La història medieval a Ràdio Sant Vicenç de Montalt

El passat dimecres 14 de desembre de 2011 vaig poder col.laborar amb Ràdio Sant Vicenç de Montalt  participant en el programa “La veu de la gent gran”. Fa unes setmanes que han començat a emetre una sèrie de programes dedicats a la història de Catalunya. El que hi vaig tenir el plaer de participar era el cinquè episodi de la sèrie i varem poder debatre en format tertúlia sobre la Baixa Edat Mitjana. La tertúlia va estar conduïda per Manel Parcerisa i, a part de la meva presència, va comptar amb la col·laboració de Josep Maria Castelltort, col·laborador habitual del programa en la preparació dels capítols i entusiasta de la història.

Malgrat que el programa inicialment estava previst que tractes de la baixa edat mitjana a Catalunya, es va arrencar cronològicament en el punt on ho van deixar en el programa anterior de la sèrie. Entre altres temes varem discutir i comentar sobre la formació comtats catalans en el s.X i  la seva independència dels Francs, la unió amb Aragó (1137), l’expansió mediterrània amb Jaume I i el fracàs de la via occitana (1213), la creació de les institucions catalanes (Corts Catalanes, el Consell de Cent, la Llotja de mar, el Consolat de mar...) i altres temes més anecdòtics i curiosos com les naus catalanes entre d’altres aspectes.

Com sempre el temps és implacable a la ràdio i mana ell i varem d’haver de deixar el tema a la mort del rei Martí l’Humà el 1410 sense descendència.

Va ser una bonica experiència que permet un cop més difondre i divulgar la nostra història d’una forma planera i senzilla per arribar a fer estimar i comprendre el nostre passat comú.

Per a més informació...

Sobre el programa:

http://www.ivoox.com/historia-14-desembre-2011-audios-mp3_rf_942496_1.html

Sobre la Ràdio Sant Vicenç:   www.radiosantvicenç.com.

Sobre el programa la "Veu de la gent gran": http://laveudelagentgran.wordpress.com/

 Josep Maria Castelltort (a l'esquerra), Manel Parcerisa (a la dreta) i jo mateix al final del programa.

Comunicació “La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)” a la V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.

El passat dissabte 3 de desembre de 2011 es va celebrar al Museu de Vilassar de Dalt, la V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Enguany es va dedicar a la conflictivitat bèl·lica al Maresme, tractant diferents aspectes vinculats als diferents conflictes que han afectat a la zona en diversos moments històrics. La trobada va recollir 15 comunicacions d'entitats i grups de recerca pertanyents a les poblacions del Masnou, Alella, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Argentona, Mataró, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Calella i Pineda de Mar. 

La V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, va estar organitzada pel Grup de Recerca “La Filferrada”, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, l'Arxiu Comarcal de Mataró, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, del Centre d’Estudis Vilassarencs, Centre d’Estudis Sant Cebrià i del Grup d’Història del Casal de Mataró. Amb el suport de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i el Consell Comarcal del Maresme. L’acte es va emmarcar dins els actes programats pel Grup de Recerca “la Filferrada” i per l'Ajuntament de Vilassar de Dalt en motiu de la celebració del 75è aniversari de la Guerra Civil i Revolució al Maresme. 

Com a coordinador de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal vaig presentar la comunicació “La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)” elaborada conjuntament amb en Joan Bou Pla, Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí. La comunicació es presentava dividida en dues parts, fent referència a l’evolució del conflicte a les dues zones de la comarca: la que depenia del comtat de Barcelona i la que pertanyia al vescomtat dels Cabrera dins el comtat de Girona. Al llarg de l’estudi i de la descripció dels fets, es va posar en evidència que aquestes dues realitats de la comarca van patir el conflicte de forma diferent. Al final de la comunicació es van descriure els records que la guerra va deixar en el patrimoni, principalment en les reformes dels diferents castells (Palafolls, Montpalau, Burriac...) i en la fortificació d’algunes viles i monestirs com el de Sant Pol. A Tordera encara es segueix la tradició de la cursa del cós que prové d’aquesta etapa.

Parlament inaugural de les jornades a càrrec de Xavier Godàs (Alcalde de Vilassar de Dalt);
 Gonzalo Berger (President de La Filferrada) i Josep Santesmases (President de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana).

Lectura de la comunicació "La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1492-1472) per part de Joaquim Graupera en representació del Grup d'Història del Casal de Mataró.

Lectura de la comunicació "La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1492-1472) per part de Joaquim Graupera en representació del Grup d'Història del Casal de Mataró.

