L’estat actual de la recerca i de la difusió del patrimoni arqueològic de la comarca a Mataró Ràdio

El passat dijous 15 de novembre de 2012 en el programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM) vaig tenir el plaer de ser convidat pel Museu de Mataró per participar juntament amb Joaquim Garcia (Arqueòleg Municipal de Mataró) i Albert Martín  (Arqueòleg Municipal de Cabrera de Mar) en una tertúlia radiofònica sobre “L’estat actual de la recerca i de la difusió del patrimoni arqueològic a la comarca”.

El programa va ser una de les col·laboracions del Grup d’Història del Casal en la programació dels 50 anys de Torre Llauder organitzat pel Museu i va estar conduit per Sandra Cabrespina, Núria Gómez i Joan Francesc Clariana del Grup d'Història del Casal amb Carles Capella a la part tècnica.

Al llarg del programa es va anar debatent sobre el passat, el present i el futur de l’arqueologia a la nostra comarca. La meva intervenció va anar dirigida sobre tot, com a coordinador de les Jornades d’història i arqueologia del Maresme a valorar el pes de l’arqueologia medieval a la comarca.

L’arqueologia medieval va ser molt important en els anys 50 i 60 del segle XX a mans de l’equip de Marià Ribas amb col·laboració de Lluís Ferrer i Clariana i l’Obra de Sant Francesc. Es va excavar i documentar moltes de les capelles del Maresme (Sant Martí de Mata, Sant Cugat de Traià d’Argentona, Sant Cristòfol de Cabrils, entre altres). Actualment el balanç de la recerca arqueològica és irregular. L’arquitectura militar és força coneguda a partir de la excavació de Burriac, Montpalau i Palafolls.  Hi ha moltes mancances en l’arquitectura civil sobre tot en les masies i són força coneguts els espais de treball com els molins, sobretot a partir del projecte d’investigació iniciat des del Grup d’Història del Casal. Caldria també aprofundir molt més en els monestirs especialment a Clarà i Roca Rossa (Tordera).

Durant el programa també es va criticar molt la gran quantitat d’excavacions d’urgència que s’han fet darrerament que ha portat a no poder realitzar l’estudi de l’ingent quantitat de materials que han aportat les mateixes. També es va comentar negativament que aquestes excavacions, pel fet del seu caràcter urgent no van poder ser realitzades per especialistes sinó que podia assignar una excavació de restes medievals a un arqueòleg especialitzat en prehistòria depenen de la disponibilitat d’arqueòlegs en un moment donat i es va fer notar la preeminència de les àrees d’interès en el món iberoromà.

Pel que fa a la professionalització de l’arqueologia, crec que, si bé ha estat positiva en general, ha fet desaparèixer tot una colla d’arqueòlegs amateurs i voluntaris, i ha matat una concepció molt més democràtica, participativa i voluntarista dels museus i de l’arqueologia patrimonialitzant el saber. Sembla que ara que la crisi econòmica apreta hi ha la intenció de recórrer altre cop a aquests voluntaris, per tal de que facin aquesta ingent feina de classificació, neteja i estudi d’aquests materials arqueològics acumulats. Això si sense cobrar i essent dirigits pels arqueòlegs professionals que aquests si que cobraran la feina !!! ... i a sobre els hi haurem de donar les gràcies per deixar-nos-ho compartir !!!

Per escoltar el programa:

http://www.ivoox.com/2012-11-15-el-raco-audios-mp3_rf_1576413_1.html 

Joaquim Garcia (Arqueòleg Municipal de Mataró),  Albert Martín  (Arqueòleg Municipal de Cabrera de Mar) i Joaquim Graupera (coordinador de les Jornades d’història i arqueologia del Maresme.

Mare de Déu del Corredor (Dosrius)

La Mare de Déu del Corredor es conserva encara com a imatge de culte en el santuari homònim a la part alta de la serralada litoral entre els termes de Dosrius i Llinars del Vallès. L’origen del Santuari del Corredor es remunta a l’any 1531, quan un pagès anomenat Arenes de la Parròquia de Sant Andreu del Far, va demanar llicència al bisbe de Barcelona per fer una capelleta sota la advocació de nostra Senyora del Corredor, dins les terres del mas Bosc. Segons l’interrogatori, el motiu que el van impulsar a edificar la capella era que “...que dit Salvi Arenes, qui principia dita capella les dissabtes en la nit veya senyals de foch o de llum en lo lloch hont vuy sta scituada y edificada dita capella e inspirat en ayxo y mogut de sa devoció comença a edificar dita capella”. També s’inclou la descripció d’aquesta petita capella “aquella fabrica molt simplement ço es de pedra y morter de terra a teulada encavallada, llargaria de alguns trenta y de vint palms ample poch o mes o mancho dotantla de un oratori o retaule que li costa sinch lliures y de una esquella de preu tres lliures barceloneses”. La cura de l’ermita va anar a càrrec d’un ermità anomenat Lluís, el qual va construir també un habitatge per poder-hi viure i un estable per a un animal. 

