Els masos medievals Tria de Mata i Tria de Valldeix a la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins.

El passat dissabte 23 de novembre de 2019 a partir de les 5 de la tarda, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any, els investigadors d’història del Maresme van presentar les seves comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc. En l’acte es van llegir els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es va facilitar el col·loqui entre assistents i comunicants. 

Aquest any sobre temàtica medieval del Maresme solament es va presentar la comunicació «Els masos Tria de Mata i Tria de Valldeix (Mataró) durant l’edat mitjana» de Dr. Enric Subiñà. 

En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper, que conté el resum de les comunicacions de la XXXV Sessió del 2018. Les comunicacions completes es podran consultar a la pàgina web www.raco.cat. Aquesta edició inclou el meu article sobre «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves» presentat a la XXXV Sessió d’Estudis de l’any passat.

Públic assistent a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins [Fotografia Laura Bosch]

Presentació del llibre sobre els Gralla Desplà com a promotors a Vilassar de Dalt

El passat divendres 22 de novembre de 2019, a les 20.00 h, en el marc de la presentació del llibre 'La família Desplà-Gralla com a promotors d'art, vaig poder oferir la conferència «El retaule major de Sant Genís de Vilassar i la colonització artística» a la sala d’actes del Museu Arxiu Vilassar de Dalt.

L’acte es va iniciar amb una breu introducció a càrrec de Josep Samon, que va explicar el sentit de l’acte ja que el 2019 es va commemorar els 500 anys de l’acabament de les obres de l’església gòtica de Vilassar de Dalt. En aquest breu parlament va explicar com era l’edifici gòtic de la parròquia abans del seu aterrament a la dècada dels anys 40 del segle XX i els actes que es van fer a la parròquia per commemorar-ho. 

Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se l'edifici a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors a aquestes dates, ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En la conferència es va analitzar el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pel mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica.

Seguidamentes va presentar la publicació «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)» on s'analitza part de l'exposat a la conferència . Aquesta família, sobre tot amb la promoció artística de l'ardiaca Lluís Desplà, van saber crear una sèrie de relacions clientelars que van portar a molts artistes barcelonins (mestres de cases, escultors i pintors) a intervenir en la renovació de molts edificis parroquials de la comarca (Argentona, Vilassar de Dalt, Alella, Tiana, Premià de Dalt ...). En el llibre s'explica la història d'aquesta família i totes les promocions artístiques d'alt nivell que van promoure per tot el principat.

Per a més informació:

• Llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)»
• GRAUPERA, Joaquim (2014). “Els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic a Sant Genís de Vilassar: el retaule major” a Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, núm.31 ( Desembre 2014), p.35-48

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 

La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 

Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 

Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 

El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 

En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”. 

Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 

L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.

Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !

Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

Visita comentada al monestir de Montserrat amb Amics de l’Art Romànic (IEC)

El passat dissabte 16 de novembre de 2019 vaig col·laborar en la visita comentada al monestir de Montserrat i el seu museu. L’acte, que va estar organitzat per Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va comptar a banda de les meves intervencions amb la col·laboració del pare Josep Laplana, Director del Museu de Montserrat i de Rosa M. Martín i Ros, especialista en teixits i membre de la Junta d’Amics Art Romànic/IEC. 

El pare Laplana ens va donar la benvinguda a l’esplanada davant de la basílica i en va mostrar en primer lloc el claustre neoromànic obrat per Josep Puig i Cadafalch del qual l'any 2017 es va commemorar el 150è aniversari del seu naixement a Mataró i el centenari de la seva presa de possessió com a president de la Mancomunitat. Aquest claustre, que va ser construït el 1925, es troba situat a la part interior de la clausura del monestir i no és visitable. Per això, considero que ser un autèntic luxe poder-lo visitar. Està format per dos pisos d'arcs de maó sostinguts per columnes de pedra que serveix de comunicació entre les diverses dependències del monestir. 

