Francesc Cabanyes i Prat i el “Bloc Mataroní” (1925-26)

Caps els anys 20 del s.XX es produeix un notable èxit editorial, per part del Diari de Mataró dirigit per Marçal Trilla, que es basa en la publicació d’articles de caràcter historiogràfic escrits per Francesc de Cabanyes. Aquest èxit és utilitzat per a publicar l’any 1925 l’anomenat Bloc Mataroní. El primer volum publicat, l’any 1925 a l’impremta Minerva de Mataró, recollia articles de Francesc de Cabanyes i poemes introductoris del mes per part de diversos poetes. Aquesta publicació consistia en un calendari de l’any, en forma de bloc, on en la pàgina del darrera del full de calendari, contenia unes referències a un fet històric que havia ocorregut Mataró i la comarca el mateix dia però en dates reculades.El segon volum publicat, l’any 1926, va seguir el mateix format de calendari però contenia articles de difusió històrica local de diferents pobles del Maresme. Aquests articles van ser escrits per Francesc Cabanyes, Josep Cabanyes, Marià Ribas i Joaquim Vilardebó.
L’ànima de les dues publicacions va ser Francesc Cabanyes i Prat (Mataró 1868 - Barcelona 1929) hereu de la família de Can Cabanyes d’Argentona. Treballava d’advocat a Mataró, va ser jutge municipal i president de la Cambra de la Propietat. Anys més tard es va traslladar a Barcelona per dedicar-se a la feina d’oficial de Finances de la Diputació de Barcelona. La seva relació amb la història, segurament es basa en el contacte amb el patrimoni documental propi de la família i el treball de camp realitzat a partir de l’excursionisme. Aquest aspecte, el trobem relacionat amb l’activitat de l’Agrupació Excursionista de Mataró (1898) de la qual ell també va ser-ne fundador juntament amb elseu germà Joan. La seva obra historiogràfica es útil perquè omple un buit historiogràfic des de la monografia de Josep Maria Pellicer i també per donar una visió molt documentada dels fets, a banda de reflectir un to popular i divulgatiu d’aspectes històrics concrets.

Per a saber-ne més:

• Bloc mataroní.Una manera de fer història. Patronat Municipal de Cultura; Ed.Altafulla. Mataró 1990. (Col.lecció Caps de bou,16).
• GUANYABENS,Nicolau; SALICRÚ,Manuel: “ La primera monografia sobre l’església de Santa Maria de Mataró” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria., núm.50, (octubre del 1994).Pàgs.41-50
• GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : Mataró medieval. Art i arqueologia. 1/ Historiografia i llocs de culte. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1996. (Col. Ramon Muntaner, 1).

El clima i les aigües en el Maresme Medieval

El Maresme és una zona de pluviositat mitjana, però que varia segons les estacions de l’any amb un règim de pluges típic mediterrani. Hi ha un màxim enregistrat pels mesos de tardor (més de 70 l/m2 aprox.), una segona màxima més reduïda per la primavera i la mínimes a l’estiu i a l’hivern (menys de 30 l/m2 aprox . ).

En quan a les temperatures solen ser suaus i benignes a causa de l’efecte amortidor del mar. Les mitjanes anuals són de 16’1ºC a Mataró i 13’8ºC a la Conreria. Les mitjanes de l’hivern solen fluctuar al voltant dels 6ºC i a l’estiu al voltant dels 25ºC, sense arribar a les fortes glaçades ni secades. Hom considera que hi ha tres elements que poden fer variar la temperatura i crear microclimes particulars: les inversions tèrmiques, les boires i l’orientació. Al Maresme, les inversions tèrmiques es produeixen al fons de les valls. L’orientació també és molt important, sempre al vessant nord, a l’obaga, les temperatures són més baixes que als vessants sud, solell.

Coral Cuadrada va afirmar en el seu Premi Iluro a l’estudiar el clima del Maresme, que en l'època medieval aquest deuria ser semblant a l’actual, ja que les dades documentals així ho afirmaven. Potser amb un xic més de pluviositat, deguda a la vegetació, sens dubte més abundant. Malgrat tot, hom admet que a l'etapa medieval hi va haver una etapa de clima suau, el que s'anomena Òptim Climàtic Medieval.

