Sembla que els Arquer de la quadra de Gascons d’Arenys de Munt van poder reunir una col·lecció àmplia
d’objectes litúrgics d’orfebreria (calzes, reliquiaris, etc). Aquest tresor es va anar dispersant al llarg dels segles,
especialment després de la Guerra del Francès. Malgrat tot, se'n va conservar una petita part que
romangué en mans dels descendents a la capella del mas i també algunes peces disperses es van anar conservant en col·leccions particulars i museus, com el Museu d’Art de Girona i
el Museu Marès de Barcelona. Circula una llegenda poc versemblant de que l'origen d'aquest tresor formava part del tresor càtar ja que els Arquer provenien de la zona occitana.
La casa de subhastes Sedart (http://blog.setdart.com/caliz-cataluna-u-occitania-principios-del-siglo-xiv-lote-34003935/
) va posar a subhasta el 2013 un calze gòtic de principis del segle XIV (21 x
14,5 cm.) procedent del mobiliari litúrgic dels Arquer.
La peça presenta un peu de
perfil lobulat i esglaonat, el qual es troba decorat en el seu alçat amb una
banda gravada a força de rombes. En ell hi figuren en els seus lòbuls tres gravats repussats
relacionats amb la Passió de Crist i a l'Eucaristia, coherent a la funcionalitat
de la peça. En un d'ells veiem la creu acompanyada pels instruments de la
Passió (tenalles, llança, esponja xopa de vinagre, etc.) i situada sobre un terra rocós puntejat. En un
altre lòbul veiem una túnica flanquejada per soldats fent referència a l'episodi
en el qual els soldats li treuen la túnica a Crist i se la juguen als daus.
Finalment, el tercer lòbul allotja la representació de la columna a la qual van
lligar a Crist per la seva flagel·lació, acompanyada per dos fuets i envoltada
per la soga amb què es va lligar a Crist.
Des del centre del peu arrenca
el fust de la copa, que presenta una secció poligonal de set cares típicament
gòtica en una certa gradació en alçat separada per motllures llises imitant
estructures arquitectòniques. Tocant a la part del receptacle de la copa hi ha
el nus o magolla amb la mateixa secció del peu. En la seva part superior,
llisa, ostenta la inscripció “DEUS ARCUM SUUM TENDIT” (“Déu tensa el seu arc”)
que identifica la peça amb el llinatge dels Arquer. El seu perfil està decorat
amb xarxes de rombes gravades, mantenint una clara unitat estilística amb el
peu i la resta del fust. Sobre aquest nus veiem un rodet de nou facetat, que
dóna pas a la copa, llisa ja trencant amb l'uniforme facetat, si bé el manté en
la subcopa, molt reduïda. Aquesta està formada per una corona de fulles, de les
quals les més grans coincideixen amb els angles del facetat inferior.
Tal com vàrem descriure en l'altra notícia esmentada d'aquest bloc, la força de Gascons era una jurisdicció senyorial d’Arenys de
Munt, vinculada al castell de Montpalau, del qual també n'eren castlans els
Goscons, sota el domini dels Cabrera. Es troba situada a l’inici del camí de
Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mig de la vall de Goscons i comprenia
els actuals llocs de Goscons, Sacreu i Vallalta.
Els Gascons es troben
documentats a l’indret des del s.XI. El primogènit de la nissaga, era tradicionalment anomenat
Tomàs. El darrer Tomàs de Goscons va morir al darrer quart del s.XIII, i
juntament amb la seva muller Ferrara van ser pares de Brunissenda l'última hereva
que va portar el cognom. Aquesta, l’any 1266,
es va casar amb Pere d'Arquer que va portar un nou cognom a la
jurisdicció. Els Arquer, Arquier o Arque sembla que provenien d’una família
occitana que va emigrar fugint de la represàlia de la croada albigesa i buscant
protecció dels comtes de Barcelona.
A la masia s’hi conserva un
hipogeu amb una sala rodona amb set urnes i una creu càtara esculpida al
centre, a vint metres de profunditat sota el celler. Una antiga llegenda
popular diu que en aquesta força al segle XIII s’hi va amargar un important
tresor càtar consistent en uns reliquiaris de gran valor i un suposat Sant
Calze.
Per la cronologia aquest calze
gòtic no podria pertànyer a un hipotètic tresor càtar del s.XIII..
