Arnau de Mataró en terres valencianes (1276-1282)

En temps del rei Jaume I és van produir diverses revoltes morisques en la zona del País Valencià que van posar en perill la pertinença d’aquestes terres als cristians catalans. Les revoltes van estar encapçalades per Mohamed Abu Abdalà Ben Hudzäil al Sähuir (1230 – 1276), més conegut com Al-Azraq (el d'ulls blaus) i desprès de la seva mort a la batalla d’Alcoi, les revoltes van estar dirigides pel seu fill. Durant la tercera de les revoltes també es va produir un relleu en el reialme cristià. Jaume I va caure greument malalt i morí el 27 de juliol de 1276, i va heretar el tron valencià el seu fill Pere II el Gran (1240 -1285). El nou rei va recuperar les fortificacions perdudes i desprès d’una treva de tres mesos, va sotmetre diversos castells acabant amb la revolta per l'octubre del 1277, abans que els granadins i els nord-africans pogueren socórrer els mudèjars revoltats.
En la tercera de les revoltes hi va participar pel bàndol cristià Arnau de Mataró. La família dels Arnau la tenim documentada a Mataró des del s.XIII. A la baixa edat mitjana teníem un casal propi a la ciutat (el mas Arnau de la Torre) i es dedicaven al comerç de mercaderies i arribarien a ocupar importants càrrecs públics al llarg del s.XVI.
Durant l'esmentada revolta morisca, Arnau de Mataró va esdevenir una persona de confiança del rei Pere II. L’any 1276 li va atorgar la batllia i la custòdia del castell de Guadalest (Marina Baixa) que posteriorment, des del 1293, seria infeudat a Bernat de Sarrià. També va participar en la fundació de la Pobla d’Ifach (Marina Alta). El 8 d’abril de 1282, el rei Pere va ordenar, l’ 11 d’abril del 1282, de construir una vila fortificada al peu del penyal encarregant el projecte a Arnau de Mataró. El document especifica que “havent considerat i ordenat que al lloc anomenat Ifch sia construïda una vila i que al mateix loc tots haureu d’habitar i edificar postres domicilis, volem i us manem a vosaltres que immediatament comenceu a treballar i edificar vostres domicilis en dit lloch d’Ifach obrant de manera que des d’ací fins la propera festa de Sant Miquel es vega que esteu fent vostra i nostra vila; hem manat a nostre benvolgut Arnau de Mataró que des d’aquest lloc us obligue a vosaltres i a postres béns amb nostra autoritat”. Aquesta fundació es va veure frustrada per la falta de pobladors i el terme va passar per diverses mans a Roger de Llúria, Aquest, a banda de almirall de la Corona d’Aragó, era senyor de Cocentaina i Alcoi, propietari de la Vall d’Albaida, Seta i Travadell i propietari de Calp. La construcció definitiva de la pobla d’Ifach es va iniciar el 1298 i desprès de la seva mort, el 1305, la vila continuarà edificant-se sota la protecció de la seva filla Margarida de Llúria. En aquesta fase es construirà l’església (1344) amb tres beneficis dedicats a la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Nicolau. D’aquest poblat no en queda res ja que va ser destruït en la Guerra dels Dos Peres (1356-1375) que va enfrontar els monarques Pere IV el Cerimoniós de la Corona d’Aragó i Pere I el Cruel de Castella. Actualment el poblat s’està excavant dins el que s’anomena Projecte Ifac amb el recolzament de la Diputació d’Alacant per mitjà del Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ), l’Ajuntament de Calp i la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana a través del Parc Natural del Penyal d'Ifach. L’equip arqueològic està dirigit per Josep Lluís Menéndez i estan treballant en el jaciment des del 2005. [Nota : voldria agrair a Agustí Galiana, la informació facilitada]

