dimecres, 11 de febrer del 2015

Els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic a Sant Genís de Vilassar en el darrer número de la revista singladures

El passat divendres 12 de desembre de 2014 a les 19.00 a la Sala Josep Maria Galbany de Vilassar de Mar (Carrer de Sant Roc 4) va tenir lloc la IV Jornada d’Estudi i Debat del Centre d'Estudis Vilassarencs (CEV). En aquesta edició es va aprofitar per homenatjar la figura de l'historiador Julià Lladó que fou president del Centre d’Estudis Argentonins «Jaume Clavell» (CEAJC), mort l’any passat. Per aquesta ocasió va intervenir Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó com a persona, historiador i amic. Al finalitzar aquest parlament, Alexis Serrano com a president del CEV va fer entrega a la vídua de Lladó de la Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs. 
L'acte central de la IV Jornada va ser la presentació del número 31 de la revista Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV i la conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà, actual president del CEAJC i autor del article que porta el mateix títol i que es presenta publicat en aquest volum de la revista.
Singladures és una revista de divulgació referent a la història i el patrimoni de Vilassar de Mar, de periodicitat quadrimestral, nascuda l'any 1985. Durant la seva primera fase (1985-1999) actuà com a butlletí del Museu de la Municipal divulgant estudis referents al passat nàutic i pesquer de la vila. La segona fase, ressorgida l'any 2008 gràcies a l'empenta del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb el Museu Municipal de Vilassar de Mar, ha ampliat i diversificat els continguts oferint a les seves pàgines estudis que versen sobre diferents aspectes de la història i el patrimoni tant de Vilassar de Mar com de la comarca del Maresme. 
La IV Jornada es va concloure amb un debat final i un petit refrigeri per a tots els assistents.
El contingut d'aquest número 31 de la revista, de caràcter miscel·lani, compta amb diversos articles sobre diferent temàtica. Entre ells, ha publicat el meu article sobre el retaule major i els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 
Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En aquest article s’analitza el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pels mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica. 
Aquest treball s’emmarca dins la tesi doctoral en curs L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran de la Universitat de Barcelona (Programa “Història, teoria i crítica de les arts” Bienni 2002-2004) defensada el 18 d'abril de 2012.

Per a més informació
Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó [Fotografia: Quim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Quim Graupera]
Alexis Serrano com a president del CEV en el moment de l'entrega a la vídua de Lladó
de la 
Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs
.[Fotografia: Quim Graupera]
Presentació de la revista a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV. [Fotografia: Quim Graupera]
Conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà,
actual president del CEAJC.
[Fotografia: Quim Graupera]

diumenge, 1 de febrer del 2015

El bust de Puig i Cadafalch s’afegeix a la galeria de presidents del Pati dels Tarongers de la Generalitat

El passat dimarts 27 de gener de 2015 (paradoxalment l'aniversari de l'entrada a Mataró de les tropes franquistes el 27 de gener de 1939),  el president de la Generalitat, Artur Mas, va descobrir el bust de Josep Puig i Cadafalch que s'ha instal·lat al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat a Barcelona al costat dels de En ric Prat de la Riba, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, presidents de Catalunya durant els anys difícils del segle XX i fins a la restauració de la Generalitat el 1977.
El bust obra de l'artista mataroní Manuel Cusachs representa la figura del polític, historiador i arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch en l'etapa que va presidir la Mancomunitat de Catalunya desprès de la mort de Prat fins el cop d'estat de Primo de Rivera (1917-1923).
A l'acte hi van assistir la besnéta de Puig i Cadafalch, Núria Riera, i acompanyat de l'alcalde de Mataró, Joan Mora, del president de la Diputació, Salvador Esteve, i dels consellers i conselleres del Govern de la Generalitat així com el president de l'associació Amics de Puig i Cadafalch Sr. Esteve Mach. El descobriment de l'estàtua  va estar complementada per una xerrada de l'historiador i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Albert Balcells, que ha destacat el paper que va representar Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona, 1956) a les institucions catalanes, en especial a la Mancomunitat de Catalunya, on va ser reelegit tres vegades.
Malgrat que la figura de Puig i Cadafalch ha estat plenament reconeguda com a historiador de l'art pels seus estudis sobre el romànic i com arquitecte  per la seva contribució a engruixir el patrimoni modernista, la faceta política ha estat menys tinguda. La seva actitud davant el cop d'estat de Primo de Rivera i la seva adscripció a la Lliga ha portat com a conseqüència que pels partits nacionalistes d'esquerra actuals, la seva figura és vista com a col·laboracionista amb el cop d'estat i pels partits conservadors se l'ha vist com a nacionalista. És a dir, és una figura incòmoda.

