Conferència sobre «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció» a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 18 de març de 2019, a les 19 h., a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) vaig poder impartir la conferència «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció́», dins el XXXIII Cicle de conferències «La Barcelona baixmedieval» organitzat per Amics de l'Art Romànic. 

El tema de xerrada va estar centrat en la construcció de l’edifici gòtic de Santa Maria del Mar en funció dels promotors que la van erigir. L’elevat nombre de capelles laterals de l’església s’explica per la necessitat de dotar a cada un dels promotors de l’edifici d’una capella privativa amb un curat beneficiat al seu càrrec. Aquestes capelles tenien la funció d’honrar la memòria dels difunts morts de la nissaga. Per poder finançar això, el benefici anava associat a un patrimoni a perpetuïtat (unes terres o un mas), els beneficis del qual servien per poder subvencionar les despeses del seu culte. Aquestes podien ser la manutenció del vicari beneficiat que s’encarregava de cantar misses en festes assenyalades per la família i subvencionar el mobiliari litúrgic necessari pel culte. En el cas de Santa Maria del Mar, hi ha solament 9 casos documentats en els quals la nissaga erigeix una sepultura o vas funerari pels difunts de la família dins de la capella. 

Al llarg de la conferència es va anar explicant de detall aquest funcionament, les famílies amb benefici documentades, l’ornament de les capelles, les seves advocacions i situació, etc. Per acabar la xerrada es va fer referència a l’espai que utilitzava aquesta comunitat de capellans beneficiats per seguir els oficis comuns, que no era altre que el cor gòtic. Aquest es creia desaparegut però a partir de les recerques que vaig efectuar, vaig poder localitzar-ne algunes cadires que havien pervinguts als diferents fets que va patir l’edifici de Santa Maria del Mar al llarg de la història.

Maresme Medieval s'adhereix a la vaga general de demà.

Comunicació sobre la creu processional gòtica de Dosrius a la segona edició de Duos Rios

El passat dissabte 9 de febrer de 2019, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, a partir de les 17 h de la tarda, va tenir lloc la segona convocatòria de les Jornades d’Estudis Locals ‘Duos Rios’ amb 15 comunicacions presentades. 

Les Jornades d’Estudis Locals ‘Duos Rios’ estan impulsades per l’Ajuntament de la vila amb l’objectiu de fomentar el coneixement i la difusió dels diferents aspectes històrics, artístics, patrimonials, paisatgístics, socials i culturals del municipi. Les comunicacions que van integrar la convocatòria d’enguany es publicaran al número 4 de la revista ‘Duos Rios’ -editada per l’arxiu municipal- que es presentarà en el marc de la festa de Sant Jordi del 2019. 

En aquesta segona convocatòria el tema d’investigació tenia com a temàtica el municipi de Dosrius (Dosrius, Canyamars i El Far) i les comunicacions han pivotat sobre aspectes com la prehistòria, l’art, la història moderna i contemporània, la meteorologia, la natura, el medi ambient, el patrimoni o la figura d’Esteve Albert i Corp. 

Sobre temàtica medieval solament hi havia la meva comunicació sobre «La creu processional gòtica de Dosrius. Un exemple de continuïtat de l’art gòtic en època del Renaixement». 

La creu processional de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és una creu d’argent (98 x 48 cms.) amb un perfil flordelisat i envoltada d’una sanefa de fulles de fosa i decorada en la part plana per uns motius estilitzats burinats. A l’anvers hi ha la figura de Crist, el qual presenta un nimbe afegit en una reforma posterior. En aquesta reforma es devia canviar l’ordre de les figures de fosa que decoren els braços de la creu, ja que no respecten l’odre de la iconografia que apareix de forma usual en aquest tipus de creus. La magolla presenta una planta hexagonal composta per dues formes piramidals oposades, unides per una bora burinada. La creu es troba en molt mal estat, ja que es troba molt ennegrida i bruta per l’acció de la pols i el fum i greix dels ciris. Algunes de les figures dels apòstols es presenten trencades i els falta el cap i el nimbe. 

