«Els Desplà com a promotors d’art» obté la Beca de Recerca Local d’Alella.

El projecte de treball que vaig presentar amb el títol de «Els Desplà com a promotors d’art» va guanyar la primera edició de la "Beca de Recerca local d’Alella”. El veredicte del jurat es va fer públic el passat 22 de desembre a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. 

L’Ajuntament d’Alella va convocar aquesta primera edició de la beca de recerca històrica amb l’objectiu de fomentar i promoure la investigació sobre el municipi i el seu entorn en el camp de les ciències socials, ambientals i humanes, prioritàriament de la història, l’arqueologia, la geografia o del patrimoni cultural i artístic. Amb la creació d’aquesta beca, que va ser aprovada en el Ple municipal del 29 de setembre amb els vots a favor d’ERC+SxA i PSC i el vot en contra de CiU, Gd’A i PP, l’Ajuntament pretén millorar el coneixement sobre el poble, incentivar-ne la divulgació i ampliar la historiografia local. Podien optar a la beca investigadors i investigadores que, de manera individual o col·lectiva, presentessin un projecte de recerca inèdit i que tingués relació directa amb Alella i el seu entorn. 

Els projectes van ser avaluats per un jurat, designat per l’Ajuntament, format per la directora de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, l’arquitecte alellenc Salvador Ribas i Paulina Rubio, directora de l’lnstitut Alella. La beca té caràcter anual i està dotada amb 3.000€ que es faran efectius en dos lliuraments, un en el moment de concessió i un altre una vegada finalitzada i presentada la investigació, uns 7 mesos després d’haver atorgat el premi. 

Van optar al premi 5 treballs més : El sindicat Alella Vinícola i l’evolució del paisatge d’Alella; Causa de Maria Satre, vídua de Diego Sastre, mestre d’Alella, contra els regidors de la Universitat d’Alella (1729-1731); Alella. Dinàmica cultural i población ; Anàlisis històric dels plafons de cerámica de la Font de la Salut situats a la finca de Ca Les Monges i Impacte de la immigració a l’economia de la localitat d’Alella de de l’any 50 a l’actualitat. 

Per a més informació: 

http://www.alella.cat/document.php?id=2070
http://diarimaresme.com/2012/alella-atorga-la-primera-beca-de-recerca-historica/ 

Bon Nadal i Feliç 2012

La història medieval a Ràdio Sant Vicenç de Montalt

El passat dimecres 14 de desembre de 2011 vaig poder col.laborar amb Ràdio Sant Vicenç de Montalt  participant en el programa “La veu de la gent gran”. Fa unes setmanes que han començat a emetre una sèrie de programes dedicats a la història de Catalunya. El que hi vaig tenir el plaer de participar era el cinquè episodi de la sèrie i varem poder debatre en format tertúlia sobre la Baixa Edat Mitjana. La tertúlia va estar conduïda per Manel Parcerisa i, a part de la meva presència, va comptar amb la col·laboració de Josep Maria Castelltort, col·laborador habitual del programa en la preparació dels capítols i entusiasta de la història.

Malgrat que el programa inicialment estava previst que tractes de la baixa edat mitjana a Catalunya, es va arrencar cronològicament en el punt on ho van deixar en el programa anterior de la sèrie. Entre altres temes varem discutir i comentar sobre la formació comtats catalans en el s.X i  la seva independència dels Francs, la unió amb Aragó (1137), l’expansió mediterrània amb Jaume I i el fracàs de la via occitana (1213), la creació de les institucions catalanes (Corts Catalanes, el Consell de Cent, la Llotja de mar, el Consolat de mar...) i altres temes més anecdòtics i curiosos com les naus catalanes entre d’altres aspectes.

Com sempre el temps és implacable a la ràdio i mana ell i varem d’haver de deixar el tema a la mort del rei Martí l’Humà el 1410 sense descendència.