Creiem que la col.locació del seu bust al pati dels tarongers de la Generalitat fa justícia a la revaloració de la seva persona, malgrat les ombres que va tenir.
El President de la Generalitat de Catalunya en el moment de descobrir el bust amb la besnéta de Puig i Cadafalch, Sra.Núria Riera [Foto www_cronica global_com]
El President de la Generalitat de Catalunya en el moment de descobrir el bust amb la besnéta de Puig i Cadafalch, Sra.Núria Riera [Foto Mataró Ràdio]
D'esquerra a dreta acompanyants d'un mosso d'esquadra de gala: el Sr. Esteve Mach, President Amics Puig i Cadafalch; el president de la Generalitat, Sr.Artur Mas; el president de la Diputació de Barcelona Sr.Salvador Esteve; l’alcalde de Mataró, Sr. Joan Mora i l’artista mataroní autor del bust Sr.Manuel Cusachs acompanyat de la seva esposa [Foto: Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona]
Els membres de l'associació Amics de Puig i Cadafalch presents a l'acte [Foto: Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona [foto: https://twitter.com/mancomunitat100]


dissabte, 24 de gener del 2015

Inauguració de la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell a Cabrera de Mar

El passat dissabte  24 de gener de 2014 en el marc de la Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar, es va presentar la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell. La reproducció ha estat promoguda per la Fundació Burriac i a partir d’aquesta data romandrà permanentment a l'església parroquial de Sant Feliu de Cabrera al mur lateral del cantó de l'evangeli del temple.
L'acte es va iniciar a les 12 del migdia amb la intervenció del Sr. Pere Rodés presentant el projecte com a president de la Fundació Burriac. Seguidament, Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona, va parlar del retaule original, que data del segle XV i és obra destacada de Bernat Martorell. Tot seguit, el tècnic restaurador que ha coordinat els treballs de la rèplica Sr. Pacheco, va explicar amb quines tècniques ha estat feta la reproducció. Per acabar l’acte van pronunciar unes breus paraules, el rector de la parròquia de Cabrera Mn. Josep Lluís Muñoz i el batlle del municipi Sr. Jordi Mir. 
La part més esperada de l'acte va ser el moment en el qual es va procedir a l’obertura del retaule que estava cobert per una cortina. La reproducció inaugurada s'ha elaborat a escala real, còpia exacte de l'original, a partir d’una còpia en 3D a nivell digital on se li ha afegit les fotografies de les parts pintades. Els daurats del marc de les taules del retaule i els daurats dels nimbes han estat afegits manualment, tot reproduint els detalls del repussat o repujat. 
El projecte ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Cabrera de Mar i la Parròquia de Sant Feliu de Cabrera.

Per a saber més sobre el retaule :
Públic assistenta l'acte
intervenció del Sr. Pere Rodés, president de la Fundació Burriac.
Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona 
El coordinador dels treballs de la rèplica Sr. Pacheco
El rector de la parròquia de Cabrera Mn. Josep-Lluís Muñoz
Intervenció final de l’alcalde del municipi Sr. Jordi Mir
El retaule abans de ser mostrat en públic.
Moment de la mostra del retaule al públic

dissabte, 17 de gener del 2015

Conferència sobre el context musical de la Confraria del Roser de Malgrat en els s. XVIII-XIX.

El passat dia 9 de desembre de 2014 va tenir lloc la conferència «La Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, s. XVIII-XIX. Aproximació al context musical.» a càrrec d’Anna Maria Anglada i Mas, Graduada en Musicologia (UAB). La xerrada, organitzada per la Societat Catalana de Musicologia, es va celebrar a Sala Pi i Sunyer de l'Institut d’Estudis Catalans. 

