrie de desperfectes.
Laura Bosch, acompanyada de Jaume Tolrà i Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.
Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.
Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.
S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), de mi mateix (Maresme Medieval) i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.
Malgrat que la creu actual va ser col·locada al 1982 i beneïda el 13 de febrer de 1983, les primeres referències documentals d'una creu a Montcabrer daten del 1565 (Castillo, 1990), quan en un capbreu, Esteve Tolrà, pagès de Vilassar, declara que posseeix el Mas Tolrà i divuit camps. Un d'ells limita "ab oriente in Cruce de Mont Cabrer”. Per Mn. Mas (1909) sabem que el dia 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu com a vot de poble ja que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes. La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per als cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.
Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.
L'informe ja està entrat per registre a l'Ajuntament de Cabrils, Parc Serralada Litoral i manca Agents Rurals per al seu coneixement, així com dels Mossos d'Esquadra.

[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch i Jordi Montlló per a la redacció d’aquest article]

Per a més informació : al bloc del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils on hi podeu trobar adjuntat el pdf de l’informe.

diumenge, 27 de juliol del 2014

Visita comentada a la col.lecció d'art romànic i gòtic al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell

Entre el 21 i 25 de juliol de 2014 va tenir lloc dins el Curs Universitat d’Estiu a l’INS Joan Brudieu de la Seu d'Urgell, el curs «L’artista medieval (I)», organitzat conjuntament entre la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic –IEC. 
El curs va tenir com a objectiu oferir una visió àmplia i actual sobre la figura de l’artista artesà durant els períodes romànic i gòtic (itinerància dels mestres, importància dels tallers urbans a mesura que avança l’edat mitjana) alhora que sobre els diversos nivells de producció que s’hi detecten: de les obres d’encàrrec a les manufactures seriades. 
Sota la coordinació de Francesca Español Bertran (Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i presidenta d’Amics de l’Art Romànic) i Francesc Fité Llevot (Departament d’Història Social i Història de l’Art de la UdL) el programa oferia una varietat de temes que van ser impartides per un equip docent vingut de diferents universitats de l’àmbit peninsular. Dins aquest marc vaig oferir la visita comentada per la col·lecció romànica i gòtica del Museu Diocesà de la Seu d’Urgell. 
La història d'aquest Museu comença l'any 1956, quan un grup de ciutadans benemèrits sol-licitaren al Bisbe i al Capítol catedralici el permís per muntar, amb el "Tresor de la Catedral", una Exposició oberta al públic. Es tractava d'una riquíssima col-lecció d'imatges i d'altres objectes litúrgics d'un incomparable valor arqueològic i artístic, però pràcticament desconeguts per la massa del poble.
La iniciativa fou acollida amb tota mena de facilitats, i durant la Setmana Santa de 1957 era inaugurada públicament l'Exposició d'Art Sacre a la mateixa Sala Capitular. 
A rel d'aquest èxit, va sorgir la idea espontània de crear un Museu permanent. I així, el dia 7 d'agost d'aquell mateix any, el Bisbe, Dr. Iglesias, decretava la constitució del "Museu Diocesà d'Urgell". L'any següent, diverses i valuoses taules de pintura mural foren col-locades en els murs mil-lenaris del temple romànic de Sant Pere, actualment conegut amb el nom de Sant Miquel, mentre que era habilitada l'església de la Pietat com a marc el més adient per a situar-hi amb prestancia i bon ordre, el Patrimoni efectiu del Museu recentment constituït. La "Comissió Diocesana per al Patrimoni Artístic", que havia assumit la direcció del Museu, tingué cura de recollir els materials d'art més desatesos i així, en el termini d'uns cinc anys, ingressaren al Museu més d'un centenar d'objectes artístics provinents de diversos llocs de la Diòcesi. I aquest és actualment el fons global del Museu. De fet, constitueix una riquíssima col-lecció d'objectes d'Art, que abasta del segle X fins al segle XVIII.
Recentment, per tal d'aconseguir una exposició més digna i pedagògica de les peces artístiques, s'ha ampliat el Museu amb l'adequada restauració de l'antiga Casa del "Deganat", nexe entre l'església de la Pietat i el temple de sant Miquel, sota la direcció de l'arquitecte Lluís M. Vidal i Arderiu. Des d'aquest edifici, històricament famós, hom pot admirar belles perspectives de la catedral i del claustre.

Per a més informació sobre :

[Agraeixo les fotografies a Alberto Velasco González (Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal)]