Va ser una bonica experiència que permet un cop més difondre i divulgar la nostra història d’una forma planera i senzilla per arribar a fer estimar i comprendre el nostre passat comú.

Per a més informació...

Sobre el programa:

http://www.ivoox.com/historia-14-desembre-2011-audios-mp3_rf_942496_1.html

Sobre la Ràdio Sant Vicenç:   www.radiosantvicenç.com.

Sobre el programa la "Veu de la gent gran": http://laveudelagentgran.wordpress.com/

 Josep Maria Castelltort (a l'esquerra), Manel Parcerisa (a la dreta) i jo mateix al final del programa.

Comunicació “La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)” a la V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.

El passat dissabte 3 de desembre de 2011 es va celebrar al Museu de Vilassar de Dalt, la V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Enguany es va dedicar a la conflictivitat bèl·lica al Maresme, tractant diferents aspectes vinculats als diferents conflictes que han afectat a la zona en diversos moments històrics. La trobada va recollir 15 comunicacions d'entitats i grups de recerca pertanyents a les poblacions del Masnou, Alella, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Argentona, Mataró, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Calella i Pineda de Mar. 

La V Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, va estar organitzada pel Grup de Recerca “La Filferrada”, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, l'Arxiu Comarcal de Mataró, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l'Institut Ramon Muntaner, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, del Centre d’Estudis Vilassarencs, Centre d’Estudis Sant Cebrià i del Grup d’Història del Casal de Mataró. Amb el suport de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i el Consell Comarcal del Maresme. L’acte es va emmarcar dins els actes programats pel Grup de Recerca “la Filferrada” i per l'Ajuntament de Vilassar de Dalt en motiu de la celebració del 75è aniversari de la Guerra Civil i Revolució al Maresme. 

Com a coordinador de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal vaig presentar la comunicació “La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)” elaborada conjuntament amb en Joan Bou Pla, Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí. La comunicació es presentava dividida en dues parts, fent referència a l’evolució del conflicte a les dues zones de la comarca: la que depenia del comtat de Barcelona i la que pertanyia al vescomtat dels Cabrera dins el comtat de Girona. Al llarg de l’estudi i de la descripció dels fets, es va posar en evidència que aquestes dues realitats de la comarca van patir el conflicte de forma diferent. Al final de la comunicació es van descriure els records que la guerra va deixar en el patrimoni, principalment en les reformes dels diferents castells (Palafolls, Montpalau, Burriac...) i en la fortificació d’algunes viles i monestirs com el de Sant Pol. A Tordera encara es segueix la tradició de la cursa del cós que prové d’aquesta etapa.

Parlament inaugural de les jornades a càrrec de Xavier Godàs (Alcalde de Vilassar de Dalt);
 Gonzalo Berger (President de La Filferrada) i Josep Santesmases (President de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana).

Lectura de la comunicació "La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1492-1472) per part de Joaquim Graupera en representació del Grup d'Història del Casal de Mataró.

Lectura de la comunicació "La guerra civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1492-1472) per part de Joaquim Graupera en representació del Grup d'Història del Casal de Mataró.

Conferència sobre el Tresoret d'Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 2 de desembre de 2011, vaig realitzar la conferència inaugural de l'exposició sobre el Tresoret d'Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt. La mostra inaugurada està exposada des del 27 de novembre i clourà l'onze de desembre de 2011. Al llarg de la conferència vaig exposar les circumstancies en que es va fer l'excavació arqueològica, les característiques del conjunt del tresoret, el context històric a Catalunya i al Maresme i les restes que ens queden de l'Òrrius alt-medieval.

LA xerrada va estar presentada pel bon amic Marc Pons de la secció d'arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt i a part del públic assistent vaig comptar amb la valuosa companyia dels Amics del Pessebre Vivent d'Òrrius, d'en Josep Maria Roqué i del Sr. Pau Ubach de Vilassar de Dalt, uns dels artífex d'aquesta mostra. Amb aquesta conferència i exposició a VIlassar clouen els actes per commemorar els 30 anys de la troballa del tresoret que van organitzar els Amics del Pessebre Vivent. Ha estat una meravellosa experiència de col.laboració entre les tres entitats i una oportunitat per conèixer i compartir la nostra història amb gent engrescada i implicada en la salvaguarda del nostre patrimoni.