Inicialment aquesta capella es trobava dins la parròquia de Sant Andreu del Far que era sufragània de Santa Maria de Llinars, però el 1597 el bisbe de Barcelona Joan Dimas Loris va declarar aquesta parròquia independent. Actualment depèn de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. 

Segons A. Fàbregas, sembla que el 1850 es va substituir per una altra de vestida en l’altar major i l’antiga va estar exposada en l’altar de Santa Magdalena en el santuari mateix. L’any 1920 va ser traslladada a Llinars on va ser destruïda el 1936. Actualment hi ha una còpia realitzada l’any 1948. La imatge original la coneixem a partir d’una fotografia antiga. Estava obrada en fang cuit de 50 cms d’alçada i presentava la Verge dempeus seguint el model francès amb una corona al cap que cenyia una extensa cabellera. Portava una mantell disposat en bandolera que li cobria la túnica per complet a excepció de l’espatlla dreta on es mostrava la túnica tancada amb un coll rodó. El genoll esquerra de la imatge es trobava lleugerament flexionat cap endavant seguint models francesos amb un petit contrapposto. El nen es trobava sostingut pel braç dret lleugerament decantat a un costat. Es representava nu, amb la mà dreta beneint i amb l’altra intentant agafar un pom que sostenia la Verge amb la mà. Malgrat l’actitud de relació entre els dos personatges, la imatge de la Mare de Déu presentava una clara manca d’expressivitat en el rostre. 

Aquesta composició representava els personatges seguint un model de verge gòtica francesa dempeus però introduint elements classicistes en les robes i en el genoll flexionat que ens porta a models propers al renaixement i a la recuperació de composicions gregues clàssiques. Aquests detalls permeten datar la imatge a principis dels.XVI, com també ens indica la documentació que ens dóna referències de l’inici de la construcció del temple del Corredor.

Per a més informació:

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi Doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Universitat de Barcelona.P.192

Imatge de la Mare de Déu de Corredor destruïda el 1936.  [Fotografia: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 2]

Imatge de la Mare de Déu de Corredor destruïda el 1936. 

[Fotografia: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 2]

Imatge de la Mare de Déu del Corredor a l'actualitat. [Fot.Joaquim Graupera]

50 anys de Torre Llauder. La medieval torre del Cogoll (Mataró)

Aquest any 2012, una colla d’entitats de Mataró han organitzat un programa conjunt per commemorar els 50 anys de la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder, per part de l’equip d’arqueòlegs de Marià Ribas, de la vil•la romana de Torre Llauder a Mataró.

 

El solar on es va trobar la vil•la era una finca presidida per la Masia de Can Llauder. Aquesta torre es troba documentada des del 1128 com la “ turre de cugullo” que formava part de la jurisdicció del castell de Burriac i de Vilassar. El 1360 Pere Desbosc, senyor del castell de Vilassar hi va establir a Ferrer de Reymir, passant-se a denominar Mas Ferrer, els quals la posseirien fins el s.XVII. La torre que presidia la masia va ser edificada l’any 1558 per voluntat de Joan Ferrer.

 

L’any 1685 la masia va ser adquirida per la família dels Llauder, concretament pel notari barceloní Francesc Llauder i Moles, els quals li donaren el nom pel qual se la coneix en les èpoques moderna i contemporània, Can Llauder. L’any 1777, els Llauder van fer una sèrie de reformes que li donaren l’aspecte abarrocat que va conservar fins al seu enderroc. La branca familiar dels Llauder, com a propietaris del mas, s’extingiren el 1902 amb la mort de Lluis Maria de Llauder i de Dalmases. L’any 1970 es va escriure una de les nefastes pàgines en la relació de Mataró amb el seu patrimoni, ja que es la data en que va ser enderrocada la masia i la torre dins el procés urbanitzador del Plan Parcial del Polígono Espatero promogut pel franquista Ministerio de la Vivienda. Malgrat la destroça efectuada, el fet va servir per sensibilitzar a la ciutadania en la defensa del seu patrimoni davant la manca de criteris dels consistoris franquistes.

