dissabte, 13 de setembre del 2014

Els Fivaller com a promotors artístics a Teià

Antoni Casanova (1847 – 1896): 
"Joan de Fivaller reivindicant els 
furs de la ciutat davant de Ferran
d'Antequera, malalt" (1875) MNAC
.
Hi havia diferents famílies de ciutadans honrats de Barcelona que també tenien masies amb la funció de finques d'estiueig a Teià. Una d'aquestes famílies serien els Fivaller. Aquests van aconseguir el seu patrimoni com a mercaders i com a banquers exercint com a administradors de la Taula de Canvis i administradors de la Taula de Dipòsits Comuns. Posseïen la casa senyorial principal al carrer Lledó i més tard a la plaça de Sant Josep Oriol al costat de la parròquia del Pi de Barcelona. També tenien una torre senyorial a Sarrià. 
Un dels membres més destacats d'aquesta família és Joan de Fivaller i Sant Climent (mort el 1434) el qual va ser un dels cinc consellers del la Ciutat de Barcelona assolint el càrrec de conseller en cap en dues anualitats. És conegut principalment per encapçalar la comissió que l'any 1416 va exigir al rei Ferran d'Antequera el pagament del Vectigal per la carn que adquiria per la cort a la ciutat, fet que el va convertir per la historiografia romàntica en baluard de la defensa de les llibertats municipals enfront el poder reial. 
Escut dels Fiveller,
a l'església de
Sant Just (Barcelona)
Com a promotor, a Joan de Fivaller se li atribueix la construcció de la font de Sant Just (1427). La família també tenia el dret de patronatge en una de les capelles laterals de l'església de Sant Just i Pastor, però tenien el dret d'enterrament al convent de Sant Francesc de Barcelona. El seu germà Ramon de Fivaller es va casar amb Elionor Desplà. 
A Teià, inicialment tenien en propietat la masia de Can Monac (ca l'Amàlia). La masia és d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central elevat, cobert amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb planta baixa i un pis, mentre que el cos central té dos pisos. Destaca la porta d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i les dues finestres gòtiques del primer pis, amb les llindes treballades en forma d'arc conopial amb lòbuls. La finestra del pis superior, al cos central, té llinda de pedra i brancals de carreus ben escairats i polits. S'observen diverses espitlleres i la inscripció 1646, data d'una reforma. Destaca també el detall esculpit sobre la dovella clau del portal. El cos dret de la masia correspon a una altra vivenda.
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
BONET,1983 pàgs. 339-340
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera -  3 -11-2005]
Can Monac (ca l'Amàlia).Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]

En el s.XVII amb l'enllaç amb els Pol, els Fivaller varen passar a ocupar la seva masia. Aquesta situada sobre la masia de Can Monach, va ser adquirida pels Pol a la família Martina al segle XVII i gràcies a l'enllaç matrimonial dels Fiveller de Clasquerí amb els Pol passà als Fivaller. Carles Fivaller el 1703 va portar a terme una restauració de l'edifici deixant-lo tal com es troba en l'actualitat. La tradició deia que les despulles mortals de Joan Fivaller, conseller en Cap de la ciutat de Barcelona, romanien a la Capella de Casa Pol; avui se sap que és un error, malgrat hi visqué molt de temps. 
Es tracta d'una casa de planta baixa, planta noble i pis, amb coberta a una sola vessant i carener paral·lel a la façana principal la qual presenta una sèrie de finestres decorades amb frases llatines. A la planta baixa es conserva, en un extrem, un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles, tot i que la part superior resta mig amagada per un dels balcons de la planta noble. A l'altre extrem hi ha una finestra petita estructurada per una llinda de pedra i carreus de gran tamany. El pis noble compta amb un seguit de balcons, tots ells allindats amb pedra i de brancals conformats per carreus grans i de cantons motllurats. A cada extrem de la casa hi ha dues torres de planta quadrada coronades per merletsA la part posterior hi ha altres annexes amb diferents sistemes de cobertes i diferents alçades, entre els quals es troba la capella.
Casa Pol.Teià. [Fotografia-Joaquim Graupera - 03/11/2005]
BONET,1983 pàgs. 402-406

Bibliografia: 
  • BONET i GARÍ, Lluís (1983): Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc-Martín; Centre Excursionista de Catalunya. Pàgs. 339-340 i 402-406
  • «Casa Pol». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2014].
  • «Can Mónac». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 setembre 2014].
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p. 65
  • Masies de Teià I. (1991) Teià: Arxiu Històric Municipal de Teià

diumenge, 7 de setembre del 2014

" Mataró ciutat de Valors" dedica el personatge històric del mes a Puig i Cadafalch