Conferència sobre el Tresoret d'Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 2 de desembre de 2011, vaig realitzar la conferència inaugural de l'exposició sobre el Tresoret d'Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt. La mostra inaugurada està exposada des del 27 de novembre i clourà l'onze de desembre de 2011. Al llarg de la conferència vaig exposar les circumstancies en que es va fer l'excavació arqueològica, les característiques del conjunt del tresoret, el context històric a Catalunya i al Maresme i les restes que ens queden de l'Òrrius alt-medieval.

LA xerrada va estar presentada pel bon amic Marc Pons de la secció d'arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt i a part del públic assistent vaig comptar amb la valuosa companyia dels Amics del Pessebre Vivent d'Òrrius, d'en Josep Maria Roqué i del Sr. Pau Ubach de Vilassar de Dalt, uns dels artífex d'aquesta mostra. Amb aquesta conferència i exposició a VIlassar clouen els actes per commemorar els 30 anys de la troballa del tresoret que van organitzar els Amics del Pessebre Vivent. Ha estat una meravellosa experiència de col.laboració entre les tres entitats i una oportunitat per conèixer i compartir la nostra història amb gent engrescada i implicada en la salvaguarda del nostre patrimoni.

Presentació de l'exposició per Marc Pons.

Presentació de l'exposició per Marc Pons.

Públic assistent a l'acte

Un moment de la conferència

L'exposició sobre el tresoret d'Òrrius.

L'escultor gòtic Jordi de Déu i la imatge de la Mare de Déu de Santa Maria de Mataró.

La imatge de la Mare de Déu de santa Maria de Mataró es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria provinent de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Representa una imatge de la Mare de Déu amb l’infant en braços que deuria presidir el retaule major de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Rosa Maria Terés va atribuir la imatge, en un estudi realitzat, a l’escultor Jordi de Déu. Es tractaria d’una obra realitzada en el seu últim període productiu datable entre el 1390 i el 1418, moment en que estava treballant en el cadirat del cor de la seu de Barcelona. 

La imatge de la Verge esta obrada en alabastre i segons les traces de pintura existents (blau i vermell) es pot afirmar que l’acabat era policromat. La Verge porta un vestit escotat i cenyit per un cinturó decorat amb relleus i el mantell que li cobreix des de les espatlles, li embolcalla els braços. El rostre de la Verge presenta els trets típics de l’escultura gòtica, lleugerament arrodonit amb un lleu somriure i una forma d’ulls peculiar que denota una clara influència francesa. Sobre del cap presenta una corona que descansa sense vel sobre una llarga cabellera. Un altre tret típic de les representacions gòtiques de la Verge és la suau corba que descriu el cos al sostenir el nen en braços. La figura, en general, es troba ben conservada i solament manté desperfectes en la ma de la Verge, el cap que es va trencar a l’alçada del coll i en el nas i finalment s’intueix un desaparegut ocell en la ma de l’infant 

Jordi de Déu va un escultor representatiu del gòtic internacional català. Va ser comprat com esclau per l'escultor Jaume Cascalls, amb el qual va treballar en les tombes reials del Monestir de Poblet des del 1363. Quan va morir Cascalls, Pere el Cerimoniós el va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any 1381. Unes de les obres més representatives d’ell van ser els retaules de Vallfogona de Riucorb (1385) i el retaule d'alabastre de Sant Llorenç a l'església de Santa Coloma de Queralt (1386) els quals mostren paral·lelismes amb la Merededéu de Mataró. A partir del 1390 es va traslladar a Barcelona, ja que el bisbe Ramon d'Escales li va encarregar varies imatges per decorar el cor de la catedral: unes imatges per a la paret i les escultures de l'Arcàngel Sant Gabriel i la Verge de la Anunciació per a l'escala. També se li atribueix l'encàrrec d'esculpir la part alta del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll amb 50 capitells amb figures, 28 bases i 28 motllures. Una de les altres obres importants va ser la decoració escultòrica de la façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona, feta a l’entorn del 1400, la qual ja signa amb el cognom Jordi Joan, nom que va adoptar un cop assolida la llibertat. La relació d’aquest artista amb Mataró ara per ara, solament es pot explicar a partir de les accions del Bisbe Ramon d’Escales, el qual en aquelles mateixes dates ja va fer encarregar, segons documents conservats, un armari per guardar els ornaments per la parròquia de Mataró.

Bibliografia:

• BASERAN, Pere (2003). Jordi de Déu i l’italianisme en l’escultura gòtica catalana del segle XIV. Tarragona: Diputació de Tarragona. P.304-318. 
• BASERAN, Pere (2007). “Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional” a L’art gòtic a Catalunya. Escultura, vol.I. La configuració de l’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
• TERÉS I TOMÀS, Ma. Rosa (1985). “L’escultor Jordi de Déu i la Mare de Déu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró ” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 24, (desembre, 1985), p.44-48.