La portada gòtica de Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543)

La portada de l’església d’Arenys de Munt forma part d’un grup de portades gòtiques situades a la part central de la comarca del Maresme. Ens referim a les portades de les esglésies parroquials de Sant Genis de Vilassar de Dalt, Sant Julià d’Argentona, Sant Martí d’Arenys de Munt, Sant Feliu de Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres. La relació estilística entre elles, no s’explica solament pel veïnatge proper de les diferents poblacions, fet que explicaria la difusió com a còpia del model, sinó que a més, una de les portades apareix citada de forma explícita en la redacció dels contractes dels mestres d’obra.com a model a reproduir. D’aquesta manera, la portada de l’església d’Arenys de Munt esdevé el model a seguir pels promotors en els contractes de les obres posteriors de Cabrera i de Llavaneres. L’origen d’aquest tipus de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV. Es pot identificar per primer cop en les portes del palau del rei Martí a Poblet encarregades al mestre Arnau Bargués amb l’escultura obrada per l’escultor François Salau. Aquest es troba a ponent del claustre major sobre del vestíbul, de l'antic cubar i de la galilea i s'hi accedeix per unes escales situades a la dreta del pati. Les obres va començar el 1397 però el 1406 es van parar sense estar concloses. El mateix autor va utilitzar el mateix model a la façana de l’ajuntament de Barcelona, contractada en l’any 1399 i la portada de la parròquia de Blanes, que formava part del palau- castell dels Cabrera encarregada en època de Bernat IV de Cabrera (1373 - 1423).
L’església de Sant Martí d’Arenys de Munt va ser encarregada en un contracte datat a l’11 d’agost del 1531 al mestre de cases Pau Mateu. La pedra es va extreure de les pedreres de Can Bellsolell i de Can Borrell. L’any 1539 es començà a cobrir la volta de la nau central, i al mateix any, a causa de la mort del mestre de cases Pau Mateu, es va fer càrrec de l'obra el seu germà Antoni. El nou temple, va ser consagrat pel bisbe de Girona, Joan de Margarit, el 13 de setembre de 1544.
Sobre l’autoria del portal en tenim la referència en un document del 7 de novembre de 1533, data en que el mestre Jaume Safont de Barcelona va percebre cobrar un import per “dos llindas y dos josanes y dos portals per dita sglesia. Originalment el timpà del portal era mancat de decoració i l’any 1542 s’encarregà a l’escultor Joan de Tours una imatge de Sant Martí partint la capa a dalt de cavall. Aquesta no es la que es conserva actualment, ja que l’actual és una còpia de l’original que va ser destruïda durant la guerra civil.
L’obertura de la porta és també rectangular amb un arquitrau llis sense decoració sostingut per uns feixos de columnes que queden integrades en els brancals que tenen unes motllures gòtiques a la base i decorat amb capitells vegetals. Els brancals exteriors presenten els capitells a l’alçada de la línia d’imposta de l’arc. Aquests es presenten decorats en diferents motius més propers a l’estil del renaixement, que alternen ocells i querubins. Aquests capitells sostenen una sèrie d’arquivoltes que delimiten un arc de mig punt rebaixat amb un frontó central desproveït d’escultures amb una decoració lleugerament apuntada a la part superior. L’arc es troba decorat a la part externa per un guardapols que acaba amb unes mènsules a l’alçada dels capitells. La mènsula de l’esquerra s’hi representa un àngel turiferari i a la mènsula de la dreta s’hi representa un personatge escrivint un llibre en un faristol que es podria interpretar com un evangelista o un profeta. Aquest guardapols es troba decorat en l’estradós per una sèrie de volutes vegetals i sobre la clau hi ha un floró de tres fulles.

