Article sobre l’ermita de Sant Mateu en el llibre “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” de Jordi Montlló

A finals de l’any 2014 es va editar el llibre de Jordi Montlló “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” que culmina un projecte desenvolupat  durant més de dos anys de treball i recerca on han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula.

El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.

Els tres annexos  són el recull de la informació aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any. El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar. Finalment, com a col·laboració meva personal, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu on  exposo la documentació conservada de la capella i el valor històric-artístic de la mateixa.

Al llibre, li acompanya un cd amb un reportatge el director de cinema, Martí Sala, on a partir de la recuperació d’imatges històriques de la plantada del pessebre dels anys 80 i 90 cedides per diversos particulars, l’enregistrament de la pujada de l’any 2012 i de diverses entrevistes a persones relacionades amb els  fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i en  qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.

El llibre va ser presentat en diverses poblacions :

• El Diumenge 23 de novembre de 2014, a les 12 h. al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, on  es va inaugurar una exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.
• El diumenge 30 de novembre de 2014 a les 11’30 al local de l’Associació de Pessebristes de Mataró
• El dissabte 20 de desembre de 2014 a les 6 de la tarda, al Museu Col·lecció Municipal de Cabrils

Per a més informació:

• Web Col.lectiu El bou i la Mula
• Article : GRAUPERA, Joaquim (2014). “L’ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt-El Maresme)” a MONTLÓ. Jordi (2014). Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014.Premià de Mar: El Bou i la Mula. P-115-120

Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Premià de Mar (Fot. Enric Almar)

Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Mataró (Fot. Joaquim Graupera) 

Jordi Montlló i Martí Sala signant i dedicant llibres a Mataró (Fot. Joaquim Graupera)

Imatge de la inauguració de l'exposició oberta fins el 2 de febrer de 2015
al Museu de l’Estampació de Premià de Mar (Fot. Joaquim Graupera)

Conferència sobre el teginat del castell de Vilassar a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns 22 de desembre de 2014 vaig oferir la conferència de cloenda del trimestre amb el títol «El teginat del castell de Vilassar. Notes per una redescoberta» a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona). L'acte va estar organitzat per Amics de l'Art Romànic filial de l'IEC.

Els orígens del castell de Vilassar són una mica desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema. La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Les pintures originals del s. XIII amb l'heràldica dels Sant Vicenç i els Centelles, van ser en part repintades  posteriorment en alguns escuts heràldics per testar les diferents nissagues que s'emparentaren amb els Desbosc, els nous propietaris del castell a partir del s. XIV. A l'acabar la conferència l'entitat organitzadora va oferir una copa de cava i unes neules als assistents per celebrar el nadal.

Per consultar l'article del contingut de la xerrada: GRAUPERA,Joaquim: “Les pintures del teginat i l'origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)” a XXIX Sessió d’Estudis Mataronins. 24 de novembre de 2012. Comunicacions presentades. Mataró; Patronat Municipal de Cultura, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2013. P.15-18 Versió estesa en un cd adjunt.

El castell de Dosrius en el Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 4 de desembre de 2014 vaig ser convidat al programa 293 de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar del «Castell de Dosrius». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert prèviament en una conferència a Dosrius el passat dimecres 14 de juny de 2014 per commemorar els 900 anys del primer document que parla del Castell de Dosrius. 

Com a novetats a la xerrada es va presentar la recent localització per part d'Enric Subiñà d'un document força interessant que ens posa data al moment que els castell de Dosrius passa a dependre el priorat de Sant Pere de Casserres i que endarrereix en el temps la data del primer document conegut sobre el mateix. Es tracta d'un trasllat realitzat el 1294, que fa referència a un document anterior datat al 7 idus de juny de l'any 13 del rei Felip (7 de juny de 1073), en que descriu la venda del castell de Dosrius realitzada per Azaladaidis i Berenguer Ató a Gerbert Miró, el qual a l'any següent, el van cedir testamentàriament a Sant Pere de Casserres. El document es troba conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons dels Sentmenat. els quals van esdevenir els castlans del castell en nom del priorat de Sant Pere de Casserres a partir del 1437. El document s'ha pogut localitzar gràcies als darrers treballs de catalogació i indexació de la col·lecció de pergamins de l’emblemàtic fons del Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. 