 

La torre, de grans dimensions, estava composta de tres pisos amb una sèrie d’espitlleres per la seva defensa i una finestra d’arc conopial gòtica característica obrada en pedra de Montjuic. Es trobava coronada per la típica coberta emmerletada amb espitlleres. Amb les reformes barroques havia passat d’estar isolada a trobar-se situada en el bell mig del conjunt del mas. és una gran llàstima que no s'hagi conservat aquest conjunt.

Bibliografia 

• LLOVET, Joaquim (1997). “El moli de vent i la torre del Cogoll” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, num.57, (gener), pp.19- 22.
• SUBIÑÀ, Enric (1999). “La Torre Llauder: La masia i els seus propietaris” a XV Sessió Estudis Mataronins. 28 de novembre de 1998. Comunicacions presentades. Mataró: MASM; PMC. Pp.79-105
• Vil.la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Mataró: Ajuntament de Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural. 

Fotos extretes del catàleg : Vil.la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Mataró: Ajuntament de Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural.

1885: Una excursió al castell de Vilassar.

Gaietà Boïgas, autor de l'opuscle,
 a Buenos Aires el 1904.

El 6 de desembre de 1885 uns membres de l’Asociación de Arquitectos de Cataluña van realitzar una visita al castell de Vilassar. La creació de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, l'any 1845, serà la gènesi de l'entitat col·legial Associació d'Arquitectes de Catalunya que va ser creada el 1874 com un club d'afiliació voluntària al qual es van a adherir la majoria dels professionals. Aquesta entitat realitzava activitats formatives i socials pels adherits i entre elles figuraven les sortides culturals. Aquestes visites, iniciades uns anys abans per l'arquitecte Elies Rogent, tenien un caràcter formatiu pels joves arquitectes. 

A la sortida de Vilassar del 1885 hi van participar els arquitectes Josep Oriol Mestres, Elies Rogent, Torras, Modest Fossas Pi, Antoni Serrallach, Joan Artigas, Miquel Madorell i Rius, August Font i Carreras, Josep Vilaseca, Emili Sala, Josep Torres Argullol, Eduard Mercader, Emili Cabanyes, Eduard Buigas, Jaume Gustà, Bonaventura Pollés, Joan Baptista Pons, Enric Sagnier, Joan Font i Sangrà, Josep Font i Gomà i Joaquim Bassagoda.

Des de Barcelona van agafar el tren fins a Premià i des d’allà amb carruatges es dirigiren a Vilassar de Dalt fins el castell. Allí visitaren el castell i a la sala del mateix el ponent Gaietà Buïgas i Monravà va llegir la memòria que resumia la història del castell. Aquesta es va publicar íntegrament a posteriori en format d'opuscle per l'Associació. Acte seguit van fer un banquet en el mateix castell amb la participació del rector del poble.
En la memòria situa l'inici del castell en el s. X ja que cita un document del 1101 on s'esmenta el castell de Vilassar juntament amb el de Burriac.

Descriu la torre del castell com el vestigi d'aquest primitiu recinte : "Es por tanto, la parte más antigua de toda la obra; (...). Consta de cinco pisos, que actualment se comunicant entre si por medio de una escalera de caracol, practicada en el espessor del muro. Su altura es mucho mayor que las de las torres de base proximamente quadradas (...) Tiene almenado el remate, y es de planta circular. El espessor de las paredes és de 2,40 metros que excede en mucho al de las referides torres cuadradas. Añádase á lo dicho su situación cèntrica ó poco menos, ser exenta, ó estar enteramente aislada, y ya descrita la que yo sostengo es torre de homenaje, ciudadela o reducto de Seguridad, último reducto de los sitiados en el Castillo...”. Situa la següent ampliació en en el s.XIII amb la construcció de la torre quadrada de la façana i un recinte emmurallat quadrat. Seguidament esmenta la transformació del castell en palau en el s.XIV i les reformes de la façana en el s.XVI que acabarien de donar l'aspecte que veiem avui dia.

Malgrat que utilitza un to literari de caire romàntic és interessant perquè com arquitecte amb l'observació dels paraments s'aproxima amb molta precisió a les fases constructives del castell. Creiem interessant també veure com aquests tipus de sortides, com les que feien les agrupacions excursionistes, participen en documentar aquests vestigis del patrimoni medieval. 

