Conferència d'Enric Subiñà «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals»

Dins del 10è Cicle Història a Debat organitzat pel Grup d’Història del Casal, el Dr. Enric Subiñà i Coll va presentar la ponència «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals». L'acte va tenir lloc el passat dissabte 15 d'octubre de 2016 al Racó del Casal -Aliança de Mataró.
El Dr. Enric Subiñà, doctorat a principis d'any, és president del Centre d'Estudis Argentonins i membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró on coordina la Sessió d'Estudis Mataronins.
L’àmbit geogràfic de la xerrada va abastar les dues ribes de la riera d’Argentona on hi havien propietats de diverses jurisdiccions. A nivell eclesiàstic afectava a tres parròquies i a nivell civil a tres jurisdiccions castrals: el castell de la Roca per Òrrius, el castell de Burriac per Argentona i el castell de Mataró per la vila homònima.
Del 1378 es conserva el primer fogatge força general del país, on consta que Mataró tenia 110 focs, Argentona 76 focs i Òrrius tenia 13 focs. El següent fogatge fiable, el del 1497, dóna les següents dades: Mataró 175 focs, Argentona 63 focs i Òrrius 8 focs, amb el que es comprova que Mataró va assolir un increment de població del 59%, sobretot pel gran creixement del nucli urbà, en contrast amb pèrdua del 16% de la població a Argentona i del 38% a Òrrius.
Subiñà va descriure el tipus de poblament en les tres parròquies que va anar evolucionant de manera diferent. Mentre que a inicis del segle XIV predominava el dispers, o sigui, els masos en les tres parròquies, durant la segona meitat del XIV i sobretot el segle XV a Mataró el gran creixement del nucli urbà de la vila va decantar que la majoria de la població passés a ser urbana, una evolució que no es va produir ni a Argentona ni a Òrrius. Els masos tenien terres de tota mena: vinyes, camps de cereals, hortes, boscos, les quals analitzarem amb deteniment, a l'igual que les repercussions que van tenir les crisis dels segles XIII i XIV en aquests masos, originant el fenomen dels masos rònecs. També sabrem les mides i el preu que tenien aquest masos.
Les tres poblacions van néixer com a sagreres, o sigui, a l’entorn del temple parroquial. Si a Argentona i a Òrrius no iniciaren el creixement important fins a època moderna, a Mataró el creixement urbà fou important des de la segona meitat del segle XIV, originant els seus primers carrers. Parlarem principalment dels senyors de la terra on s'edificaven les cases, i de la plaça del mercat, nucli principal de la vila, on hi havia el forn comunal, les carnisseries i un dels pous comunals, la majoria de botigues porticades amb les taules per vendre, i, pel que podem intuir de la documentació, un gran pòrtic al bell mig, tal i com té, per exemple, la vila de Granollers, i que faria de Mataró un centre d'atracció comercial.

[Agraeixo la col·laboració d'Enric Subiñà i de Jaume Vellvehí per la redacció d'aquest article]

Jaume Vellvehí, President del GHC i el Dr Enric Subiñà [Foto GHC]

Públic Assistent a la xerrada [Foto GHC]

Maresme Medieval a l’especial Cruïlla de llibres “10x10x10: 10 anys, 10 temes i 10 hores de ràdio”.

El dissabte 1 d’octubre de 2016 Mataró Ràdio va d’emetre l’especial Cruïlla 10x10x10: 10 anys, 10 temes i 10 hores de ràdio en directe, des de les 4 de la tarda fins les 2 de la matinada. El programa cultural es va emetre en directe des del pati de Dòria Llibres, i va ser dirigit pel col•laborador de Mataró Ràdio i responsable del Cruïlla de Llibres, Francesc Bechdejú. Acompanyat d’un equip molt més ampli per tal de cobrir les 10 hores d’emissió sense interrupcions, tots els programes van girar entorn la cultura, sobretot, de la ciutat de Mataró i des de diverses vessants: des d’arquitectura romana fins els grups musicals naixents de la capital maresmenca.

A la vora d’un centenar de persones es van animar a participar en el programa. A més, la localització cèntrica de la botiga de llibres amb la vessant més cultural, actualment, a Mataró, va fer animar a interessats que entressin i gaudissin de l’emissió. Bechdejú, a més, metaforitza “la identitat cultural de Dòria Llibres amb la temàtica cultural del programa”.

De 20 a 21 h vàrem intervenir en directe per plantejar l’estat de la qüestió sobre el tema de les ciències socials a Mataró i al Maresme presentat per la Sandra Cabrespina. Vaig tractar el tema del bloc Maresme medieval i l’organització del Simposi ”In Maritima”. Em van acompanyar Alexis Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme per parlar de les Trobades de Centres d'Estudi del Maresme i Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Mataronins i membre del MASM que parlar de la Sessió d’Estudis Mataronins. També van passar un tall de veu de Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal que enguany celebren 30 anys d’activitat.

