In Martima/12 - Comunicació «Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada» a càrrec de Josep M Armengol

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Josep M Armengol ens va presentar la comunicació: «Els Arquer de Goscons. Una aproximació a la seva història documentada».

La desconeixença de les fonts d’informació creen històries allunyades de la realitat moltes vegades mol fictícies. La família ARQUER DE GOSCONS tenen un entrellat històric molt interessant, descobrim en ells aspectes del seu passat que ens semblen molt atractius, des dels seus orígens del lloc de Goscons.

Un primer esment de Goscons com a nom de lloc el trobem en un document del 26 d’octubre de 1021 en una definició atorgada per Ramon Berenguer I comte de Barcelona i Sança a favor de Dodó i Emmo sobre unes possessions al Montnegre

La primera persona que porta oficialment documentat el nom Goscons, és Saurina de Goscons, segons el document del 30 de Juliol de 1210.

Referent a les propietats a Sant Martí de Pertegàs (actualment Sant Celoni) El 10 d’octubre de 1257 es fa efectiva una confirmació i reconeixença atorgada per Pere de Pertegàs, agricultor de la parròquia de Sant Joan de Campins a favor de Tomàs de Goscons. En aquest document ja apareix Pere d’Arquer i la seva esposa Brunissenda de Goscons, veïns de la parròquia de Sant Martí d’Arenys. Actuen en l’acte com a part reconeguda per Pere de Pertegàs, juntament amb Tomàs de Goscons pare de Brunissenda, per tant el matrimoni entre Pere d’Arquer i Brunissenda de Goscons era un fet el 10 d’octubre de 1257, no sabem exactament la data del matrimoni, però rondaria sobre la data del document.

Una recerca històrica que ens respon moltes preguntes sobre l’actual Mas Arquer de Goscons d’Arenys de Munt.

In Martima/11 - Comunicació «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana» a càrrec de Joan Valero

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joan Valero ens va presentar la comunicació: «Un sepulcre gòtic inèdit a Teià en el context de l'escultura funerària baixmedieval catalana».

En aquesta comunicació presentem un sepulcre gòtic, fins ara desconegut, pertanyent a una dama del segle XV i conservat en una casa particular de Teià. La particular iconografia i composició de la tomba ens permet situar-la cronològicament en un període força acotat, gràcies al fet que coneixem el possible model en què s'hauria inspirat l'autor de l'obra teianenca, una de les tombes barcelonines més assenyalades de mitjan segle XV.

In Martima/10 - Comunicació «Aixovars funeraris a partir de l'estudi i obertura de sepultures» a càrrec de Rosa M. Martin i Ros

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Rosa M. Martin i Ros ens va presentar la comunicació: «Aixovars funeraris a partir de l'estudi i obertura de sepultures».

Els aixovars en els enterraments de membres de la noblesa i l’alt clergat. Presentació de les troballes tèxtils procedents d’algunes de les obertures de sepultures dels esmentats enterraments, des del darrer terç del segle XIX fins al primer quart del XXI.

In Martima/9 - Comunicació «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió» a càrrec de Joaquim Graupera

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Joaquim Graupera ens va presentar la comunicació: «L’escultura funerària monumental al Maresme. Inventari i estat de la qüestió».

A la baixa edat mitjana, es va anar consolidant el costum de les elits privilegiades de triar un edifici religiós on erigir una capella privativa per enterrar els avantpassats de la nissaga amb la finalitat de perpetuar-ne la memòria. A canvi, la institució eclesiàstica gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats que ajudaven a incrementar el seu patrimoni i a finançar les despeses de manteniment d’aquest àmbit de culte.

Aquesta comunicació pretén rastrejar el ressò d’aquesta pràctica al Maresme medieval amb la confecció d’un inventari, per tipologia, dels sepulcres monumentals conservats, total o parcialment, o dels quals es té notícia. També es documenta de qui perpetuaven la memòria i les raons de fer-ho en funció del seu càrrec.

Segons ens testa la documentació, la proximitat de Barcelona i el fet que moltes propietats i jurisdiccions pertanyien a famílies que hi tenien el casal principal, va fer que l’últim destí de molts dels seus membres es fixés en una capella privativa d’un monestir o d’alguna parròquia a la capital del Principat. Amb tot, les elits locals del Maresme (propietaris de cases fortes aloueres i castlans dels castells termenats) acaben imitant aquesta pràctica en temps del gòtic dins els edificis parroquials o monacals erigits a la comarca com ens mostren els sepulcres conservats.