El projecte “Mataró, ciutat de valors” consisteix en un calendari de dotze valors -un per cada mes de l’any 2014-, amb l’objectiu que cada un d’ells sigui treballat de forma conjunta i durant trenta dies pel total d’entitats de la ciutat. La voluntat és que cada valor esdevingui lema de reflexió comunitari de totes les institucions, centres educatius i entitats (socials, polítiques, esportives, assistencials…) de Mataró.
El personatge històric que representa el valor de la identitat d’aquest mes de setembre dins el projecte “Mataró, ciutat de valors” és Josep Puig i Cadafalch. Nascut a Mataró al 1867, Cadafalch va exercir com a arquitecte (dissenyant edificis emblemàtics com la Casa Coll i Regàs), polític (ocupant el càrrec de president de la Mancomunitat de Catalunya), historiador i també arqueòleg. és important com a referent en la història de l'art com a estudiós del romànic.
La polifacètica carrera de Josep Puig i Cadafalch va estar marcada per un objectiu clar: defensar un ideari de país i treballar per veure’l recuperat en tots els seus terrenys. És per això que la ciutat ha organitzat aquest mes de setembre diversos actes per recordar i reivindicar el llegat i els valors de l’obra de Puig i Cadafalch:
  • Per conèixer en profunditat la seva obra arquitectònica, la Fundació Iluro organitza el dissabte 6 de setembre a les 10:30 una visita àudio-guiada a la Casa Coll i Regàs, l’obra més representativa de l’arquitecte a Mataró. Es tracta d’una activitat gratuïta que es repetirà el diumenge 28 de setembre.
  • En la mateixa línia, també el dissabte 6 s’ha organitzat una ruta per visitar els diferents edificis modernistes que Puig i Cadafalch va construir a Mataró (ciutat on residia) i a Argentona (població on estiuejava). La visita guiada a Mataró inclou el Saló de Sessions de l’Ajuntament, la Casa Coll i Regàs, la botiga La Confianza, la casa Parera i el mercat del Rengle. A Argentona es podrà visitar la casa d’estiueig de l’arquitecte, la capella del Sagrament i Can Garí. El preu de la ruta és de 10,43 euros i cal inscripció prèvia.
  • I encara una última proposta relacionada amb l’arquitectura: una ruta modernista a nivell comarcal per repassar les obres de Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner al Maresme. El ‘Triangle modernista al Maresme’ és una ruta d’un dia sencer (dissabte 13 de setembre), té un preu de 16 euros i requereix inscripció. 
  • Durant el seu mandat com a president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch també va impulsar institucions com ara l’Institut d’Estudis Catalans. Per explicar la seva vinculació amb el món educatiu, el president de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, Josep González Agàpito, oferirà la conferència ‘Puig i Cadafalch: construir Catalunya mitjançant l’educació”. L’acte, organitzat per l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch tindrà lloc a Can Palauet el dijous 18 de setembre a les 19h. 
  • La mateixa entitat ha programat pel dimarts 23 de setembre la conferència ‘Puig i Cadafalch i els seus col·laboradors’ a càrrec d’Esteve Mach i Bosch, president de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch. La xerrada sobre la figura del polític i arquitecte mataroní tindrà lloc al Centre d’Art Germans Arenas a les 19h.
Esperem que aquesta convocatòria sigui un èxit i esperem la vostra participació. Felicitats pels organitzadors !!! 

dimecres, 30 de juliol del 2014

Atemptat contra la Creu de Montcabrer (Cabrils)

El passat 2 de juliol de 2014, un excursionista va posar en coneixement de Laura Bosch, tècnica en Patrimoni i gestora del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, que l’emblemàtica Creu de Montcabrer havia patit una sèrie de desperfectes.
Laura Bosch, acompanyada de Jaume Tolrà i Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.
Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.
Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.
S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), de mi mateix (Maresme Medieval) i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.
Malgrat que la creu actual va ser col·locada al 1982 i beneïda el 13 de febrer de 1983, les primeres referències documentals d'una creu a Montcabrer daten del 1565 (Castillo, 1990), quan en un capbreu, Esteve Tolrà, pagès de Vilassar, declara que posseeix el Mas Tolrà i divuit camps. Un d'ells limita "ab oriente in Cruce de Mont Cabrer”. Per Mn. Mas (1909) sabem que el dia 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu com a vot de poble ja que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes. La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per als cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.
Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.
L'informe ja està entrat per registre a l'Ajuntament de Cabrils, Parc Serralada Litoral i manca Agents Rurals per al seu coneixement, així com dels Mossos d'Esquadra.