Les obres de restauració d’aquest claustre van ser inaugurades el passat dimarts 12 de febrer de 2019. L'arquitecte responsable de les obres va ser Josep Maria Sala i la reforma aplicada va consistir en la substitució del 70% de les bigues ja que estaven en mal estat, procurant afectar poc l’obra de Puig i Cadafalch i intentar fer les obres sense perjudicar la vida monàstica. Cal tenir en compte que els monjos passen per aquí tres cops al dia per anar fer els àpats, són gent tranquil·la i fer les obres era caòtic per a ells. La Diputació de Barcelona va sufragar íntegrament els 450.000 euros que ha costat la restauració de l'atri de la basílica i el claustre de Puig i Cadafalch. 

La visita va continuar amb les explicacions de Rosa M. Martin sobre els tapissos flamencs dels segles XVI i XVII que es conserven a la clausura i les dependències internes del monestir a càrrec del pare Laplana. 

Després es va passar a la visita del Museu de Montserrat amb les seves diferents seccions. Jo vaig dedicar les explicacions a la secció arqueològica, amb moltes de les peces de l'antic Museu Bíblic de Montserrat, obra del biblista i arqueòleg pare Bonaventura Ubach (1879-1960); a la secció d'orfebreria, que conté elements de la litúrgia des del segle XVI al XX; la secció "Nigra Sum", dedicada a la història de les representacions de la Mare de Déu de Montserrat i a la col·lecció d’icones bizantines. Per la seva part, Rosa M. Martin va comentar la col·lecció de pintura antiga, on destaca el "Sant Jeroni" de Michelangelo Merisi da Caravaggio i la secció de pintura i escultura modernes, que cronològicament compren el segle XIX i la primera meitat del XX i s’hi troba representada la pintura catalana i la pintura impressionista francesa. Aquestes estan formades essencialment pels fons de les col·leccions Josep Sala i Ardiz i Xavier Busquets, ambdues donades al Monestir de Montserrat. 

Després de dinar per la tarda vàrem poder visitar la col·lecció de papirs i teixits coptes. Els Papyri Montserratenses-Roca són una col·lecció important de papirs d'autors antics, com: Homer (Ilíada i Odissea), Ptolemeu, i manuscrits bíblics en grec i llengua copta del segle III i IV escrits i alguns escrits primitius cristians.[1] Van ser reunits pel papiròleg Ramon Roca i Puig (1906-2001), des de mitjan segle passat. Va treballar durant molt de temps a (Egipte i Palestina), on va adquirir importants manuscrits. El 2000, poc abans de morir, Ramon Roca va llegar la col·lecció de papirs al Monestir de Montserrat per tal d'assegurar-ne la permanència a Catalunya.

Presentació del llibre: «L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones» a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat divendres 15 de novembre del 2019 a les 18:00 hores va tenir lloc, a la sala d’actes de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer d’en Palau, 32, 08301 Mataró), la presentació del llibre: «L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones». L’acte de la presentació es va incloure en la commemoració del 375 aniversari d’aquesta emblemàtica institució mataronina.

El llibre explica la història de l’hospital mataroní i s’hi inclouen centenars de documents conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme, la major part dels quals romanien inèdits, i una gran quantitat d’il·lustracions de les diverses etapes de la institució i d'aquesta documentació. Els textos dels autors i el ric material documental permeten al lector endinsar-se en els 375 anys d’història de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i entendre els principals esdeveniments històrics de la institució, de la comarca i del país d’una forma amena. Alexandra Capdevila, Joan Giménez, Ramon Manent, Roser Salicrú, Alexis Serrano, Enric Subiñà i Jordi Vilana, col·laboradors de l’ACM, han estat els responsables de la part escrita d’aquesta història.

L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena és la tercera institució més antiga de la ciutat de Mataró després de la mil·lenària parròquia de Santa Maria i de la sis vegades centenària corporació municipal. 