Per a referències i bibliografia:

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim:”Les portades gòtiques del Baix Maresme: tipologia, característiques i referents” a XXIII Sessió d’Estudis Mataronins, 2 de desembre de 2006. Comunicacions presentades . Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró ,2007. Pàgs. 215 – 231
• També a : http://blogs.descobrir.cat/patrimoni/2010/05/03/esglesies-del-maresme-i-portades-gotiques-del-segle-xvi/

Unes mènsules del palau de Blanes al Museu de Mataró

[18 de maig ] DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

En el Museu de Mataró es conserven, integrades a la seva entrada, unes restes procedents del palau gòtic dels vescomtes de Cabrera a Blanes. Es tracta d’un arc carpanell i dues mènsules que han estat analitzades per l’amic i company de la junta d’Amics de l’Art Romànic, Dr.Joan Valero. Aquest estudi ha estat publicat recentment en el darrer exemplar de la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (Núm.96, gener del 2010) el qual forma part de la tesi doctoral dirigida per la Dra Francesca Español i presentada l’any 2004 amb el títol Pere Oller, escultor.
La primera de les mènsules que integren el conjunt es troba decorada amb tres àngels que sostenen al centre l’escut dels Cabrera. A l’altra s’hi troba representat en el centre un quadrúpede mutilat que gira el cap endarrere. A la seva dreta hi ha una figura femenina d’estètica cortesana i a l’esquerra un jove vestit amb una hopalanda i que sosté un objecte difícil de definir, que podria correspondre a un arc. Segons Valero correspon a l’escena de la caça de l’ unicorn, que iconogràficament representa una raresa a Catalunya, ja que hi ha pocs casos documentats, els quals son referenciats a l’article. A banda de descriure els altres elements escultòrics conservats del palau de Blanes en altres indrets, tant al MNAC com a Blanes mateix, l’article es centra principalment en l’autoria de les peces esmentades.
Valero presenta, de forma exhaustiva i documentada, els testimonis que acrediten que els relleus van ser obrats pel taller d’Arnau Bargués, el qual en aquells moments estava actiu treballant, a banda del palau de Blanes en altres projectes com el del palau del Rei Marti l’humà a Poblet, el del palau de Valldaura i el de la casa de la ciutat de Barcelona, en una cronologia que es mou entre finals del s.XIV i principis del segle XV (1398 al 1401 aprox).
La importància d’aquest taller, segons Valero, és que introdueix a casa nostra les novetats del gòtic internacional provinents de centre Europa. Hi ha representacions molts similars a les del Palau de Blanes a la Sainte-Chapelle de Vincennes, a la capella parisenca de Notre-Dame de Bonnes-Nouvelles entre altres.
Malgrat que no és l’objectiu de l’article, trobo a faltar una referència al fet de com van arribar aquestes peces al Museu de Mataró i com es van incorporar en els elements estructurals del vestíbul de l’entrada. Celebrem la publicació d’aquest estudi i recomanem la seva atenta lectura ja que ajuda a comprendre una part del nostre patrimoni, que malgrat no ésser de la ciutat de Mataró, s’hi conserva com a part integrant del nostre museu local.

BIBLIOGRAFIA

Valero Molina, Joan: " Dues mènsules del Museu de Mataró, procedents del palau dels Cabrera a Blanes. Reflexions sobre l'escultura en els tallers d'Arnau Bargués" a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm.96 (gener del 2010), pàgs.22-34

Palau de Blanes [Fotografia:Josep Renalias,2007]Mènsules del Museu de Mataró [Fotografies, J.Graupera,2007]

