- Buron, Vicenç: Esglèsies Romàniques Catalanes. Guía, Artestudi Edicions, 1980, pág. 205
- Barral, Xavier: L'art pre-romànic a Catalunya, ed.62, Barcelona 1981, pàg.251.
- Ferrer i Clariana, Lluís: "Advocació i evolució històrica del temple de Sant Cristòfor", a La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils, Mataró 1960, pàg 16-35, (Obra de Sant Francesc, I).
- Ferrer i Clariana, Lluís: La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils, Mataró 1963, pàg. 10-13, (Obra de Sant Francesc II) .
- Graupera, Joaquim: “Sant Cristòfol de Cabrils” a Catalunya romànica. Vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992.Pàgs. 483-485
- Graupera, Joaquim : L'arquitectura religiosa prerromànica i romànica en el Baix Maresme. Vol.II. Monografies, La Comarcal Edicions, 2002, pags. 46-50
- Pladevall, Antoni : Catalunya Romànica. Guies comarcals, vol. 18, Enciclopèdia Catalana, 2002, pág. 153
- Prevosti, Marta: "Sobre l’església pre-romànica de sant Cristòfor de Cabrils", a Muntanya, núm.719, Barcelona març 1982, pàg. 38-40.
- Ribas, Marià: "Característiques de la capella i com s'ha fet la restauració", a La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Mataró,1960, pàg 5-15, (Obra de Sant Francesc, I)
dijous, 29 de maig del 2008
La capella preromànica de Sant cristòfol de Cabrils.
diumenge, 25 de maig del 2008
Visita comentada al Romànic del Maresme
A Catalunya, hi ha una delegació territorial encapçalada per Esteve Garcia Antoñana, que compta amb el suport de Juan Antonio Olañeta i Xavier Bravo entre d’altres. D’aquests, cal destacar també la pàgina web de Juan Antonio Olañeta sobre els claustres, galeries porticades, porxades i crismons i la pàgina web de Montse Estela sobre el Romànic Català.
Em va donar la impressió de ser una associació molt activa, que units pel romànic, sap trobar un equilibri entre una dimensió divulgadora i una dimensió científica a les trobades i per sobre de tot, s’assoleix un ambient amical i de companyerisme que és molt necessari per tal de que una entitat funcioni. Desitgem que aquesta associació tingui molt de futur i continuïtat.
- Fotos de Esteve Garcia Antoñana
- Fotos del Grup d'Història del Casal-Mataró
divendres, 16 de maig del 2008
Els molins medievals del Maresme: una recerca que dóna fruits
Coincidint amb les primeres Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, que es van celebrar per l’octubre del 1999, es va presentar la nova secció d’Història medieval del Grup d’Història del Casal. A banda de la divulgació del patrimoni medieval, els integrants d’aquesta secció es va posar com objectiu fomentar la recerca d’aquest període. Es per això que es va posar en funcionament un equip de recerca sobre els molins medievals de la comarca. En primer lloc, l’objectiu principal va ser el de fer una recerca i inventari dels molins documentats i conservats (totalment o parcialment) existents al Maresme.
Des dels seus inicis, aquest equip de recerca va estar format per Joan Bou, Joaquim Graupera i Jaume Vellvehí.
Gràcies a la feina realitzada, s’han anat publicant diferents articles en diferents revistes, congressos i jornades. També ha esperonat a altres grups de recerca a intervenir en els molins documentats. D’aquesta manera, es va restaurar l’any 2002, el molí de Can Marquès de Pineda de Mar, el qual és troba situat a la riba de la riera de Pineda. La construcció del mateix data del segle XIV i va estar restaurat per la plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda". De la mateixa manera, el passat mes de febrer de 2008, l'Ajuntament de Malgrat va aprovar d'adjudicar l'excavació arqueològica en el Molí d'en Valeri o de la Sal. Aquesta serà la primera actuació i servirà per a fer la proposta general d'intervenció per a poder valorar una possible rehabilitació. El molí està situat en el carrer Zenòbia Camprubí, prop de la carretera N-II i fou comprat per l'Ajuntament el 1998. L'edifici és protegit per estar inclòs en el Catàleg del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat.
Des del punt de vista divulgador, s’han celebrat diverses tertúlies, excursions i visites comentades. El dissabte 19 d’octubre de 2002, es va fer la tertúlia Els molins medievals del Maresme a l’Ateneu Clavé de Tordera. Aquest acte va estar organitzat conjuntament per la Secció d’Història Medieval del Cercle d’Història de Tordera i la Secció d’Història Medieval del Grup d’Història del Casal de Mataró. També, organitzat per la Secció d’Història Medieval del Grup d’Història del Casal de Mataró, el diumenge 20 d’octubre del 2002 es va fer la Ruta per els Molins Medievals del Maresme, comentada per Joan Bou i Jaume Vellvehí i el diumenge 20 de novembre del 2005, es va fer l’Excursió pels Molins Medievals de l’Alt Maresme, amb els comentaris de Joan Bou i Jaume Vellvehí
Esperem que aquesta recerca continuï donat més fruits i contribueixi a valorar més un patrimoni que cada vegada costa més de preservar degut a la creixent pressió urbanística.
BIBLIOGRAFIA
- BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2002): Ruta per els Molins Medievals del Maresme. Excursió , diumenge 20 d’octubre del 2002. Grup d’Història del Casal. Mataró.
- BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2003a). “Els molins medievals de l’Alt Maresme (ss. XI-XVI).”, a II Jornades d’Història i d’Arqueologia Medieval del Maresme (octubre-novembre 2001). Grup d’Història del Casal, Mataró. pp. 149-166.
- BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2003b). Molrà el gra. Els molins de la baixa Tordera. La Comarcal edicions, Argentona.
- BOU, Joan; VELLVEHÍ, Jaume. (2004). “Molí de les Nogueres, Can Cànovas o d’en Pallofa, Sant Pere de Riu. Tordera (segles XV-XVI)”, a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal, octubre-desembre 2004, núm.72. Grup d’Història del Casal, Mataró. pp.3-24.
- BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume: (2007) “Els molins medievals i Moderns del Maresme” a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , pàgs. 165-183
- GRAUPERA, Joaquim: (2001)” Els molins medievals d’Argentona” a Felibrejada,Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 55. Grup d’Història del Casal. Mataró. Pàg. 8-12
- GRAUPERA, Joaquim: (2002) “Els molins medievals d’Argentona” a Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell", núm.11 (juliol 2002), pàgs.19-26
- VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. (2004). “Els molins del terme del Castell de Dosrius” a Duos Rios. Núm I, abril 2004. Arxiu Municipal de Dosrius. Ajuntament de Dosrius, Dosrius. pp.29-35.
- VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. (2001a). “Els molins medievals de Dosrius” a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal, gener-febrer 2001, núm. 55. Grup d’Història del Casal, Mataró. pp.13-15.
- VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume. (2001b). “Molí del Castell. Dosrius (ss. XIII-XV)” a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal, gener-febrer 2001, núm. 55. Grup d’Història del Casal, Mataró. pp.27-28.
divendres, 9 de maig del 2008
Noves aportacions sobre l'esglèsia gòtica de Santa Maria de Mataró
Ahir dijous 8 de maig del 2008 a les vuit del vespre, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró es va presentar el dinovè volum de la revista "LAMBARD. Estudis d'art medieval" L'acte va ser presidit pel Dr. Joan Ferran Cabestany i Fort, delegat de l'IEC d'Amics de l'Art Romànic, la Sra. Núria Gómez i Borrell, presidenta del Grup d'Història del Casal i del Sr. Manuel Salicrú i Puig, director del Museu Arxiu de Santa Maria. Va intervenir la Dra. Roser Salicrú i Lluch, Científica Titular del Departament d'Estudis Medievals de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. L'acte va formar part de la col.laboració del Grup d'Història del Casal en motiu de la celebració del mil.lenari de la parròquia de Santa Maria de Mataró (1008-2008).
En aquest volum he publicat un article sobre l'església gòtica de Santa Maria de Mataró. En aquest article hi destacaria vàries aportacions:
- S'actualitzen les dades conegudes sobre l'esglèsia gòtica de Santa Maria de Mataró que des de la publicació de Lluís Ferrer i Clariana (1968-1971) no s'havia actualitzat de forma exhaustiva.
- A partir dels vestigis conservats, la documentació i a les representacions gràfiques que han arribat a nosaltres, es proposa una planta del temple gòtic inèdita desprès de descartar certs errors en els models proposats en anterioritat per altres historiadors. Aquesta tenia una planta basilical de tres naus amb sis capelles laterals.També es proposa com a paral.lel proper a aquesta estructura de temple, l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries pel que fa a la planta basilical però sense una girola en el presbiteri.
- Es presenta un inventari exhaustiu de les diferents restes conservades del temple: l’estructura del cor, l’amplada i la llargada de la nau gòtica i les capelles laterals encara conservades; el portal de l’església reutilitzat com a punt d’accés des del carrer a la capella del Sagrament; l’estructura perimetral nervada de la rosassa de la façana, 4 claus de volta; algunes nerviacions de les voltes de creueria i l'estructura del campanar fins l'alçada de les gàrgoles.
- Finalment es dona una interpretació iconogràfica de les gàrgoles del campanar. Encara visibles tenim la representació del lleó (Sant Marc) al xamfrà sud-oest i l’àliga (Sant Joan) a l’angle sud-est. Dins la coberta de la façana del s.XIX (xamfrà nord-est) ha quedat amagat, encara que es pot visitar, la representació del brau (Sant Lluc) i la representació de l’àngel (Sant Mateu) en el xamfrà nord-est va quedar destruïda per la construcció de l’escala d’accés al campanar barroc (Pot donar-se el cas també que estigui empotrada sota l’escala. Sigui com sigui, és un element a investigar).
Per a saber-ne més...
- GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim: "El Temple gòtic de Santa Maria de Mataró" a Lambard. Estudis d’art medieval. Volum XIX (2006- 2007). Institut d’Estudis Catalans. Amics de l’Art Romànic. Barcelona, 2007. Pàgs.97-126
- Sobre el volum XIX de Lambard: http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=revistes_cientifiques&subModuleName=&idColleccio=53
- Sobre la presentació: http://www.iecat.net/institucio/societats/AmicsArtRomanic/activitats/preslambardxix.htm
-
Les finestres del romànic tenen una factura similar en tots els casos conservats al Baix Maresme i responen quasi totes a una estructura d’a...
-
Els anys 2001 i 2002 vaig publicar el llibre "L'arquitectura preromànica i romànica al Baix Maresme" en dos volums. Es tractav...
-
Aquest any 2012, una colla d’entitats de Mataró han organitzat un programa conjunt per commemorar els 50 anys de la descoberta de la vil.l...
-
Ahir dissa bte 24 d’octubre de 2009, a l'auditori de Can Comas de Pineda de Mar va tenir lloc la celebració del tercer aniversari de Dia...