Anna Maria Anglada (Malgrat de Mar, 1966) està graduada en Musicologia per la UAB (2010-14) amb les mencions de "Gestió musical i patrimoni" i "Musicologia Històrica". S’ha format en l’estudi i la interpretació de diversos instruments musicals tradicionals, principalment com a grallera a l'Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. També ha treballat amb la tarota, formant-se en seminaris i diferents edicions de l'Escola Catalana de la Festa (FESTCAT) i ha pogut oferir la seva experiència amb aquest instrument en mercats i fires medievals en la formació de Cobla de Ministrers i finalment també s’ha introduït en la pràctica de flabiol i bombo. 
A nivel profesional és docent de l’Escola de Música de Mataró i actualment també és membre de diverses formacions com els Gralluts, els Grallers de Palamós, El Vent de la Bèstia de Vallirana i de l'Orquestra de Reis de Calella. A nivell de gestió cultural participa com a consellera de Malgrat Turisme, SL i és sòcia de l'Agrupació Sardanista La Barretina i de l’ Associació de veïns Pepet Caralt; Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís. 
El treball presentat a la conferència, es basa en un estudi musicològic del llibre de comptes de la Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, ara Malgrat. Aquest és l’únic llibre que es conserva d’aquesta entitat i abasta el període dels segles XVIII i XIX. Les despeses incloses en aquest llibre, no sagramental, li van permetre a l’autora poder fer una aproximació al context musical de la vila de Malgrat durant aquest període. La contractació de les cobles de músics, el pagament dels cantors per les processons i del mestre de minyons, el cant dels goigs per Pasqua i el ball de morratxes van ser els esdeveniments més emblemàtics que la confraria organitzava en aquest sentit, molts dels quals continuen formant part de la tradició local. Aquest treball va permetre documentar les referències més antigues que es conserven de l’activitat musical a Malgrat i que restaven inèdites fins al moment.
Anna Maria Anglada durant la conferència «La Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, s. XVIII-XIX. Aproximació al context musical.» a la seu de l'IEC

dissabte, 10 de gener del 2015

Article sobre l’ermita de Sant Mateu en el llibre “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” de Jordi Montlló

A finals de l’any 2014 es va editar el llibre de Jordi Montlló “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” que culmina un projecte desenvolupat  durant més de dos anys de treball i recerca on han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula.
El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.
Els tres annexos  són el recull de la informació aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any. El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar. Finalment, com a col·laboració meva personal, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu on  exposo la documentació conservada de la capella i el valor històric-artístic de la mateixa.

Al llibre, li acompanya un cd amb un reportatge el director de cinema, Martí Sala, on a partir de la recuperació d’imatges històriques de la plantada del pessebre dels anys 80 i 90 cedides per diversos particulars, l’enregistrament de la pujada de l’any 2012 i de diverses entrevistes a persones relacionades amb els  fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i en  qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.
El llibre va ser presentat en diverses poblacions :
  • El Diumenge 23 de novembre de 2014, a les 12 h. al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, on  es va inaugurar una exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.
  • El diumenge 30 de novembre de 2014 a les 11’30 al local de l’Associació de Pessebristes de Mataró
  • El dissabte 20 de desembre de 2014 a les 6 de la tarda, al Museu Col·lecció Municipal de Cabrils
Per a més informació:


Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Premià de Mar (Fot. Enric Almar)
Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Mataró (Fot. Joaquim Graupera) 

Jordi Montlló i Martí Sala signant i dedicant llibres a Mataró (Fot. Joaquim Graupera)
Imatge de la inauguració de l'exposició oberta fins el 2 de febrer de 2015
al Museu de l’Estampació de Premià de Mar (Fot. Joaquim Graupera)

dijous, 8 de gener del 2015

Conferència sobre el teginat del castell de Vilassar a l'Institut d'Estudis Catalans