[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch i Jordi Montlló per a la redacció d’aquest article]

Per a més informació : al bloc del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils on hi podeu trobar adjuntat el pdf de l’informe.

diumenge, 27 de juliol del 2014

Visita comentada a la col.lecció d'art romànic i gòtic al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell

Entre el 21 i 25 de juliol de 2014 va tenir lloc dins el Curs Universitat d’Estiu a l’INS Joan Brudieu de la Seu d'Urgell, el curs «L’artista medieval (I)», organitzat conjuntament entre la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic –IEC. 
El curs va tenir com a objectiu oferir una visió àmplia i actual sobre la figura de l’artista artesà durant els períodes romànic i gòtic (itinerància dels mestres, importància dels tallers urbans a mesura que avança l’edat mitjana) alhora que sobre els diversos nivells de producció que s’hi detecten: de les obres d’encàrrec a les manufactures seriades. 
Sota la coordinació de Francesca Español Bertran (Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i presidenta d’Amics de l’Art Romànic) i Francesc Fité Llevot (Departament d’Història Social i Història de l’Art de la UdL) el programa oferia una varietat de temes que van ser impartides per un equip docent vingut de diferents universitats de l’àmbit peninsular. Dins aquest marc vaig oferir la visita comentada per la col·lecció romànica i gòtica del Museu Diocesà de la Seu d’Urgell. 
La història d'aquest Museu comença l'any 1956, quan un grup de ciutadans benemèrits sol-licitaren al Bisbe i al Capítol catedralici el permís per muntar, amb el "Tresor de la Catedral", una Exposició oberta al públic. Es tractava d'una riquíssima col-lecció d'imatges i d'altres objectes litúrgics d'un incomparable valor arqueològic i artístic, però pràcticament desconeguts per la massa del poble.
La iniciativa fou acollida amb tota mena de facilitats, i durant la Setmana Santa de 1957 era inaugurada públicament l'Exposició d'Art Sacre a la mateixa Sala Capitular. 
A rel d'aquest èxit, va sorgir la idea espontània de crear un Museu permanent. I així, el dia 7 d'agost d'aquell mateix any, el Bisbe, Dr. Iglesias, decretava la constitució del "Museu Diocesà d'Urgell". L'any següent, diverses i valuoses taules de pintura mural foren col-locades en els murs mil-lenaris del temple romànic de Sant Pere, actualment conegut amb el nom de Sant Miquel, mentre que era habilitada l'església de la Pietat com a marc el més adient per a situar-hi amb prestancia i bon ordre, el Patrimoni efectiu del Museu recentment constituït. La "Comissió Diocesana per al Patrimoni Artístic", que havia assumit la direcció del Museu, tingué cura de recollir els materials d'art més desatesos i així, en el termini d'uns cinc anys, ingressaren al Museu més d'un centenar d'objectes artístics provinents de diversos llocs de la Diòcesi. I aquest és actualment el fons global del Museu. De fet, constitueix una riquíssima col-lecció d'objectes d'Art, que abasta del segle X fins al segle XVIII.
Recentment, per tal d'aconseguir una exposició més digna i pedagògica de les peces artístiques, s'ha ampliat el Museu amb l'adequada restauració de l'antiga Casa del "Deganat", nexe entre l'església de la Pietat i el temple de sant Miquel, sota la direcció de l'arquitecte Lluís M. Vidal i Arderiu. Des d'aquest edifici, històricament famós, hom pot admirar belles perspectives de la catedral i del claustre.

Per a més informació sobre :

[Agraeixo les fotografies a Alberto Velasco González (Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal)] 

dissabte, 12 de juliol del 2014

Conferència de Pere Benito "Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç" en el cicle de xerrades Història de Vilassar

El passat divendres 4 de juliol de 2014, va tenir lloc a la sala d'actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació del projecte del llibre "Història de Vilassar" a càrrec de Benet Oliva i la conferència de Pere Benito, doctor en història medieval,  "Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç" .