Una altra novetat que es va presentar a la xerrada va ser la localització d'una fotografia que mostra l'estat del castell a principis de segle i que malgrat que ja va ser publicada en la meva tesi doctoral i en aquest bloc, molts dels assistents els va impactar les restes conservades que hi havien a principis de segle XX tal com mostra la fotografia. Per acabar, la tercera i última de les novetats va ser la presentació de tres plats de pisa catalana del s.XVIII conservats a casa del meu pare i que provenen dels meus besavis materns Antonio Buxeda i Rosa Pou Collet que, segons explicava l'àvia a casa, van ser els últims masovers del castell de Dosrius. Els plats servien per servir les amanides i les viandes als caçadors que s'aixoplugaven al castell després d'un dia de cacera. 

Per escoltar el programa : http://www.ivoox.com/2014-12-04-el-raco-castell-dosrius-audios-mp3_rf_3821279_1.html 

Conferència i visita guiada sobre el patrimoni medieval de Mataró pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell

El passat dimecres, 19 de novembre de 2014, a les 19.00 h.  vaig impartir una conferència  amb el títol «D’Iluro a Mataró. Un recorregut pel patrimoni medieval de la capital del Maresme» a la sala d’actes del Museu d’història de Sabadell  (Sant Antoni, 13)  L’activitat organitzada pels Amics de l’Art Romànic del Museu de Sabadell va estar presentada pel seu president Lluís Fernández. La conferència va complementar-se amb la visita comentada realitzada el següent diumenge, 23 de novembre de 2014, en la qual es va poder visitar la sagrera de Mataró; la sala de síntesi del Museu Municipal de Mataró; la capella dels Dolors del Museu Arxiu de Santa Maria (aprofitant l’any Viladomat) i el Clos arqueològic de Torre Llauder.  Cal agrair les facilitats atorgades pels dos museus de Mataró i la col·laboració de l’arqueòleg municipal Joaquim Garcia que va explicar les restes de Torre Llauder.

La conferència del dimecres 19 de novembre de 2014 a Sabadell

La conferència del dimecres 19 de novembre de 2014 a Sabadell

Joaquim Garcia durant la visita a Torre Lauder

Joaquim Garcia durant la visita a Torre Lauder

Visita a la Sala de Síntesi del Museu de Mataró

Visita al conjunt dels Dolors de Santa maria de Mataró aprofitant l'any Viladomat

La pausa per dinar al Restaurant del casal Aliança

Visita a la Sagrera de Mataró : El carrer Bonaire

Visita a la Sagrera de Mataró : La plaça Gran

Visita a la Sagrera de Mataró : Can Xammar i la muralla moderna

Visita a la Sagrera de Mataró : les restes de la parròquia gòtica

Curs a Òmnium Cultural: «Història de l'Art Medieval al Maresme» (2): l’art gòtic

A la segona meitat del mes de novembre es va acabar el curs «L'art Medieval al Maresme» ofert a la sala d'actes d'Òmnium Cultural de Mataró (carrer Argentona, 59, baixos) com a col·laboració amb l'esmentada entitat.

El dimarts 18 de novembre de 2014, li va tocar el torn a «L'art gòtic (s.XIII-XVI). Arquitectura». Durant la xerrada vaig poder mostrar els diversos exemples d'edificis conservats tant a nivell militar (castells, torres, emmurallament de viles ...), civil (masos, molins, hospitals...), urbanístics (tipologia de poblacions...) i religiós (Parròquies, monestirs, ermites). Sortosament, malgrat ser una etapa desconeguda, hi ha forces edificis conservats d'aquest estil a la nostra comarca. 

El dimarts 25 de novembre de 2014 va concloure el curs amb la quarta i última xerrada sobre « L'art gòtic (s.XIII-XVI) Escultura, pintura i orfebreria». Aquesta temàtica potser és la menys coneguda i difosa ja que, a part de la meva tesi, no hi ha hagut fins ara una obra de síntesi ni una recerca sistemàtica dels objectes documentats i conservats. Pel que fa a l'escultura vaig començar tractant l'escultura exempta amb una anàlisi de les Mare de Déus sedents i dempeus, creus de terme, així com les trones i altres objectes documentats. De l'escultura ornamental vaig destacar les portes, finestres, claus de volta i mènsules decorades amb escultura figurada, tot remarcant els casos singulars. Sobre la pintura, vaig realitzar un catàleg exhaustiu dels retaules conservats i documentats en estil lineal, italogòtic, gòtic internacional i de la corrent del gòtic flamenc. Per acabar li va tocar el torn a l'orfebreria amb la descripció de bordons, ostensoris, reliquiaris, vera creus i creus processionals. Voldria mostrar el meu agraïment al públic assistent per la seva participació, interès i comentaris això com la col·laboració d' Òmnium Cultural.