Presentació de l'exposició per Marc Pons.

Presentació de l'exposició per Marc Pons.

Públic assistent a l'acte

Un moment de la conferència

L'exposició sobre el tresoret d'Òrrius.

L'escultor gòtic Jordi de Déu i la imatge de la Mare de Déu de Santa Maria de Mataró.

La imatge de la Mare de Déu de santa Maria de Mataró es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria provinent de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Representa una imatge de la Mare de Déu amb l’infant en braços que deuria presidir el retaule major de la parròquia de Santa Maria de Mataró. Rosa Maria Terés va atribuir la imatge, en un estudi realitzat, a l’escultor Jordi de Déu. Es tractaria d’una obra realitzada en el seu últim període productiu datable entre el 1390 i el 1418, moment en que estava treballant en el cadirat del cor de la seu de Barcelona. 

La imatge de la Verge esta obrada en alabastre i segons les traces de pintura existents (blau i vermell) es pot afirmar que l’acabat era policromat. La Verge porta un vestit escotat i cenyit per un cinturó decorat amb relleus i el mantell que li cobreix des de les espatlles, li embolcalla els braços. El rostre de la Verge presenta els trets típics de l’escultura gòtica, lleugerament arrodonit amb un lleu somriure i una forma d’ulls peculiar que denota una clara influència francesa. Sobre del cap presenta una corona que descansa sense vel sobre una llarga cabellera. Un altre tret típic de les representacions gòtiques de la Verge és la suau corba que descriu el cos al sostenir el nen en braços. La figura, en general, es troba ben conservada i solament manté desperfectes en la ma de la Verge, el cap que es va trencar a l’alçada del coll i en el nas i finalment s’intueix un desaparegut ocell en la ma de l’infant 

Jordi de Déu va un escultor representatiu del gòtic internacional català. Va ser comprat com esclau per l'escultor Jaume Cascalls, amb el qual va treballar en les tombes reials del Monestir de Poblet des del 1363. Quan va morir Cascalls, Pere el Cerimoniós el va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any 1381. Unes de les obres més representatives d’ell van ser els retaules de Vallfogona de Riucorb (1385) i el retaule d'alabastre de Sant Llorenç a l'església de Santa Coloma de Queralt (1386) els quals mostren paral·lelismes amb la Merededéu de Mataró. A partir del 1390 es va traslladar a Barcelona, ja que el bisbe Ramon d'Escales li va encarregar varies imatges per decorar el cor de la catedral: unes imatges per a la paret i les escultures de l'Arcàngel Sant Gabriel i la Verge de la Anunciació per a l'escala. També se li atribueix l'encàrrec d'esculpir la part alta del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll amb 50 capitells amb figures, 28 bases i 28 motllures. Una de les altres obres importants va ser la decoració escultòrica de la façana gòtica de l'Ajuntament de Barcelona, feta a l’entorn del 1400, la qual ja signa amb el cognom Jordi Joan, nom que va adoptar un cop assolida la llibertat. La relació d’aquest artista amb Mataró ara per ara, solament es pot explicar a partir de les accions del Bisbe Ramon d’Escales, el qual en aquelles mateixes dates ja va fer encarregar, segons documents conservats, un armari per guardar els ornaments per la parròquia de Mataró.

Bibliografia:

• BASERAN, Pere (2003). Jordi de Déu i l’italianisme en l’escultura gòtica catalana del segle XIV. Tarragona: Diputació de Tarragona. P.304-318. 
• BASERAN, Pere (2007). “Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional” a L’art gòtic a Catalunya. Escultura, vol.I. La configuració de l’estil. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
• TERÉS I TOMÀS, Ma. Rosa (1985). “L’escultor Jordi de Déu i la Mare de Déu del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró ” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 24, (desembre, 1985), p.44-48.