Pere Benito va dedicar la primera part de la seva conferència a traçar l'origen dels Sant Vicenç amb l'objectiu de comprendre quan i com els membres d'aquest llinatge varen esdevenir castlans del castell de Burriac -castell que els Castellvell, primer, i els Montcada després tingueren en feu pels comtes-reis-, i senyors alodials de la torre de Vilassar. Pel que fa a aquesta darrera qüestió, va destacar la importància de la descoberta dels pergamins del fons Moja de la Biblioteca de Catalunya i, en particular, del plet de Ripollet entre Guillem Umbert de ses Agudes, senyor del Montseny, i Guadal Guillem i la seva mare Adelaida, plet resolt per mitjà d'una justa entre dos vassalls a cavall escollits per cadascun dels litigants que versemblantment va donar origen a la senyoria alodial dels Sant Vicenç sobre la torre de Vilassar. Des del començament, la torre de Vilassar tenia un territori adscrit on els Sant Vicenç exercien la senyoria i en percebien els drets corresponents, un territori que devia correspondre aproximadament als límits de la parròquia. 
Al llarg dels segle XIII els Sant Vicenç enllaçaren amb famílies de la gran burgesia barcelonina (Marcús, Grony, des Vilar), que aportaren importants sumes de numerari en dot i introduïren un nou afany de luxe i ostentació que es troba, en part, en la gran ampliació i transformació de la torre i del perímetre murat original en un castell-palau burgès d'estil gòtic.
Tot seguit va parlar de com els Sant Vicenç, a partir de 1170, delegaren en els Montornès la castlania de la torre de Vilassar i en els Morell la batllia del terme amb les rendes corresponents. 
La darrera part de la xerrada es va centrar pròpiament en les conflictives relacions entre els

Sant Vicenç i els habitants del terme de Vilassar, aspecte del qual Benito va il·lustrar la seva dimensió més dramàtica: el de la violència i la pirateria que els senyors exerciren tant sobre els vassalls del priorat de Sant Marçal del Montseny -11 masos del terme de Vilassar i 4 d'Argentona - com sobre els homes propis, un aspecte excepcionalment ben documentat des les darreres dècades del segle XII i al llarg de tot el XIII. 


[Agraeixo la col·laboració de Pere Benito per la confecció d'aquest article]




dimarts, 8 de juliol del 2014

Passejada pel Vilassar de Mar medieval en el III Festival Vilazari

El passat dijous 3 de juliol de 2014 el Centre d'Estudis Vilassarencs va organitzar una passejada pel Vilassar de Mar medieval o més ben dit el veïnat de mar de Vilassar que és com d'antic s'anomenava Vilassar de Mar, en el marc del Vilazari 978 d'enguany.
La passejada s'inicià a les 19.00 a la plaça de l'esglèsia de Sant Joan i la dirigí l'historiador Alexis Serrano. El recorregut que se seguí fou: la plaça de l'església, la plaça de l'ajuntament on en època medieval hi havia el mas Mir, Ca la Maria l'Espartera que en època medieval i moderna era el mas Lledó i la torre d'en Nadal i el carrer d'en Saura. Durant la visita es van comentar alguns detalls del antic poblament de mar de Vilassar, algunes restes d'època medieval i moderna, l'origen estacional dels pescadors, els primers masos que s'hi assentaren, l'impacte de la Sentència Arbitral de Guadalupe en el creixement baixmedieval del nucli de mar i el seu creixement sostingut en època moderna. També es tractaren altres temes com la producció del vidre prop de la torre d'en Nadal als segles XVI i XVII, la pirateria i el corsarisme i dels hostals i de passada, com a cloenda i per enllaçar amb el tricentenari també sobre el pas de l'arxiduc Carles d'Àustria l'any 1708 per l'hostal de mar de Vilassar.

[Agraeixo la col·laboració d'Alexis Serrano per la confecció d'aquest article]
Alexis Serrano en un moment de la visita al Vilassar de Mar medieval [Foto Alexis Serrano]

dilluns, 7 de juliol del 2014

Passejada cultural pel Cabrils medieval en el III Festival Vilazari

Divendres 4 de juliol de 2014, a dos quarts de vuit del vespre, es va dur a terme una visita cultural pel Cabrils medieval. Aquesta visita forma part d'un projecte endegat pel Museu Col·lecció per intentar localitzar els vestigis d'aquest passat no tany llunyà i que es realitzarà en dues fases.