Conferència sobre Puig i Cadafalch a l’Aula Arqueonet (Barcelona)

El passat dimecres dia 13 de novembre de 2014 vaig tenir el plaer de fer una conferència sobre Puig i Cadafalch en el marc de les tertúlies “Berenars amb història” a l’Aula d’Arqueonet. Va presentar la conferència Felip Masó, Arqueòleg, especialista en Història i Arqueologia del Pròxim Orient Antic.

La xerrada va bastir una panoràmica sobre l’etapa de formació de Puig, perquè potser és la part més inèdita i a l'hora és el que dóna més sentit al conjunt de la seva vida i obra. En aquesta xerrada, doncs, vaig voler endinsar-me en l'esperit de recuperació nacional que amarava l’època de la Renaixença i que rebien directament les idees de nació que s’estenien per Europa, especialment d'Alemanya després de la unificació. A partir d’aquí vam resseguir com aquestes influències arribaven al Puig estudiant, a través dels seus mestres i dels seus companys arquitectes i com es confegia la idea de la necessitat de crear un art nacional. Tal com Puig conclou, això només es podia fer a través del seu estudi i de la recuperació del art tradicional de la nació, en concret l'art medieval. Aquesta idea és la que dóna sentit a la figura de Puig, com a historiador de l'art català medieval, restaurador i arquitecte, tot amarant-la d'un clar sentit polític. 

La conferència va acabar recollint l'obra d’aquest gran home de la renaixença, que ens va deixar entre altres coses el primer estudi detallat del nostre romànic, diverses restauracions, que ara poden ser criticades però que eren un reflex de l'esperit de l’època, un exemple del que en restauració s'estava fent en aquell moment a Europa, i que van si més no permetre que ens arribes molt més del que sense ell hauríem tingut, i finalment les seves obres arquitectòniques, que és on tot el coneixement del passat es sintetitza en una obra pròpia i moderna.

Felip Masó presentant la conferència

La conferència a Arqueonet

Curs a Òmnium Cultural: "Història de l'Art Medieval al Maresme" (1): Preromànic i romànic

Aquest mes de novembre estic donant un Curs a Òmnium Cultural sobre Art Medieval al Maresme, i te lloc els dimarts a partir de les set del vespre.

• Dimarts dia 4 de novembre vàrem començar amb el preromànic. Després d'una explicació sobre els antecedents i el moment històric, marcat sens dubte pel llegat tardoromà, i aclarits alguns elements i peculiaritats de la nostra comarca, el presents van poder descobrir o recordar les característiques pròpies d'aquest art i veure quins exemples en tenim a la comarca: sant Cristòfol de Cabrils, Sant Jaume de Traià, Sant Salvador de Can Boquet...
• El dimarts dia 11 ens vam poder endinsar en les característiques de l'art romànic  i conèixer com estava estructurada la comarca amb les peculiaritats diferencials de l'alt i el baix maresme. Es va remarcar la importància del Vescomtat de Cabrera a l'Alt Maresme i la jurisdiccions dels castells de Burriac, Mata i Dosrius al Baix Maresme, amb la influència dels diferents senyors dels castells termenats com a promotors i també de la influència de les abadies i monestirs. A part de les característiques de l'estil romànic propi d'aquesta època i les diferències entre els seus dos períodes, romànic llombard i romànic internacional, vam veure la seva petja en la nostra comarca tan a nivell civil en masies i castells com, evidentment, a nivell religiós.

Les properes dues sessions es dedicaran a parlar del gòtic del qual afortunadament conservem més exemples.

Un moment del curs

VIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Epidèmies i Remeis al Maresme

El passat dissabte 25 d'octubre de 2014 va tenir lloc a Malgrat de Mar la vuitena edició de la Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que en aquesta edició va tractar el tema de «Les epidèmies i remeis al Maresme». La trobada va estar organitzada pel Servei d'Arxiu Municipal de Malgrat de Mar, l'Arxiu Comarcal del Maresme, l'Institut Ramon Muntaner i la CCEPC i compta amb la col·laboració del SCIR La Barretina Vermella de Malgrat de Mar, el Centre d'Estudis Vilassarencs, el Centre d'Estudis Argentonins i el Centre d'Estudis Canetencs i amb el suport del Consell Comarcal de Maresme i de l'Ajuntament de Malgrat de Mar.