Bibliografia:

Buïgas i Monravà, Gaietà (1886). Castillo de Vilassar : memoria descriptiva. Leida en la excursión hecha al Castillo por la Asociación en 6 de diciembre de 1885. Barcelona: Tip.Fidel Giro. (Asociación de Arquitectectos de Catalunya) . 26 p.

Segons Buïgas, la façana del castell tenia originàriament dues torres.

La primera reforma va consistir en eliminar el mur que unia les dues torres.

Segons Boïgas, la darrera reforma de la façana va consistir en eliminar una de les torres.

El Maresme medieval representat a «VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme»

El passat dissabte 20 d’octubre del 2012 va tenir lloc la «VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme» amb el tema de Masies, urbanisme i poblament al Maresme amb una setantena de persones inscrites vinculades a diversos centres d'estudis de la comarca i amb 13 comunicacions presentades.

La sessió es va iniciar amb les salutacions de la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Carme Jiménez, del president de “Cerquem les Arrels”, Jordi Albaladejo, i la benvinguda als assistents del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alella, Fede Salas.

La història i el patrimoni medieval del Maresme van ser presents en la conferència inaugural i en una colla de comunicacions. Cristina Armengol, DEA en Història Medieval i membre de “Cerquem les Arrels", va pronunciar la ponència inaugural amb el títol «Llogaret, terme, parròquia: la consolidació d'un municipi baixmaresmenc al segle X», abans de donar pas a la resta de comunicacions. En la mateixa va anar repassant els orígens romans d’Alella i de les vil•les documentades fins el primer poblament d’època medieval.

La presentació de comunicacions va estar moderada pel periodista Àlex Asensio. D’elles, set comunicacions van tractar una temàtica vinculada al patrimoni medieval del Maresme:

• La quadra o 'domus' del Cros, a càrrec d'Enric Subiñà, del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. 
• L'enclavament com a factor de domini del territori. Estudi de la ubicació del castell de Vilassar, a càrrec de Marc Pons i Pau Ubach, del Grup Arqueològic del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
• Canvis en el patrimoni urbanístic de Sant Cebrià a través d’algunes cases amb més història, a càrrec de Marta Colell i Josep Pla, del Centre d'Estudis de Sant Cebrià. 
• Masies i poblament al veïnat de mar de Vilassar (1500-1784), a càrrec d'Alexis Serrano, del Centre d'Estudis Vilassarencs. 
• Can Bellsolell de la Torre. Una aproximació als seus espais interiors per mitjà dels inventaris postmortem, a càrrec d'Alexandra Capdevila. 
• Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial, a càrrec de Jaume Vellvehi del Grup del Casal de Mataró.
• La masia com a instrument de colonització del territori, a càrrec de Mireia Barnadas, de l'Associació Cultural Revista Alella.

La celebració de la trobada va ser aprofitada perquè l'alcalde alellenc, Andreu Francisco, presentés públicament el treball guanyador de la primera beca de recerca local d'Alella, del qual jo mateix vaig ser-ne l’autor. Aquest treball tracta sobre les famílies Desplà-Gralla com a promotors d'art entre els segles XIV i XVI.

La jornada va acabar amb una visita guiada pel centre de la població, a càrrec de Crisitina Armengol, on varem poder veure en directe l’edifici parroquial i algunes masies gòtiques de la població. Finalment, la jornada es va acomiadar fins l'any vinent amb un dinar de germanor a Can Flo.

Les comunicacions es podran consultar un cop s'editin les actes de les Jornades.

Cal felicitar als organitzadors de Cerquem les Arrels per la impecable organització i la bona acollida. Felicitats !!!!

Inici de la sessió amb les salutacions de la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Carme Jiménez,  del president de “Cerquem les Arrels”, Jordi Albaladejo, i la benvinguda als assistents del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alella, Fede Salas. 

Cristina Armengol , DEA en Història Medieval  per la UB i membre de “Cerquem  les Arrels”, va pronunciar la ponència inaugural amb el títol «Llogaret, terme, parròquia: la consolidació d'un municipi baixmaresmenc al segle X»

L'enclavament com a factor de domini del territori. Estudi de la ubicació del castell de Vilassar, a càrrec de Marc Pons i Pau Ubach, del Grup Arqueològic del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.



Canvis en el patrimoni urbanístic de Sant Cebrià a través d’algunes cases amb més història, a càrrec de Marta Colell i Josep Pla, del Centre d'Estudis de Sant Cebrià. 



Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial, a càrrec de Jaume Vellvehi del Grup del Casal de Mataró

L'alcalde alellenc, Andreu Francisco, presentant el treball guanyador de la primera beca de recerca local d'Alella sobre les famílies Desplà-Gralla com a promotors d'art entre els segles XIV i XVI.