La primera d'elles va ser la de divendres 4, on es va visitar el nucli de la Sagrera, part del barri de la Sobirana i va acabar al mas pairal de Can Tolrà. En la segona visita pendent visitarem el veïnat de Sant Cristòfol que és el que conserva la major part del patrimoni medieval del terme, Can Casals i Can Roldós.
La visita va ser guiada pels historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Van assistir-hi una seixantena de persones, no només de Cabrils sinó també de varis municipis de la comarca del Maresme. Des del museu, van agrair a totes aquelles famílies que van obrir les portes desinteressadament per tal de tirar endavant l'activitat: en Sigrid Galbany i la seva esposa Fina de ca l'Arlot, Joan Lagresa de ca l'Avellà i Miguel Carles-Tolrà i la seva esposa Gemma, de Can Tolrà.
La història de Cabrils està lligada al Vilassar històric i per tant quan estudiem la història medieval s'ha de tenir present els actuals termes municipals de Vilassar, Cabrils i Vilassar de Mar. La primera referència documentada localitzada fins ara sobre Cabrils es troba al "Libri Antiquitatum", de l'Arxiu Capitual de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona on l'any 996 s'esmenta la riera de Cabrils o ribo caprilis. Mentre que el nom de Vilassar el trobem per primera vegada l'any 978, en una escriptura de venda d'unes propietats situades a Premià i que afronta a llevant amb el terme de "Vilazari". Altres referències documentals les tenim l'any 1037 i l'any 1025 on s'esmenta el feu de Cabrils.
El veïnat de Cabrils, va dependre, a nivell eclesiàstic de la parròquia de Vilassar, fins l'any 1779. A nivell  jurisdiccional ho va fer el Castell de Vilassar. I fins l'any 1821 no aconseguirà la independència de Vilassar. El municipi creix dins d'una vall oberta de la serralada litoral, delimitada a l'est per la muntanya de Montcabrer  i el turó de la Cirera al Nord-Est. Al Nord, el turó d'en Torres i a l'oest la Galbanya i el turonet de Sant Sebastià. Està regada per la riera de Cabrils que desemboca directament al mar, al terme de Vilassar de Mar. 

Alguns dels vestigis medievals conservats en el barri de la Sagrera que es van visitar, es troben ubicats a la façana  d'algunes masies. Ca l'Abellà conserva un portal rodó adovellat damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial, del segle XV. Ca l'Abril, amb un portal de punt rodó i finestra esquerra amb arc de mig punt i a la dreta una finestra amb els muntants, l'ampit i la llinda de carreus de granit. Damunt del portal dovellat hi ha un element gòtic amb elements escultòrics i llinda amb relleus vegetals. Tanmateix, hi ha altres cases sense elements no tant destacats, que conformaven aquest paisatge, com Ca l'Arlot o Can Rafart.

També a un dels escaires de l'església que dona al pati de les antigues escoles Tolrà, tenim un element reaprofitat, un carreu de pedra amb inscripció, segurament de l'antiga església de la Santa Creu.
[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch per la confecció d'aquest text]
Laura Bosch durant la seva intervenció davant l'església (Fot. Núria López)
Josep Samon i part del grup assistent a la passejada cultural (Fot. Laura Bosch)
Can Rafart (Fot. Laura Bosch)
Ca l'Arlot (Fot. Laura Bosch)

diumenge, 6 de juliol del 2014

Taula rodona “Els orígens del Castell de Vilassar” dins el programa III Festival Vilazari

