dissabte, 26 de maig del 2018

El patrimoni medieval de Cabrera de Mar a "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat  dijous 17 de maig de 2018 a la tertúlia núm. 411 de "El Racó" (Mataró Ràdio, 89.3 fm), hi vaig anar com a convidat per a parlar del patrimoni medieval de Cabrera de Mar- El programa va estar presentat per Sandra Cabrespina, Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt. La documentació va anar a càrrec Maria Asmarat i Oriol Agramunt i a la part tècnica Carles Capella. 
El contingut va reproduir el que es va tractar en la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” realitzada el passat dissabte 28 d’abril de 2018 a a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. 

Durada de la gravació: 51,48 minuts 

Als estudis de Mataró Ràdio després d'acabar el programa [Foto: M. Asmarat]
Maria Asmarat i Oriol Agramunt, membres de l'equip del programa [Foto.J Graupera]
Sandra Cabrespina i Núria Gómez, membres de l'equip del programa [Foto.J Graupera]
Amb l'equip del programa [Foto: M. Asmarat]

dilluns, 21 de maig del 2018

Nou article sobre l’urbanisme medieval al Maresme

Coincidint amb la XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Dosrius, es van presentar les actes de les comunicacions presentades a l’edició anterior celebrada a Vilassar de Mar. 
Aquella Trobada va tractar sobre «El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme», i es va voler donar cabuda a tota mena de comunicacions amb relació a: l’urbanisme dels nuclis poblats del Maresme, els eixamples i ampliacions dels nostres pobles i elements arquitectònics concrets (cases, esglésies, fàbriques, palaus, castells), així com també de mestres de cases, arquitectes i enginyers, que ha deixat petja al nostre territori. 
Es tracta d’un volum de 256 pàgines que conté les 21 comunicacions de diferents autors vinculats als centres d’estudis de la comarca, la conferència inaugural impartida per l’arqueòleg Francesc Caballé i les conclusions de la trobada de l’any passat que tenia l’arquitectura i l’urbanisme als pobles del Maresme com eix central de reflexió. 
L’edició de les actes coordinada per l’Arxiu Comarcal del Maresme i el centre amfitrió de l’any passat, el Centre d’Estudis Vilassarencs. 
En el volum s’hi troben dos dels meus articles: 
Moment de presentació de les actes de l'any anterior per Alexis Serrano , director de l'Arxiu Comarcal del Maresme [Fotografia J.Graupera]

dissabte, 19 de maig del 2018

Els molins medievals presents a la XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Dosrius

L'Arxiu Comarcal del Maresme juntament amb el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Dosrius van organitzar la dotzena edició de la Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Enguany el tema global triat pers les entitats organitzadores era «Aigua! Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme». 
La jornada es va iniciar a primera hora del matí amb els parlaments de les autoritats que donaren obertura a la Trobada: Sr. Josep Santesmases i Ollé, Vicepresident segon, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme; Sr. Marc Bosch de Dòria, Alcalde de Dosrius i la Sra. Avelina Morales, Alcaldesa de Cabrils, poble que acollirà les Jornades el 2019.
La ponència marc «L'aigua transversal al Maresme», a càrrec de Joan Manel Riera, educador i director de l'Escola de Natura del Corredor (ENC) tractà el problema de l'aigua de forma polièdrica i ens motivà per ser més ecologicament sostenibles.
A continuació, els diferents centres d'estudis de la comarca presents a la trobada van presentar les seves comunicacions amb un total de 26. Totes van tractar el tema de l'aigua des de perspectives i èpoques diferents (des de la dels romans fins l'actualitat). 
A la tarda va tenir lloc una visita guiada a la Casilla Courtain, mina realitzada per la societat belga “Companyia d’Aigües de Barcelona” amb la qual vehiculava l'aigua fins a Barcelona. 
De totes les comunicacions presentades solament dos d’elles van fer referència a l’època medieval:
  • «Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del Baix Maresme» a càrrec de Joaquim Graupera (Maresme Medieval). En aquest estudi es pretenia aprofundir en un aspecte poc tractat sobre els molins: les moles. A partir d’estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuïc que ha publicat, es va detallar el mecanisme i els ginys que empraven en els molins per poder moldre. A la comunicació es va fer especial èmfasi a les moles, al seu comerç i trasllat i al seu manteniment. Durant l'època medieval el gres de Montjuïc va ser força utilitzat per a la seva construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) i fins a un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). El fet de que les moles fossin un dels productes obrats a les pedreres de Montjuïc de Barcelona que va assolir més prestigi va determinar que els obrers d'aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers”. 
  • «Els recs i els molins al pla del Grau al segle XV» a càrrec de Xavier Soldevila Temporal (Santa Susanna Origen i Memòria -SSOM-). En aquesta comunicació es va pretendre resseguir, partint dels registres notarials i dels capbreus quatre-centistes, el procés de conquesta del medi proper al litoral que va significar la construcció dels molins de la Tordera, amb l'obertura dels corresponents recs, i els problemes que això va causar.
Des d'aquí volem agrair la bona acollida dispensada pels organitzadors i la oportunitat de trobada entre tots els estudiosos de la història de la comarca que representen aquests events.
Presentació de la Trobada a càrrec de les autoritats. [Fotografia: J.Graupera}
Presentació de la meva comunicació. [Fotografia: L.Bosch}
Presentació de la comunicació de X. Soldevila [Fotografia: J.Graupera}
Públic assistent a la trobada.[Fotografia: L.Bosch}
Visita a la mina. [Fotografia: L.Bosch}
Visita a la mina. [Fotografia: M.Bosch}
Visita a la mina. [Fotografia: M.Bosch}