Les primeres dades conegudes el situen en època baix medieval com a hospital urbà. Es trobava situat a la cruïlla de la riera amb el Carreró, on actualment hi ha l’edifici de l’Ajuntament. En època medieval aquest indret estava en el límit de l’àrea urbana a tocar amb la riera i l’arrencament del camí del mig que passava per on actualment hi ha el traçat del carrer de Sant Josep. L’edifici apareix documentat per primer cop el 1483 en un ban d’un pelegrí a Sant Jaume de Compostel·la on parla de “...la obre de la sglésia e del hospital”. Aquest hospital tenia una capella sota l’advocació de Santa Magdalena, documentada des del 19 d’octubre de 1492, quan Pere Pareras, sastre de Mataró, hi va fer un llegat testamentari. Va ser obrat a instàncies del Comú i s’hi va reunir el consell de la vila a partir del s.XV. La capella tenia un altar amb ara consagrada i un retaule de Santa Magdalena amb una imatge de talla, avui perduts. Malgrat que l’edifici va ser refet totalment al s.XVII, ja com ajuntament, es conserva reaprofitat en una casa veïna de la Riera un finestral gòtic que per la iconografia degué pertànyer a l’edifici de l’hospital, ja que representa la imatge de Santa Magdalena.

L’any 1644, mossèn Jaume Sala i Pascual disposà al seu testament que tots els seus béns es dediquessin a l’assistència de malalts, pobres i pelegrins en un centre hospitalari. Era l’any de la fundació del nou edifici de l’Hospital de Sant Jaume. Des d’aleshores, la institució sanitària ha esdevingut el gran referent assistencial de Mataró i del Maresme. Actualment, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena dona continuïtat a la deixa que va fer el seu fundador.

Per a saber-ne més: 
https://www.efados.cat/cat/llibre/1943999/l-hospital-de-sant-jaume-i-santa-magdalena

Intervenció de Marc Bosc del Consell Comarcal del Maresme [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]

Intervenció de David Bote dAlcalde de Mataró [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]

Públic a assistent a l'acte [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla al Cau Ferrat de Sitges

El divendres 8 de novembre de 2019 vaig tenir el plaer de presentar el meu llibre sobre els Desplà-Gralla al Museu del Cau Ferrat de Sitges. Sens dubte un lloc emblemàtic que conserva el pica-port de la porta de Ca l'Ardiaca dins la col·lecció de Santiago Rossinyol. Agraeixo molt la presentació i l'atenció oferta per l'amic Pere Izquierdo Tugas, Director del Consorci del Patrimoni de Sitges i les fotografies i el suport logístic de l'amiga Núria Gómez Borrell .Tot un plaer!

A Catalunya hem d’agrair l’afany col·leccionista d'objectes de ferro per part de Santiago Rusiñol que els aplegar en el conegut Cau Ferrat de Sitges. En aquesta col·lecció s’hi ha conservat el pica-port de la Casa de l’Ardiaca ( num. inv. 30987). 

Es tracta d’una balda de placa circular calada que dibuix motius de traceria i una anella decorada amb fines línies concèntriques. L’espigó acaba amb la fisonomia d’un bust de drac que obre la boca amenaçant i adreça les urpes a l’espectador. L’enclusa també culmina amb una testa d’animal que recorda un amfibi difícil d’identificar. A la part inferior hi ha l’escut heràldic Desplà-Oms que l’identifica. Rusiñol també va adquirir del Palau una grua amb forma de drac (num.inv.31635) que donava al pati sobre la porta principal i servia amb la col·locació d’una corda per pujar mobles o paquets diversos als pisos superiors per les finestres. El caràcter artesanal d’aquesta peça fa pressuposar que podria ser posterior en el temps, plausiblement del s.XVIII, segons el treball de Lluïsa Amenós.

Conferència sobre “L’Estendard de Ripoll “ a les Jornades Europees del Patrimoni de Ripoll

El diumenge 13 d’octubre de 2019, a les 12 h. vaig oferir la conferència «L’Estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabanyes. Disseny, confecció i referents» i una visita comentada de l’estendard al Monestir. 