El passat dimecres 2 de juliol del 2014, a les 20 h. va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la taula rodona “Els orígens del Castell de Vilassar” moderada per Benet Oliva i amb la participació de Pere Benito, Enric Subiñà i Joaquim Graupera. El debat es va iniciar amb la intervenció de Pere Benito i Enric Subiñà des del punt de vista històric i va acabar el torn d’intervencions Joaquim Graupera des del punt de vista artístic analitzant la informació que donen les restes del castell.  Després el públic va poder intervenir formulant preguntes als ponents o bé aportant nova informació.
Hom va estar d’acord en que les primeres referències documentals del castell de Vilassar són del segle XI esmentant l’existència d’una simple torre. Es tractaria de la torre vella o torre rodona “turris veteris et roninde” en que apareix citada en la cerimònia de presa de possessió del castell per part de Pere des Bosc l’any 1352. Sobre aquesta part primerenca del castel,l Graupera va afegir que encara resten, a part de la torre rodona central, una gran part dels murs de la muralla perimetral que s’utilitzà posteriorment com a base per la transformació de la torre en un castell-palau en els s.XIV–XV.
Pere Benito va aventurar la hipòtesi d’un origen més antic de la torre “…que fos construïda en el context de la conquesta carolíngia dels comtats catalans, entre el 785 i el 801 o després de la conquesta, que tingués un origen visigòtic o que tingués el seu origen en una vil·la tardoromana”. Tant Subiñà com Graupera van fer notar que la hipòtesi, malgrat que versemblant serà difícil de constatar per la dificultat de trobar restes arqueològiques que ho testimoniïn.
Un altre aspecte polemitzat va ser la construcció de la torre quadrada annexa del segle XIII que conserva l’enteixinat de fusta que va ser estudiat per Graupera l’any passat. Hom va estar d'acord, en defensar que l'ampliació i reconversió de la  torre i del perímetre emmurallat inicial en palau residencial de tipus burgès (inclosa la torre quadrada annexa) es va produir al llarg del segle XIII, fet que obeïa a un canvi de mentalitat, desig de luxe, ostentació, etc. Pere Benito exposà que arran dels enllaços dels Sant Vicenç amb famílies de la burgesia barcelonina, probablement va ajudar al finançament d'aquestes obres amb els dots d'aquests casaments. 
Pere Benito, va afegir que no podem descartar altres hipòtesi, al coincidir aquestes ampliacions del s.XIII  en contexts bèl·lics. En principi, la construcció o refacció d'una torre o d'un castell i de les seves estructures estrictament defensives obeïa a necessitats militars, de defensa del territori en situació de guerra o davant d'un perill d'invasió, i que aquest principi general l'havíem de tenir en compte a l'hora d'elaborar  possibles hipòtesis sobre el moment de construcció de la torre inicial. 
Graupera, per la seva part, va ser de la opinió que la presència de l’heràldica en les pintures ens pot ajudar a identificar els promotors possibles. La presència de l’emblema dels Sant Vicenç i de la família dels Centelles, ens situa a l’etapa corresponent a Berenguer de Sant Vicenç (1250-1273) o el seu fill Guillem de Sant Vicenç (1273-1290). Una de les filles de Berenguer i germana de Guillem, va ser Guillema de Sant Vicenç que es va casar amb Guillem de Terrassa. D’aquest matrimoni en van tenir una filla, Saurina. El seu oncle, Guillem de Sant Vicenç i senyor del castell de Vilassar esdevindria amb el temps el seu tutor al quedar-se òrfena de petita. Saurina es va casar amb Bernat de Centelles i Gruny fill il•legítim de Bernat (III) de Centelles (mort el 1319). Bernat de Centelles era castlà de Sitges i va acabar sent legitimat pel rei Jaume I el 1263.  Possiblement aquestes pintures tenien l’objectiu de reflectir i deixar constància d’aquest fet i es devien fer en un moment proper a aquesta data. Per la seva banda, Saurina heretà dels seus pares les castlanies de Terrassa i d’Eramprunyà i el casal de Vallparadís. Amb els temps es separaren i llur filla i hereva, Blanca de Centelles i de Terrassa (morta el 1348), no tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem-Galceran de Cabrenys i amb Guillem de Calders. 
Per tant, a finals de la dècada dels anys 50 o a l’inici de la dècada dels 60 del segle XIII es deguè construir la torre i en un moment immediat a l’any 1263 es degueren realitzar les pintures en una etapa de condomini entre Berenguer de Sant Vicenç i el seu fill Guillem.
Benito i Subiñà van comentar també el territori adscrit on s’exercia la senyoria que anomenem jurisdiccional i es cobraven els drets corresponents i el caràcter alodial de la torre per part dels Sant Vicenç.
[Fotografies Laura Bosch i Sandra Cabrespina]

Benet Oliva presentant el debat
Públic assistent a l'acte
Intervenció de Pere Benito
Intervenció d'Enric Subiñà
Intervenció de Joaquim Graupera
Participació del públic, Pau Ubach.
Públic assistent a l'acte.

dijous, 3 de juliol del 2014

Visita comentada a l'Argentona Medieval dins el III Festival Vilazari



El passat 28 de juny es va portar a terme una visita guiada pel nucli d’Argentona sota el títol de “Tot descobrint els vestigis de l’Argentona baronial”, la qual formava part dels actes del III Festival Vilazari. En el marc de col·laboració que es va iniciar l’any passat amb la conferència de la Dra. Assumpta Zapata i on es vol fer participar tots els pobles de l’antiga baronia (Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils i Argentona), la visita va voler donar a conèixer els elements arquitectònics més destacats del nucli urbà de quan Argentona estava sota domini dels senyors del Castell de Burriac, o sigui, des de l'alta edat mitjana fins l'abolició de les jurisdiccions durant la primera meitat del segle XIX. El guiatge va anar a càrrec d’Enric Subiñà que va anar explicant l’origen de la senyoria i la jurisdicció del castell de Burriac sobre la vila, els diferents senyors des dels Santvicenç i els des Bosc fins als marquesos de Moja de la Torre, la dependència i la remença, mentre es visitava la plaça de l’església, el conjunt parroquial, la casa Gòtica, can Calopa, can Camps i la plaça de Vendre.


diumenge, 29 de juny del 2014

Setè col.leccionable a l'Aplec de Sant Pere de Clarà 2014 dedicat al tema de la unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713)

