"Recuperem Roca Rossa (Tordera)" Una nova pàgina web sobre l'art medieval del Maresme

En motiu però de la celebració de les IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme, que organitza periòdicament el Grup d'Història del Casal, i que en aquella ocasió es dedicaren als monestirs medievals; membres del Grup d'Història van constituir-se en equip de recerca que volia aprofundir en diferents aspectes d'aquestes institucions medievals, centrant-se en l'estudi dels monestirs de Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera).  Aquesta web forma part del Projecte de Recerca "Masos i monestirs"  impulsat per aquest col.lectiu amb la col.laboració del Centre d'Estudis Vilassarenc i el Cercle d'Història de Tordera. La web també té el suport de l'IMAC de l'Ajuntament de Mataró i de la Nova Aliança Mataronina. El projecte s'ha finançat amb un ajut de la VII convocatòria a Projectes de Recerca (2009) de l'Institut Ramon Muntaner. La pàgina, que es pot consultar en català i en castellà, presenta diversos apartats, encara no tots actius. Un dels apartats explica l'inici de la canònica i la seva fundació. Un  altre amb el titol Del Romànic al Gòtic n'explica les dependències conegudes del monestir. En l'apartat sobre la cuina del monestir hi podem trobar informació sobre els àpats, atuells i receptes. A l'apartat de Masies i molins ens descriu les diferents possessions del monestir i els diferents masos que li atorgaven les seves rendes i finalment  a la  imatge de la Marededéu ens dona informació sobre la imatge conservada al Museu Diocesà de Solsona que presumiblement es considera provinent d'aquesta canònica.

Per a poder consultar la web: http://www.ghcmataro.org/RocaRossa/index.html 

Es convoquen, en la IV Trobada d’Entitats a Sant Cebrià, les «V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme»

El dissabte 13 de novembre de 2010, en el marc de la IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Sant Cebrià, es va presentar la convocatòria de les «V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme», organitzades pel Grup d’Història del Casal amb la col•laboració de Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, que pretenen analitzar la historiografia sobre el patrimoni arqueològic medieval de la comarca del Maresme.

Les Jornades tindràn lloc el cap de setmana del divendres 11 al diumenge 13 de febrer de 2011. L’estructura de les Jornades seguirà l’esquema habitual. En primer lloc, es tractaran una sèrie de ponències per a emmarcar el tema a nivell general i que es presentaran en una segona circular, i en un segon bloc s’analitzarà el tema del patrimoni cultural a nivell comarcal, atenent la seva perspectiva de conservació, estudis realitzats, estat de la qüestió, entre d’altres. La darrera de les sessions es dedicarà a la lectura de les comunicacions presentades i a un col•loqui - debat. Si en les últimes Jornades van col•laborar les viles de Ripoll i Òrrius, on s’hi van celebrar algunes de les sessions, enguany degut a la col•laboració del CEA, es desenvoluparan a Argentona. Per altra banda, l’estructura de les Jornades les realitzarem en un cap de setmana a banda de poder-se seguir on line com ja és habitual (http://www.ghcmataro.org/).

Animem des d’aquí a que participeu activament en les mateixes bé amb la vostra assistència, bé presentant comunicacions.

Més endavant concretarem les ponències i les activitats paral•leles que oferirem

Per a més informació:  Díptic de la Primera Circular

IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, sobre el món de la pagesia a Sant Cebrià de Vallalta.

El dissabte 13 de novembre de 2010 va tenir lloc a Sant Cebrià de Vallalta la IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, aquest cop excel•lentment organitzada pel Centre d’Estudis de Sant Cebrià (CESC) i centrada en el tema de la pagesia al Maresme. Desprès del lliurament de les acreditacions i la inauguració de les jornades, Rosa Almuzara, Directora de l’Arxiu Comarcal de Mataró va glossar la figura del director del CESC, Lluís Parera (1924-2010) recentment traspassat i impulsor d’aquesta trobada. La ponència introductòria va anar a càrrec de Josep de Ca l’Estrany, pagès i pintor de Sant Cebrià amb el títol de «Com voldríem que fos l’agricultura». D’una manera planera, molt entenedora i didàctica, va anar exposant l’evolució de la pagesia tradicional de l’Alt Maresme cap a una agricultura més tecnificada i industrial, fent referència als punts forts i als punts febles que això comporta i com ens afecta la globalització i la tendència cap a un món més urbanitzat. Després d’una pausa-cafè, es va procedir a la lectura de les set comunicacions presentades que abastaren temes des de la prehistòria fins al món contemporani (al final de l’article teniu el targetó on hi figuren el títol i els autors de totes les comunicacions). Un cop acabada la lectura de les comunicacions es va fer una visita comentada pel patrimoni de Sant Cebrià amb els comentaris d’en Josep de Ca l’Estrany. L’acte es va cloure amb un dinar amb productes representatius de Sant Cebrià. En les mateixes Jornades es van repartir les ponències i comunicacions presentades en un petit llibret.