En la comunicació es va presentar la documentació coneguda i es va comparar amb altres creus processionals conservades a l’àrea del Maresme. 

Per a més informació:

• Programa de l’acte
• Resum de les comunicacions presentades

Conferència sobre els molins de Vilassar al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 1 de febrer de 2019, a les 20 h., va tenir lloc, a la sala d'actes del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, la xerrada-col·loqui sobre es Molins de la Muntanya de Vilassar, a càrrec de Toni Marí, Josep Samon i Josep Vilademunt.[1]

El passat nadal, el pessebre monumental de Vilassar va tenir com a motiu central, el molí de Cuquet i el molinot, molins de la vessant vallesana de la Serralada Litoral. Aprofitant aquest fet el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va organitzar aquest col.loqui per donar a conèixer i difondre aquests elements patrimonials.  

En Toni Marí, responsable del Centre de Documentació de Parc i va ser el primer a parlar. Va exposar la importància de l’aigua a la Serralada Litoral i va descriure el sistema de rieres de la part vallesana de Vilassar tot remarcant la importància dels boscos de ribera. El torrent de Cuquet, que irrigava els dos molins, pertany a la conca hidrogràfica del Besòs i aporta la seva aigua aquest riu, de forma intermitent, ja que el seu règim és pluviomètric i depen de les pluges ocasionals.

L'historiador Josep Samon, per la seva banda, va oferir una introducció sobre el desenvolupament tècnic que ha comportat la molta del blat per elaborar la farina des de l’antiguitat i va fer un repàs des dels primers molins manuals neolítics fins a sistemes basats en l’energia hidràulica o eòlica. 

El Molí de Cuquet, és un molí de roda hidràulica d'origen medieval, que per les seves necessitats de funcionament necessitava de bassa i pou per tal de donar força impuls a la roda hidràulica. Al 1656 Pau Cuquet va establir a Jaume Tey d'Hostalric perquè tingués cura del molí, el qual, poc a poc, anirà adquirint terres al voltant del mateix. L’antic mas Cuquet (avui cal Fuster) està, com el molí, dins l’actual terme de Vallromanes i es troba situat, al peu del torrent, al costat d’un aflorament granític que provoca un desnivell important per aprofitar la força de l'aigua per moure la mola. Serà el fill de Jaume Tey, Narcís Tey,  qui l’any 1693, va demanar permís per construir un altre molí més avall del molí de Cuquet, però aquesta vegada, dins el terme de Vilassar, el que avui coneixem com a Molinot. Aquest molí comença a funcionar l’any 1696, tal com queda documentat en la llinda de pedra del portal d'entrada, encara visible entre les runes. 

Josep Vilademunt, col·laborador de la secció de Ciències del Museu, va complementar la xerrada aportant dades sobre la vegetació a l’entorn del torrent de Cuquet, tot descrivint la producció de cereal i l'anàlisi del seu increment notable a finals el s. XVII. Aquest fet va ocasionar moments de creixement econòmic a la zona, fent necessària la construcció d'aquest segon molí esmentat. Finalment va descriure que la nissaga de moliners Tey es va establir a can Recoder de Plaça l’any 1929, emparentant amb la família Villar. Tota la documentació de can Villar donada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt han permès reconstruir la cronologia i els esdeveniments que van marcar la intensa vida dels dos molins de la muntanya de Vilassar: el molí de Cuquet i el Molinot, claus per la interpretació de l'economia del territori del Vilassar històric.

Notes:

[1].- Voldria agrair  la  documentació i les fotografies lliurades per l'Enric Ortega del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt per a la confecció d'aquest article.

Toni Mari en un moment de la seva exposició amb Josep Samon [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Molí d'en Cuquet [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Carcabà del molí d'en Cuquet  [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]