dijous, 17 de maig del 2018

Presentació a Malgrat del llibre de Xavier Soldevila sobre Malgrat medieval

El passat diumenge 29 d’abril de 2018 es va presentar a l'Arxiu Municipal de Malgrat, el llibre d'en Xavier Soldevila, «Entre el Capaspre i La Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV)». El contingut llibre mostra els resultats de la 11a Beca d'Investigació (2012), dedicat a la història medieval, que va atorgar l'Arxiu Municipal a l’autor. El responsable de l'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas va ser l'encarregat de conduir l'acte.
Xavier Soldevila i Temporal, veí de Sant Genís de Palafolls, és catedràtic d'ensenyament secundari de l'Institut Euclides de Pineda de Mar i és també membre de l'Institut de Recerca Jaume Vicenç i Vives de la Universitat de Girona i de l'associació d'Història Rural de les comarques gironines. Ha publicat nombrosos treballs i guanyat diverses beques de recerca. 
Paral·lelament a la presentació del llibre, Xavier Soldevila ofereix un curs d'introducció a la història medieval de Malgrat de Mar els dies 10, 17 i 24 de maig als locals de l'Arxiu Municipal de 19:30 h a 20:30 h. 
Si voleu adquirir el llibre el podreu trobar al mateix Arxiu Municipal o a la llibreria La Pilona de Malgrat de Mar al preu de 20 euros

L'autor X. Soldevila  i el responsable de l'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas al començament de l'acte [Foto SSOM] 

diumenge, 13 de maig del 2018

Conferència sobre la història medieval de Cabrera de Mar a la Sala Nova de l’Ajuntament.

El passat dissabte 28 d’abril de 2018 a les 11.15 h va tenir lloc la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. La conferència va estar presentada per Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. 
A la xerrada vaig fer un repàs de la història medieval de Cabrera amb especial èmfasi al patrimoni material conservat. 
Durant la xerrada es va emfatitzar que s’ha d’entendre la formació de la vila medieval de Cabrera com un poble de sagrera al voltant de la parròquia de Sant Feliu, amb pocs lligams amb la trama urbana romana precedent. 
Com a possessions de jurisdicció eclesiàstica es va fer un repàs a les capelles medievals conservades, tot mostrant el seu patrimoni medieval conservat i documentat. Des d'aquesta perspectiva es van descriure les ermites de Sant Joan (encara per localitzar) i la de Sant Cebrià i Santa Margarida (desapareguda, tot i que els propietaris van assumir el compromís de reconstruir-la).
Quant a la jurisdicció civil i militar es va repassar la història del castell de Burriac i el funcionament de la cadena de subinfeudament amb els Sant Vicenç i els Montcada. En aquest apartat, es va fer esment a la quadra d’Agell i la Casa de Cabrera com a castlans. Agell esdevindrà un nucli agregat al voltant de la capella de Santa Elena, que no va assolir la independència municipal en època moderna. 
Les dificultats econòmiques de la Corona van portar al s.XV a vendre la jurisdicció de Cabrera als parroquians constituïts en “Universitat del Terme” o Ajuntament i alhora a vendre-ho a altres hisendats per rescabalar diners. Entre aquests es van esmentar diversos personatges fins a arribar a Pere Joan Ferrer. 
A partir del 1480, però, la independència de Cabrera dels feudals va ser ja irreversible i definitiva. La independència municipal del s. XVI va portar a la renovació de les masies i de l’edifici parroquial, encara en estil gòtic i al mateix temps a renovar el mobiliari litúrgic com la creu processional i altres peces d'orfebreria, els retaules i altres elements.