Conferència a l'institut d'Estudis Catalans sobre «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença».

El passat dilluns 14 de novembre de 2011, dins el cicle L'art romànic a l'abast, vaig tenir el plaer de realitzar la conferència «Josep Puig i Cadafalch: les arrels d’un home de la Renaixença» a la sala Pere i Joan Coromines de l'IEC (carrer del Carme 47, Barcelona).L'acte va estar organitzat pels Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

El contingut va ser semblant al que vaig realitzar a Mataró el divendres dia 7 d'octubre de 2011 amb el títol “Puig i Cadafalch: l'art i la història al servei de la reconstrucció nacional”  en el marc del Open 48 Hores Puig i Cadafalch que es va tenir lloc per primera vegada. L'assistència també va ser nombrosa, entre 40 i 45 persones i va tenir una forta acollida.

Presentació de la conferència pel Dr. Joan Valero dels AAR,

Sortida de camp a les restes del monestir de Sant Pere des Bosch (o des Puig) de la Roca del Vallès.

Avui dissabte, un grup d’amics i col.laboradors del Grup d’Història del Casal hem fet una visita de camp a l’antic monestir de Sant Pere del Bosch, també conegut com monestir de Sant Pere des Puig, al terme de La Roca del Vallès prop de la masia de Can Santpere. El grup de treball ha estat integrat per Joan Carles Alay (Societat Catalana d’Arqueologia), Joan Francesc Clariana, Josep Vinyals i jo mateix del Grup d’Història del Casal de Mataró. L’objectiu però era trobar les restes del poblat ibèric de Can Sanpere conegut com el Poblat Blau.

Ja fa uns mesos, l’amic i col.laborador Francesc Costa  ens havia posat en coneixement de les restes d’aquest petit cenobi i em va passar també un petit article que havia recollit, escrit per mossèn Francesc Soler, el qual es conservava a la parròquia de Sant Sadurní de la Roca.

Aquest petit monestir, regentat per una petita comunitat de l’orde benedictina integrada per cinc monges el 1340,  depenia de Sant Pere de les Puel.les de Barcelona. Les primeres dades documentals que es recullen són del 1306. El monestir deguè entrar en decadència a principis del s.XV i les últimes dades conegudes són del 1513. Sembla que les restes visibles consisteixen en una sèrie de murs envoltats per la brolla del bosc i pels arbres que les han anat engolint. La part més interessant és una paret de dos metres d’alt que conserva la meitat d’un portal adovellat. Segons el text de mossèn Soler “... la iglesia está enterrada, no así la de fuera. A unos seis metros del muro de la capilla hay otra boca de la cisterna o galería. De lo que fue la iglesia no queda nada, ni tan siquiera el ara. E la única dovela que aún queda en pie, hay una pequeña capilla, no más grande de 30 centímetros de altura por unos 10 centímetros de fondo. Según se cree había una imagen de la Virgen María. (...). La parte del muro de mediodía, que aún se conserva en pie, tiene una altura de 4 metros. Detrás de él hay una terraza de unos 2 metros de ancho. En la parte baja del muro observamos una pequeña ventan que comunica las dos estancias.”

El Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l’any 1893 ens dóna dades de la imatge, avui perduda, que es venerava a la capella: “La imatge és petita, tenint 28,5 centímetres d’alsada. La Verge té lo cap entregirat mirant al Nen Jesús, sentat en son bras esquerra. La base poligonal, és de vuit cares. Lo cos és curt i desproporcionat i los plechs de sos ropatges, treballats y amples. Al que sembla, pertant a la segona meitat del s. XV, i tot en ella acusa lo Renaixement”. 

Masia de Can Santpere (La Roca del Vallès)

Josep Vinyals, Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana i Joaquim Graupera