Bon Nadal i Feliç Any 2019

La iconografia del Robafaves i els seus referents medievals a la Sessió d'Estudis Mataronins

El passat dissabte 24 de novembre de 2018, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXV Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any és una oportunitat per tal de que els estudiosos presentin comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc., en l'àmbit de Mataró i el Maresme. En l’acte es llegeixen els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es facilita el col·loqui entre assistents i comunicants. En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper i CD, que conté les comunicacions de la Sessió de 2017. 

La ponència que vaig presentar enguany, la única amb contingut d'història medieval, portava el títol «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves». Aquest tema, però, ja l'havia tractat en aquest bloc en anterioritat l'any 2008

Per les festes del Corpus de 1930, concretament dos dies abans, la família Robafaves, llavors composta per tres membres, va presentar-se al públic amb una nova imatge, dissenyada per l’artista barceloní Salvador Alarma i efectuada per Josep Diamant. 

Hom atribueix la nova imatge d’en Robafaves a la semblança del Rei Jaume I el conqueridor (1208-1276). De fet, el casc coronat per la testa d’una víbria representa la imatge del Rei Jaume I que es va fixar des de la Renaixença. Però si analitzem la iconografia medieval del rei conqueridor no va presentar mai aquesta estètica. Va ser el rei Pere el Cerimoniós, III de Catalunya i Aragó (1319 -1387) qui va introduir en la heràldica identificativa dels comtes-reis aquest coronament, que a partir d’aquest moment va esdevenir un element més de l’heràldica reial catalano-aragonesa. 

Com a coronament del casc però, no es va materialitzar fins al rei Marti l’Humà (1356 -1410). La cimera de la Festa de l'Estendard és la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessió del rei Martí l'Humà de portar aquest símbol reial (1407) fins al s.XVI. Fou en aquest segle que es mitificà com a relíquia de Jaume I i durant dos segles s'exposà a la Festa vora el retrat d'aquest monarca. 

Serà amb la renaixença quan es fixarà definitivament la imatge del rei Jaume I amb aquesta cimera, que per cert, l'any 1831 fou reclamada per la monarquia espanyola i des d'aleshores es troba a la Real Armeria de Madrid.

Presentació a l’Arxiu Comarcal d’un llibre de Xavier Pérez sobre la Cartoixa de Montalegre (Tiana)

El passat dijous 8 de novembre de 2018, a les 19 hores, va tenir lloc la presentació del llibre Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda de Xavier Pérez Gómez. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Can Palauet i hi va intervenir el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Alexis Serrano i el mateix autor. 

Pérez Gómez, Xavier (2018). Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda. Lleida: Pagès editors. (Col. Guimet, 226) - 232 pàgines . ISBN: 978-84-1303-017-3 

El llibre presentat és fruit de més de deu anys de recerca per part de l'autor, en arxius i biblioteques, a més d’entrevistes a diversos monjos del monestir. Aquesta monografia no s'ha d'entendre com una història del monestir sinó que selecciona  i analitza alguns episodis històrics del cenobi de Tiana que l’autor ha considerat més interessants, aportant novetats desconegudes fins ara com la relació entre els cartoixans i la carretera de Badalona a Mollet, l’antiga biblioteca, la toponímia i l’heràldica del monestir, la biografia d’alguns dels monjos més destacats o les visites de personatges il·lustres. 

S’inclou igualment l’anàlisi de les versions més antigues de llegendes i tradicions sobre la fundació del monestir, l’arbre dels nassos, els túnels amagats o la suposada utilització d’aquesta cartoixa com a refugi de curiosos personatges que haurien volgut amagar-se del món. 

L’autor també ha estudiat les notícies més antigues i anecdòtiques sobre la cuina cartoixana, a més de la peculiar vida quotidiana dels monjos. El text va acompanyat d’una acurada selecció bibliogràfica. 

Xavier Pérez Gómez (Granollers, 1966) és llicenciat en història i màster en arxivística per la UAB. Funcionari del cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya, és director de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Membre de l’associació d’Amics de la cartoixa de Montalegre des de la seva fundació. Autor de diversos estudis i monografies històriques d’àmbit local. Ha participat en tres congressos internacionals sobre aquest monestir del Maresme i n’ha publicat diversos articles i dues monografies: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (S.X-XII) (1998) i Drets feudals i conflictes jurisdiccionals de la cartoixa de Montalegre (1415-1602) (2004). També ha elaborat una exhaustiva bibliografia de la cartoixa de Montalegre.

Intervenció d'Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme a la presentació del llibre [Fot. Joaquim Graupera]

Intervenció de Xavier Pérez, autor del llibre, explicant el contingut del mateix [Fot. Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte de presentació del llibre [Fot. Joaquim Graupera]

Conferència sobre la biografia i iconografia del rei Jaume I organitzada per Amics de l’Art Romànic al Museu de Sabadell

El passat dimecres 24 d'octubre de 2018 a les 19.00 h., vaig realitzar la conferència «Semblança de Jaume I. Un rei per a una època» a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, (Sant Antoni, 13). L’acte va estar organitzat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell i va ser presentada pel seu president Lluís Fernández.

Al llarg de la conferència vaig plantejar en primer lloc els trets més rellevants del regnat de Jaume I. Aquest monarca és important perquè simbolitza una nova època tant en la direcció de l’expansió territorial, en que abandonà la via occitana per centrar-se en la mediterrània, com per les reformes judico-administratives dels òrgans de govern; reforma del Consell de 100 barceloní, disposà de diverses compilacions de lleis i institucions (Furs d'Aragó, Vidal Mayor, Furs de València, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Usatges de Barcelona, i Justícia d'Aragó i un llarg etcètera).

Seguidament vaig fer un repàs de la iconografia que el representa i l’identifica, des de les imatges coetànies com a governant, com a militar i com a cristià devot. En aquesta iconografia es va dedicar especial atenció a la víbria que des de la Renaixença se li situa a la cimera del capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.

La Cimera Reial  fou primer un símbol personal de Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» i després, usada pels seus descendents, símbol del Casal d'Aragó. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols. El darrer que l'usà, bé que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al segle XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I el Conqueridor i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

Programa de l'activitat