Visita comentada a les masies amb torre de Vilassar de Dalt

El passat diumenge 2 de maig de 2010, amb motiu de la celebració de la festa major dels Santa Màrtirs de Vilassar de Dalt, el Museu –Arxiu de la població va organitzar una passejada matinal històrica per les masies fortificades de Vilassar de Dalt i de l’antic veïnat del sant Crist (Cabrils). L’antic terme medieval de Vilassar posseïa vuit masies amb torre de les quals es conserven a Vilassar de Dalt, les de Can Mayans (antigament Eroles) i la del Ravalet, aquesta molt transformada, encara que sencera. A l’antic veïnat del Sant Crist, avui terme de Cabrils es conserven les torres de ca l’Amat, molt reformada a l’interior però conservada exteriorment, i la de Can Vehil molt retocada amb un afegit de nova construcció que altera el conjunt de la masia notablement. En últim lloc, a l’actual terme de Vilassar de Mar es conserva solament la torre rodona de Can Nadal que es veu passant per la carretera N-II al costat del Museu Monjo. Tenim documentades altres torres en l’antic terme de Vilassar de les quals no en queden vestigis com la de Ca l’Isern de la plaça a Vilassar de Dalt i les torres de Can Brufau (antigament Can Lladó) i la de Can Mir a Vilassar de Mar.
La passejada va tenir un nombrós públic assistent i les explicacions van ser a càrrec de Josep Samon i Forgas de l’esmentat Museu-Arxiu. Al públic assistent se’ls va obsequiar amb un petit tríptic explicatiu i divulgador sobre la documentació conservada de les torres esmentades.
Aprofitant que en el recorregut es passava a prop de la capella preromànica de Sant Cristòfor de Cabrils , es va aprofitar per visitar-la per dins i per fora. Voldria agrair la deferència de les persones organitzadores de la passejada que em convidessin a comentar la capella, malgrat que va ser una mica improvisat. Agrair també als propietaris de la capella i de la torre de l’Amat que permetessin poder-les visitar ja que pertanyen a una finca privada i a vegades no es fàcil poder-les observar amb aquest comoditat.
Voldria remarcar el magnífic disseny del cartell de la sortida ja que amb uns mitjans senzills aconsegueix l’objectiu del cartell que és el de cridar l’atenció del fet publicitat i convidar-te a participar del mateix.
Felicitem també el dinamisme i la tasca de divulgació del nostre patrimoni comarcal per part dels responsables del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt que amb aquestes passejades permeten acostar al gran públic, d’una manera planera, alhora rigorosa i entenedora, aquest patrimoni que a vegades solament es difon entre erudits i estudiosos. Activitats com aquesta col·laboren a que la gent se’l senti propi i per tant aprengui a respectar-lo i estimar-lo. Paral·lelament, fins el 20 de juny, a la sala d’exposicions del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) podeu anar a veure l’exposició “Les masies, factor d’identitat” realitzada per l’Associació Conèixer Catalunya i que mostra un recorregut per aquesta tipologia constructiva rural.

[Fotos : J.Graupera /S. Cabrespina/ M.Pons]

Per a més informació: http://seccioarqueovilassar.blogspot.com/2010/05/02-05-2010-passejada-de-festa-major.html

Novetats bibliogràfiques Sant Jordi 2010 (i 2)

