Manuel Riu, in memoriam

L’historiador Manuel Riu i Riu va morir el passat diumenge 2 de gener de 2011 als 81 anys. Malgrat que va néixer a Manresa el 1929, la seva família tenia els orígens a Sant Llorenç de Morunys, de la qual n'és fill adoptiu i hi té un carrer dedicat des de 2007. A nivell acadèmic va ser catedràtic d'història medieval de la Universitat de Granada (1966) i posteriorment de la Universitat de Barcelona (1969). Manuel Riu va dirigir les publicacions Índice Histórico Español i Acta Historica et Archeologica Medievalia, i va coordinar els Quaderns d'Estudis Medievals.

Els seus mèrits reconeguts el van portar a assolir la Creu de Sant Jordi l'any 2003 i tres anys més tard, el 2006 va rebre també el premi ciutat de Berga a la Cultura. Va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre corresponent de l'Acadèmia de la Història de Madrid i des del 1990, va ser membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

En la seva obra com a medievalista destaquen una vintena de llibres i un sis-cents cinquanta treballs de síntesi i investigació històrica i arqueològica que aborden la història eclesiàstica i socioeconòmica i la vida quotidiana de la Catalunya de l'edat mitjana. Especialitzat en la història monàstica catalana i de l'Andalusia oriental, són importants les seves hipòtesis sobre l'origen del feudalisme a Catalunya, les fonts de l'estadística demogràfica medieval o l'estudi de la producció llanera i ramadera.

Com a arqueòleg i deixeble d’Albert del Castillo, va ser un membre actiu en la institucionalització com a disciplina de l’arqueologia medieval a Catalunya. Va dirigir o codirigir les excavacions dels jaciments del Mas A de Vilosiu, vilatge de Caulès, monestir de Sant Sebastià del Sull, poble abandonat i castell de Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, castell de Mataplana, i una llarga llista més d’indrets.

Personalment, vaig tenir el plaer de tenir-lo com a professor en la matèria d’Història Medieval Universal en el curs 1983-1984 amb el qual vaig anar a comentar-li molts dubtes sobre la matèria en el seu despatx de la Torre B.

Anys més tard, varem coincidir el 10 de novembre de 1995 en la presentació del setè volum de la revista Lambard de l’institut d’Estudis Catalans, on va sortir publicat el meu treball sobre el capitell romànic de Caldes d’Estrac del qual en recordo gratament els comentaris elogiosos envers el mateix. Acabat l’acte vaig anar a saludar-lo i em va comentar que malgrat que en aquells temps les classes de la facultat eren d’unes 300 persones per aula aproximadament, és a dir molt massificades, se’n recordava de mi per les sovintejades consultes i per dos detalls curiosos: tots dos tenim els cognoms repetits i varem néixer el mateix dia de l’any, un 25 de març, primer dia del calendari medieval segons l’annus ad incarnatione Domini.

Crec que els medievalistes catalans devem moltíssim a la tasca feta per Dr. Manuel Riu.

Per a més informació:

Revista L' Erol. revista cultural del Berguedà, núm.61 (1991) "Manuel Riu, una vida dedicada al món medieval"

Bon Nadal i Bon Any 2011

La tesi de Montserrat Richou sobre el Maresme Medieval guanya el Premi 2010 de la Fundació Noguera.