La ponència inaugural de la trobada, va anar a càrrec de Francesc Forn i Salvà, amb el títol de «Epidèmies al Maresme. La pesta bubònica de 1650. Causes, efectes, remeis i conseqüències», i va anar seguida de la lectura de les comunicacions per part de diversos historiador de la comarca que van tractar la història de la medicina a la comarca del Maresme des de diferents punts de vista (històric, documental, referent a la cultura popular, etc.). Després del dinar de germanor, la trobada es va cloure amb una visita a l'hospital de pobres de Malgrat de Mar i a l'església parroquial de Sant Nicolau, comentada per l'historiador Joan Piña Pedemonte.

Algunes ponències van fer referència a la història medieval del Maresme:

• Marc Pons Prats: « La religiositat popular, sosteniment individual i col·lectiu davant de la pesta i la fam» que va fer referència a la capella gòtica de Sant Sebastià de Vilassar de Dalt
• Quim Graupera: «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac». Sobre els banys termals de Caldes, la seva història i les visites reial que s’hi van produir.
• Joan Bou i Jaume Vellvehí : «L’Hospital de pobres de Tordera». Sobre la història de l’hospital de Tordera del s.XV.

Per a més informació:

• Programa definitiu
• Llistat de comunicacions presentades

Inauguració de les Jornades [Fotografia: Sandra Cabrespina]

Públic Assistent [Fotografia:Quim Graupera]

Francesc Forn en la lectura de la ponència [Fotografia: Sandra Cabrespina]

Marc Pons en la lectura de la seva comunicació [Fotografia: Sandra Cabrespina]

La presentació de la meva comunicació [Fotografia: Sandra Cabrespina]

Marià Ribas i Bertran (Mataró 1902-1996), fill il·lustre de Mataró

El passat dijous 23 d'octubre de 2014 va tenir lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Mataró l'acte institucional de nomenament de Marià Ribas (Mataró 1902-1996) com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, acord que va prendre el Ple per unanimitat el maig de 2012 amb la iniciativa del Grup d'Història del Casal (GHC) i amb l'adhesió de 169 entitats i particulars.  La proposta del seu nomenament va tenir lloc ara fa tres anys amb motiu del 15è aniversari de la seva mort i s'inicià amb el lliurament d'una instància a l'Ajuntament  a iniciativa de Joan Francesc Clariana i Roig, membre de la junta del GHC.

En l'acte de dijous, en el qual es va fer públic el retrat que ha fet l'artista Manuel Cusachs i van  assistir un centenar de persones sota la presidència  de l'alcalde, Joan Mora. 

Durant l'acte hi van haver els parlaments de Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal entitat que encapçalà la inciativa;  el regidor Miquel Rey, responsable d'instruir l'expedient de nomenament i homenatge d'aquest nou mataroní il·lustre; el pintor Manuel Cusachs que va fer una justificació de les raons per les quals va representar a Marià Ribas en el quadre amb aquesta semblança; Josep Guitart, catedràtic d'Arqueologia del Departament Facultat de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que glossà la figura de Marià Ribas com arqueòleg i Maria Dolça Ribas, filla del mataroní il.lustre homenatjat que va agrair la iniciativa i va recordar les vivències i el caràcter del seu pare.

Parlament de Jaume Vellvehí, President del Grup d'Història del Casal. [Foto Joaquim Graupera]

Parlament del Dr. Josep Guitard, catedràtic d'Arqueologia del Departament Facultat de Ciències de l'Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)[Foto Joaquim Graupera]

Moment de destapar el quadre per part de l'Alcalde de Mataró Joan Mora i de Dolça Ribas filla de l'arqueòleg [Foto Joaquim Graupera]

Parlament de Dolça Ribas filla de l'arqueòleg [Foto Joaquim Graupera]

Participants en l'homenatge  [Foto Joaquim Graupera]

El retrat de Marià Ribas obra de Manuel Cusachs iq ue formarà part de la galeria de Mataronins il.lustres de Mataró  [Foto / A.C.]