A banda del llibre ja comentat de Joan Bou i Jaume Vellvehí sobre Roca-Rossa, aquest any per la Diada de Sant Jordi han aparegut diversos llibres amb un contingut que fa referència al passat medieval de la comarca.
El primer d’ells és el llibre «Història de la Vila de Malgrat de Mar» del doctor Josep M. Massons, que es va presentar el passat dissabte 17 d'abril a les 19:30 h a la Biblioteca “La Cooperativa” de Malgrat de Mar. Aquest llibre és un manual d'història local a l'estil clàssic: comença per l'inici i arriba al segle XX. Per fer-ho utilitza fonts bibliogràfiques i documentals diverses. Les pàgines dedicades a la història medieval de Malgrat són les que van de la pàgina 35 a la 83 on hi destaquen l’estudi sobre els senyors de Palafolls i els Ducs de Medinacelli (senyors feudals del terme), el naixement de la Vilanova de Palafolls (antic nom de Malgrat) amb altres temes tractats de forma més concreta com l’hospital de la vila i els efectes de la pesta en la població i la guerra remença. Josep M. Massons i Esplugas va néixer a Valls l'any 1913. Va estudiar el Batxillerat a Saragossa i es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona. Va exercir de cirurgià al servei del cos de sanitat de les tropes republicanes durant la Guerra Civil. Acabada la guerra va treballar a la càtedra de Farmacologia a l'Hospital Clínic de Barcelona. Ha estat divulgador de la deontologia mèdica (1948-1988). Destacat en la seva activitat professional, investigadora, pedagògica en la universitat, cívica en defensa de la cultura catalana, social i acadèmica des de la Societat Catalana d'Història de la Medicina i de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 2008 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. És també autor de diversos llibres d'història de poblacions de l'Alt Maresme, com és el cas de la «Història de la vila de Santa Susanna» i «Història de la Ciutat de Calella».
La segona novetat editorial va ser presentada el dia 9 d’abril del 2010 a la Sala d’Actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró dins el marc de la celebració del Sant Raimon de Penyafort d’enguany. El llibre té dues parts escrites per l’historiador mataroní Antoni Martí i Coll: Història de l’il·lustre col·legi d’advocats de Mataró i Comentaris i publicació de la història inèdita de Mataró escrita l’any 1850 per l’advocat Joan de Palau. Antoni Martí Coll va néixer a Mataró el 15 de maig de 1925. Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona el 1946, fou jutge de Districte substitut de Mataró el 1980, i professor de la càtedra de dret penal en el Col·legi Universitari "Abad Oliva". Va arribar a General i va ocupar els càrrecs propis de la carrera del Cos Jurídic Militar i com a tal fou cap de l'escola d'Estudis Jurídics Fou elegit regidor de l'ajuntament de Mataró per un període de sis anys (1958-64) i tinent d'alcalde. Fou proclamat alcalde de Mataró l'any 1972, càrrec que només exercí durant un any. Com a historiador a publicat diversos llibres i articles i ha estat mereixedor del Premi Iluro en tres ocasions. La part que més interessa és la segona part del llibre dedicat a la història inèdita de Mataró del 1850. Una part important esta dedicada a la història del castell de Mataró i analitza un per un els senyors feudals de la a llavors vila. L'edició presenta una sèrie de comentaris de l'historiador Antoni Martí que actualitza les dades exposades en la crònica original. D'aquests cal destacar la defensa de la ubicació del Castell de Mataró dins el territori de la vila medieval i no en el turó d'Onofre Arnau.
Com cada any les biblioteques municipals del Maresme fan un treball de col·laboració conjunta que aquest any, amb el títol Passejades pel Maresme, s’ha dedicat als itineraris, rutes o passejades que es poden fer a la comarca. D’aquestes propostes hi podem seleccionar les d’Arenys de Munt on descriuen la ruta de les masies; la de Cabrera de Mar amb la ruta pel castell de Burriac; la ruta pel patrimoni de Caldes d’Estrac; les torres de guaita a Santa Susanna; el recorregut pel centre urbà de Teià; el recorregut per Tiana; l’itinerari de les set ermites de Tordera.
Finalment, Josep Miquel Modolell ha publicat un nou volum amb el títol de "Una pàgina de les col·lacions de Joan Cassià i materials arqueològics del jaciment de can Modolell (Cabrera de Mar)". Aquest opuscle és el sisè de la sèrie que edita dedicat a l'arqueologia i la història de Cabrera de Mar. Aquest últim tracta sobre els bronzes i els objectes d'ós treballats exhumats a can Modolell i datats en època romana. La part dedicada a l’època medieval és la primera que regesta un document inèdit que formava part d’un pergamí que folrava un llibre i que esmenta l’existència d’un cenobi dedicat a Sant Joan a Cabrera. Josep Miquel Modolell va néixer a Cabrera, al mas Lladó, Ha publicat diversos llibres i articles sobre la historia local de Cabrera de Mar.

Visita comentada al monestir de Santes Creus

El passat diumenge 18 d’abril de 2010, el monestir de Santes Creus (Alt Camp) va acollir un total de 180 persones procedents de diversos punts de Catalunya, integrades en associacions que tenen per objectiu l’estudi i la divulgació de l’art medieval.
Amics de l’Art Romànic (AAR), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb seu a Barcelona, va convocar aquesta primera reunió a la qual van assistir els integrants de les cinc entitats col.laboradores: Amics de l'Art Romànic del Bages, Amics de l'Art Romànic del Berguedà, Amics de l'Art Romànic de Sabadell , l'Institut d'Estudis Panadesencs i l'organitzadora AAR de Barcelona. L’acte de benvinguda als participants es va celebrar a l’antic dormitori del monestir on, a part de la benvinguda de la Presidenta d'AAR Dra. Francesca Español, van intervenir els presidents de les societats esmentades. Tot seguit es van visitar les dependències del cenobi de la ma dels historiadors de l’art i membres de la junta d’AAR: la Dra.Francesca Español, que va comentar el claustre; el Dr.Francesc Fité que va descriure les dependències del palau abacial i reial; el Dr. Joan Valero va explicar les tombes de Pere el Gran i Jaume II, malgrat que no es van poder veure per estar-se restaurant. La meva col.laboració va consistir en la descripció de l'església abacial posant ènfasi en la seva tècnica constructiva.