La tesi de Montserrat Richou sobre el Maresme Medieval ha guanyat l’edició d’enguany del Premi de la Fundació Noguera. Com historiadora medieval del Maresme, es va donar a conèixer l’any 1987 amb el llibre d’obligada referència dins la historiografia del Maresme que havia guanyat el guardó del Premi Burriac dos anys abans: Aproximació a la història d’Argentona (segles XIII-XV). Aquest treball, en realitat va ser la tesi de llicenciatura dirigida pel Dr Josep Maria Salrach defensada el 30 de setembre de 1985.
El 26 d'octubre del 2007 es va doctorar amb la tesi “El Baix Maresme en època Medieval” dirigida aquesta vegada pel Dr. Antoni Riera i Melis, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, dins el programa de doctorat “ Món medieval i modern. Últimes línies de recerca. Bienni 2005-2007". El tribunal va estar format pels doctors i doctores Salvador Claramunt, Gaspar Feliu, Maria Milagors Rivera i Eva Serra. Obtingué la qualificació d'excel.lent cum laude. L’objectiu fonamental d’aquesta tesi va ser el d’oferir una aproximació a la pagesia baix maresmenca durant el període 1348-1486 amb la finalitat de contribuir en el coneixement d’un territori més extens: la Catalunya Vella Baix Medieval. Els eixos fonamentals de la seva cerca han estat la terra, el matrimoni i la família, així com la mort. A l’apartat de la terra, es va centrar en l’estudi dels contractes, els subjectes i els objectes, que es desenvolupen al voltant de la possessió i de l’alienació de l’agrer i el diner. La segona part de la tesi el va dedicar a l’anàlisi de la institució matrimonial, de la família Baix Medieval, així com dels diferents pactes o contractes d’esposalles, que regulen l’origen de les noves parelles. A la tercera part, va realitzar un anàlisi de les escriptures i cerimònies, que es desenvolupen al voltant del fenomen de la mort. L’estructura de la Tesi també contempla una part preliminar, en la qual es comenten les fonts i la metodologia emprades i una part final amb les conclusions generals, uns índexs de taules i gràfics, així com un repertori bibliogràfic, que ha estat consultat i esmentat al llarg de tot el treball.

Per poder consultar-la ho podeu fer a : http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1113107-114921/#documents

Entre el 10 i el 24 de novembre de 2007 va participar en les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, sobre “Els monestirs medievals” organitzades pel Grup d’Història del Casal de Mataró presentant la “Vers una caracterització de la pagesia baix medieval dins d'un àmbit regional” que s’editarà el proper 2011.

L’any 2008 va publicar un resum de la tesi en l’article El Baix Maresme a l'època baixmedieval a la revista de la  Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm.19 (2008), pag.153-166.

Actualment treballa com a professora d’Història a l’I.E.S. M. Bosch de Montjuic de Barcelona i forma part de l’equip de recerca consolidat en estudis medievals “Espai Poder i Cultura” amb els quals integra el projecte d’investigació "Carestia, fam i mortalitat a la Catalunya medieval: explicacions i representacions de les crisis de cicle curt i els “mals anys” en la Història" (2009-2011) finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (Referència del projecte: HAR2008-03031/HIST) dirigit pel Dr. Pere Benito (UdL). El passat 2009 va també publicar el treball “Els negocis de Ramon de Ganovardes, prevere beneficiat de la Seu de Barcelona (segle XIV) “ a la Revista Estudis històrics i documents dels Arxius de Protocols Notarials , núm XXVII Col.legi de Notaris de Catalunya, pàgs.33-52.

També participa en el programa de recerca “Escassetats, caresties i mortandats a la Catalunya Medieval” de l’Institut d’Estudis Catalans (TP-S0118-Riera 01), dirigit pel Dr. Antoni Riera i Melis, catedràtic del Departament d’Història Medieval, de Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l’IEC. 2008-2010.

També ha publicat articles en revistes de divulgació i especialitades sobre pedagogia i història medieval. Sobre temàtica medieval cal destacar:

• "Vers una nova construcció de la medievalitat a l’ESO”, a Seminari Internacional Taula. Història. El valor educatiu de la història. Seminari d’innovació Universitat de Barcelona 5, 9 i 10 de juliol de 2007 (en premsa).
• "La família i el mas en les estratègies patrimonials al Vilassar Baix medieval”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XX, 2009, pàgs.245-261.
• “Família pagesa i estratègies patrimonials: el Baix Maresme als darrers segles medievals”, a Jordi Bolós i altres (editors): Família pagesa i economia rural. VII Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Lleida, Diputació de Lleida i Institut d’Estudis Ilerdencs, 2010, pàgs.259-272 (Dipòsit Legal: L-139-2010).
• -“Economia i societat en els registres notarials: La clientela de les capitulacions matrimonials del notari Miquel Franquesa (1458-1482)”. Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols del Col.legi de notaris de Catalunya, núm.XXVIII, 2010 (en premsa).
• “Una dècada d’abastament frumentari: Barcelona i la iniciativa privada als anys 70 del S.XIV”, 1r Seminari Crisis i cicles en la Història. El blat i la carn a la Catalunya medieval: mercat, crisis alimentàries i polítiques públiques d’abastament, Barcelona, 6 de juliol, 2010. Facultat de Heografia i Història de la Universitat de Barcelona. (aquest article està integrat en un llibre que publicarà properament l’IEC sota la direcció d’Antoni Riera i Melis)
• “Una dècada d’abastament frumentari: Barcelona i la iniciativa privada als anys 70 del S.XIV” (llibre col.lectiu sota la direcció d’Antoni Riera Melis, en curs de publicació, IEC).
• “Aportacions al comerç frumentari baixmedieval: l‘assalt i segrest piràtic de la coca de Guillem Morey (1361)” (propera publicació a Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia).

