Presentació a l’Arxiu Comarcal d’un llibre de Xavier Pérez sobre la Cartoixa de Montalegre (Tiana)

El passat dijous 8 de novembre de 2018, a les 19 hores, va tenir lloc la presentació del llibre Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda de Xavier Pérez Gómez. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Can Palauet i hi va intervenir el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Alexis Serrano i el mateix autor. 

Pérez Gómez, Xavier (2018). Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda. Lleida: Pagès editors. (Col. Guimet, 226) - 232 pàgines . ISBN: 978-84-1303-017-3 

El llibre presentat és fruit de més de deu anys de recerca per part de l'autor, en arxius i biblioteques, a més d’entrevistes a diversos monjos del monestir. Aquesta monografia no s'ha d'entendre com una història del monestir sinó que selecciona  i analitza alguns episodis històrics del cenobi de Tiana que l’autor ha considerat més interessants, aportant novetats desconegudes fins ara com la relació entre els cartoixans i la carretera de Badalona a Mollet, l’antiga biblioteca, la toponímia i l’heràldica del monestir, la biografia d’alguns dels monjos més destacats o les visites de personatges il·lustres. 

S’inclou igualment l’anàlisi de les versions més antigues de llegendes i tradicions sobre la fundació del monestir, l’arbre dels nassos, els túnels amagats o la suposada utilització d’aquesta cartoixa com a refugi de curiosos personatges que haurien volgut amagar-se del món. 

L’autor també ha estudiat les notícies més antigues i anecdòtiques sobre la cuina cartoixana, a més de la peculiar vida quotidiana dels monjos. El text va acompanyat d’una acurada selecció bibliogràfica. 

Xavier Pérez Gómez (Granollers, 1966) és llicenciat en història i màster en arxivística per la UAB. Funcionari del cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya, és director de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Membre de l’associació d’Amics de la cartoixa de Montalegre des de la seva fundació. Autor de diversos estudis i monografies històriques d’àmbit local. Ha participat en tres congressos internacionals sobre aquest monestir del Maresme i n’ha publicat diversos articles i dues monografies: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (S.X-XII) (1998) i Drets feudals i conflictes jurisdiccionals de la cartoixa de Montalegre (1415-1602) (2004). També ha elaborat una exhaustiva bibliografia de la cartoixa de Montalegre.

Intervenció d'Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme a la presentació del llibre [Fot. Joaquim Graupera]

Intervenció de Xavier Pérez, autor del llibre, explicant el contingut del mateix [Fot. Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte de presentació del llibre [Fot. Joaquim Graupera]

Conferència sobre la biografia i iconografia del rei Jaume I organitzada per Amics de l’Art Romànic al Museu de Sabadell

El passat dimecres 24 d'octubre de 2018 a les 19.00 h., vaig realitzar la conferència «Semblança de Jaume I. Un rei per a una època» a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, (Sant Antoni, 13). L’acte va estar organitzat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell i va ser presentada pel seu president Lluís Fernández.

Al llarg de la conferència vaig plantejar en primer lloc els trets més rellevants del regnat de Jaume I. Aquest monarca és important perquè simbolitza una nova època tant en la direcció de l’expansió territorial, en que abandonà la via occitana per centrar-se en la mediterrània, com per les reformes judico-administratives dels òrgans de govern; reforma del Consell de 100 barceloní, disposà de diverses compilacions de lleis i institucions (Furs d'Aragó, Vidal Mayor, Furs de València, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Usatges de Barcelona, i Justícia d'Aragó i un llarg etcètera).

Seguidament vaig fer un repàs de la iconografia que el representa i l’identifica, des de les imatges coetànies com a governant, com a militar i com a cristià devot. En aquesta iconografia es va dedicar especial atenció a la víbria que des de la Renaixença se li situa a la cimera del capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.