A la tarda, l’acte de cloenda, va tenir com a marc l’església romànica del Pla de Santa Maria, les característiques arquitectòniques i escultòriques de la qual es van comentar prèviament.
La trobada, que s’ha acordat que tingui periodicitat anual a partir d’ara, ha permès debatre sobre els interessos i expectatives de les diverses entitats convocades i posar les bases per a un futur immediat en l’organització de les activitats científiques conjuntes. Aquesta activitat va ser valorada molt positivament pels participants i la iniciativa es va considerar un gran encert .

Novetats bibliogràfiques Sant Jordi 2010 (1):BOU,J; VELLVEHÍ,Jaume: "Del Romànic al Gòtic.El monestir de Roca Rossa (Tordera)"

BOU,J; VELLVEHÍ,Jaume:

Del Romànic al Gòtic.El monestir de Roca Rossa (Tordera)

Presentació del llibre

BIBLIOTECA DE TORDERA Adreça: C/ Joan Maragall, 6
Divendres 23 d'abril de 2010 a 2/4 de 8 tarda

Carreteres, urbanitzacions, segones residències i altres alteracions urbanístiques han anat malmetent o amagant un patrimoni que venia de lluny. En aquest peculiar context, ens cal descobrir el que ens resta del passat i si més no, llibres com aquest ens permeten aprofundir en el coneixement d’aquest bocí de la nostra remota història sovint destruïda. El priorat de Roca Rossa es troba situat al territori municipal de Tordera en un bocí de bosc molt mal tractat per la història recent. En el seu entorn s’hi va construir una urbanització il·legal que ha desfigurat l’entorn i les restes del monestir han perdut el referent paisatgístic que més escauria i això ha ajudat també de ben segur a l’espoli de les restes del monestir. Aquest espoli, que es presenta ja en època llunyana, ha dificultat la feina dels autors d’aquest llibre. Aquest aspecte també es presenta com un mèrit afegit a la tasca realitzada. Per tal de poder escriure les pàgines que trobareu a continuació han hagut d’escodrinyar arxius i museus llunyans, han hagut de preguntar i rastrejar el significat ocult de topònims existents i altres de perduts, en definitiva una feina de recerca important i intensa. La feina feta és una feina integradora ja que no s’han aturat amb el què diuen els documents sinó que han fet una extraordinària activitat de camp, trepitjant i redescobrint els camins medievals, buscant els límits del monestir i les seves fites i fins i tot reelaborant les receptes de cuina i recuperant els seus gustos. Posar tota aquesta informació en ordre i donar-hi sentit és el que permet fer renéixer un altre cop aquest element patrimonial. En aquesta cerca també han topat amb part de les peces de l’antic mobiliari litúrgic que havia posseït el conjunt, com els retaules, la imatge de la Verge, els còdex il·lustrats, els quals han estat rescatats de l’oblit pels amics Joan Bou i Jaume Vellvehí.

En definitiva, Roca Rossa mereixia un estudi com aquest que revaloritzés la seva importància i posés en el seu lloc el seu especial significat. Esperem que aquest treball potenciï el següent pas important que queda per a la salvaguarda del monument, que és el seu estudi arqueològic i la seva restauració i adequació. L’empenta actual que porta el Cercle d’Història de Tordera hauria de permetre d’assolir amb èxit aquesta finalitat tal com ja apuntaven les iniciatives del Grup d’Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró en la dècada dels anys 80 del s.XX i les del Grup d’Història del Casal de Mataró a la dècada dels 90. Espero i desitjo que en una data propera puguem parlar d’un edifici recuperat i amb un nou ús. Així doncs, cal entre tots fer força per tal de recuperar l’edifici de Roca Rossa i el seu entorn amb una finalitat testimonial i didàctica, com a centre d’interpretació de l’època medieval al Maresme. Crec que de ben segur aquest llibre serà una bona eina per convèncer i evidenciar la importància de la canònica agustiniana de Roca Rossa i la necessitat d’intervenir activament en la seva salvaguarda.

Les portades romàniques del Maresme

En la majoria de les portes romàniques del Maresme conservades són portades molt senzilles amb una clara absència de relleus i capitells esculpits. Segurament els edificis amb més decoració deurien correspondre als edificis parroquials i aquest van ser substituïts per altres en èpoques més modernes (gòtic, renaixement, barroc...)
Les portades conservades ens mostren una tipologia única d’arc de mig punt en la part exterior i a l’interior, hi ha una estructura adintellada o d’arc molt rebaixat que crea una obertura esbiaixada cap a l’interior i donen accés al temple des del mur de ponent o el mur de migdia. La majoria d'edificis conservats solen ser ermites rurals que són molt més senzilles i modestes de factura.
A Sant Martí de Montgat, l’accés es dona en el mur de ponent i la porta es troba coberta per un arc de mig punt realitzat amb dovelles radials per la part exterior i a la part interna la porta presenta una llinda de fusta. En aquest cas, el desnivell de la nau i l’exterior fa que s’hagi de baixar dos graons. D'una estructura similiar tenim la portada de Sant Bartomeu de Cabanyes, adovellada amb arc de mig punt. A l’interior l’arc tendeix a l'adintellament amb un arc de mig punt molt rebaixat.

La majoria de portades de les esglésies i ermites romàniques conservades van ser refetes posteriorment com el cas de Santa Maria del Viver (Argentona) on la porta s’obra en el mur de migdia i ha estat reformada en temps posteriors. A Sant Esteve de Canyamars, l’accés es manté al mur de ponent i tampoc s’ha conservat degut a la reforma gòtica del mateix. A Sant Mateu de Premià de Dalt, la nau es va escurçar i la façana és més moderna. A Sant Feliu d’Alella, segons la documentació, la porta romànica es trobava en el mur de ponent, i va ser destruït per fer l’ampliació del s.XVII a l'igual que a Sant Pere de Riu a Tordera.

Porta de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (Òrrius) (Fotografia Esteve Garcia)

Porta de l'ermita de Sant Martí de Montgat (Fotografia Esteve Garcia)

Bibliografia

GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001. Pàgs. 109-110

Francesc Cabanyes i Prat i el “Bloc Mataroní” (1925-26)

Caps els anys 20 del s.XX es produeix un notable èxit editorial, per part del Diari de Mataró dirigit per Marçal Trilla, que es basa en la publicació d’articles de caràcter historiogràfic escrits per Francesc de Cabanyes. Aquest èxit és utilitzat per a publicar l’any 1925 l’anomenat Bloc Mataroní. El primer volum publicat, l’any 1925 a l’impremta Minerva de Mataró, recollia articles de Francesc de Cabanyes i poemes introductoris del mes per part de diversos poetes. Aquesta publicació consistia en un calendari de l’any, en forma de bloc, on en la pàgina del darrera del full de calendari, contenia unes referències a un fet històric que havia ocorregut Mataró i la comarca el mateix dia però en dates reculades.El segon volum publicat, l’any 1926, va seguir el mateix format de calendari però contenia articles de difusió històrica local de diferents pobles del Maresme. Aquests articles van ser escrits per Francesc Cabanyes, Josep Cabanyes, Marià Ribas i Joaquim Vilardebó.
L’ànima de les dues publicacions va ser Francesc Cabanyes i Prat (Mataró 1868 - Barcelona 1929) hereu de la família de Can Cabanyes d’Argentona. Treballava d’advocat a Mataró, va ser jutge municipal i president de la Cambra de la Propietat. Anys més tard es va traslladar a Barcelona per dedicar-se a la feina d’oficial de Finances de la Diputació de Barcelona. La seva relació amb la història, segurament es basa en el contacte amb el patrimoni documental propi de la família i el treball de camp realitzat a partir de l’excursionisme. Aquest aspecte, el trobem relacionat amb l’activitat de l’Agrupació Excursionista de Mataró (1898) de la qual ell també va ser-ne fundador juntament amb elseu germà Joan. La seva obra historiogràfica es útil perquè omple un buit historiogràfic des de la monografia de Josep Maria Pellicer i també per donar una visió molt documentada dels fets, a banda de reflectir un to popular i divulgatiu d’aspectes històrics concrets.

Per a saber-ne més:

• Bloc mataroní.Una manera de fer història. Patronat Municipal de Cultura; Ed.Altafulla. Mataró 1990. (Col.lecció Caps de bou,16).
• GUANYABENS,Nicolau; SALICRÚ,Manuel: “ La primera monografia sobre l’església de Santa Maria de Mataró” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria., núm.50, (octubre del 1994).Pàgs.41-50
• GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : Mataró medieval. Art i arqueologia. 1/ Historiografia i llocs de culte. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1996. (Col. Ramon Muntaner, 1).

El clima i les aigües en el Maresme Medieval

El Maresme és una zona de pluviositat mitjana, però que varia segons les estacions de l’any amb un règim de pluges típic mediterrani. Hi ha un màxim enregistrat pels mesos de tardor (més de 70 l/m2 aprox.), una segona màxima més reduïda per la primavera i la mínimes a l’estiu i a l’hivern (menys de 30 l/m2 aprox . ).

En quan a les temperatures solen ser suaus i benignes a causa de l’efecte amortidor del mar. Les mitjanes anuals són de 16’1ºC a Mataró i 13’8ºC a la Conreria. Les mitjanes de l’hivern solen fluctuar al voltant dels 6ºC i a l’estiu al voltant dels 25ºC, sense arribar a les fortes glaçades ni secades. Hom considera que hi ha tres elements que poden fer variar la temperatura i crear microclimes particulars: les inversions tèrmiques, les boires i l’orientació. Al Maresme, les inversions tèrmiques es produeixen al fons de les valls. L’orientació també és molt important, sempre al vessant nord, a l’obaga, les temperatures són més baixes que als vessants sud, solell.

Coral Cuadrada va afirmar en el seu Premi Iluro a l’estudiar el clima del Maresme, que en l'època medieval aquest deuria ser semblant a l’actual, ja que les dades documentals així ho afirmaven. Potser amb un xic més de pluviositat, deguda a la vegetació, sens dubte més abundant. Malgrat tot, hom admet que a l'etapa medieval hi va haver una etapa de clima suau, el que s'anomena Òptim Climàtic Medieval.

Els cursos fluvials de la comarca solen ser rieres i torrents curts, que a la major part de l’any solien estar secs. Les pluges torrencials convinades amb la pendent de les falles perpendiculars de la Serralada Litoral provoquen fortes rierades sobretot a la tardor i primavera.
Les rieres més grans d’aquest territori són les rieres d’Argentona, la d'Arenys-Vallalta i La Tordera, que apareix documentades des d'antic. En la confirmació de privilegis de Lluís ‘el quec ‘ a la Seu de Barcelona l’any 878 cita entre els béns dotats la capella de Sant Martí,cita “...iuxta rivo d’Argentona". El seu cabal no és perenne però en temps de pluges gràcies a la quantitat de rieres i torrents que té com a afluents, la seva corrent dura molts dies.
A part de les esmentades, hi ha les rieres de Tiana, d’Alella, de Teià, de Premià, de Vilassar, de Cabrera, de Cabrils, d’en Cintet, d’Agell, de Clarà, d’Órrius, de Dosrius, de Pins, de Riudemeia, de Lledó, de Cirera, de Valldeix o Sant Simó, de Mata, la de Llavaneres, de Catà, de Vall, el Balís, la de St. Vicenç, la de Caldes o Torrentbó, dels Oms, Sant Pol, Calella, Pineda, etc, de cabal més curt, i una gran quantitat de torrents.
Aquestes rieres van ser utilitzades a l’època medieval com a fites de partió de terrenys, com a nuclis d’atracció de població per l’aprofitament de l’aigua (poblacions, recs, molins...) i per vies de comunicació. Aquests dos últims elements fan que els senyors feudals intentessin controlar-les per fer valer els seus privilegis sobre la canalització de l’aigua, l’ús de les fonts i el control de les vies de comunicació.

Per a més informació:

• CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
• CUADRADA, Coral: “El marc històric” a a Catalunya romànica. Vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992. Pàgs.435-466
• GRAUPERA, Joaquim: “L’organització de l’espai en el Maresme medieval.” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm.10 (novembre 1994). Pàgs.3-9
• Fotos: Joan Miquel