Les "Universitat del terme" de Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona van celebrar 600 anys dels seus privilegis.

El 14 de juny de 1419 la vila i el terme de Mataró es van alliberar del domini feudal i els seus habitants van començar a organitzar-se per gestionar la vida comunitària i constituir el primer antecedent del govern municipal modern. Uns mesos més tard, el 25 d'octubre, va passar el mateix a Argentona i Vilassar. Per celebrar aquesta efemèride es van celebrar unes jornades amb un seguit d’actes a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona els dies 27 i 28 de setembre de 2019, organitzats pels tres Ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme, Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. Les Jornades es van inaugurar oficialment el divendres 27 a les 19 h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt amb la presència de l’alcalde de Mataró, Il·lm Sr. David Bote, l’alcaldessa de Vilassar de Dalt, Il·lma. Sra. Carola Llauró, i l’alcalde d’Argentona, Il·lm. Sr. Eudald Calvo i el Conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal, Sr. Marc Bosch. 

Inauguració de les Jornades per part de les autoritats [Fotografia: S.Cabrespina]

L’acte, presentat pel Sr. Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, va donar pas a una taula rodona amb les intervencions dels professors i historiadors especialistes en la temàtica: el Dr. Pere Benito de la Universitat de Lleida, que va glossar el camí dels vilatans per assolir la seva independència municipal; el Sr. Benet Oliva del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que va analitzar quin va ser el procés d’independència municipal que culminà definitivament el 1480; el Dr. Enric Subiñà del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, que va repassar quines serien les competències que aconseguirien del Rei, previ pagament, aquests primitius ajuntaments i finalment va ser el torn de la meva intervenció on vaig incidir en la petjada en el patrimoni que va deixar aquest fet tant en l’àmbit públic com privat. La Dra. Coral Cuadrada de la Universitat Rovira i Virgili, que tenia previst de participar, va excusar la seva presència per motius personals. 

Taula rodona sobre els 600 anys  [Fotografia: S.Cabrespina]

Un cop acabada la taula rodona l’historiador local Sr. Josep Samon va procedir a inaugurar una exposició itinerant sobre els privilegis elaborada pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Per acabar la jornada de Vilassar de Dalt, un concert a càrrec dels Ministrers del Sabre a la capella de Sant Sebastià va finalitzar la primera jornada. 

Sr.Josep Samon inaugurant l'exposició [Fotografia: Q.Graupera]

Exposició sobre els Privilegis [foto: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Concert a la capella de Sant Sebastià a càrrec dels Ministrers del Sabre [Fotografia: Q.Graupera]

L’endemà, el dissabte 28 de setembre, al matí l’activitat es va traslladar a Mataró. A les 10 h a Can Palauet, seu de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Dr. Max Turull de la Universitat de Barcelona va oferir la conferència “Poder i autonomia locals a Catalunya a l’edat mitjana", i a les 11 h va ser el torn de la conferència “El naixement de la vila de Mataró i els privilegis reials a l’Edat Mitjana”, a càrrec de la Dra. Roser Salicrú de la Institució Milà i Fontanals - CSIC. 

Inauguració de les Jornades a Mataró a carrer de l'Il·lm Alcalde de Mataró Sr. David Bote i del Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia: Q.Graupera]

Conferència del Dr. Max Turull [Fotografia: Q.Graupera]

Conferència de la Dra. Roser Salicrú [Fotografia: Q.Graupera]

A 2/4 d’1 del migdia es va procedir a la inauguració de la mostra commemorativa del 600 aniversari de la Universitat de Mataró al carrer. Aquesta mostra ha estat elaborada per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) i la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró. Es tracta d’uns grans cubs infogràfics lluminosos que seran exposats a la Riera, al costat de l’Ajuntament, del 27 de setembre al 24 de novembre del 2019. Amb gran riquesa d’imatges dels fons documentals provinents, principalment, de l’Arxiu Comarcal del Maresme, i també del Museu de Mataró i de Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i textos d’Alexis Serrano, director de l’ACM. Aquests cubs commemoratius fan una breu pinzellada de la història de Mataró a través dels documents més rellevants d’aquests darrers sis segles. 