La Cimera Reial  fou primer un símbol personal de Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» i després, usada pels seus descendents, símbol del Casal d'Aragó. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols. El darrer que l'usà, bé que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al segle XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I el Conqueridor i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

Programa de l'activitat

Conferència de la Dra. Coral Cuadrada sobre l’Arxiu del Castell de Vilassar a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 15 d’octubre 2018, a les 19.00h., va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència inaugural del curs 2018-2019 d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La conferència amb el títol «L'Arxiu dels marquesos de Barberà. Un exemple de conservació del patrimoni» va anar a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada Majó, responsable de l’Arxiu i professora titular de la Universitat Rovira i Virgili.

La Dra. Coral Cuadrada va simultaniejar la conferencia amb la projecció d’un vídeo on es relatava la història del Castell de Vilassar i el treball que s’està fent amb un equip interdisciplinari, dirigit per ella, per tal de catalogar, conservar i difondre l’important arxiu patrimonial del Marquesos de Barberà i de la Manresana. El castell de Vilassar de Dalt (a 26 km al nord-oest de Barcelona i a 7 km de Mataró, capital de la comarca del Maresme, Barcelona) és el centre de la baronia de Vilassar, un títol posseït per la Casa de Barberà i de la Manresana. L’antiga fortalesa, generada a partir d'una torre de guaita documentada ja en els segles XI-XII, es va anar desenvolupant constructivament amb diverses ampliacions realitzades a la baixa edat mitjana i en època moderna. Diferents llinatges nobiliaris s’han anat entroncant, al llarg de les centúries, mitjançant relacions i transmissions hereditàries configurant l’esmentada baronia fins arribar a l'actual marquès, l'Excel·lentíssim Sr. Ramon de Sarriera-Pinós.

La Dra. Coral Cuadrada explicà l’estat de conservació inicial de l’arxiu i les diverses vicissituds sofertes per aquest a causa de la Guerra Civil, el trasllat dels seus fons al monestir de Pedralbes (Barcelona) i la posterior devolució. Va destacar després -sent aquesta la part més rellevant de la seva contribució- les diferents actuacions dutes a terme, des dels anys 90 del segle passat fins avui dia, pel seu actual propietari: la primera etapa, que va protagonitzar es va dur a terme arran del desenvolupament de la seva tesi doctoral sobre l’època medieval del Maresme, la qual es va veure ràpidament enriquida mitjançant un conveni signat amb la Columbia University (USA); una altra etapa amb va tenir lloc amb la Universitat de Barcelona; i la important col·laboració, fins al 2005, amb la Universitat de Texas at Austin, que va prendre el projecte Vilassar com a programa estrella del seu màster en conservació i restauració de documents, enviant al castell, cada estiu, a diverses estudiants per realitzar les seves pràctiques. A patir del vídeo va explicar amb tot detall, els mètodes seguits per a la conservació dels fons en pergamí, paper, manuscrits i plans.
L'apartat final del seu relat va acabar en l'actualitat, arran del conveni signat entre l'Excel·lentíssim marquès de Santa Maria de Barberà i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. L'equip que treballa a l'Arxiu es dedica a la confecció de l'inventari; a l'organització dels fons de paper, manuscrits, rotllos, llibres impresos; a la digitalització gradual de documentació; a la descripció de fons concrets; a la restauració de peces, conservació i vigilància de possibles plagues.
Per acabar, va relatar le actuacions fetes per a la difusió dels fons de l'Arxiu. En aquest sentit, al setembre de 2016, per la commemoració de l'any Llull, celebrat a Catalunya, el AMSMB va col·laborar amb l'exposició Ramon Llull il 'encontre entre cultures, al Museu de Lleida, exposant per primera vegada en la història l'única còpia coneguda del testament del beat, un plet de l'inquisidor Nicolau Eimeric sobre l'obra lul·liana de filosofia amoris, el testament de Margarida Safont, dama barcelonina, qui va donar, al segle XV, llibres del filòsof a la casa de santa Margarida de Barcelona i diversos documents en pergamí conservats a l'Arxiu. 
Una altra de les iniciatives és aquest mateix projecte rau en les publicacions de diverses parts del fons de l’Arxiu com el manuscrit que conté la llegenda de les cent donzelles, avalat per l'Institut Ramon Muntaner, i el catàleg del contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). 

Catàleg del Fons Llull dels Marquesos de Santa Maria de Barberà

Presentació de la conferència inaugural del curs 2018-2019 [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Moment de la conferència de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Públic asssitent a l'acte [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Moment de vídeo sobre l'Arxiu dels Marquesos de Barberà a Vilassar de Dalt
[Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

La història de les cartoixes de Sant Pol i Montalegre al Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans a la UB

El passat dijous 11 d’octubre de 2018, a les 16:30 hores, la Sala de Juntes de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, va tenir lloc la primera trobada del Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans, on hi van intervenir Robert Álvarez Masalias, Alfredo Chamorro Esteban i Xavier Pérez Gómez, amb comunicacions sobre diverses èpoques i àmbits temàtics de la Província Cartoixana de Catalunya. 

La Cartoixa de Sant Pol hi va ser present amb la comunicació «El Castell de Sant Pau del Maresme. De l’abadia benedictina de Sant Honorat de Lerins a la Cartoixa d’Scala Dei» presentada per Robert Álvarez Masalias i la Cartoixa de Montalegre amb les comunicacions d' Alfredo Chamorro Esteban, «La Cartoixa de Montalegre a inicis del segle XVIII: un monestir català després de la Guerra de Successió» i la de Xavier Pérez, Gómez sobre «La Unión Agrícola, empresa cartoixana».

Tal com explica el Dr. Diego Sola via el Blog Historiant, historiant,… aquest grup de recerca, vinculat als departaments d'Història Medieval, Història Moderna i Paleografia i Diplomàtica de la UB, neix d’una necessitat i un interès dels seus integrants pel món cartoixà: entre els ordes religiosos principals de la història occidental, la Cartoixa, un orde de monjos ermitans, fundada per Bru de Colònia el 1084, i que en mil anys d’existència gairebé no ha patit canvis en la seva forma de vida, ha estat dels menys estudiats per la seva naturalesa i idiosincràsia tancada, aïllada. 

A Catalunya, va arribar-hi el 1163 amb la fundació de la Cartoixa d’Escala Dei, al Priorat (que perviurà fins al 1835), però la seva presència va ampliar-se al llarg dels següents segles: Sant Pol del Maresme (1270-1434), Vallparadís de Terrassa (1345-1414) i Santa Maria de Montalegre (1415-actualitat). Al Regne de València cal recordar la importància de Portaceli, fundada el 1272, Valldecrist de Sogorb (1385-1835) i la d’Aracristi prop de València; i a l’Aragó, la d’Aula Dei, fundada el 1564. 

Per a saber-ne més: 

• Info GiH -UB La Universitat al dia
• Bloc Historiant, historiant...

Exposició sobre el vescomtat de Cabrera a Canet de Mar i Santa Susanna

L’exposició itinerant “El Vescomtat de Cabrera. Història, castells, i baronies a l’Alt Maresme i La Selva” repassa la que va ser una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya i que ocupava dues terceres parts de l’actual comarca de la Selva, l’Alt Maresme, l’extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. Aquesta exposició s’ha exposat en diverses poblacions de la comarca i ha estat realitzada pel Centre d’Estudis Selvatans. 

L’exposició s’ha pogut visitar des del dissabte 29 de setembre al 6 d’octubre de 2018 a la Biblioteca Pere Gual i Pujadas (Riera Sant Domènec, 1 de Canet de Mar). 

A partir del dilluns 15 d’octubre de 2018 es podrà veure a la biblioteca Vall d’Alfatà, de Santa Susanna (Avinguda Països Catalans, 2) 

Aquest dia, a les 19.30 hores, l’historiador Xavier Soldevila serà l’encarregat d’inaugurar-la amb una conferència. Un cop inaugurada, la podreu visitar fins al dissabte 20 d’octubre dins dels següents horaris: De dilluns a divendres: de 15.30 a 20.30 hores; dimecres i dissabtes: de 9.30 a 13.30 hores. 

Aquesta exposició ha estat itinerant pel Maresme, per l’abril de 2015 ja havia estat exposada a Canet de Mar coincidint amb la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

Exposició sobre el Vescomtat de Cabrera  [Fotografia Òmnium Cultural]

Territori del Vescomtat de Cabrera de l'actual Maresme [Fotografia J.Graupera]

Taula de codis del mapa anterior [Fotografia J.Graupera]

Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» al castell de Vilassar de Dalt

Aquest dimecres 3 d’octubre de 2018 he pogut participar de la Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» que s’ha celebrat a la nova sala d’actes adjacent al castell de Vilassar de Dalt. Aquesta Jornada ha estat organitzada conjuntament per Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu- Arxiu de Vilassar de Dalt. A l’acte s’hi han aplegat més de 70 medievalistes i estudiosos de la figura de Llull que hem pogut conèixer de primera mà el fons Llull dipositat a l'Arxiu. 

L’acte inaugural, que ha comptat amb la presència del Marquès de Barberà Ramón de Sarriera, hi han intervingut Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed; Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà; Xavier Godàs i Pérez, alcalde de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i Anna Fernández Garcia directora de l’oficina de Caixa Bank de Vilassar de Dalt. 

El contingut de la jornada ha comptat amb dues taules rodones : 

1. La Mediterrània de Llull. Llull a la Mediterrània, moderada per Albert Solé del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les següents ponències: 

• «Intercanvis diplomàtics entre cristians i musulmans en temps de Llull» a càrrec de Mohamed Ouerfelli (Universitat de Aix-Marseille) 
• «Bugia, Mallorca i Catalunya en temps de Llull» a càrrec de Mª Dolores López Pérez (Universitat de Barcelona) 
• «Ramon Llull, christianus Arabicus. Un escriptor vernacular entre el cristianisme i l’Islam» a càrrec de Simone Sari (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 

2. Ramon Llull, escrits, documents i manuscrits moderada per Simone Sari del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les ponències següents: 

• «Ramon Llull, el personatge i la seva obra» a càrrec de Joan Santanach (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona) 
• «Ramon Llull, els Llull, la seva memòria històrica i el seu arxiu» a càrrec de Coral Cuadrada (Universitat Rovira i Virgili /Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà) 
• «Els manuscrits que no són a Vilassar: la imponent biblioteca de l’escola lul·liana de Barcelona» a càrrec de Albert Soler (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 

En el decurs de l’acte s’ha presentat el primer catàleg editat d'una part dels fons de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà. Amb el títol «El fons Llull de l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà» a cura de Coral Cuadrada, Daniel Duran i Alejandro Martínez-Giralt s’hi presenta la regesta de 433 documents del fons Llull dipositats a l’esmentat arxiu i es relata de forma acurada la història del fons documental. 

Per la tarda, la Jornada s’ha clos amb una visita a l'exposició itinerant de l’IEMed «Ramon Llull i l’encontre entre cultures» al Museu–Arxiu de Vilassar de Dalt.

Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]

Presentació de l'acte a càrrec de A.Fernandez; C.Cuadrada; S.Florensa i X.Godàs [Fot.Joaquim Graupera]

Primera taula rodona a càrrec de S.Sari; M.Ouerfelli; A.Soler i M.D.López  [Fot.Joaquim Graupera]

Segona taula rodona a càrrec de A.Soler; C.Cuadrada;  S.Sari i J. Santanach [Fot.Joaquim Graupera]

Debat final amb tots els ponents. [Fot.Joaquim Graupera]

Alexis Serrano, Benet Oliva, Enric Subiñà i jo mateix a la Jornada. [Fot.Enric Ortega, MAVdD]

Restauració de les campanes de la parròquia de Sant Julià d’Argentona

El passat 27 de setembre de 2018 es van enretirar les campanes del campanar de l'Església de Sant Julià d’Argentona. El campanar presenta problemes amb el jous que subjecten les campanes. Calia una restauració per evitar-ne mals majors. 