El passat dilluns 22 de desembre de 2014 vaig oferir la conferència de cloenda del trimestre amb el títol «El teginat del castell de Vilassar. Notes per una redescoberta» a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona). L'acte va estar organitzat per Amics de l'Art Romànic filial de l'IEC.
Els orígens del castell de Vilassar són una mica desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema. La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Les pintures originals del s. XIII amb l'heràldica dels Sant Vicenç i els Centelles, van ser en part repintades  posteriorment en alguns escuts heràldics per testar les diferents nissagues que s'emparentaren amb els Desbosc, els nous propietaris del castell a partir del s. XIV. A l'acabar la conferència l'entitat organitzadora va oferir una copa de cava i unes neules als assistents per celebrar el nadal.



dilluns, 5 de gener del 2015

El castell de Dosrius en el Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 4 de desembre de 2014 vaig ser convidat al programa 293 de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar del «Castell de Dosrius». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert prèviament en una conferència a Dosrius el passat dimecres 14 de juny de 2014 per commemorar els 900 anys del primer document que parla del Castell de Dosrius. 
Com a novetats a la xerrada es va presentar la recent localització per part d'Enric Subiñà d'un document força interessant que ens posa data al moment que els castell de Dosrius passa a dependre el priorat de Sant Pere de Casserres i que endarrereix en el temps la data del primer document conegut sobre el mateix. Es tracta d'un trasllat realitzat el 1294, que fa referència a un document anterior datat al 7 idus de juny de l'any 13 del rei Felip (7 de juny de 1073), en que descriu la venda del castell de Dosrius realitzada per Azaladaidis i Berenguer Ató a Gerbert Miró, el qual a l'any següent, el van cedir testamentàriament a Sant Pere de Casserres. El document es troba conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons dels Sentmenat. els quals van esdevenir els castlans del castell en nom del priorat de Sant Pere de Casserres a partir del 1437. El document s'ha pogut localitzar gràcies als darrers treballs de catalogació i indexació de la col·lecció de pergamins de l’emblemàtic fons del Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. 
Una altra novetat que es va presentar a la xerrada va ser la localització d'una fotografia que mostra l'estat del castell a principis de segle i que malgrat que ja va ser publicada en la meva tesi doctoral i en aquest bloc, molts dels assistents els va impactar les restes conservades que hi havien a principis de segle XX tal com mostra la fotografia. Per acabar, la tercera i última de les novetats va ser la presentació de tres plats de pisa catalana del s.XVIII conservats a casa del meu pare i que provenen dels meus besavis materns Antonio Buxeda i Rosa Pou Collet que, segons explicava l'àvia a casa, van ser els últims masovers del castell de Dosrius. Els plats servien per servir les amanides i les viandes als caçadors que s'aixoplugaven al castell després d'un dia de cacera. 


diumenge, 28 de desembre del 2014

Conferència i visita guiada sobre el patrimoni medieval de Mataró pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell

El passat dimecres, 19 de novembre de 2014, a les 19.00 h.  vaig impartir una conferència  amb el títol «D’Iluro a Mataró. Un recorregut pel patrimoni medieval de la capital del Maresme» a la sala d’actes del Museu d’història de Sabadell  (Sant Antoni, 13)  L’activitat organitzada pels Amics de l’Art Romànic del Museu de Sabadell va estar presentada pel seu president Lluís Fernández. La conferència va complementar-se amb la visita comentada realitzada el següent diumenge, 23 de novembre de 2014, en la qual es va poder visitar la sagrera de Mataró; la sala de síntesi del Museu Municipal de Mataró; la capella dels Dolors del Museu Arxiu de Santa Maria (aprofitant l’any Viladomat) i el Clos arqueològic de Torre Llauder.  Cal agrair les facilitats atorgades pels dos museus de Mataró i la col·laboració de l’arqueòleg municipal Joaquim Garcia que va explicar les restes de Torre Llauder.
La conferència del dimecres 19 de novembre de 2014 a Sabadell
La conferència del dimecres 19 de novembre de 2014 a Sabadell
Joaquim Garcia durant la visita a Torre Lauder
Joaquim Garcia durant la visita a Torre Lauder
Visita a la Sala de Síntesi del Museu de Mataró
Visita al conjunt dels Dolors de Santa maria de Mataró aprofitant l'any Viladomat
La pausa per dinar al Restaurant del casal Aliança
Visita a la Sagrera de Mataró : El carrer Bonaire
Visita a la Sagrera de Mataró : La plaça Gran
Visita a la Sagrera de Mataró : Can Xammar i la muralla moderna
Visita a la Sagrera de Mataró : les restes de la parròquia gòtica

diumenge, 14 de desembre del 2014

Curs a Òmnium Cultural: «Història de l'Art Medieval al Maresme» (2): l’art gòtic

A la segona meitat del mes de novembre es va acabar el curs «L'art Medieval al Maresme» ofert a la sala d'actes d'Òmnium Cultural de Mataró (carrer Argentona, 59, baixos) com a col·laboració amb l'esmentada entitat.