Inauguració dels plafons [Fotografia: N.Gómez]

Inauguració dels plafons [Fotografia: N.Gómez]

Un cop es va inaugurar l’exposició, des de la mateixa Riera, vaig oferir la visita guiada "Sota la petjada del gòtic. El patrimoni conservat i documentat del Mataró baixmedieval“ on es van anar comentant els diferents espais que van constituir el Mataró de finals del s. XV i principis del s. XVI i quins van ser els escenaris d’aquesta primitiva municipalitat: el mercadal, la parròquia, els carrers, el forn, les defenses, etc. 

Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]

Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]

Moment de la visita comentada  [Fotografia: N.Gómez]

Els darrers actes de les Jornades van tenir lloc a la Casa Gòtica d’Argentona amb una conferència a cura del Dr. Enric Subiñà que ens va oferir les primeres passes de l’alliberament de Mataró, Argentona i Vilassar, i es va cloure la jornada amb una visita guiada en què vàrem descobrir l’Argentona de finals del s. XV.

Inauguració de les Jornades a Argentona a càrrec de l'II·lm. Sr. Alcalde Oriol Calvo a la casa gòtica [Fotografia: Q.Graupera]

Conferència del Dr. Enric Subiñà a la casa gòtica [Fotografia: O.Calvo]

Visita comentada per l'Argentona gòtica a càrrec del Dr. Enric Subiñà [Fotografia: Q.Graupera]

Visita comentada per l'Argentona gòtica a càrrec del Dr. Enric Subiñà [Fotografia: Q.Graupera]

Nou llibre il·lustrat en 3D sobre el castell de Burriac (Cabrera de Mar)

El passat dijous 26 de setembre de 2019 va tenir lloc a la llibreria Buch de llibres (carrer Sant Josep, 17, Mataró) la presentació del llibre, «La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D». 

ROVIRA, Josep Maria (Coor). La vall de Cabrera de Mar a l’època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. Cabrera de Mar: [Cabrera de Mar: Arqueologia i Patrimoni], 2019. (La Vall de Cabrera de Mar, patrimoni en 3D, 2) 

A l’acte hi van intervenir Josep M. Rovira, com a coordinador del treball i autor de les il·lustracions en 3D dels llibre; Jaume Vellvehí, en representació del Grup d’Història del Casal i coautor de la part de l’excursionisme a Burriac; Joan Francesc Clariana, arqueòleg i coautor de la part de les restes arqueològiques i Pere Pascual, crític d’art que va valorar les il·lustracions en 3D i el grafisme del llibre. 

El llibre, malgrat que es presenta en el títol com «La Vall de Cabrera de Mar a l’època medieval» ens ofereix una monografia exclusiva del castell de Burriac des de l’època ibera fins als nostres dies, sense oferir-nos cap altra referència a la resta del ric patrimoni medieval que conserva la vall de Cabrera en aquest període. 

Una de les intencions del llibre, editat pel propi Rovira, és la de donar sortida en paper a la gran quantitat de restitucions en 3D sobre el castell que ja havien estat difoses prèviament a la seva web «Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni». Aquestes imatges esdevenen una potent eina didàctica i de divulgació. 

Una altra part a destacar del llibre des de la prespectiva del patrimoni medieval són les aportacions efectuades per Joan Francesc Clariana i Rosa Isabel Garí sobre els treballs arqueològics efectuats al castell, sobre tot per la part ceràmica del paviment i la part elaborada per Enric Subiñà en el que descriu l’evolució històrica del castell en aquesta etapa. 

El llibre ha estat finançat a partir d’una campanya Verkami que es va iniciar el passat juliol. Es tracta d’una obra col·lectiva que compta, amb una participació de diversos historiadors amb un pròleg de Nicolau Guanyabens, director del Museu arxiu de Santa Maria de Mataró. 

Aquest és el segon llibre de la sèrie de quatre previstos pel propi Josep Maria Rovira i que tractaran de il·lustrar cada un d’ells les quatre etapes de la història de Cabrera (Antiga, medieval, moderna i contemporània) emprant una monografia en cada un d’ells: el poblat ibèric de Burriac per l’època antiga en el primer; el castell de Burriac per l’etapa medieval en el segon; la masia de Can Bartomeu per l’època moderna i el teixit industrial per l’etapa contemporània. 