El passat diumenge 29 de juny de 2014 es va celebrar una nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte és va iniciar amb una celebració eucarística oficiada pel rector d’Òrrius Mn. Jaume Castellví, a la capella prioral on es van poder cantar els goigs al final de la missa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el setè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta setena edició del col·leccionable va tractar el tema de la unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713). L'any 1592, el priorat de Sant Pere de Clarà, junt amb altres canòniques i priorats com el de Sant Llorenç de Morunys, Santa Maria de Roca Rossa, de Vilabertran, de Gualter i altres, van ser abolits pel papa Climent VIII (1536-1605). Les possessions d’aquestes comunitats van servir per dotar la mensa canonical de la catedral de Solsona, erigida el 19 de juliol del 1593. El bisbat de Solsona com a demarcació eclesiàstica va integrar diverses parròquies del Solsonès, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà, mutilant les antigues demarcacions eclesiàstiques del bisbat de Vic i del bisbat d'Urgell. Aquest territori diocesà va néixer pel desig del rei Felip II de Castella de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots o protestants. La comunitat de canonges de Solsona va arrendar a la família March d’Òrrius, pel preu de 100 lliures anuals, el dret d’administrar les finques i vinyes de les terres properes al priorat. Per altra banda, les rendes de totes les altres propietats del Priorat escampades pel Maresme i el Vallès van ser gestionades per Isidre Reimir, pagès d’Argentona, des del 1662.

A partir del Capbreu Nou del Priorat de Sant Pere Clarà de Josep Francesc Claramunt (1763), conservat a l’Arxiu Diocesà de Solsona, es pot saber el nom dels masos que encara eren propietat del monestir en aquells moments. La majoria es trobaven a Argentona i Òrrius però també disposaven d’altres propietats en altres indrets del Maresme i el Vallès. Hi ha constància de 21 masos a Vilassar, 12 a Cabrera, 8 a Teià, 7 a Mataró, 7 a la Roca, 5 a Premià, 4 a Vilanova de la Roca, 2 a Santa Agnès de Malanyanes i a Terrassa, 1 a Alella, Arenys, Barcelona, Bell-Lloc, Cardedeu, Granollers, Olzinelles, Palau-Solità i Tiana.

El culte a l’església de Clarà va continuar fins l’any 1713, any en què l’església va ser profanada i es va retirar la potestat de celebrar-hi l’eucaristia : “...quia dicitur ecclesia fuit polluta, amplius in ea non fuit missa celebrata...”.









Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):


diumenge, 22 de juny del 2014

Comença la tercera edició del FESTIVAL VILAZARI 978 amb moltes activitats

En motiu de la visita guiada al Castell de Vilassar, aquest any es presenta la tercera edició del FESTIVAL VILAZARI 978, centrant-se en la casa dels Sant Vicenç. Del 27 de juny al 6 de juliol de 2014 l’Ajuntament de Vilassar ofereix un conjunt d’activitats per mostrar el patrimoni medieval vilassarenc. El programa d’actes, com veureu, presenta una oferta molt variada d’esdeveniments. A Vilassar es faran taules rodones i conferències, visites comentades teatralitzades i nocturnes i visites guiades als castells de Burriac i Vilassar, músiques i balls, artesania i oficis medievals, tallers i jocs, campaments i cavallers, armes i combats de tota mena.  Hi ha una amplíssim ventall d’activitats que us recomano que consulteu el programa detallat que trobareu en pdf al final d’aquest article.
Aquests actes centrals es complementen, a l’igual que en edicions anteriors, amb altres que es realitzaran en altres municipis que formaven part de l’antiga Baronia: Vilassar de Mar, Cabrils i Argentona.
·         Dissabte 28 de juny, a les 10:00h . Visita “Tot descobrint els vestigis  de l’Argentona baronial”. Tots els públics. Activitat gratuïta.  Lloc: plaça de l’Església d’Argentona. Organitza: Centre d’Estudis Argentonins Jaume  Clavell.
·         Dijous  3 de juliol, a les 19:00h . Visita comentada a Vilassar de Mar, la formació del veïnat de mar de Vilassar  (segles XVI-XVII).  A càrrec de l’historiador Alexis Serrano. Organitza: Centre d’Estudis Vilassarencs Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc de trobada: plaça de l’Església parroquial  de Sant Joan de Vilassar de Mar. Respecte al tema central, es durà a terme el dia 28 de juny per la tarda un torneig de cavallers  en què  s’escenificarà la justa medieval dels fets de Ripollet (s. XI), per la qual els Sant Vicenç guanyaren la torre de Vilassar.
·         Divendres 4 de juliol, a les 19:30h . Passejada cultural pel Cabrils medieval” a càrrec del historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Organitza: Museu de Cabrils. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Plaça de l’església de Cabrils.