Per a saber-ne més : Bloc Muralles d'Ilturo

L'alcalde de Cabrera de Mar Sr. Jordi Mir inaugurant la Fira [Fotografia: J.Graupera]
Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica presentant la conferència
[Fotografia: S.Cabrespina]
Públic assistent a la conferència [Fotografia: S.Cabrespina]



diumenge, 6 de maig del 2018

Presentació del llibre sobre l’Any Puig i Cadafalch al Maresme


El passat 23 d'abril de 2018 a les 19 hores, va tenir lloc la presentació a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme d’una monografia sobre els diferents temes tractats als actes de l’Any Puig i Cadafalch al Maresme. 

Sota el títol de «Any Puig i Cadafalch. Recull d´activitats al Maresme», l’Arxiu Comarcal del Maresme va presentar dilluns una publicació que serveix per cloure la celebració de les activitats que s’han fet per recordar la figura i obra d’aquest polifacètic arquitecte modernista, historiador i polític. 
El llibre es va presentar coincidint amb la Diada de Sant Jordi, i és el tercer volum de la «Col·lecció documents i estudis maresmencs», que edita el mateix Arxiu Comarcal del Maresme. 
L’obra és un recull d’aportacions relatives a Josep Puig i Cadafalch des de diferents vessants i disciplines, hi participen doctors, arquitectes, urbanistes, periodistes, escultors, entre d’altres múltiples disciplines. 
La presentació va comptar amb la participació d’Eduard Riu, historiador, arqueòleg i comissari dels actes de l’Any Puig i Cadafalch de la Generalitat, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i Esteve Mach , president de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. 
El llibre, de tipus miscel·lani, recull aportacions relatives a Josep Puig i Cadafalch des de diferents vessants i disciplines, hi participen entre d’altres Ramon Corts (Dr. en història i Teologia); Àlex Marzo (prevere); Mercè Zazurca (arquitecta); Agàpit Borràs (urbanista); Manel Cusachs i Corredor (periodista); Manuel Cusachs i Xivillé (escultor i artista); Carles Forns (metge); Xavier Gayán (arxiver); Joaquim Graupera (Dr. en història de l’art); Assumpta Dangla (museòloga); Joan Miquel Llodrà (historiador), Jaume Vellvehí (president del Grup d’Història del Casal); Esteve Mach (president de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch); Carles Marfà i Mariona Gallifa (del Servei de patrimoni de Mataró).
La meva participació rau en els articles:
  • «Josep Puig i Cadafalch i Ripoll» p. 42-43
  • «L'estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabañes. Disseny, confecció i referents» p. 51-64
  • «Les aportacions i influències de Josep Puig i Cadafalch com a historiador de l'art medieval i arqueòleg» p. 67-73
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]
Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme presentant la publicació  [Fotografia: J.Graupera]
Esteve Mach, president d'Amics de Puig i Cadafalch en la seva intervenció. [Fotografia: J.Graupera]
Eduard Riu, comissari dels actes de l’Any Puig i Cadafalch durant la seva intervenció .[Fotografia: J.Graupera]

dilluns, 30 d’abril del 2018

Presentació a Dosrius d’un llibre que recull la història de la nissaga Vallmajor d'origen medieval.

El passat dissabte 21 d'abril de 2018, a les 17.00 hores, va tenir lloc la presentació del llibre: «Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'edat Mitjana i l'Època Contemporània». L’acte es va celebrar a la mateixa masia de Can Vallmajor de Dosrius  (Carrer dels Sants Iscle i Victòria, 21 - 08319 Dosrius). 
L’acte va ser presentat pel Sr. Alcalde de Dosrius, Marc Bosch i van intervenir Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Ma. Àngels Jubany de l’Arxiu Municipal de Dosrius i els autors Dr. Enric Subiñà, Dra. Alexandra Capdevila i l’historiador Josep Ramis. 
La presentació d'aquesta publicació de tipus miscel·lani s'inclou com un acte més de la commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, i dona a conèixer un treball que recull la història d’una família notable del Dosrius d’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfrontar-se amb els feudals de Castelldosrius. Una família potent d’allò que la historiografia coneix com “pagesos grassos”, no perquè ho fossin, sinó perquè tenien capacitat econòmica i un patrimoni rústic punyent. Els Vallmajor van viure a Dosrius des de l’Edat Mitjana fins a principis del segle XX traslladant-se després a Mataró i Barcelona. 
Aquesta monografia és fruit del treball coordinat entre l’Arxiu, el Consell Comarcal, algunes de les primeres llances de la recerca històrica al nostre territori i sobretot, un ajuntament, en aquest cas el de Dosrius i sobretot l’entusiasme d’una família, els Vallmajor.