Per poder-lo escoltar en MP3: Descarrega’l (23 Mb).Durada de la gravació: 50,04 minuts.

El mas de Can Jordà (Santa Sussana) al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 22 de setembre de 2016, en el programa 353 de "El Racó" del Grup d'Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm) es va tractar el tema de les Jornades "El Mas Jordà de Santa Susanna: un patrimoni per descobrir". Van participar com a convidats, Alexis Serrano, Ramon Coll i Pere Clarabuch. El programa va estar va estar presentat i documentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina i amb Carles Capella com a tècnic.

Al llarg de la sessió es va repassar el contingut de la quarta edició de les Jornades Europees del Patrimoni celebrades a Santa Susanna el 17 de setembre de 2106 on es va presentar el projecte d'investigació sobre “EL MAS JORDÀ DE SANTA SUSANNA UN PATRIMONI PER DESCOBRIR”. Segons els organitzadors, el grup SSOM de Santa Susanna, varen tenir una participació de cent sis persones a l’acte del matí al Centre Cívic, fet que va fer evident l'interès que va desertar l'acte.

Per poder-lo escoltar en MP3:  Descarrega’l (27 Mb)Durada de la gravació: 50,23minuts.

Conferència del Dr.Enric Subiñà sobre Dosrius i Canyamars medievals a les Jornades Europees del Patrimoni.

El passat diumenge 18 de setembre de 2016 dins el programa de les Jornades Europees del Patrimoni, va tenir lloc la conferència del Dr. Enric Subiñà, "Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. Els Vallmajor". L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal de la població es va celebrar a la masia de can Vallmajor. 

Després d’unes paraules de benvinguda de l’alcalde Marc Bosc, una de les responsables de l’arxiu Ma Àngels Jubany, va avaluar la importància i l’evolució de la masia de Can Vallmajor. Seguidament el Dr. Enric Subiñà va descriure la població de Dosrius a la baixa Edat mitjana, especificant la història del castell, de la població i de les masies documentades. 

La població de Dosrius es troba en la confluència de les rieres de Rials o del Far i de Canyamars, fet que li dona nom i que apareix documentat, des del s.X , amb les formes Duos Rios o Duos Rivos. Aquest nucli es trobava configurat per una colla de carrers al peu del castell i al voltant de la sagrera parroquial. Al centre del poble, al costat de la plaça de l’església, s’agrupen les cases més antigues del poble, algunes de les quals encara conserven els finestrals gòtics, de totes elles cal destacar Ca la Bona Mossa. 

A l’època medieval, totes aquestes terres pertanyien a la jurisdicció del castell de Dosrius¸ dins el comtat de Barcelona. Aquest es troba situat en un puig de 295 mts d’altitud al nord del nucli de la població. Consta, des del s.XII, que el castell depenia del Priorat de Sant Pere de Casserres. Al s.XIV, la castlania del castell de Dosrius estaria en mans de la família Cartellà, que van detentar el càrrec de senyors útils del castell fins l’any 1437, en que la pubilla Elisabet de Cartellà es va casar amb Galceran de Montserrat de Sentmenat, iniciant la dinastia Sentmenat a Dosrius. Aquests van continuar exercint el càrrec de castlans fins el 1453 que van comprar al Prior del monestir de Casserres el domini directe i alodial del castell i la baronia. Les restes del castell presenten actualment un estat de runa notable i resten mig amagades per la vegetació, fet que fa difícil l’observació de la planta en la seva totalitat. La part més definida és una torre quadrada, en el cim del turó, orientada d’est a oest, de la que es conserva la paret nord que s’aixeca uns metres. En aquesta són visibles dues fileres d’espitlleres.

Subiña va esmentar també la riquesa de les aigües del terme que nodria diversos torrents i rieres i que va dotar també a la població de varis molins. El Molí del castell (dit de Dosrius, d’en Saborit o de Can Terrades) es trobava al marge esquerra de la riera de Dosrius, prop del mas de Can Terrades. D’aquest es conserven, malgrat que tapada per la brolla, les restes de la basa i del casal moliner. Es troba documentat des del 1453 malgrat que el seu origen podria estar relacionat amb l’establiment dels monjos de Casserres com a propietaris del castell des del s.XII. També consta que existien altres molins, potser també medievals, a la banda de la riera de Canyamars, com són els casos del molí de Can Famades (documentat des del 1552) i els molíns de Can Gel i de Can Galzeran (documentats des del 1570) dels quals solament d’aquest últim se’n conserven restes. Finalment va anar desgranant amb detall a traves dels documents notarials i dels inventaris la forma de viure de la gent de Dosrius a la baixa edat mitjana: matrimonis, què menjaven com vivien etc.

L'alcalde Marc Bosc presentant l'acte

 Ma Àngels Jubany glossant la importància de la Masia de Can Valmajor

El Dr. Enric Subiñà en un moment de la seva conferència.