Cal destacar que, com figura en els crèdits, he participat com historiador assessor tant en la web com en el llibre; en el fet de proporcionar imatges; en l’elaboració de part dels dossiers pedagògics i Maresme Medieval també apareix en els crèdits del llibre editat com a col·laborador juntament a diversos ajuntaments i entitats. 

Felicitem la feina feta per Josep Maria Rovira i les complicitats que ha sabut recollir per difondre aquest projecte innovador en el grafisme que ofereix una nova visió per comprendre millor el patrimoni de la vall de Cabrera de Mar.

Presentació del llibre a càrrec de Josep M.Rovira, Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Pere Pascual [Fotografia: J.Graupera]

Públic assistent a la presentació del llibre [Fotografia: J.Graupera]

Públic assistent a la presentació del llibre [Fotografia: J.Graupera]

Nou estudi publicat sobre ardiaca Lluís Desplà (1444/45 – 1524), com a promotor de la parròquia gòtica d’Argentona

El passat mes de juliol, la revista Fonts d'Argentona va publicar l'article:

 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «L’ardiaca Lluís Desplà (1444/45 – 1524), promotor de la parròquia gòtica d’Argentona». Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, núm.79 (juliol 2019), p.16-24

El contingut de l'article es troba relacionat amb el llibre darrerament publicat sobre la família Deplà Gralla com a promotors artístics i presentat a la biblioteca d'Argentona el passat 21 de maig de 2019.

El 13 de desembre de 1514 es van signar les capitulacions entre el rector d’Argentona i ardiaca de la catedral de Barcelona Lluís Desplà i els jurats i obrers de la parròquia, amb els mestres d’obra Miquel Canut i Perris Absolut, per a la construcció del nou temple gòtic.  

El 10 d’abril de 1521 es va signar una carta de pagament atorgada pel mestre d’obres Perris Absolut a favor dels obrers de Sant Julià d’Argentona, en concepte de pagament final del preu total concertat per a la construcció de l’esmentada església i el 12 d’octubre de 1539 es va produir la consagració de l’altar major de l’església gòtica segons consta en un pergamí trobat en l’altar major i també en una inscripció a la porta: “Diumenge, lodia del Angel Custodi, á XII de octubre de 1539, la present Iglesia é campanar foren consegrades”. 

El primitiu edifici gòtic projectat a l’època de Desplà era de nau única i amb un altar presbiterial heptagonal amb creuer i una capella adossada sota el campanar. La nau tenia tres crugies cobertes amb volta de creueria. Aquesta primitiva església gòtica es va anar ampliant al llarg del s.XVI amb la obertura de capelles laterals en etapes successives.

La presentació de les actes d' "In Maritima" i de la trobada del 2020 a Mataró Ràdio

El passat dijous 11 de juliol de 2019 a la tertúlia d’Història del Grup d'Història del Casal  "El Racó" (núm. 450) a Mataró Ràdio es van presentar  les Actes del II simposi in maritima i coincidint amb els 20 anys de les primeres Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Mareme. També es va presentar el contingut del III Simposi In Maritima 2020 que anirà sobre el tema de la mort a l'Edad Mitjana.

Com a convidats per explicar-ho hi varem anar Alexis Serrano com a director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i jo mateix com a Director del Simposi. El programa va ser presentat per Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt. La part de documentació per preparar el programa va a càrrec de Sandra Cabrespina i la part tècnica va ser portada per Pere Gonzàlez.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb

Nou article sobre La Sala i el Tinell i l’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)

El passat dissabte 6 de juliol de 2019 va tenir lloc a la sala d’actes del Museu al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació de les actes de l’anterior simposi, celebrat el 2018, amb el títol «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». La presentació de la publicació va anar a càrrec de Benet Oliva, president del Museu-Arxiu, que glossà el contingut del llibre que ha estat patrocinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. 