Visita guiada al patrimoni d'Alella a càrrec de Cristina Armengol

Conferència de Maria Dolça Ribas: «Els pioners de la recerca arqueològica a Mataró: Marià Ribas i Bertran»

El passat dijous 18 d'octubre de 2012, l’Associació "Amics de Ca l’Arenas" va organitzar una conferència sobre la trajectòria arqueològica de Marià Ribas i els pioners de la recerca arqueològica a Mataró. La xerrada s’emmarca dins el programa d'actes per commemorar els 50 anys de Torre Llauder organitzada per un col·lectiu d'entitats mataronines vinculades a la història de Mataró. L'acte va estar presentat per Ramon Manent, President de l'Associació i Carles Marfà, Director del Museu de Mataró.

Maria Dolça RIbas, filla de l'arqueòleg, va presentar una continuació de l’anterior conferència realitzada sobre l’arqueologia a Mataró abans de la guerra civil (1936-1939), centrant-se en aquest cas en la recerca arqueològica a Mataró durant el franquisme. L'any 1947 va ser un any decissiu: el Patronat del Museu Municipal de Mataró creà la Secció d'Història i Arqueologia i nomenà Marià Ribas com a president; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el nomenà Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. Una fita important d'aquesta institució va ser l'edició de la revista "Museu" que es publicà dos  anys ja que va ser clausurada per ser escrita en català. 

Al llarg de la conferència va anar desgranant els nombrosos projectes arqueològics que va dirigir tant a Mataró com en el Maresme central i mitjançant dibuixos i fotografies de l’època va anar presentant el grup de col·laboradors amb els que s’envoltà (Lloansi, Martínez Sauri, Lladó, etc) i els principals jaciments i troballes (vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments).
A nivell medieval, que aquí ens pertoca, cal destacar la col·laboració en la restauració i excavació d'edificis religiosos juntament amb l’Obra de Sant Francesc de la parròquia de Santa Maria de Mataró dirigida per Lluís Ferrer i Clariana. Es va treballar en els edificis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera de Mar, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Cugat de Traià d’Argentona i Santa Maria i Sant Martí de Mata a Mataró, on hi van sortir importants restes arqueològiques significatives. 
Maria Dolça Ribas va haver de fer un veritable esforç per resumir l'ingent obra del seu pare que ara cal recordar i prendre com exemple.

Mare de Déu de Can Catà de la Vall (Sant Andreu de Llavaneres)

La imatge de la Mare de Déu de Can Catà de la Vall es troba situada com a decoració de la part superior del pilar del començament de l’escala que porta al primer pis de la masia. Sembla una peça reaprofitada ja que l’escala està obrada amb pedra granítica del país i la Mare de Déu està realitzada amb pedra de Montjuïc.

La masia de Can Catà de la Vall es troba situada al nord oest del terme al costat dret de la Riera de la Vall i actualment presenta un aspecte de masia barroca degut a la reformes efectuades l’any 1609 segons testa la clau de l’arcada de la portada. De fet, la família Catà és una de les famílies documentades a Llavaneres des del s.XIV i el primer batlle de la població després de la seva independència de Mataró l’any 1548 va ser Pere Catà de la Vall.

La imatge de la Verge no porta vel i deixa entreveure una llarga i ondulada cabellera. El seu rostre manté un posat trist i presenta una fractura que ha mutilat part del nas. L’ estat de conservació molt deficient i erosionat fa difícil l’observació de certs detalls. La Verge porta túnica i mantell. La túnica presenta plecs a la part inferior de les cames des de l’alçada dels genolls que apareixen inclinats vers el lateral dret de la imatge. L’Infant es troba assegut sobre el genoll dret de la imatge amb el peu dret flexionat sobre el genoll esquerra. Els braços els té estesos vers la mà esquerra de la mare com volent agafar un objecte que no s’acaba de definir degut al desgast, però que podria ser plausiblement un ocell. La presencia del cabell ondulat i deixat anar ens porta a datar la imatge cap a finals del s.XV o principis del s.XVI seguint models del gòtic flamenc.

