La rehabilitació del Molí d’en Jordà (Santa Susanna)

Des del passat mes de juliol de 2012 un grup d’entitats i ciutadans amb un clar caràcter voluntari, han anat realitzant tasques de manteniment, neteja, adequació de terreny i descoberta dels elements bàsics del Molí Fariner d'en Jordà, a Santa Susanna.

La coordinació d’aquestes activitats ha anat a càrrec de la Regidoria de Cultura de Santa Susanna i  de les entitats SSOM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i  GESS (Gent de Santa Susanna),  els quals van fer una crida per la cerca de la implicació de totes les persones que hi volguessin participar a nivell de voluntariat. Per difondre aquesta iniciativa van crear un bloc on s’hi poden anar seguint totes les tasques que han anat realitzant cada un dels dies que es trobaven.

Han buscat també la complicitat de persones vinculades al món del patrimoni de la comarca que dissabte rere dissabte han anat desfilant i han contribuït també a aportar el seu gra de sorra al projecte. El passat 21 de juliol hi va anar Marc Bosch, de l'empresa Antequem que va realitzar el catàleg de Patrimoni de la població i  el 28 de juliol hi va anar David Pavón (Plataforma Salvem la Vall de la Riera). Pel setembre, que han reiniciat les taques, estan previstes les visites de Jaume Vellvehí (coautor del llibre "Molrà el gra. Els Molins a la Baixa Tordera" pel dissabte  15 de setembre i també hi col·laboraré jo mateix  el proper dia  22 de setembre.
A final de mes,  la programació de les Jornades Europees del Patrimoni a Santa Susanna tractaran el tema dels molins fariners i els espais industrials rurals  (29 i 30 de setembre de 2012).
Us recomano la consulta setmanal del seu bloc per anar seguint aquest lloable feina que han iniciat aquests companys de Santa Susanna que crec que haurien de ser un exemple a seguir en altres poblacions del Maresme on cal recuperar elements significatius del patrimoni a voltes molt oblidat.

http://molifariner-santasusanna.blogspot.com.es/

Sessió informativa del 6 de juliol de 2012

Assistents a la sessió del 28 de juliol de 2012

Assistents a la darrera sessió del 25 d'agost de 2012

Conferència de Benet Oliva: «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»

El passat dia 13 de juliol de 2012 va tenir lloc al Museu de Vilassar de Dalt la conferencia «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»  a càrrec de Benet Oliva. Aquesta xerrada s’emmarcava dins el programa d’actes “Vilazari” per commemorar la reobertura del castell a la població.

Benet Oliva al llarg de la seva xerrada va anar situant la relació de les diferents nissagues que van habitar el castell de Vilassar i la política matrimonial que va portar a la relació amb altres llinatges i la seva relació amb la minva o creixement del seu patrimoni material.

El primer llinatge documentat del castell  són els Sant Vicenç que es troben documentats a partir del s.IX  relacionats amb el castell de Burriac,  que va esdevenir el centre polític administratiu del Maresme central.  Burriac tenia jurisdicció, sobre les poblacions de Argentona, Cabrera, Vilassar, Premià i part d’Órrius i l’actual Mataró. 

L’any 894 ja es documenta la capella preromànica de Sant Vicenç a dalt del cim. Al llarg del s.XII es van bastir de forma definitiva una gran part de les construccions, principalment les muralles i la torre de defensa. El castell va esdevenir la residència dels Sant Vicenç, castlans del terme esmentat sota el domini dels comptes de Barcelona i que adoptaran el patronímic de l’advocació de la capella. El topònim de Burriac no apareixerà documentat fins el 1313. La família dels Sant Vicenç va mantenir el domini del castell fins el s.XIV. 

Al morir sense descendència Berenguer de Sant Vicenç, el 1352 es va vendre el castell junt amb altres possessions a Pere dez Bosch o Desbosch, escrivà del rei i ciutadà de Barcelona. Sota el domini dels Desbosch , el centre adminsitratiu de la jurisdicció passarà al castell de Vilassar excepte un breu període de temps que la jurisdicció va estar a mans de Pere Joan Ferrer, des de la fi de la guerra civil catalana, ja que l’any 1471, el rei Joan II li va lliurar amb el títol de Baró del Maresme període que durà fins l’assoliment de la independència, el 1480, de les universitats del terme.

Benet Oliva va anar descrivint també la política matrimonial dels Desbosch i la relació amb altres nissagues nobiliars i els conflictes que van tenir aquesta amb la Universitat del Terme de Vilassar amb diversos litigis. Un punt important de la història de la família va ser quan Miquel Desbosch i de Cartellà, Senyor de Vilassar  va ser elevat a la dignitat de Noble per privilegi del rei Felip II el 27-IX-1563. El llinatge es va extingir passant el patrimoni dels Desbosch a la Casa d'Oms en contraure matrimoni Angela Desbosch de Sant Vicenç i Desbosch de Vilagayà amb Bernat de Oms i de Cabrera.

El 1707, el patrimoni Desbosc serà heretat per uns nebots llunyans, uns cosins austriacistes  descendents dels Oms Desbosch que desprès de la guerra de successió perderen el patrimoni a favor del cosí  borbònic Antoni Oms i Oms (+1713) i la seva filla Gaietana Oms, casada el 1714 amb el borbònic Agustí de Copons i Copons de Berardo segon marquès de Moja. La filla hereva, Maria Anna de Copons i Oms es va casar el 1739 amb el comte de Solterra Narcís de Sarriera i Cruïlles, generant una notable acumulació de patrimonis nobiliaris i emparentant-se amb la nissaga dels Sarriera que manté el patrimoni del castell fins a l’actualitat.

Enric Ortega, tècnic del Museu de Vilassar presentant el conferenciant

Benet Oliva en un moment de la conferència

Conferència "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" al Festival Vilazari 978

 Amb el títol FESTIVAL VILAZARI 978  tenen lloc a Vilassar de Dalt, entre els dies 6 i 22 del mes de juliol de 2012, tot un seguit d'actes per commemorar  la visita pública al castell, que es pretén que tinguin un caràcter anual. L’extens calendari d’activitats (fires, exposicions, tallers, conferències, visites guiades, gastronomia, lluites entre cavallers...) ofereixen l’oportunitat de poder-nos endinsar a l’ambient del Vilassar medieval.

He tingut el plaer de col.laborar en la conferència inaugural.  El divendres 6 de juliol, a les 20,30 h, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, la meva conferència de presentació amb el títol: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics".

Al llarg de la meva exposició vaig introduir el tema exposant com era la promoció artística a la baixa edat mitjana i també vaig desgranar els motius que van portar a la família Desbosc a actuar com a promotors artístics. Tot seguit, vaig anar comentant les obres que tenim documentades sobre els Desbosc. En quan a l'arquitectura civil i els espais residencials, els Desbosc van intervenir també en el seu palau a Barcelona, que estava situat entre el carrer ample i el de la Mercè fins les voltes d’en Guayta (actualment desaparegudes per l’obertura de Vila Laietana), però la part que vaig intentar exposar amb més detall va ser la relativa a les obres de reforma del castell de Vilassar. En quan a les capelles privatives i els espais funeraris es van anar descrivint les actuacions dels Desbosc a la capella de sant Andreu i les Onze Mil Verges de l’església del convent dels franciscans de Barcelona on hi tenien el vas funerari i a la capella de Sant Miquel i Sant Esteve de la parròquia de Santa Maria del Pi on encara hi figuren les seves armes heràldiques en un relleu de la volta. També tenien una capella privativa a la capella de Santa Maria de la parròquia de Sant Genis de Vilassar on hi tenien un escó per poder seguir els oficis litúrgics de forma privilegiada. En quan als objectes devocionals hi ha rastre de la promoció artística de peces d'orfebreria a les parròquies de la seva jurisdicció (Argentona, Vilassar ...)

Article de la conferència en pdf:

GRAUPERA, Joaquim: “Els Desbosch, promotors d’obres d’art en temps del gòtic” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2005.Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2006. Pàgs.71-92

Programa de les activitats Festival Vilazari 978:
http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2012/Documents/programa_vilazari.pdf

Fotografies dels actes Festival Vilazari 978:

http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=5860

La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura, Xavier Yelo; del regidor de Turisme, Benet Oliva; de dos dels organitzadors del festival Paula Lloret i Genís Viada, i de l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs.

Moment de la conferència

Moment de la conferència

Públic assistent a l'acte

Públic assistent a l'acte

La crisi del Priorat de Clarà en el 5è col•leccionable de l’Aplec 2012

El passat diumenge 1 de juliol de 2012 es va celebrar una  nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística a la capella prioral on es van poder cantar els goigs. La pluja va impedir que la resta de l’acte es celebrés a l’era de la masia i es va haver de fer sota cobert a la planta baixa de la mateixa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el cinquè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article) en el que col·labora el Grup d’Història del Casal de Mataró. Degut a la pluja es van improvisar unes sardanes sota cobert a la planta baixa de la masia i hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta cinquena edició del col·leccionable tracta el tema de la crisi baix medieval del monestir. A principis del s. XIV, comencen a aparèixer certes evidències que indiquen l’aparició d’un període de crisi tant en el monestirs de Casserres com en el priorat de Clarà, que són paral·lels a la situació de crisi general que viu el país. Aquesta s’entreveu de forma clara en la venda i empenyorament de propietats, terres i masos per fer front als deutes creixents i també per recollir diners per pagar les despeses dels plets per defensar les jurisdiccions dels masos que posseïen en diversos indrets.

La relació del monestir amb el llinatge dels Des Bosc, els nous senyors del castell de Burriac i de Vilassar, continua. Aquests van anar mantenint els antics drets dels feudals que havien comprat als Sant Vicenç sobre el monestir, fet que provocava també algunes tibantors. El 1410 el prior Ramon ça Coma, es va queixar que el feudal va utilitzar per usos indeguts als homes del monestir, concretament pels drets d’empara de la verema i pel dret de forestatge.

En aquest període també es va fer evident una notable disminució de la comunitat. Durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334), en el monestir solament hi residia un monjo prior. Des d'aleshores, els priors comendataris es van encarregar de controlar, gestionar i percebre les rendes de la senyoria de Clarà des d’un altre indret.

Aquesta vida migrada del cenobi, portarà a algunes reformes de l’edifici. Serà en aquest període que el cenobi va quedar reduït a la capella que encara avui es conserva, esdevenint una capella funerària privativa de la família Argentona, batlles del Des Bosc, dels quals encara es conserven alguns ossaris.

Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):

• Col.lecionable Núm.1 (2008): Els orígens del Priorat de Clarà
• Col.lecionable Núm.2 (2009): La dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès (985-1025)
• Col.lecionable Núm.3 (2010): La dependència dels senyors de Burriac (1025-1080)
• Col.lecionable Núm.4 (2011): La dependència de l'abadia de Cluny i de Sant Pere de Casserres (1080-1359)
• Col.lecionable Núm.5 (2012): La crisi del priorat