[Font: Arxiu Comarcal del Maresme]

 La masia Vallmajor de Dosrius, lloc on es desenvolupar l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
L'alcalde de Dosrius Sr. Marc Bosch en la inauguració de l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
El nombrós públic assistent a l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
Els que hi van intervenir. D'esquerra a dreta : Josep ramis, Alexandra Capdevila; Alexis Serrano; Enric Subiñà i M.Àngels Jubany. [Fotografia : A.Capdevila]

diumenge, 29 d’abril del 2018

Enric Subiñà guanya el XII Premi Burriac 2017 amb un treball sobre la nissaga del Lladó d'Argentona

El passat dijous 19 d'abril de 2018, l’amic Enric Subiñà va recollir el XII Premi Burriac de recerca històrica i social d'Argentona (2017) pel seu treball «Els Lladó d'Argentona. Una munió de nissagues», en un acte que va tenir lloc a la Casa Gòtica. Aquest és un certamen bianual impulsat per l'Ajuntament d'Argentona que promou l'estudi del municipi i que està dotat amb 2.000 euros, a més de la publicació de l'obra. 

L'estudi sobre els Lladó té els seus orígens en el treball que Francesc Lladó va presentar en el Premi Burriac del 2011 i que no va resultar premiat. Convenientment actualitzat i reescrit, l'estudi té com a tronc estructural la família Lladó del mas Coma de Lladó i els seus descendents. 
Des del segle XII es documenten Lladós a Argentona, moment en que hi havia dos masos, l'esmentat del veïnat de Lladó i un altre al veïnat de la Pujada. En aquest darrer va desaparèixer el llinatge durant el segle XV però, en canvi, en el de la Coma de Lladó, l'estirp perdurà fins a mitjans del segle XIX. Un cop feta la branca dels hereus d'ambdues masies, el treball recull part 
de la nombrosa descendència de les cabaleres i cabalers que anaven sortint del mas Coma de Lladó fins ben entrat el segle XX, aleshores establerts a la vila, com a menestrals o pagesos. S'acompanya al treball amb un apèndix documental, amb els arbres genealògics de cada nissaga, el regest de documents d'època medieval i moderna i un recull gràfic amb fotografies de masies, plànols i imatges de documents. 
Enric Subiñà (Mataró 1970) és Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i havia guanyat el Premi Burriac en dues ocasions: el 2001 amb el treball «Argentona de la sagrera a la Vila (1295-1900)» i el 2008 amb «Argentona al segle XV. Terra de remences». La base dels seus treballs és el món rural en època medieval i moderna, i ha publicat prop d'un centenar d'estudis en moltes publicacions d'àmbit local, comarcal i català, participant en Congressos, Col.loquis i Jornades, on també ha presentat moltes ponències i conferències. 
Font: Facebook Enric Subiñà


dissabte, 21 d’abril del 2018

Presentació de l’obra teatral “L’home inacabat” de Pere Anglas


El passat dimarts 6 de març de 2018, a les 19.30h a Can Palauet (c/ Palau, 32) vaig tenir el plaer de participar en la presentació del llibre de l’obra teatral “L’home inacabat” de l’amic i dramaturg mataroní Pere Anglas. Una obra que va inaugurar l’última edició del Cicle Fet a Mataró. A l’acte, que va estar presentat per la Sra. Núria Moreno Romero, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, hi van intervenir també el mateix Pere Anglas com autor del llibre i el responsable de l’editorial Voliana, Jordi Solé Camardons.
La història arrenca a través d’un homenatge clandestí que li organitza una companyia de teatre independent l’any 1967. Durant la celebració del centenari dels naixement de Puig i Cadafalch, les autoritats franquistes locals només autoritzen que es col·loqui una placa commemorativa. Aquesta companyia de teatre no es resigna davant d’aquesta injustícia i organitza un homenatge en forma d’obra de teatre. Els preparatius de l’obra i la tria de les escenes per part de la companyia esdevenen el pretext per a donar a conèixer la vessant més desconeguda de Puig i Cadafalch a través de tres moments de la seva vida: la joventut, la maduresa i la vellesa.
En el meu parlament vaig voler destacar com l’amor pel teatre de Pere Angles, que li transmet el seu pare, afegeix a aquesta obra un sentit d’homenatge al teatre mataroní. També vaig voler deixar palès el risc que suposava enfrontar-se al personatge davant la impossibilitat de ser exhaustiu, en ser Puig un home tan polièdric, però també pel seu caràcter controvertit en tots els aspectes (com a polític, arquitecte, restaurador i historiador de l’art), i en conseqüència el mèrit d’haver aconseguit una obra rodona que interessa i emociona al públic a més de deixar un dibuix prou clar del personatge dins de les possibilitats. 