En aquesta apareix publicat el meu article sobre la Sala i el Tinell i l’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «La Sala i el Tinell. L’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)». GRAUPERA, Joaquim (Coord). Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials. Actes del 2n Simposi In Maritima. Vilassar de Dalt: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura - Arxiu Comarcal del Maresme; Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval. P. 147-170.

A finals del s.XV la majoria de les parròquies del Baix Maresme van aconseguir de forma definitiva el privilegi de poder constituir un consell municipal. Aquest nou òrgan de gestió va estar configurat per diversos càrrecs o síndics, els membres dels quals provenien d’una sèrie de famílies de pagesos benestants del terme. 

El nou estatus social assolit va exigir que aquest poder es visualitzés de forma externa en els diferents espais freqüentats. En primer lloc, les primeres reunions del consell es realitzaven a la parròquia a toc de campana. Calia renovar la vella fàbrica romànica i substituir-la per un nou edifici gòtic més ampli i luxós que representés aquest nou poder i permetés sebollir en capelles privatives els membres d’aquestes famílies que ostentaven el poder local. Per altra banda, les masies, a banda de ser espais de treball agrícola, esdevindran petits palauets i seran embellides les façanes amb finestrals gòtics i es dotaran de la Sala (amb el tinell) com espai representatiu del fast familiar. També assenyalaran els límits jurisdiccionals municipals erigint creus de terme i renovaran el mobiliari litúrgic ja en estètica del renaixement a la segona meitat del s.XVI.

Per baixar en pdf el contingut de tot el llibre de les actes sencer: Premeu aquí

Benet Oliva, President del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt presentant les actes del Segon Simposi In Maritima on hi ha publicat l'article. [Fotografia S.Cabrespina]

Públic assistent a la presentació de les actes del Segon Simposi In Maritima on hi ha publicat l'article. [Fotografia S.Cabrespina]

Presentació de les actes d’In Marítima 2018 i de la temàtica del 3 Simposi del 2020

El dissabte 6 de juliol de 2019 va tenir lloc a la sala d’actes del Museu al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació de les actes de l’anterior simposi, celebrat el 2018, amb el títol «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». La presentació de la publicació va anar a càrrec de Benet Oliva, president del Museu-Arxiu, que glossà el contingut del llibre que ha estat patrocinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. 
Per baixar en pdf el contingut de tot el llibre de les actes sencer:Premeu aquí

En el marc de la presentació de les actes, Joaquim Graupera, director del simposi, va fer la presentació i la crida d’articles pel tercer In marítima. Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, que se celebrarà el proper mes de juliol de 2020. Aquest nou simposi es centrarà en el tema de la mort a l’edat mitjana al Maresme amb el títol «Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval». 

L’acte, coincidint en els 20 anys de celebració de trobades medievalistes del Maresme, va tenir una part dedicada a parlar dels orígens d’aquesta trobada medievalista. En aquest sentit va intervenir Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal de Mataró que parlà de 20 anys d’aquestes trobades (1999-2019). En la primera etapa de les mateixes es van organitzar sota l’aixopluc del Grup d’Història del Casal i coordinades també per Joaquim Graupera. Tenien el títol genèric de «Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme» i van tractar diversos temes monogràfics amb la participació de diversos ponents i comunicacions, les actes de les quals van ser editades posteriorment. En la segona etapa, ara sota la cobertura de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval, van canviar el títol pel de «In marítima. Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval». Vellvehí va destacar l’afany de fer comarca, de revalorar el patrimoni medieval del Maresme i la innovació constant en ca edició, introduint novetats com els debats on line de forma pionera. La temàtica de les diferents edicions ha anat variant en el tema central de les jornades: 

• I Jornades (1999): «L’arquitectura militar medieval».
• II Jornades (2001): «L’organització de l’espai i models de poblament».
• III Jornades (2004): «De Constantí a Carlemany. El pas de l’antiguitat tardana al món medieval».
• IV Jornades (2007): «Els monestirs medievals».
• V Jornades (2011): «L’arqueologia medieval al Maresme».
• I Simposi In marítima (2016) : «El s.XV. Temps de canvis i incerteses».
• II Simposi In Maritima (2018): «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials».
• III Simposi In Maritima (2020): «Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval». 