La via quotidiana del Maresme medieval al Racó de Mataró Ràdio (89,3 fm)

El dijous dia 16 d'octubre vaig tenir el gust de col.laborar una vegada més en el programa "El Racó" del Grup d'Història del Casal a Mataró Radió, coordinant i presentant, amb l'ajuda de Sandra Cabrespina i Núria Gómez, un especial dedicat a la vida quotidiana, i en especial als hàbits alimentaris propis de l'època medieval en la comarca del Maresme.

Vam comptar amb tres convidats excepcionals: Benet Oliva, Enric Subiñà i Jaume Vellvehi.

El programa es va iniciar amb una cita de Ramon Llull sobre els tres estaments propis de l'època medieval, i a partir d'aquí els convidats ens van donar detall de com vivien, i que menjaven, en la nostra comarca els nobles, els pagesos i els clergues.

Benet Oliva, president del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, ens va parlar sobretot de la petita noblesa que habitava els castells del  Maresme i del que podem saber de la seva forma de vida  a partir de la documentació existent, i ens va narrar un interessant episodi que va portar al noble Joan Sarriera fins a Rimini per celebrar un enfrontament singular, i com després aquest mateix personatge evolucionarà cap a un altre tipus de noblesa, menys bel·licosa.

Enric Subiñà, president del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, es va centrar en com era la vida quotidiana dels habitants principals de la nostra contrada,  la pagesia,  i en com eren les masies i com es vivia en els masos.

I finalment, Jaume Vellvehi, membre habitual de l'equip d'El Racó i actual President del Grup d'Història del Casal va parlar sobre el què menjaven i quan  ho menjaven els monjos de Roca Rossa,

Pots escoltar el programa a la web del Grup d'Història del Casal  Programa 287 o a Ivoox ,

Programa 287

Conferència sobre el preromànic a la biblioteca de Masquefa

En el marc del programa Cafès amb Història, la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Masquefa va programar, pel dissabte 11 d'octubre del 2014, una sessió sobre ‘L’art preromànic a Catalunya’, en la qual es van descriure les característiques de l'estil més antic del nostre país que coincideix amb el període de dominació carolíngia i de formació de Catalunya com a nació. 

La xerrada, realitzada amb la col.laboració de Arqueonet, la vaig oferir a partir de les 5 de la tarda a la Biblioteca i els assistents van poder escoltar les explicacions i fer les seves preguntes al mateix temps que gaudien d’un cafè acompanyat de dolços. Aquesta xerrada va iniciar la programació després de l'aturada estival.

El concepte d'art preromànic agrupa les diverses manifestacions artístiques que precedeixen temporalment a l'art romànic i que siguin posterior al període clàssic romà en els seus territoris. A casa nostra també s'ha designat com a art carolingi o bé art mossàrab.

Pel que fa a l'arquitectura donà com a resultat uns edificis pobres, de dimensions reduïdes, inspirats en l'art paleocristià del baix Imperi Romà i l'art visigot, els materials dels quals, tot sovint, s'obtingueren de la destrucció de monuments romans preexistents que foren reaprofitats. Pel que fa a l'art de les imatges gairebé ha desaparegut, llevat d'alguns capitells i impostes i la decoració dels còdexs, en especial els Beatus (com el de Girona o la Seu d'Urgell).

Abans de iniciar la xerrada [Foto: Sandra Cabrespina]

Al final de la xerrada durant la tertúlia [Foto: Sandra Cabrespina]

S’ha mort l’amic i company Jordi Amat i Teixidó

En Jordi Amat [Font GHC]

El passat diumenge 12 d’octubre de  2014 es va morir, als 55 anys,  l’amic i company Jordi Amat i Teixidó, doctor en història contemporània i professor de secundària, víctima d’un càncer. El funeral va tenir lloc el  dimarts 14 d’octubre, a les 9 del matí, a la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella.

A nivell associatiu  va ser president de l'Associació Cívica Capaspre, va ser el fundador i president de l’Associació Amics de Calella i va promoure la creació del Centre d’Estudis Històrics de Calella per estimular la investigació i la recerca locals. 
Va publicar una gran quantitat de treballs i llibres vinculats a la història local i comarca, amb especial atenció al període de la República i la Guerra civil. El seu darrer llibre, publicat per Sant Jordi d'enguany, Retalls de la guerra al Maresme (1936-1939), aprofundia en l'etapa de la Guerra Civil ja que era una de les seves especialitats. Va ser mereixedor l’any 1993 del Premi Iluro de monografia històrica amb el treball, República i Guerra Civil a Calella (1931-1939).