De temàtica medieval sols es va presentar una comunicació que portava el títol de «L’ús de l'aigua en el món rural. El cas de l'aigua de Jalpí.» de Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Joaquim Graupera i Graupera i Jaume Vellvehí i Altimira representants dels Grup d'Història del Casal i del Cercle d'Història de Tordera. Aquest treball va tractar el tema de l'explotació de l'aigua en el món rural i com esdevé una font de riquesa, Aquest cas exemplificat per la gestió de l’aigua feta per part d’una nissaga altmaresmenca: els Jalpí. Des de l'edat mitjana uns pagesos benestants, els Jalpí de Tordera, van anar concentrant la propietat i drets sobre molins fariners. Primer a Tordera però ben aviat a poblacions més allunyades: Palafolls, Arenys, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, etc.. La política familiar els menà a concentrar poder econòmic i prestigi social assolint el títol de Cavaller de Jalpí. L’article acaba en el segle XIX, quan el que en fou el darrer de la nissaga, don Augusto de Jalpí, va esdevenir tot un referent per al progrés de la zona amb iniciatives capdavanteres de tot tipus: la conversió dels antics molins fariners en petites centrals elèctriques, fàbrica de gel, i la conversió de Can Jalpí de Tordera en el manantial Jalpí, embotellant aigua per a la seva distribució.


Triptic de les comunicacions
Per adquirir el llibret de les actes


El castell de Mataró, possessió dels Jutges d’Arborea

Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya des de l'any 1000 fins el 1410. Aquests van sorgir de les antigues divisions creades pels bizantins i que en abandonar aquests l’illa van assolir el poder sobirà. Jaume II a canvi de la renúncia a la corona de Sicília (Tractat d’Anagni, 1295) va ser recompensat amb la concessió dels reialmes de Còrsega i Sardenya. Malgrat que va ser investit com a rei d’aquests territoris a Roma (4 d’abril de 1297) no va fer efectiva la seva possessió fins vint-i-cinc anys més tard. Entre els anys 1323 i 1324 els catalans van enviar tropes pen contra dels pisans que dominaven l’illa. Però, malgrat el triomf aparent, el control català no fou mai complet, ja que els llinatges de nobles locals, esperonats pels genovesos, es resistiren al poder català de l’illa. La no acceptació de la presència catalana a Sardenya per part de Gènova, va contribuir a que els Genovesos es dediquessin al corsarisme contra naus catalanes. Malgrat que entre el 1330 i 1336 Alfons el Benigne va autoritzar la guerra contra Génova, aquesta culminà amb una pau precària desprès de la mort del Benigne.

El conflicte sard va continuar, el 1347 amb una revolta contra l’ocupació catalana dirigida pels Dòria des de l’Alguer. La fidelitat dels jutges d’Arborea a la corona catalana va ser decisiva pel control de l’illa. Malgrat tot, aquests encapçalaren amb Marià IV d’Arborea, una nova revolta el 1353 que amb l’ajut de Génova que va haver de fer front a les tropes catalano-venecianes. Durant aquest conflicte es va produir la repoblació amb catalans, per part de Pere el Cerimoniós, de la ciutat de l’Alguer. Finalment, amb la pau de Sanluri (11 de juliol de 1355) es va fixar una treva en el conflicte, el qual es va reprendre amb una nova revolta dels Arborea el 1364, que també es va mal tancar amb una pau amb els genovesos.

El castell de Mataró va ser afectat per aquesta revolta dels jutges d’Arborea contra la corona. El 1344 el castell de Mataró, que era possessió de Arnald Ballester, va ser venut a Arcadi Talarn pel preu de 11.000 lliures. Aquest alhora el va tornar a vendre a Marià IV, jutge d’Arborea, comte de Gociana per 10.000 lliures. Aquest, com hem vist, va protagonitzar la rebel•lió a Sardenya contra el rei Pere el Cerimoniós (1353) que va acabar perdent. En ser derrotat se li van confiscar els seus béns i foren venuts. El castell de Mataró, va ser cedit a la reina Elionor, la qual per voluntat del seu marit el va vendre a Felip de Castro el 1354. Per tal d’afavorir la pacificació de l’illa, el 1357, es van tornar algunes de les propietats als Arborea, com la possessió del castell de Mataró. Marià IV d’Arborea va assignar el castell tres anys més tard, el 1360, a la seva dona Timbors de Rocabertí. Un cop va morir aquesta, el gener de 1366, els seus marmessors el van vendre a Pere Blan, burgès de Perpinyà, el qual el traspassà al rei i alhora aquest ho feu a Pere de Màrgens deixant de ser d’aquesta manera una possessió del jutge d’Arborea.

Bibliografia:

• CUBONI, Caterina: « Mataró i la presencia dels jutges d'Arborea a Catalunya (s. XIV)» a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm.65 (octubre,1999), pp. 6-8.
• http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/viewFile/118131/149840
• HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni: Atles d’història de Catalunya. Ediocions 62,Barcelona 1997, pàgs.98-99
• LLOVET ; Joaquim: Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània.Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2000, pàgs.55-56