Felicitem des d’aquí a l’amic Pere Angles per l’èxit de l’obra.




diumenge, 15 d’abril del 2018

Conferència sobre les relacions de Josep Goday i Puig i Cadafalch a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns dia 12 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans,vaig oferir la conferència “Josep Goday i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració”  i que comptà amb la presència dels nets d’En Josep Goday.
El tema va estar dividit en diversos apartats. En el primer d’ells, s'explicà els antecedents familiars i culturals de Josep Goday, incidint que aquest fou, fonamentalment i bàsica, un arquitecte. En el segon punt, s'explicà els seus començaments com a deixeble de Puig i Cadafalch i, més tard, com a col·laborador, tot repassant alguns dels projectes realitzats en comú i alguns de preparats que no es van arribar a dur a terme.
En el tercer punt es va fer referència al Goday historiador de l'art, explicat les publicacions realitzades com a investigador i als  projectes en comú entre els dos, posant èmfasi en que el deixeble seguí el mateix mètode de treball (inclòs el treball de camp) que el seu mestre.
Finalment, en l'últim punt, es va comentar la seva labor com a dissenyador d’espais museístics com, per exemple, pel que fa referència a la museïtzació de les pintures romàniques del MNAC.
Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió


divendres, 16 de febrer del 2018

Nou article sobre l’explotació de la pedrera de Montjuic de Barcelona a l’època medieval

El passat dilluns dia 5 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la presentació de les Actes del Simposi Internacional “Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó” que Amics de l’Art Romànic (AAR) va organitzar l’any 2013.

El simposi, centrat en els antics territoris de la Corona d'Aragó, tenia com objectiu posar al dia l’estudi de les pedreres i reunir per primera vegada en una publicació monogràfica uns estudis actualitzats destinats a servir d'element de referència en un futur. 
Les actes van ser presentades pels coordinadors del simposi el Dr. Joan Valero i la Dra. Francesca Español. Seguidament va intervenir el Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica [ICAC] , el qual va ser l’encarregat de glossar el llibre . A part de posar en valor els diferents articles del volum va centrar la seva intervenció en parlar de les pedreres de Tarragona i la seva evolució des de l’època romana fins a l’època medieval tot insistint en el reaprofitament en aquesta època de materials romans. 
Dins aquesta publicació ha sortir publicat una article meu sobre les pedreres de Montjuïc de Barcelona.

GRAUPERA, Joaquim (2017). "Usos, artífex i comerç de la pedra de Montjuïc de Barcelona a L'època medieval" . ESPAÑOL, Francesca; VALERO, Joan (ed.).Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Amics de l'Art Romànic. P. 237-256

La muntanya de Montjuïc es troba situada al S de la ciutat i constitueix un petit turó adossat a la costa que sobresurt de la plana del delta del Llobregat. La seva pedra s’identifica per ser compacta i resistent de coloracions blanques, vermelloses o violàcies. 
A la comunicació vaig iniciar el relat amb les evidències arqueològiques que testimonien de l’explotació d’aquestes pedreres des de l’època romana. Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser també força utilitzat per la construcció de la majoria d’edificis de la ciutat i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 
A l’article es cita abundant documentació dels contractes d’obra que ens aporten una gran riquesa de dades sobre l’exigència per part dels promotors en el fet de que s’utilitzi la pedra de Montjuïc per a una construcció determinada. També s’hi mostra una gran varietat d’informació sobre la compra de la pedra, preus, transport, noms de picapedrers, etc. A partir de la documentació treballada, una de les pedreres a la qual hem pogut identificar la seva explotació des del s.XV, i que s’analitza monogràficament al final de la , és la pedrera Safont, situada a la vessant Est de la muntanya amb un topònim encara conservat.
Públic assistent a la presentació [Fotografia: J. Graupera]
El Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica durant la presentació [Fotografia : J. Graupera]