Des d'aquí volem felicitar-la per aquest premi ben merescut per la feina feta.

Montse Richou presentant la seva comunicació a les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, sobre  “Els monestirs medievals” organitzades pel Grup d’Història del Casal l'any 2007.

La col•lecció de peces medievals al Museu d’Arenys de Mar

El Museu d’Arenys de Mar té el seu origen en l’antic Museu Fidel Fita. Una mostra de la història i el patrimoni d'Arenys que es remunta a l'any 1917, quan un grup de persones de la vila preocupades pel patrimoni del poble decideix reunir objectes de valor històric i donar-los a conèixer. La voluntat per desenvolupar un museu, però, té moltes dificultats, fet que porta a la crisi d’aquesta iniciativa. L'any 1953 la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament d'Arenys de Mar signen un conveni per a l'adaptació d'un local del poble com a museu i biblioteca. Amb el temps, per problemes d'espai, el fons s’emmagatzema i algunes peces es retornen als seus propietaris. El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes de nou el 13 de març de 1983 amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col•lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta.

L'any 1998, el Museu es va ampliar amb la donació del fons de minerals de Joaquim Mollfulleda i Borrell, que es va ubicar en un edifici adjunt sota el nom de Museu Mollfulleda de Mineralogia. Avui en dia, el Museu disposa de dos seccions: el Museu Marès de la Punta on també es troba un espai dedicat a la història d'Arenys de Mar on s’exposa una part representativa del Fons Fidel Fita i el Museu Mollfulleda de Mineralogia.

Els objectes d’època medieval conservats en el museu, a part de les puntes de la col•lecció Marés, provenen la majoria dels objectes recollits per Josep Maria Pons Guri al llarg de la seves activitats com a investigador. En els anys 1949-1950 i 1957 Josep Ma. Pons i Guri es va fer càrrec de les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Les troballes que s’hi van fer van ser l’inici del Museu Municipal Fidel Fita, inaugurat l’any 1957 en les actuals dependències municipals. Tot i que el Museu va tancar les seves portes l’any 1977, gràcies a la incansable tasca de Josep Maria Pons i Guri, els seus fons, d’altra banda ben variats, van continuar ampliant-se.

En la pàgina web del Museu, s’hi pot veure una exhaustiva feina de catalogació del fons que es pot consultar en la mateixa pàgina web. Els objectes es presenten catalogats per categories (Categoria de puntes i teixits : indumentària, complements...), classificació del Fons Fidel Fita (arqueologia, nàutica, imagineria religiosa...),etc.

Entre els objectes medievals més desacatats són la col•lecció de rajoles medievals, les puntes, objectes ceràmics provinents de derelictes trobats per pescadors de la zona (Arenys, Llavaneres...) i objectes aïllats que alguns d’ells presenten una singular importància com una campana del segle XIV (Núm. Reg. 3788) provinent de Sant Pere de Riu (Tordera); una Mare de Déu gòtica del s.XIV (Núm. Reg. 9955) de procedència desconeguda o un fragment del retaule de Sant Martí d’Arenys de Munt (Núm. Reg. 3805) obra de Jaume Safont, que representa un cap de vedell en pedra de color gris, procedent del retaule de l'altar major de l'Església de Sant Martí d'Arenys de Munt destruït el juliol de 1936.

Per qui li interessi accedir a la web del Museu i al fons complert inventariat:

http://museu.arenysdemar.cat

ALGUNS MODELS DE FIXES DE L'INVENTARI