Es clou una setmana i un mes intens d’activitats

Com heu anat seguint, aquest mes ha estat el meu “Tourmalet” particular i com totes les coses, bones i dolentes, ara s’acaba.
El passat dimecres 18 de març de 2009 vaig poder participar en el programa “Pantalla oberta” de TV Mataró, dirigit i presentat per Pep Andreu, juntament amb els historiadors Jaume Vellvehí (amic i company del Grup d’Història del Casal), Ramon Reixach (Museu Arxiu de Santa Maria), Enric Subinyà (Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”), Joan Giménez i Manuel Corredor. Al llarg del programa es va anar tractant el tema de la feina de l'historiador i la seva dificultat en la recerca. Voldria destacar d’aquest programa, a banda de les opinions dels diferents contertulians, un vídeo que reflectia una enquesta efectuada pels membres del programa a diferents vianants de peu de Mataró, als quals se’ls hi demanava una valoració sobre la feina que fem els historiadors. La idea que et quedava desprès d’escoltar les diferents respostes és que la gent ens veu com uns extraterrestres, com uns avis jubilats i com unes “rates de biblioteca” que forgem papers antics i plens de pols aïllats del món com un monjo medieval en el seu “scriptorium” . Aquest fet em porta a reafirmar-me, que malgrat que, com és evident, s’ha de fer una feina de recerca científica, els historiadors hem de fer un gran esforç per apropar i fer comprensible la nostra cerca als diferents ciutadans, (fer pedagogia !!!).

En aquesta línia voldria presentar el segon acte en el qual he participat aquest mes i que clou l’esmentat “Tourmalet”. Es tracta de la presentació de la web didàctica “Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni” que va tenir lloc a Mataró, el passat divendres 27 de març de 2009 a les 19.30 h a la Sala d’Actes de Can Palauet (C. d’en Palau, 32-34) en el qual el Grup d’Història del Casal hi ha participat activament. En l’acte hi van participar l’Il·lm. Sr. Joan Antoni Baron, alcalde president de l’Ajuntament de Mataró; l’Il·lm. Sr. Jaume Borràs i Ferré, alcalde president de l’Ajuntament de Cabrera de Mar; el Sr. Sergi Igual, director de zona de Caixa Catalunya; el Sr. Josep M. Rovira, co -autor de la web juntament amb el Sr. Ferran Bayés i jo mateix com a actual president del Grup d’Història del Casal de Mataró.
Un cop presentada aquest interessant web, que comentaré un altre dia en aquest bloc, va tenir lloc una interessant conferència del Dr. Joan Santacana, professor titular del departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. En ella va insistir en l’ideari que he expressat més amunt, i va insistir en l’esforç que hem de fer els historiadors de utilitzar el nostre coneixement per fer comprensible les restes arqueològiques i per aconseguir una democratització de la cultura del saber, paraules que em van agradar molt i que comparteixo. Crec que la informació no s’ha de convertir en un patrimoni exclusiu d’alguns i des d’aquest bloc, humilment i honestament crec que hi contribueixo.

El bloc "Maresme Medieval" fa un any

Avui, 25 de març de 2009 faig 46 anys, i ara fa 1 any vaig prendre la decisió de crear aquest bloc. En el primer missatge expressava els objectius d'aquesta iniciativa que, sens dubte, han estat assolits en escreix. En un any, he redactat 66 notícies per tal de poder divulgar el passat medieval del Maresme. Aquest bloc, com expressa el marcador ha tingut 9726 visites, tenint en compte que el comptador no el vaig instal·lar fins el juny passat.
En definitiva, GRÀCIES pel vostre suport, per les vostres col·laboracions i pel seguiment que en feu.

Aqui teniu l'estadística de les visites efectuades:

Per acabar m'agradaria compartir una cançó amb vosaltres per celebrar aquest primer aniversari, té poc de medieval, no és del Maresme, però m'agrada el seu contigut i missatge...