La conferència, organitzada per a l’Ajuntament de Ripoll i el Museu Etnogràfic, va ser presentada per la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós i s’emmarcava dins dels actes oferts per la vila de Ripoll a les Jornades Europees de Patrimoni 2019. 

En primer lloc vaig fer un recorregut als promotors de l’estendard, l’Associació Artística Arqueològica Mataronesa, i els objectius de la seva constitució com entitat i la seva participació en la reconstrucció del monestir de Ripoll. Seguidament em vaig centrar en quina va ser aquesta col·laboració i la confecció de l’Estendard com a culminació d’aquest projecte. 

La part central de la conferència va consistir en l’explicació de la confecció de l’Estendard, i el significat del disseny dels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Emili Cabanyes de Mataró. En aquesta part de la xerrada es van exposar les obres amb les quals es van inspirar per fer els dissenys de la Mare de Déu i de Sant Jordi. Per acabar es va mostrar el ressò que va tenir l’Estendard en obres posteriors i l’impacte que va suposar en el moment del seu lliurament el 1893, en la cerimònia de consegaració de la basílica restaurada per Elies Rogent. 

Un cop acabada la conferència es va anar a la basílica de Santa Maria i es va comentar “in situ” l’estendard restituït pel Grup d’Història del Casal l’any 1997 i dissenyat per l’artista mataroní Joan Baptista Parés. 

Voldria agrair l’interès del públic assistent i la col·laboració de l’Il.lm. Sr. Alcalde Jordi Monell i la tècnica de cultura Núria Gayolà per fer-ho possible.

Presentació de la conferència a càrrec de la Regidora de Cultura Sra. Montsina Llimós [Fotografia: S. Cabrespina]

Un moment de la xerrada sobre els dissenys de l'estendard  [Fotografia: S. Cabrespina]

Públic assistent a la conferència [Fotografia: S. Cabrespina]

El ressò de l'Estendard al mosaic de la tomba del bisbe Morgades  [Fotografia: S. Cabrespina]

Explicat l'estendard dins la basílica [Fotografia: S. Cabrespina]

Comentant els records sobre l'estendard amb alguns ripollesos assistents [Fotografia: S. Cabrespina]

El Simposi «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» al Castell de Vilassar de Dalt

El passat dimecres 9 d’octubre de 2019 es va celebrar al recinte del Castell de Vilassar de Dalt el «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» en el qual es va tractar el tema dels arxius patrimonials des de múltiples perspectives. 

L’acte va estar organitzat en un parell de taules rodones on diversos professionals van tractar el tema dels arxius patrimonials des d’òptiques diverses.

En la primera taula rodona, moderada per Coral Cuadrada, impulsora del simposi i arxivera de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, es va centrar en el tema de la diversitat dels arxius patrimonials a Catalunya. Ramon Alberch, considerat com un dels màxims experts en arxivística de Catalunya, va centrar la seva exposició sobre el seu recorregut personal en la diversitat d’arxius patrimonials com historiador, destacant el problema de la seva dispersió i destacant la riquesa arxivística en el territori català únic a Europa. Va intervenir en segon lloc Josep Fernández Trabal, arxiver i cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest va teoritzar sobre la diversitat i el contingut dels fons patrimonials, distingint entre els familiars i nobiliaris. La primera taula va acabar amb la intervenció de la jove doctora Carme Muntaner qui va parlar com a representant de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, exposant el contingut existent en els fons patrimonials del catàleg del dit arxiu en aquests moments (familiars, patrimonials i d’empresa) i en va detallar els més importants: els fons Carlet-Castellar, Llançà-Mora-Pons, Marquès d’Aguilar-Margarit i el de Biure i Saladrigas.