El centre de l’acte va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español, de la Universitat de Barcelona, amb la conferència «La memòria del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica» que preludià el tercer simposi i que formarà part del volum de les actes corresponents. En la xerrada la Dra. Francesca Español va introduir el fenomen de com a partir de Jaume II el just (1267 - 1327) i de Pere III el Cerimoniós (1319 -1387), la monarquia catalano-aragonesa va introduir a Catalunya el concepte de sepulcre monumental per perpetuar la memòria del llinatge. La idea inicial va agafar com a model les tombes sicilianes de la catedral de Palerm que Jaume II va conèixer directament. El model es va fer servir en les tombes del mateix Jaume II i de la del seu pare Pere II el Gran (1240 – 1285) a Santes Creus. El gran desplegament però va anar a càrrec de Pere el cerimoniós que va dissenyar el monestir de Poblet com a edifici per contenir les despulles dinàstiques de la monarquia catalano-aragonesa. La Dra. Español va explicar com aquesta pràctica es va anar reproduint en tombes de membres de la jerarquia civil i eclesiàstiques en diferents edificis religiosos de Catalunya. 

Per acabar l’acte, es donà pas a la inauguració de l’exposició «Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física» a càrrec d’Enric Ortega, director del Museu-Arxiu i la cap de cultura de la Diputació de Barcelona. L’exposició explica com es vivia i moria a l’edat mitjana i tracta diferents aspectes de la vida a través de l’estudi de les restes humanes procedents de diferents jaciments de Catalunya. La mostra és una coproducció del MAC i la Diputació de Barcelona. L’exposició ens apropa a les condicions de vida de l’època medieval a través de l’estudi de les restes d'esquelets localitzades en jaciments arqueològics dels segles VIII al XV, bàsicament situats a la Catalunya Central. L’exposició explica com vivien i morien els nostres avantpassats de l’edat mitjana i aprofundeix en diferents aspectes de la seva vida a partir de la utilització de diverses tècniques de l’antropologia física –la ciència que estudia les restes òssies– i la paleopatologia –la ciència que estudia les malalties que van patir persones o animals del passat.

Presentació de les actes del II Simposi d' In Maritima del 2018  càrrec de Benet Oliva [Fot.S.Cabrespina]

Jaume Vellvehí, president del GHC, ressenyant els 20 anys de trobades medievalistes del Maresme [Fot.S.Cabrespina]

Presentant el contingut del proper III SImposi (2020) sobre el tema de la mort a l'edat mitjana [Fot.S.Cabrespina]

La Dra. Francesca Español durant la seva conferència «La memòria del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica» [Fot. S.Cabrespina]

Enric Ortega, director del MAVD durant la presentació de l'exposició "Ossos"  [Fot. N.Gómez]

Visita a l'exposició "Ossos" [Fot. Dip. de Barcelona]

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a l'Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró

El passat divendres 25 de juny del 2019 a les 18.30 h a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet, Carrer d'en Palau, 32 de Mataró) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 

L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme i va estar presentat pel Sr. Alexis Serrano, Director de l’Arxiu.

El llibre conté el contingut del treball premiat amb la I Beca de Recerca Local d'Alella (2012) i mostra la trajectòria de la família Desplà-Gralla com a promotors d'art molt vinculats a Alella. 

El fet de que aquesta família promoguessis obres d’art en una geografia diversa del territori nacional ha fet que el llibre ja s’hagi presentat anteriorment a altres indrets on diversos membres d’aquesta família van promoure el seu llegat artístic (Lleida, Argentona, Alella i la basílica de Santa Maria del Pi). 

Aquesta presentació representa la última abans de l’aturada estival i s’estan preparant d’altres en més indrets de Catalunya a partir de la tardor i que trobareu la informació oportuna quan estigui disponible a l’apartat “Agenda” d’aquest bloc. 

Al final de l'acte es va poder servir una copa de vi d'Alella i unes galetes per acomiadar la programació d'activitats de l'Arxiu fins després de la pausa de l'estiu. 

Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions efectuades : cliqueu aquí 

Alexis Serrano, director de l'Arxiu, presentant l'acte [Fotografia: ACM]

Inici de la conferència [Fotografia: ACM]

Públic assistent a l'acte [Fotografia: ACM]

Presentació del llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XV)» a Santa Maria del Pi.

El passat divendres 21 de juny de 2019 a la cripta de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona es va presentar el llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XV)». L’encarregat de presentar el llibre en aquesta ocasió va ser l’arxiver i conservador del museu de la Basílica de Santa Maria del Pi, Jordi Sacasas Segura. La raó de presentar el llibre a la parròquia del Pi és la pertinença d’aquest família de promotors a aquest temple parroquial. La família Deplà-Gralla vivia al Palau Desplà-Gralla situat al carrer Portaferrissa prop de la plaça de la Cucurulla. La documentació coneguda, molt escassa i fragmentària, ha fet deduir als historiadors que l'edifici, a partir d'un primer nucli antic del segle XIV, acumulà un nombre indeterminat d'ampliacions i de remodelacions, fins que les construccions successives, potser des de final del segle XV i en tot cas en el segle XVI, van acabar transformant-lo en la residència sumptuosa i d'aspecte unitari que es transmeté a la posteritat. 

El fet de pertànyer a la parròquia del Pi portà com a conseqüència que tinguessin situat el vas funerari de la família a la capella de Sant Bartomeu i Santa Bàrbara (actualment sota l’advocació de Sant Miquel) d’aquest edifici parroquial. Actualment encara es conserva la làpida amb l’heràldica privativa i identificadora de la família, que al no ser usat va ser reaprofitat en segles posteriors per la família Navarro. Justament, l’emblema heràldic de la família Desplà va ser aprofitat pels organitzadors per il·lustrar el cartell que anunciava l’acte. 

Agrair per acabar, ressaltar la bona acollida del públic assistent que van fer-me sentir molt ben acompanyat. 

Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions : cliqueu aquí 

Presentació de l'acte a càrrec de Jordi Sacasses [Foto: S. Cabrespina]

Un moment de la conferència amb el púbic assistent [Foto: S. Cabrespina]

Un moment de la conferència  [Foto: M.Compte]

Públic assistent [Foto: S. Cabrespina]

«Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn» a càrrec de Xavier Salicrú

El passat 16 de juny de 2019 va tenir lloc la «Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn», a càrrec de Xavier Salicrú. Aquesta sortida va estar organitzada per la Creu Roja de l’Alt Maresme i forma part d’un seguit d’activitats que realitzen per aconseguir diners per a la seva tasca habitual. Les persones que es van inscriure a la passejada van haver d’abonar 5€, i a canvi, se’ls va lliurar una participació al sorteig extraordinari d’Or de la Creu Roja. 

Al llarg del recorregut es van anar explicant els elements més significatius del patrimoni de Palafolls. La caminada va començar a l’església parròquial de Sant Genís, i a partir d’aquí és van visitar les masies de l’entorn al nucli com Can Gibert o Valldejuli.

El petit nucli de Sant Genís està presidit per l'església homònima, la qual apareix documentada des de l'any 947, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser refeta cap a l'any 1079, quan consta que va ser consagrada pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona. De l'obra romànica solament es conserva la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals, ja que va ser reformada altre cop a començament del segle XVI, en estil gòtic. 

La masia de Can Valldejuli és un dels altres elements significatius del poble de Palafolls. Es tracta d’un edifici de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb una magnífica torre cilíndrica al costat. Ha estat molt restaurada, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord. Cal destacar el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó.

Xavier Salicrú és un historiador molt compromès en la divulgació del patrimoni i la història de Palafolls, especialment de Sant Genís, on ja ha fet d’altres visites guiades o rutes històriques en diferents àmbits de Palafolls i que hem referenciat.

Felicitats per aquesta iniciativa solidària !

Sortida de la caminada des de la parròquia de Sant Genís [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

Vista de la sagrera de la parròquia de Sant Genís des de Can Gibert [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

Explicacions a la masia de Can Florit [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

a

 Grup de participants a la caminada solidària [Fotografia Lluís Ferrer Guix]