Per a més informació:

• BARTRÉS, Gaspar; MANAU, Ferran (1986). Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Llavaneres:  [Ferran Manau].p.208-209
• BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. p.308-312
• GRAUPERA, Joaquim: L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona, (Tesi dirigida per Francesca Español i Bertran) Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art . Data de defensa : 18-04-2012. Dipòsit legal: B. 17380-2012. Tesis en xarxa

Mare de Déu de Can Catà (Fot.J.Graupera)

Conferència sobre els molins fariners a Santa Susanna

El dissabte 30 de setembre de 2012, dins de la programació de les Jornades Europees de Patrimoni vaig oferir una conferència a Santa Susanna amb el títol “Molins i moles un patrimoni per descobrir”. La programació inicial de la Jornada preveia fer la xerrada al molí d’en Jordà o de la Taverna per presentar els treballs que s’han anat fent a l’estiu per rehabilitar-lo però la pluja, malgrat que esperada per la sequera de l’estiu, va esguerrar l’acte previst. Com a conseqüència d'això la xerrada es va fer finalment a la Sala d'Actes del Local Social.

La conferència la vaig estructurar en quatre parts. En primer lloc vaig fer un estat de la qüestió de l’estudi dels molins a Catalunya i al Maresme. En segon lloc vaig parlar del funcionament, l’estructura i la tipologia dels molins. Seguidament, vaig parlar dels molins del Maresme i finalment vaig acabar presentant una aproximació al possible ús i funcionalitat de cada una de les parts conservades de l’edifici conegut com “El moli d'en Jordà” a partir de les restes visibles fins ara. A la xerrada vaig repartir un dossier als assistents amb documentació vària sobre el tema. Les preguntes finals es van dirigir especialment a l’interès del públic assistent sobre el Molí d'en Jordà i es va debatre sobre quines serien les accions a fer properament per la consolidació de les restes i l'adequació de l'entorn.

A banda d'altres actes previstos en una programació que abastava tot el cap de setmana, la Jornada es va concloure pel matí amb la visita al museu de la pagesia i Inauguració de l’exposició “150 anys del Calendari dels Pagesos”.

Voldria agrair al Sr. Alcalde de Santa Susanna Joan Campolier, la Sra. Regidora de Cultura Noèlia Hernández i la col·laboració de les associacions SSOM (Santa Susanna Origen i Memòria), el GESS (Gent de Santa Susanna) en l’organització de l’acte i especialment a la Sra. Tècnica de Cultura Núria Basart.

Per a més informació: cliqueu aquí

Per consular el Programa de les Jornades Europees del patrimoni a Santa Susanna: programa.pdf

Presentació de l'acte pel Sr. Alcalde de Santa Susanna Joan Campolier (Foto Núria Gómez)

Moment de la conferència (Foto Núria Gómez)

Acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch d’Argentona

El passat divendres, 21 de setembre, a les 19h a la plaça de Vendre es va realitzar l'acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch. L’acte organitzat per l’Ajuntament d’Argentona presentava oficialment la titularitat municipal de la casa de Puig i Cadafalch, Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN), adquirida a principis d’agost després d’haver arribat a un acord amb la propietària, Núria Riera, besnéta de l’arquitecte.
L’acte va consistir en uns parlaments del Sr.Alcalde d’Argentona Ferran Armengol, la Sra. Àngels Torras, Directora de Serveis Territorials del Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, el Sr. Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i el Sr. Oriol Bassa, president de Natura. Aquestes dues entitats són les que han participat més activament per mobilitzar la ciutadania en defensa de la recuperació de l’edifici. L’Ajuntament projecta convertir l’edifici en un centre d’interpretació de l’obra de l’arquitecte i ubicar-hi també algun servei municipal.
La primera actuació sobre l’immoble, però, es centrarà en l’arranjament de la teulada i la coberta i la rehabilitació de la casa, que en els darrers anys ha patit un greu procés de degradació. Per aquest motiu, solament es va poder visitar el jardí de la casa. La visita interior no es podrà fer fins que es facin les obres de consolidació, que començaran aquest any mercès a un ajut de la Caixa de Pensions.

Per a més informació: http://salvemcanpuigicadafalch.blogspot.com.es/

Els promotors artístics de l’art gòtic al Maresme a “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 13 de setembre de 2012 vaig ser convidat al programa “El Racó” de Mataró Ràdio (89.3 fm) per tractar el tema dels promotors artístics de l’art gòtic al Maresme. Durant  el programa, conduit per Sandra Cabrespina i Núria Gómez, es va descriure la figura del promotor artístic durant el gòtic en el Maresme i les seves motivacions.