La segona taula rodona va estar moderada per Elisenda Cristià, responsable de l’Arxiu Municipal de Reus, i es va centrar en les experiències en la difusió d’arxius patrimonials concrets. En primer lloc, va intervenir el doctor Daniel Piñol professor titular de ciències i tècniques historiogràfiques a la Universitat de Barcelona. Piñol va exposar el tractament de l’arxiu patrimonial Fontcuberta de caràcter privat (integrat pels fons patrimonials Fontcuberta, Perramon i Sentmenat) que, a partir de la recerca del seu equip de la UB, va ser posat a disposició dels investigadors en general des de la xarxa des d’una pàgina web (http://www.ub.edu/scripta/). Aquesta intervenció va generar un intens i participat debat sobre la difusió dels arxius a la xarxa i la problemàtica de la afluència dels investigadors a nivell presencial a la sala de consulta dels arxius.

Després li va tocar el torn al doctorant Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, que va exposar les iniciatives endegades des de l’Arxiu Comarcal de Maresme per difondre el seu fons i per apropar-lo al gran públic. Va destacar, en la seva intervenció, que aquest difusió ha propiciat una allau d’ingressos de fons patrimonials diversos que ha generat alhora l’aparició de diversos estudis que s’han anat publicant i difonent. En el debat posterior, es va posar de relleu la dificultat d’apropar als estudiants de secundària i universitat aquesta documentació, que demana un nou llenguatge per tal de ser difós. Aquesta segona taula rodona es va cloure amb la intervenció del doctor Alejandro Martínez-Giralt i el Sr.Josep Samon, del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que van detallar el contingut i la història del fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar ingressat al fons del Museu-Arxiu de Vilassar malgrat ser un fons molt particular, pot ser utilitzat per la cerca d’elements d’interès més general. En aquest cas es va posar com exemple la localització del cor gòtic de Santa Maria del Mar a Tiana i Barcelona realitzat per mi mateix.

A la tarda, després d’un dinar al pati del castell, es va canviar d’escenari. A la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt es va presentar el llibre «El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve» a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. El llibre destaca per ser una genealogia de la família Pinós, la qual per conservar el llegat familiar conservà aquest conjunt de narracions protagonitzades per membres de la família, entre les quals destacaria la llegenda de l’alliberament de Galceran de Pinós, coneguda també com la llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de sant Esteve i que data del 1152, el context del qual va ser explicada per Ramon Setó i Maria Estradé. La publicació d’aquest manuscrit va propiciar la divulgació del contingut de la llegenda en diferents formats tant a Salou-Vilaseca com a Bagà. David Melero va ser l’encarregat de presentar la web (http://rescatsantesteve.cat) on es feia una presentació d’aquesta llegenda amb el seu context històric, personatges del relat i representacions populars.

Per a més informació:https://arxivers.com/ladada/el-simposi-arxius-patrimonials-a-catalunya-al-castell-de-vilassar-de-dalt/

Presentació de la primera taula rodona a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia: J.Graupera]

Participants de la primera taula rodona  [Fotografia: M.Bosc]

Participants de la segona taula rodona  [Fotografia: J.Graupera]

Participants da la Jornada  [Fotografia: M.Bosc]

Presentació del llibre sobre la llegenda del Pinós a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. [Fotografia: J.Graupera]

Presentació de la llegenda del Pinós a càrrec Ramon Setó i Maria Estradé [Fotografia: J.Graupera]

David Melero va ser l’encarregat de presentar la web [Fotografia: J.Graupera]

600 anys de municipalitats a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 3 d'octubre de 2019 vaig ser convidat a la Tertúlia d’Història núm. 454 del programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar dels 600 anys de municipalitats a Mataró, Vilassar de Dalt i Argentona. El programa el va presentar  Núria Gómez, Sandra Cabrespina, Oriol Agramunt i Maria Asmarat i la documentació va estar a càrrec de Sandra Cabrespina amb Carles Capella a la part tècnica.
El motiu del programa va ser el de fer balanç de les Jornades que es van celebrar per commemorar els 600 anys del naixement de les municipalitats de Mataró, Vilassar i Argentona. 

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb