Visita al Castell Jalpí d'Arenys de Munt

El passat diumenge 3 de juliol de 2010 vaig poder participar en la visita comentada al Castell de Can Jalpí (Arenys de Munt) organitzada pel Cercle d’Història de Tordera. Gaspar Casals va fer una molt ben documentada síntesi històrica i Mercè Colomer va ser l'encarregada d'explicar cada una de les estances de l'interior del Castell i com es vivia en aquella època i les excentricitats de Don Augusto. També el torderenc Joan Bou va anar fent pinzellades sobre la relació dels Jalpí amb Tordera.

El Castell Jalpí es una masia documentada des del s.XIII propietat dels Tries batlles d’Arenys (1218), que, al segle XVII, van enllaçar amb els Jalpí, amb propietats a Pineda, Tordera i Sant Celoni. Finalment en el segle XIX, els Jalpí van emparentar amb els Borràs de Barcelona.

Augusto Borràs i Jalpí va ser qui va convertir l’antiga masia en l´actual castell entre els anys 1891 i 1892 i a més hi va fer construir un llac, un jardí exòtic, un far, un cinema privat i una central elèctrica. El seu casament amb Sofia Algorta va fer possible que plantessin en el seu jardí un esqueix del roure de Guernika que encara viu.L’aspecte aconseguit va ser el d’un casal residencial dins l’estètica neomedieval imperant al s.XIX i que les corrents del romanticisme i la renaixença van fer seves. Un cas molt semblant el tenim a la comarca en el Castell de Santa Florentina de Canet obra de Domènec i Muntaner. A tota la masia la decoració de les pintures, tapissos, mobles i demés objectes empren l’estètica neoclàssica i en altres estances la neomedieval i la neobarroca. Sembla que l’arquitecte encarregat va ser Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936)

Les restes més antigues conservades són les del celler, que va ser afegit com a cos longitudinal a la part posterior a la masia original que tenia planta basilical. El celler es troba cobert amb volta de creueria d’estil gòtic amb les claus decorades amb motius heràldics. La particularitat interessant és que les nerviacions son fetes amb maons i les voltes amb plec de llibre, segurament en el s.XVI. Aquesta tècnica va ser introduïda a la comarca en la construcció de la cartoixa de Montealegre en el s.XV.

Al pis superior, a la sala de la masia, hi ha una petita estança que hostatge la capella que havia contingut la imatge romànica de la Mare de Déu que va ser portada des de Tordera pels Jalpí quan van adquirir el mas.

Tots a la manifestació del 10 de Juliol a Barcelona

RESPECTE A LA VOLUNTAT DEL POBLE CATALÀ

Data: dissabte, 10 de juliol de 2010
Hora:  18:00 - 20:30
Lloc: BARCELONA: Diagonal - Passeig de Gràcia


Davant la sentència del Tribunal Constitucional, la societat civil ens mobilitzem per exigir respecte a la voluntat del poble català.

La manifestació, sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, es farà el dissabte 10 de juliol a les 6 de la tarda a Barcelona. Iniciarà el recorregut a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb l'Avinguda Diagonal.
La manifestació unitària anirà encapçalada per la pancarta “Som una nació. Nosaltres decidim” i té el suport de les principals organitzacions socials, polítiques i culturals del país, així com de diverses personalitats de la societat civil catalana.

Dissabte 10 de juliol. 18 h.

Passeig de Gràcia / Avinguda Diagonal

Manifestació unitària

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM

Aplec de sant Pere de Clarà - 2010

La passada tarda del diumenge 27 de juny de 2010 va tenir lloc a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Josep Ma Vendrell, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el tercer col•leccionable, sobre la història del Priorat, com a col•laboració del Grup d'Història del Casal de Mataró a l'aplec. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell.

Aquest tercer col•leccionable va tractar sobre l’etapa en què la capella va dependre dels senyors del castell de Burriac (1025-1080). A principis del s.XI, Sant Pere de Clarà no era més que una petita capella preromànica. Sembla ser que els Sant Vicenç són els responsables d’establir una petita comunitat i convertir aquesta domus en un petit priorat benedictí que dependria eclesiàsticament de Sant Cugat del Vallès. En el Llevador de Rèdits de Pere des Bosc (1360), on el senyor de Burriac i Vilassar es fa anotar tots els seus drets que li corresponen d’antic, hi apareix respecte a Clarà que “ ... es estat fundat per lo senyor del dit castell...”.

L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

Diumenge 27 de juny - Aplec de Sant Pere de Clarà (Argentona-Òrrius)

Una nova publicació sobre les torres de guaita i els castells del Maresme

Des de fa poc, el Consorci de Promoció Turística “Costa del Maresme” ha editat un petit opuscle queofereix els recorreguts per les torres de guaita i els castells del Maresme. El llibret ofereix una selecció de les més de 50 torres que es troben al Maresme, la majoría de les quals es mantenen encara en peu i un bon nombre han estat restaurades, malgrat que en la majoria dels casos són de propietat privada i no es pot accedir l’interior.

Malgrat que actualment no existeix una ruta guiada organitzada per conèixer-les, aquest recull intenta facilitar al visitant poder fer un recorregut d’un dia o un cap de setmana, amb estada a qualsevol indret del Maresme, per aquestes construccions, que són el vestigi de l’època dels pirates.

La proposta agrupa les torres de guaita en tres grans blocs: Baix Maresme; Maresme centre, Mataró i odalies, i Alt Maresme, cosa que les permet visitar còmodament.

Com explica el llibret, “les torres de guaita es construïren amb una doble finalitat: d’una banda, feien funció de talaies de vigilància i, de l’altra, constituïen elements defensius, que generalment formaven part d’un sistema fortificat o estratègic de defensa, intercomunicat a través de senyals de fum o foc. El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com “la costa torrejada”. El perill que assetjava la costa a principis del segle XVI fins el segle XVII, eren els atacs de la pirateria barbaresca. Avui dia les torres que encara estan en ús formen part de masies o edificis que poc fan pensar en pirates i bandolers, però que, sens dubte, porten la seva empremta. D’altres, en canvi, només en queden les ruïnes o es troben en molt mal estat de conservació.

Aquest opuscle ha estat editat el Consorci de Promoció Turística “Costa del Maresme” amb la col•laboració del Consell Comarcal del maresme, la Diputació de Barcelona i Turisme de Catalunya amb el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Malgrat que en l’opuscle no en cita l’autor, voldria fer referència a qui en volgués saber més sobre el tema a l’estudi publicat pel nostre company Jesús Roig Grau

Veure pdf de l'opuscle

Municipis amb Mapa de Patrimoni Cultural en línia de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona en la seva web te actiu el catàleg del patrimoni cultural de varis municipis de la província amb el títol de “Municipis amb Mapa de Patrimoni Cultural en línia”. Les poblacions actives del Maresme són els municipis d’Argentona, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Cabrils, Montgat i Santa Susanna.Els mapes inclouen les fitxes dels elements patrimonials inventariats, fotografies i la seva ubicació mitjançant cartografia digital.
La informació es pot cercar per un mapa actiu on ara per ara solament es pot activar els límits dels ajuntaments que s’han donat d’alta en el servei i també per un llistat alfabètic de municipis. També hi ha la possibilitat de consultar el patrimoni en números on indica el percentatge dels diferents tipus de patrimoni respecte el total: número de béns inventariats, Patrimoni immoble ( Edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil), Patrimoni moble (Elements urbans, objectes i col·leccions), Patrimoni documental (Fons d'imatges, fons documentals i fons bibliogràfics), Patrimoni immaterial (Manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música i dansa i costumari) i Patrimoni natural (Zones d'interès natural i espècimens botànics singulars). També es pot consultar la memòria en format “pdf”.
La Diputació de Barcelona també ofereix els serveis d’assessorament tècnic a consultes puntuals, estudis previs i projectes de musealització d'elements patrimonials, estudis previs i projectes de centres d'interpretació de patrimoni, plans d'usos per a patrimoni , immoble , plans integrals de patrimoni municipal, documentació i estudis per a la protecció de patrimoni immoble i suport a intervencions arqueològiques dels municipis.
Esperem que s’hi adhereixin més municipis ja que és una proposta interessant.
Si ho voleu consultar, l’adreça és

https://www.diba.cat/opc/mapa_patrimoni_cultural.asp

.

Referències sobre el nom dels artífexs romànics del Maresme

D’aquest tema, en tenim molt poques referències en la documentació. Malgrat tot, segons dades d’altres comarques on hi ha més estudis, podem parlar d’alguns elements sobre aquests assumpte.
A partir de la tècnica emprada en els edificis, podem deduir, coneixent com funcionava en altres indrets, que els autors de les obres devien ser un grup d’obrers que devien anar movent-se pel territori segons les demandes, de nobles i eclesiàstics, de reparació o construcció dels edificis. A partir de la recerca arqueològica, es fa evident el contrast entre la tècnica emprada en les restes d’edificis funcionals (masos, molins...) i en edificis singulars (esglésies, monestirs...) que evidencia l’existència de gent especialitzada.
En aquest cas, a diferència del que sabem en el preromànic, aquests equips els podríem descriure com a experts en l’art de construir. És a dir, ja no serien els mateixos pobladors de la zona, qui es dedicarien a construir, com en l’etapa anterior, sinó que ho ferien un grup de artesans destres en l’ofici, sense descartar per això que els pagesos participessin per ajudar a l’obra, en el transport de pedra, pastar el morter etc. Aquesta col·laboració podia ser voluntària, pro Dei amore, o bé forçada pels vincles de dependència feudal, com deixa clar la carta de població atorgada pel comte Borrell II als habitants de Cardona (23 d’abril del 986).
En el romànic no hi ha costum de documentar el nom dels tallers ni dels operaris. Solament tenim casos comptats, com el cas de la referència del 1010 a Sant Cugat del Vallès d’un tal Fedantius, architectus et magister edorum, també Raiundus Lombardus, a la Seu d’Urgell el 1040 o bé Arnalli Catelli, també a Sant Cugat en uns documents del 1207 i representat en un pilar del claustre, que esdevenen casos excepcionals.
A vegades no s’ha de confondre el nom del comitent amb el nom de l’operari, com el cas de Baio a Sant Pere de Clarà que actua com a comitent. L’únic esment d’un operari en la documentació relativa al Maresme apareix en un de datat l’11 de novembre de l’any 1006 quan Rodolf dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès el castell de Montgat amb la seva torre i pertinences. Entre les signatures del document, apareix “Fedancio, Artificem petre” fent referència a un constructor que actua com a testimoni de la donació.

Els dibuixos d'Alella i Teià realitzats per Lluís Rigalt (1881-1882)

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 1814 - Barcelona, 1894) és un dels pintors catalans representants de l’escola del paisatgisme romàntic. Es va formar en un primer moment a l’Escola de la Llotja on treballava el seu pare Pau Rigalt i també a Madrid amb Pérez Villamil. El 1845 va succeir al seu pare com a professor de la Llotja i va ser nomenat Director entre el 1877 i el 1887. Va morir a Barcelona el 1894.
Com a pintor destaca pels paisatges, molt realistes i fidels, que va dibuixar gràcies a la seva activitat excursionista. La seva relació amb el Maresme la tenim documentada l'any 1849, en el moment que la visitar aquesta comarca realitzant una colla de dibuixos de Montgat, d'Alella,del Masnou, de Mataró, d'Arenys, de la Vall Alta i de Canet de Mar. L’any 1877 va tornar a fer una segona excursió per la costa del Maresme per la zona d’Arenys i Canet de Mar. Entre el 1881 i 1882 en va fer una altra a la zona del Masnou, Alella i Teià. Al final de la seva vida va establir amistat amb l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals (Mataró 1881- Barcelona, 1936), col·laborador de Josep Puig i Cadafalch, la mare del qual, Rosa Casals i Bernadas (1855-1919) era filla del Mas Casals d’Alella. Gràcies a un quadern conservat pel mateix Goday coneixem una sèrie de dibuixos de Rigalt reproduint algunes finestres d’Alella i Teià i fins i tot la creu de terme de la vila. Els dibuixos reprodueixen una sèrie de finestrals gòtics de les masies del Maresme amb una clara voluntat d’arqueologia artística. La destrucció del patrimoni arran de la desamortització de Mendizábal del 1835 va fer prendre consciència a molts artistes coetanis de la necessitat de documentar el patrimoni català. També cal tenir en compte la influència del medievalisme romàntic de l’escola alemanya que va penetrar ideològicament a Catalunya desprès del primer terç del s.XIX paral·lelament al redescobriment cultural de la Catalunya medieval oblidada pel neoclassicisme. L’Escola de la Llotja, on es va formar Rigalt, va esdevenir capdavantera d’aquest moviment.

Bibliografia

• 
  
  CASELLAS, Raimond: Conferencia llegida'l dia 2 de desembre de 1899 al «Centre Excursionista de Catalunya» en la sessió celebrada pera commemorar la fundació de la Primera Societat Catalana d'Excursions. L’Avenç. Barcelona, 1990
• 
  
  CUBELES Albert; CUIXART, Marc, eds: Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Ajuntament de Barcelona; Institut d'Educació. Barcelona,2008.
• 
  
  FONTBONA, Francesc: Del neoclasicisme a la restauració (1808-1888). Ed. 62 . Barcelona, 1983. (Història de l’Art Català, volum VI). Pàgs.80-88
• FONTBONA Francesc. Lluís Rigalt. Cercle Artístic de Sant Lluc. Barcelona, 1996

La portada gòtica de Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543)

La portada de l’església d’Arenys de Munt forma part d’un grup de portades gòtiques situades a la part central de la comarca del Maresme. Ens referim a les portades de les esglésies parroquials de Sant Genis de Vilassar de Dalt, Sant Julià d’Argentona, Sant Martí d’Arenys de Munt, Sant Feliu de Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres. La relació estilística entre elles, no s’explica solament pel veïnatge proper de les diferents poblacions, fet que explicaria la difusió com a còpia del model, sinó que a més, una de les portades apareix citada de forma explícita en la redacció dels contractes dels mestres d’obra.com a model a reproduir. D’aquesta manera, la portada de l’església d’Arenys de Munt esdevé el model a seguir pels promotors en els contractes de les obres posteriors de Cabrera i de Llavaneres. L’origen d’aquest tipus de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV. Es pot identificar per primer cop en les portes del palau del rei Martí a Poblet encarregades al mestre Arnau Bargués amb l’escultura obrada per l’escultor François Salau. Aquest es troba a ponent del claustre major sobre del vestíbul, de l'antic cubar i de la galilea i s'hi accedeix per unes escales situades a la dreta del pati. Les obres va començar el 1397 però el 1406 es van parar sense estar concloses. El mateix autor va utilitzar el mateix model a la façana de l’ajuntament de Barcelona, contractada en l’any 1399 i la portada de la parròquia de Blanes, que formava part del palau- castell dels Cabrera encarregada en època de Bernat IV de Cabrera (1373 - 1423).
L’església de Sant Martí d’Arenys de Munt va ser encarregada en un contracte datat a l’11 d’agost del 1531 al mestre de cases Pau Mateu. La pedra es va extreure de les pedreres de Can Bellsolell i de Can Borrell. L’any 1539 es començà a cobrir la volta de la nau central, i al mateix any, a causa de la mort del mestre de cases Pau Mateu, es va fer càrrec de l'obra el seu germà Antoni. El nou temple, va ser consagrat pel bisbe de Girona, Joan de Margarit, el 13 de setembre de 1544.
Sobre l’autoria del portal en tenim la referència en un document del 7 de novembre de 1533, data en que el mestre Jaume Safont de Barcelona va percebre cobrar un import per “dos llindas y dos josanes y dos portals per dita sglesia. Originalment el timpà del portal era mancat de decoració i l’any 1542 s’encarregà a l’escultor Joan de Tours una imatge de Sant Martí partint la capa a dalt de cavall. Aquesta no es la que es conserva actualment, ja que l’actual és una còpia de l’original que va ser destruïda durant la guerra civil.
L’obertura de la porta és també rectangular amb un arquitrau llis sense decoració sostingut per uns feixos de columnes que queden integrades en els brancals que tenen unes motllures gòtiques a la base i decorat amb capitells vegetals. Els brancals exteriors presenten els capitells a l’alçada de la línia d’imposta de l’arc. Aquests es presenten decorats en diferents motius més propers a l’estil del renaixement, que alternen ocells i querubins. Aquests capitells sostenen una sèrie d’arquivoltes que delimiten un arc de mig punt rebaixat amb un frontó central desproveït d’escultures amb una decoració lleugerament apuntada a la part superior. L’arc es troba decorat a la part externa per un guardapols que acaba amb unes mènsules a l’alçada dels capitells. La mènsula de l’esquerra s’hi representa un àngel turiferari i a la mènsula de la dreta s’hi representa un personatge escrivint un llibre en un faristol que es podria interpretar com un evangelista o un profeta. Aquest guardapols es troba decorat en l’estradós per una sèrie de volutes vegetals i sobre la clau hi ha un floró de tres fulles.

Per a referències i bibliografia:

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim:”Les portades gòtiques del Baix Maresme: tipologia, característiques i referents” a XXIII Sessió d’Estudis Mataronins, 2 de desembre de 2006. Comunicacions presentades . Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró ,2007. Pàgs. 215 – 231
• També a : http://blogs.descobrir.cat/patrimoni/2010/05/03/esglesies-del-maresme-i-portades-gotiques-del-segle-xvi/

Unes mènsules del palau de Blanes al Museu de Mataró

[18 de maig ] DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

En el Museu de Mataró es conserven, integrades a la seva entrada, unes restes procedents del palau gòtic dels vescomtes de Cabrera a Blanes. Es tracta d’un arc carpanell i dues mènsules que han estat analitzades per l’amic i company de la junta d’Amics de l’Art Romànic, Dr.Joan Valero. Aquest estudi ha estat publicat recentment en el darrer exemplar de la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (Núm.96, gener del 2010) el qual forma part de la tesi doctoral dirigida per la Dra Francesca Español i presentada l’any 2004 amb el títol Pere Oller, escultor.
La primera de les mènsules que integren el conjunt es troba decorada amb tres àngels que sostenen al centre l’escut dels Cabrera. A l’altra s’hi troba representat en el centre un quadrúpede mutilat que gira el cap endarrere. A la seva dreta hi ha una figura femenina d’estètica cortesana i a l’esquerra un jove vestit amb una hopalanda i que sosté un objecte difícil de definir, que podria correspondre a un arc. Segons Valero correspon a l’escena de la caça de l’ unicorn, que iconogràficament representa una raresa a Catalunya, ja que hi ha pocs casos documentats, els quals son referenciats a l’article. A banda de descriure els altres elements escultòrics conservats del palau de Blanes en altres indrets, tant al MNAC com a Blanes mateix, l’article es centra principalment en l’autoria de les peces esmentades.
Valero presenta, de forma exhaustiva i documentada, els testimonis que acrediten que els relleus van ser obrats pel taller d’Arnau Bargués, el qual en aquells moments estava actiu treballant, a banda del palau de Blanes en altres projectes com el del palau del Rei Marti l’humà a Poblet, el del palau de Valldaura i el de la casa de la ciutat de Barcelona, en una cronologia que es mou entre finals del s.XIV i principis del segle XV (1398 al 1401 aprox).
La importància d’aquest taller, segons Valero, és que introdueix a casa nostra les novetats del gòtic internacional provinents de centre Europa. Hi ha representacions molts similars a les del Palau de Blanes a la Sainte-Chapelle de Vincennes, a la capella parisenca de Notre-Dame de Bonnes-Nouvelles entre altres.
Malgrat que no és l’objectiu de l’article, trobo a faltar una referència al fet de com van arribar aquestes peces al Museu de Mataró i com es van incorporar en els elements estructurals del vestíbul de l’entrada. Celebrem la publicació d’aquest estudi i recomanem la seva atenta lectura ja que ajuda a comprendre una part del nostre patrimoni, que malgrat no ésser de la ciutat de Mataró, s’hi conserva com a part integrant del nostre museu local.

BIBLIOGRAFIA

Valero Molina, Joan: " Dues mènsules del Museu de Mataró, procedents del palau dels Cabrera a Blanes. Reflexions sobre l'escultura en els tallers d'Arnau Bargués" a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm.96 (gener del 2010), pàgs.22-34

Palau de Blanes [Fotografia:Josep Renalias,2007]Mènsules del Museu de Mataró [Fotografies, J.Graupera,2007]