Sobre la història del campanar ja he publicat diversos articles i apareix ressenyat en un capítol de la meva tesi. Les referències les trobareu al final de l’article. De fet la remodelació de la part alta del campanar al s.XVI ja es va donar pels problemes per voltar les campanes, com podreu veure si us llegiu els articles. 

Felicitats a l parròquia i a l’Ajuntament d’Argentona pel fet de cuidar del patrimoni. Agraeixo al Pep Padrós, a l’Eudald Calvo i a la Laia Valls per les fotografies que han penjat a facebook. 

Referències :

• GRAUPERA, Joaquim (2012) : “Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del baix Maresme i el Vallès Oriental” a Anuari d’Història i Cultura. Dossier El campanar de la Seu Vella i els campanars gòtics a la Corona d’Aragó, núm.5 (2004-2006). Lleida: Associació Amics de la Seu Vella.p.253-268.
• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art
• GRAUPERA, Joaquim (2002): “Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental” a XVIII Sessió d’Estudis Mataronins, 24 de novembre de 2001. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 2002.Pàgs.71-84

Presentació a Canet del llibre “Les excursions científiques de Domènech i Montaner” de Xavier Mas Gibert

El passat divendres 14 de setembre de 2018, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar la presentació del llibre "Les excursions científiques de Domènech i Montaner" de Xavier Mas Gibert, president del Centre d’Estudis Canetencs. L’acte, que va estar conduit per Carles Sáiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner, s’emmarca dins la XI Fira mercat Modernista de Canet de Mar que es va celebrar els dies 14, 15 i 16 de setembre de 2018. 

El CEDIM, a banda d’aquesta activitat, també en va organitzar d’altres dins el programa de la Fira. El dissabte i el diumenge van oferir la "Ruta íntima Lluís Domènech i Montaner per Canet de Mar" i la visita guiada "Els secrets de la Casa Roura, de Lluís Domènech i Montaner", en la qual es va poder gaudir d'una visita guiada per l'interior i exterior de la Casa Roura i amb un dinar d'inspiració domenequiana a càrrec del xef de 6Q Restaurant, Francesc Martínez, com a colofó. També pel petits es va desenvolupar un taller de mosaic inspirat en els que Domènech dissenyà per a les seves obres. 

El llibre presentat recopila els viatges realitzats per l'arquitecte modernista l'any 1893. Aquell any, Lluís Domènech i Montaner va emprendre tot un seguit de viatges per Catalunya i diferents zones del nord d'Espanya per recollir dades sobre els edificis i els elements patrimonials més singulars. 125 anys després, l'escriptor i intel·lectual Xavier Mas ha volgut refer totes les sortides científiques que es troben documentades al quadern de Domènech i ha resseguit, durant setmanes, la petja de l'arquitecte per veure i constatar l'estat actual de tot aquell patrimoni que va descriure i catalogar. Un llibre de rutes antigues, posat al dia amb una mirada contemporània. A més, aquest llibre ressalta la tasca dels arquitectes modernistes com a estudiosos del patrimoni i no només com a responsables de la construcció de fantàstics edificis. 

Per a més informació: 

• http://canetdemar.cat/firamodernista.php
• http://www.cedim.cat/2018/09/el-cedim-prepara-les-seves-activitats.html

Acte de presentació del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte [Fot.: CEDIM- Carles Sáiz]

Xavier Mas Gibert i Carles Sáiz durant l'acte de presentació del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]

Carles Sáiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner glosant el llibre [Fot.: Joaquim Graupera]

Xavier Mas Gibert,President del Centre d'Estudis Canetencs i autor del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]