Al s.XIV una sèrie de famílies de la burgesia barcelonina dedicades al comerç,  a les manufactures  gremials i a la burocràcia estatal, va anar comprant la jurisdicció de molts termes del Baix Maresme. Aquests indrets van esdevenir la segona residència d’aquests nous protagonistes que també  van utilitzar l’art com a element de diferenciació social.  Els Desbosch, els Desplà, els Sorts, els Roudors, entre altres van contractar diversos artistes per renovar els castells, els masos, el mobiliari litúrgic de les parròquies, etc,  utilitzant-ho com a símbol extern del seu poder.

A finals del s.XV , van aparèixer uns altres promotors que van agafar el relleu a aquests. Moltes parròquies van esdevenir independents del poder feudal  i  la rica pagesia local capitanejarà els nous governs municipals, anomenats  “Universitats del terme”.   Durant el segle XVI, d’aquest grup social  en sorgiran els comitents dels nous edificis parroquials, de les masies post remences i del nou mobiliari litúrgic amb nous retaules i obres d’orfebreria.

Per escoltar el programa sencer: premeu aquí

Un nou bloc del Cercle d’Història de Tordera i una xerrada sobre la dinastia feudal dels Falgars en el vescomtat de Cabrera

Aquest any el Cercle d’Història de Tordera commemora el seu desè aniversari amb un calendari ple d’activitats que podeu seguir en el seu nou bloc, del qual teniu l’enllaç a la part inferior d’aquesta notícia. 

El primer dels actes del desè aniversari es va celebrar el passat divendres 17 d’agost, a les set de la tarda, a l’auditori del Teatre Clavé de Tordera, on el Cercle d’Història va organitzar la tradicional conferència de festa major. El ponent fou Joan Bou i Pla, membre de l’entitat, que sota el títol "Estralls econòmics d’una societat tradicional (Tordera segle XVII)" exposà la migradesa social i econòmica que vivia la població de Tordera durant el sis-cents.

La segona de les conferències ha estat protagonitzada pel membre del Cercle Àlex Valverde amb “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”. L’amic Josep Viñolas fou l’encarregat de presentar el ponent. Durant la xerrada es va tractar de la informació que apareix en els testaments de Berenguer Pere de Falgars (1160) i de Pere Gros de Falgars (1217). Berenguer Pere de Falgars, juntament amb Guerau de Cabrera, van ser els fundadors del priorat de Santa Maria de Roca-Rossa, estudiat anteriorment pels amics Joan Bou i Jaume Vellvehí, en el llibre “Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca-Rossa, Tordera-El Maresme”, del qual ja ens vàrem fer ressò en aquest bloc. 

Al llarg de la conferència Valverde va insistir en el pas de les possessions del priorat a Fogars cap el vescomtat de Cabrera. El testament de Pere Gros de Falgars, conservat a Poblet, esmenta que el territori de Fogars formava part d’una batllia, la qual l’integraven diferents nuclis: Fogars, Hostalric, Grions, Massanes i el castell d’Hostalric. Aquest pergamí li va servir per desenvolupar la genealogia de la família.
Felicitem al Cercle des d'aquí per aquesta iniciativa i pels seus 10 anys d'activitats !!!

Per veure el bloc del Cercle d'Història de Tordera, cliqueu aquí

Portada del bloc

Conferència "Estralls econòmics d’una societat tradicional" (Tordera segle XVII)
 a cura de Joan Bou i Pla

Josep Viñolas en la presentació de la conferència d' Àlex Valverde sobre
 “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”

La rehabilitació del Molí d’en Jordà (Santa Susanna)

Des del passat mes de juliol de 2012 un grup d’entitats i ciutadans amb un clar caràcter voluntari, han anat realitzant tasques de manteniment, neteja, adequació de terreny i descoberta dels elements bàsics del Molí Fariner d'en Jordà, a Santa Susanna.

La coordinació d’aquestes activitats ha anat a càrrec de la Regidoria de Cultura de Santa Susanna i  de les entitats SSOM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i  GESS (Gent de Santa Susanna),  els quals van fer una crida per la cerca de la implicació de totes les persones que hi volguessin participar a nivell de voluntariat. Per difondre aquesta iniciativa van crear un bloc on s’hi poden anar seguint totes les tasques que han anat realitzant cada un dels dies que es trobaven.