Com a actes acadèmics i de divulgació del patrimoni cal destacar:
·         Dimecres 3 de juliol, a les 20:00h. Taula rodona “Els orígens del castell de Vilassar” amb els historiadors Enric Subiñà, Joaquim Graupera i Pere Benito. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Durada: 1 h
·         Divendres 4 de juliol, a les 20:00h Presentació del projecte del llibre Història de Vilassar, a càrrec de Benet Oliva. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Seguidament a les 20:30h. Conferència “Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç (segles XI-XIV)” Conferència del cicle “Història de Vilassar” a càrrec de Pere Benito. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Durada: 1 h
Us animo a participar-hi activament, ja que hi ha activitats molt interessants i aptes per tots els públics i preferències !!!

Per consultar el programa: Programa festival Vilazari




dimarts, 17 de juny del 2014

Conferència a Dosrius sobre la història del castell i visita comentada a les restes

El passat dissabte 14 de juny de 2014, l’Arxiu Municipal (AMD) i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dosrius van organitzar una jornada per commemorar els 900 anys del primer document que parla del Castell de Dosrius. Les activitats programades van incloure una conferència amb el títol “El Castell de Dosrius. Un testimoni del passat” i una pujada al Castell. L'acte que es va iniciar a les 5 de la tarda al Saló de Plens de l’Ajuntament, es va iniciar amb un parlament de Maria Àngels Jubany del AMD, que a banda de presentar la meva conferència, va fer un recull dels actes que estan programats aquest any amb el castell com a protagonista.
La conferència la vaig dividir en diversos apartats. En primer lloc vaig fer un estat de la qüestió sobre els estudis realitzats sobre el castell fins ara des del principis del s.XX. Un segon bloc es va centrar en la història del castell i un l'ultim apartat va centrar-se en la descripció de les restes.
Com a novetats a la xerrada es va presentar la recent localització per part d'Enric Subiñà d'un document força interessant que ens posa data al moment que els castell de Dosrius passa a dependre el priorat de Sant Pere de Casserres i que endarrereix en el temps la data del primer document conegut sobre el mateix. Es tracta d'un trasllat realitzat el 1294, que fa referència a un document anterior datat al 7 idus de juny de l'any 13 del rei Felip (7 de juny de 1073), en que descriu la venda del castell de Dosrius realitzada per Azaladaidis i Berenguer Ató a Gerbert Miró, el qual a l'any següent, el van cedir testamentàriament a Sant Pere de Casserres. El document es troba conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons dels Sentmenat. els quals van esdevenir els castlans del castell en nom del priorat de Sant Pere de Casserres a partir del 1437. El document s'ha pogut localitzar gràcies
als darrers treballs de catalogació i indexació de la col·lecció de pergamins de l’emblemàtic fons del Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. L’Arxiu Nacional de Catalunya va finalitzar aquests treballs l'any 2013 amb la referència dels 2.716 documents en suport pergamí que abasten un dilatat període, des del segle XI al XVIII, i complementa l’inventari dels documents en paper que es va realitzar durant els anys 90.
Una altra novetat que es va presentar a la xerrada va ser la localització d'una fotografia que mostra l'estat del castell a principis de segle i que malgrat que ja va ser publicada en la meva tesi doctoral i en aquest bloc, molts dels assistents els va impactar les restes conservades que hi havien a principis de segle XX tal com mostra la fotografia. Per acabar, la tercera i última de les novetats va ser la presentació de tres plats de pisa catalana del s.XVIII conservats a casa del meu pare i que provenen dels meus besavis materns Antonio Buxeda i Rosa Pou Collet que, segons explicava l'àvia a casa, van ser els últims masovers del castell de Dosrius. Els plats servien per servir les amanides i les viandes als caçadors que s'ajuplugaven al castell després d'un dia de cacera. L'acte va concloure amb un parlament de l'alcalde de Dosrius Josep Jo.
Desprès de la xerrada una bona colla es van animar a pujar al castell desafiant l'amenaça de pluja d'uns núvols negres que venien del Vallès. Un cop arribats al castell, uns en cotxe i altres a peu, vàrem poder observar i comentar les restes que quedaven del mateix i del mas adjunt. Per finalitzar l'acte, la Sandra Cabrespina ens va recitar un emotiu poema de l'Esteve Albert que havia dedicat a les restes del Castell.

Per a més informació sobre el castell:
Ma Angels Jubany de l'Arxiu Municipal de Dosrius; Josep Jo, Alcalde de Dosrius i el conferenciant Joaquim Graupera 
Públic assistent a l'acte
Un moment de la conferència
Comentant les restes del castell
Sandra Cabrespina recitant el poema d'Esteve Albert sobre les restes del castell
Participants en la pujada al castell

divendres, 23 de maig del 2014

Ja he passat de les 100.000 visites al bloc

Aquest mes ja he passat de les 100.000 visites al bloc i amb visites de molts llocs del món


Gràcies a tots per la vostra fidelitat !!!!!
Quim Graupera