Els cursos fluvials de la comarca solen ser rieres i torrents curts, que a la major part de l’any solien estar secs. Les pluges torrencials convinades amb la pendent de les falles perpendiculars de la Serralada Litoral provoquen fortes rierades sobretot a la tardor i primavera.
Les rieres més grans d’aquest territori són les rieres d’Argentona, la d'Arenys-Vallalta i La Tordera, que apareix documentades des d'antic. En la confirmació de privilegis de Lluís ‘el quec ‘ a la Seu de Barcelona l’any 878 cita entre els béns dotats la capella de Sant Martí,cita “...iuxta rivo d’Argentona". El seu cabal no és perenne però en temps de pluges gràcies a la quantitat de rieres i torrents que té com a afluents, la seva corrent dura molts dies.
A part de les esmentades, hi ha les rieres de Tiana, d’Alella, de Teià, de Premià, de Vilassar, de Cabrera, de Cabrils, d’en Cintet, d’Agell, de Clarà, d’Órrius, de Dosrius, de Pins, de Riudemeia, de Lledó, de Cirera, de Valldeix o Sant Simó, de Mata, la de Llavaneres, de Catà, de Vall, el Balís, la de St. Vicenç, la de Caldes o Torrentbó, dels Oms, Sant Pol, Calella, Pineda, etc, de cabal més curt, i una gran quantitat de torrents.
Aquestes rieres van ser utilitzades a l’època medieval com a fites de partió de terrenys, com a nuclis d’atracció de població per l’aprofitament de l’aigua (poblacions, recs, molins...) i per vies de comunicació. Aquests dos últims elements fan que els senyors feudals intentessin controlar-les per fer valer els seus privilegis sobre la canalització de l’aigua, l’ús de les fonts i el control de les vies de comunicació.

Per a més informació:

• CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
• CUADRADA, Coral: “El marc històric” a a Catalunya romànica. Vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992. Pàgs.435-466
• GRAUPERA, Joaquim: “L’organització de l’espai en el Maresme medieval.” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm.10 (novembre 1994). Pàgs.3-9
• Fotos: Joan Miquel

El Maresme Medieval en un llibre

Autors: Joaquim Graupera i Anton Briansó (Fotògraf)

Títol: Catalunya Medieval - Els pobles medievals de Barcelona – El Maresme
Editorial: March Editor

Ciutat/ Any: El Vendrell, 2007

Idioma: Català

Enquadernació: Encuad. en tela

ISBN: 8496638022
Pàgines: 140

Preu: 34 €

El Maresme és una comarca trinxada per autopistes i urbanitzacions, però amb un patrimoni ric que sovint passa desapercebut i que, per tant, cal reivindicar. Aquest ha estat un dels principals objectius que s’ha marcat Joaquim Graupera, historiador mataroní, a l’hora d’editar “El Maresme medieval” (March Editor) juntament amb el fotògraf reusenc Antoni Briansó. Es tracta d’un recull de l’ampli numero de vestigis medievals que existeixen a la comarca.
“Està pensat en part com un llibre de viatge” explica Graupera, que presenta tots els pobles de la comarca ordenats alfabèticament, nombrant tots els vestigis que s’hi poden visitar, i acompanyats per una fitxa tècnica del mateix municipi. Un llibre, per tant, que serà molt útil per als lectors que pensin en una escapada de cap de setmana, però que també es postula com un rigorós estudi del patrimoni medieval maresmenc. “Vull mostrar una faceta de la comarca que passa inadvertida” assegura l’autor. Segons ell, vivim en una comarca “de pas”, afectada per una “gran pressió urbanística” que sovint amaga els bens culturals entre autopistes i urbanitzacions. Però entre cotxes i cases adossades sorgeixen joies com la Cartoixa de Montalegre (Tiana), el Monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera) o el Castell de Vilassar de Dalt.
A part dels monuments més evidents, Graupera destaca a “El Maresme medieval” el patrimoni en forma de masies i parròquies desperdigades per la comarca. “Hi ha masies que són veritables joies, algunes molt ben conservades pels seus propietaris però altres estan pràcticament abandonades i que cal rehabilitar, ja sigui com a equipaments públics o per al turisme rural”. Graupera aposta per reivindicar tot aquest patrimoni, amb una senyalització en condicions i uns accessos menys difícils que avui en dia. “S’ha de buscar l’equilibri entre el progrés i la conservació dels nostres valors arquitectònics –explica l’autor-. No vull creure que avançar és destruir el què tenim. La nostra comarca ja ha patit prou en aquest sentit, així que hem de fer l’esforç per salvaguardar el patrimoni que ens queda”. Bon treball fotogràfic
L’autor ha volgut destacar la feina feta pel fotògraf, Toni Briançó. “Ha tingut una gran sensibilitat a l’hora de captar els edificis” diu Graupera. “Un bon exemple és l’església de Sant Martí de Montgat. Està enmig de dos autopistes, però ell ha estat capaç d’isolar l’edifici de les carreteres i urbanitzacions. Així, li dóna molt més valor”.