Han buscat també la complicitat de persones vinculades al món del patrimoni de la comarca que dissabte rere dissabte han anat desfilant i han contribuït també a aportar el seu gra de sorra al projecte. El passat 21 de juliol hi va anar Marc Bosch, de l'empresa Antequem que va realitzar el catàleg de Patrimoni de la població i  el 28 de juliol hi va anar David Pavón (Plataforma Salvem la Vall de la Riera). Pel setembre, que han reiniciat les taques, estan previstes les visites de Jaume Vellvehí (coautor del llibre "Molrà el gra. Els Molins a la Baixa Tordera" pel dissabte  15 de setembre i també hi col·laboraré jo mateix  el proper dia  22 de setembre.
A final de mes,  la programació de les Jornades Europees del Patrimoni a Santa Susanna tractaran el tema dels molins fariners i els espais industrials rurals  (29 i 30 de setembre de 2012).
Us recomano la consulta setmanal del seu bloc per anar seguint aquest lloable feina que han iniciat aquests companys de Santa Susanna que crec que haurien de ser un exemple a seguir en altres poblacions del Maresme on cal recuperar elements significatius del patrimoni a voltes molt oblidat.

http://molifariner-santasusanna.blogspot.com.es/

Sessió informativa del 6 de juliol de 2012

Assistents a la sessió del 28 de juliol de 2012

Assistents a la darrera sessió del 25 d'agost de 2012

Conferència de Benet Oliva: «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»

El passat dia 13 de juliol de 2012 va tenir lloc al Museu de Vilassar de Dalt la conferencia «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»  a càrrec de Benet Oliva. Aquesta xerrada s’emmarcava dins el programa d’actes “Vilazari” per commemorar la reobertura del castell a la població.

Benet Oliva al llarg de la seva xerrada va anar situant la relació de les diferents nissagues que van habitar el castell de Vilassar i la política matrimonial que va portar a la relació amb altres llinatges i la seva relació amb la minva o creixement del seu patrimoni material.

El primer llinatge documentat del castell  són els Sant Vicenç que es troben documentats a partir del s.IX  relacionats amb el castell de Burriac,  que va esdevenir el centre polític administratiu del Maresme central.  Burriac tenia jurisdicció, sobre les poblacions de Argentona, Cabrera, Vilassar, Premià i part d’Órrius i l’actual Mataró. 

L’any 894 ja es documenta la capella preromànica de Sant Vicenç a dalt del cim. Al llarg del s.XII es van bastir de forma definitiva una gran part de les construccions, principalment les muralles i la torre de defensa. El castell va esdevenir la residència dels Sant Vicenç, castlans del terme esmentat sota el domini dels comptes de Barcelona i que adoptaran el patronímic de l’advocació de la capella. El topònim de Burriac no apareixerà documentat fins el 1313. La família dels Sant Vicenç va mantenir el domini del castell fins el s.XIV. 

Al morir sense descendència Berenguer de Sant Vicenç, el 1352 es va vendre el castell junt amb altres possessions a Pere dez Bosch o Desbosch, escrivà del rei i ciutadà de Barcelona. Sota el domini dels Desbosch , el centre adminsitratiu de la jurisdicció passarà al castell de Vilassar excepte un breu període de temps que la jurisdicció va estar a mans de Pere Joan Ferrer, des de la fi de la guerra civil catalana, ja que l’any 1471, el rei Joan II li va lliurar amb el títol de Baró del Maresme període que durà fins l’assoliment de la independència, el 1480, de les universitats del terme.

Benet Oliva va anar descrivint també la política matrimonial dels Desbosch i la relació amb altres nissagues nobiliars i els conflictes que van tenir aquesta amb la Universitat del Terme de Vilassar amb diversos litigis. Un punt important de la història de la família va ser quan Miquel Desbosch i de Cartellà, Senyor de Vilassar  va ser elevat a la dignitat de Noble per privilegi del rei Felip II el 27-IX-1563. El llinatge es va extingir passant el patrimoni dels Desbosch a la Casa d'Oms en contraure matrimoni Angela Desbosch de Sant Vicenç i Desbosch de Vilagayà amb Bernat de Oms i de Cabrera.

El 1707, el patrimoni Desbosc serà heretat per uns nebots llunyans, uns cosins austriacistes  descendents dels Oms Desbosch que desprès de la guerra de successió perderen el patrimoni a favor del cosí  borbònic Antoni Oms i Oms (+1713) i la seva filla Gaietana Oms, casada el 1714 amb el borbònic Agustí de Copons i Copons de Berardo segon marquès de Moja. La filla hereva, Maria Anna de Copons i Oms es va casar el 1739 amb el comte de Solterra Narcís de Sarriera i Cruïlles, generant una notable acumulació de patrimonis nobiliaris i emparentant-se amb la nissaga dels Sarriera que manté el patrimoni del castell fins a l’actualitat.

Enric Ortega, tècnic del Museu de Vilassar presentant el conferenciant

Benet Oliva en un moment de la conferència