La seva preocupació per difondre la historia el va portar a col·laborar en diversos mitjans; la revista parroquial Estela, el Diari Maresme i en seccions d'història a programes de Ràdio Calella, entre d'altres mitjans.

L’amistat amb el Jordi va començar quan compartíem viatges en el tren l’any 1981, juntament amb la Maria Josep Castillo. en el moment que ell cursava el cinquè curs de carrera i nosaltres tot just començavem primer a la facultat. Els seus comentaris i la seva amistat ens va acompanyar durant molts trajectes. Desprès va ser un constant col·laborador amb el Grup d’Història del Casal i amb el programa el Racó de Mataró Ràdio. També ens solíem trobar en la Sessió d’Estudis Mataronins que ell també freqüentava. En va fer molt de goig acompanyar-lo també a la lectura i defensa de la seva tesi doctoral a la UB. Malauradament ell no em va poder acompanyar a la meva degut a la seva malaltia.

També m'agradaria recordar-lo com un autor que va investigar l'art medieval. Malgrat que el seu fort va ser la història contemporània i especialment la Guerra Civil, va col·laborar en els seus inicis amb la secció “Amics de l’Art Romànic“ del llavors Museu Comarcal del Maresme. Va lliurar dos estudis encara inèdits, que es conserven al museu, un sobre la Mare de Déu de la Plana de Vic i un altre sobre un capitell romànic del fons del Museu.

Lamentem profundament la seva pèrdua i trobarem a faltar la seva presència i amical companyia.

Jordi Amat el 2009 [Font Diari Maresme]

Jordi Amat durant la presentació del seu darrer llibre a la Llibreria Dòria de Mataró [Font: Grup d'Història del Casal]

"Mataró, ciutat de valors": Marià Ribas, arqueòleg experimentat

He col.laborat aquest mes de octubre amb el projecte "Mataró ciutat de Valors" que tracta sobre el valor de l'experiència amb un petit documental sobre Marià Ribas. 

Va estudiar dibuix a l'escola nocturna d'Arts i Oficis de Mataró i després va treballar en la foneria i taller de maquinària de la casa Klein. Seguidament va entrar al taller de l'arquitecte Lluís Gallifa. El 1919 fou sol·licitat per l'arquitecte mataroní Josep Goday i Casals, aleshores cap del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aquest lloc de treball va fer amistat amb personalitats com Adolf Florensa, Joaquim M. Nadal, Nicolau d'Olwer, Ignasi Iglésies, Manuel Ainaud, Ventura Gasol i Duran i Sampere. La seva afició per l'arqueologia el va portar a establir coneixença amb Puig i Cadafalch, Bosch i Gimpera, Josep Colominas, Josep Serra Ràfols ...

L'any 1947, el Patronat del Museu Municipal de Mataró va crear la Secció d'Història i Arqueologia i va nomenar Marià Ribas com a president; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el va nomenar Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. Es va envoltar de col·laboradors i va dirigir moltes excavacions a Mataró i comarca, de nombroses vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments. A inicis dels anys seixanta, l'equip d'aficionats es va anar engruixint i es va constituer l'actual Secció Arqueológica del Museu Comarcal.

Aconsellat pel Dr. Lluís Pericot, va ampliar el seu camp de recerca i va entrar a treballar per a l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona. En el camp professional del dibuix, va treballar al costat de l'arquitecte Jeroni Martorell, responsable de la restauració de monuments per a Catalunya, València i Mallorca. Amic de Joan Peiró, durant la guerra civil espanyola va dur a terme diverses iniciatives de preservació de monuments dels desastres de la guerra.

Entre els reconeixements que rebé cal destacar el Premi Ciutat de Mataró el 1962, el 1963 guanyà un Premi Iluro de Monografia Històrica. El 1966 fou nomenat Membre Corresponent de l'Institut Arqueològic Alemany de Berlin. El 1973 obtingé un accèssit al Premi Iluro i el 1975 fou nomenat Membre d'Honor del Patronat del Museu Municipal de Mataró. És autor de nombroses publicacions il·lustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

Per iniciativa del grup d'Història del Casal va ser nomenat fill il·lustre de la ciutat de Mataró l'any 2012. En el Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró del 3 de maig del 2012 es va aprovar el seu nomenament com a membre de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, a proposta del Grup d’Història del Casal en el quinzè aniversari del seu traspàs.

Per a Saber-ne més: Mataró, una ciutat de valors -