Entrevista de Vern Bueno a la Revista "Capgros" (18/04/2007). Pel text complert a http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=13343

Web Anton Briansó fotògraf: http://www.antonbrianso.com/

Per comandes:
ROBAFAVES Carrer nou, 9 08301 Mataró (Barcelona) Tel. 93 790 55 82 Fax 93 790 65 96 robafaves@robafaves.com
March Editors: fsanchez@marcheditor.com

La fundació Noguera, una font de recursos

Des de l'inici de la seva activitat professional a Barcelona i al llarg de tota la seva vida, Raimon Noguera va esmerçar molts esforços, temps i diners a mostrar i demostrar l'enorme valor històric dels fons notarials antics. Com a notari, però també com a historiador, arxiver i humanista, Noguera tenia ple convenciment de que aquests documents constitueixen les principals fonts per a conèixer la formació i l'evolució del dret català al llarg dels segles. La culminació de la seva tasca en favor de la preservació, l'estudi i la divulgació d'aquest patrimoni, va ser, sens dubte, la constitució de la Fundació Noguera. Des que la va crear, l'any 1976, l'activitat de l'entitat mai no s'ha aturat. La Fundació treballa sempre en estret contacte amb la junta del Col·legi de Notaris de Catalunya, que acull la seva seu. La trajectòria i projecció de la Fundació Noguera han rebut el reconeixement institucional, essent-li atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 2000.

La Fundació realitza un seguit d'activitats d'impuls i de difusió de la recerca sobre el patrimoni documental antic, en especial l'esdevingut de l'activitat notarial, en els àmbits del dret públic i del dret privat. Entre els objectius cal destacar la publicació de les fonts per a la història del dret i de les institucions catalanes.

Pel que fa al Maresme, a la seva web podem consultar la versió en pdf de diversos index dels llibres publicats i altres que indirectament hi podrem trobar informació sobre la història medieval de la comarca. D'aquests cal destacar:

• Xavier PÉREZ I GÓMEZ: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-XII) (Diplomataris, núm14)
• Josep Ma PONS I GURI: El Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa. (Textos i dociments,7)
• Josep M. PONS I GURI - Jesús RODRÍGUEZ BLANCO: Inventari dels pergamins de l’Arxiu Històric Municipal de Calella. (Textos i documents, 23)
• Hug PALOU I MIQUEL, Josep M. PONS I GURI: Catàleg de l’Arxiu Històric Notarial d’Arenys de Mar. (Inventari d'Arxius Notarials de Catalunya,14)
• També cal destacar que es pot consultar integrament en pdf el Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona. Segle XI. de 5 volums, realitzat per Carme BATLLE I GALLART, Josep BAUCELLS I REIG, Àngel FÀBREGA I GRAU, Josep HERNANDO I DELGADO, Manuel RIU I RIU.

Crec que iniciatives d'aquesta mena faciliten la cerca i la investigació.