Conferència Ciutats, viles i llocs. Urbanisme medieval al Maresme al Racó del Casal de Mataró

El dimarts 17 de març de 2009 vaig poder celebrar la conferència “Ciutats, viles i llocs. Urbanisme medieval al Maresme”, organitzada pel Grup d'Història del Casal de Mataró i presentada per Jaume Vellvehí. De fet, és la mateixa, que ja tenia preparada des de l’any passat i que vaig poder realitzar, ara just fa una any amb els Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Medievals. El tema tractat forma part de la tesi doctoral que m’està dirigint la Dra Francesc Español del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
Al llarg de la conferencia es va sintetitzar les diferents tipologies sobre l’urbanisme medieval de la nostra comarca.
La tipologia més nombrosa és la de pobles de sagrera (Argentona, Tiana, Premià, Sant Cebrià de Vallalta, entre altres). L’origen de es mateixes es remunta al segle XI, quan els pagesos patien les amenaces i les agressions de la noblesa. Per evitar aquestes agressions feudals, l’abat Oliva, abat de Ripoll i Cuixà, va convocar el 21 de maig 1027 a Toluges (Rosselló) la primera reunió de pau i treva que va comptar amb la presència de nobles catalans i gent del poble del bisbat d'Elna. En ella es va deixar palesa la necessitat de protegir als pagesos i va pactar la creació de les sagreres, un espai de 30 passes al voltant de les esglésies en què persones i béns estarien protegits de les esmentades agressions. Aquests primitiu urbanisme estaria configurat per l’edifici parroquial i el cementiri parroquial com a epicentre i les cases s’anaven agrupant al voltant d’aquest nucli.
El segon tipus serien els burgs (Mataró, Vilassar i Dosrius) que apareixen al s.XIII. Tradicionalment, i per a l’etapa medieval, hom havia classificat les unitats de població concentrada en pobles i ciutats; més modernament, però, s’hi ha afegit el concepte de burg, que es defineix per l’existència d’un mercat que provoca una àrea d’influència econòmica sobre un cert nombre de pobles, gràcies a l’existència del mateix, en un radi aproximat d’uns vuit o deu quilòmetres. El burg s’anirà constituint com un nucli aglutinador de l’espai rural i a la llarga esdevindrà un municipi. És a dir, els burgs serien unes unitats de població més desenvolupades que els pobles, però per altra banda, encara no ho estarien tant com les ciutats.
El tercer tipus serien les viles noves amb un origen a l’època baix medieval (s.XIV) Aquestes solen ser fetes de nou i establertes per un senyor amb un nivell jurídic privilegiat. A nivell urbanístic fan servir un model regular de xarxa hipodàmica o ortogonal. S’estructuren al voltant d’una plaça pel mercat (Mercadal) i es troben prop del mar o de la via francígena (antiga via Augusta) pel seu interès comercial També reben cartes de poblament o franquesa on s’estipulen els drets i deures dels nous pobladors i moltes vegades hi ha incentius per fer el canvi. En el Maresme solen estar en l’alt Maresme molt més despoblat (Pineda, Calella i Malgrat).
Al final de la conferencia es va fer esment de les viles marineres, que s’independitzaran dels nuclis principals en època moderna (Canet, Vilassar de Mar, Montgat, etc) i els veïnats que no arribaran a constituir un nucli independent (Agell, Canyamars, Sant Pere de Riu, etc) .

Bibliografia

• GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001. Pàgs.119-126
• GRAUPERA, Joaquim: “L’organització de l’espai i models de poblament al Baix Maresme” a II Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’organització de l’espai i models de poblament. Actes . Del 20 d’octubre al 10 de novembre de 2001. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2003. Pàgs.23-40
• GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (fotògraf): El Maresme medieval . March Editors. Vallbona de les Monges, 2007
• GRAUPERA, Joaquim: “Caldes d'Estrac a l'època medieval” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 50 (febrer, 2000), pàg.12-16
• GRAUPERA, Joaquim: “El patrimoni medieval del Maresme /2: Òrrius” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 75 (juliol- setembre, 2005), pàg.8-11
• GRAUPERA, Joaquim: “El patrimoni medieval del Maresme /3: Argentona” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 78 (Abril-juny, 2006), pàg.5-11
• GRAUPERA, Joaquim: “El patrimoni medieval del Maresme/4. El terme de Vilassar (Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 83 (juliol a Setembre, 2007), pàg.2-8