El dimarts 18 de novembre de 2014, li va tocar el torn a «L'art gòtic (s.XIII-XVI). Arquitectura». Durant la xerrada vaig poder mostrar els diversos exemples d'edificis conservats tant a nivell militar (castells, torres, emmurallament de viles ...), civil (masos, molins, hospitals...), urbanístics (tipologia de poblacions...) i religiós (Parròquies, monestirs, ermites). Sortosament, malgrat ser una etapa desconeguda, hi ha forces edificis conservats d'aquest estil a la nostra comarca. 
El dimarts 25 de novembre de 2014 va concloure el curs amb la quarta i última xerrada sobre « L'art gòtic (s.XIII-XVI) Escultura, pintura i orfebreria». Aquesta temàtica potser és la menys coneguda i difosa ja que, a part de la meva tesi, no hi ha hagut fins ara una obra de síntesi ni una recerca sistemàtica dels objectes documentats i conservats. Pel que fa a l'escultura vaig començar tractant l'escultura exempta amb una anàlisi de les Mare de Déus sedents i dempeus, creus de terme, així com les trones i altres objectes documentats. De l'escultura ornamental vaig destacar les portes, finestres, claus de volta i mènsules decorades amb escultura figurada, tot remarcant els casos singulars. Sobre la pintura, vaig realitzar un catàleg exhaustiu dels retaules conservats i documentats en estil lineal, italogòtic, gòtic internacional i de la corrent del gòtic flamenc. Per acabar li va tocar el torn a l'orfebreria amb la descripció de bordons, ostensoris, reliquiaris, vera creus i creus processionals. Voldria mostrar el meu agraïment al públic assistent per la seva participació, interès i comentaris això com la col·laboració d' Òmnium Cultural.

diumenge, 7 de desembre del 2014

Conferència sobre Puig i Cadafalch a l’Aula Arqueonet (Barcelona)

El passat dimecres dia 13 de novembre de 2014 vaig tenir el plaer de fer una conferència sobre Puig i Cadafalch en el marc de les tertúlies “Berenars amb història” a l’Aula d’Arqueonet. Va presentar la conferència Felip Masó, Arqueòleg, especialista en Història i Arqueologia del Pròxim Orient Antic.

La xerrada va bastir una panoràmica sobre l’etapa de formació de Puig, perquè potser és la part més inèdita i a l'hora és el que dóna més sentit al conjunt de la seva vida i obra. En aquesta xerrada, doncs, vaig voler endinsar-me en l'esperit de recuperació nacional que amarava l’època de la Renaixença i que rebien directament les idees de nació que s’estenien per Europa, especialment d'Alemanya després de la unificació. A partir d’aquí vam resseguir com aquestes influències arribaven al Puig estudiant, a través dels seus mestres i dels seus companys arquitectes i com es confegia la idea de la necessitat de crear un art nacional. Tal com Puig conclou, això només es podia fer a través del seu estudi i de la recuperació del art tradicional de la nació, en concret l'art medieval. Aquesta idea és la que dóna sentit a la figura de Puig, com a historiador de l'art català medieval, restaurador i arquitecte, tot amarant-la d'un clar sentit polític. 
La conferència va acabar recollint l'obra d’aquest gran home de la renaixença, que ens va deixar entre altres coses el primer estudi detallat del nostre romànic, diverses restauracions, que ara poden ser criticades però que eren un reflex de l'esperit de l’època, un exemple del que en restauració s'estava fent en aquell moment a Europa, i que van si més no permetre que ens arribes molt més del que sense ell hauríem tingut, i finalment les seves obres arquitectòniques, que és on tot el coneixement del passat es sintetitza en una obra pròpia i moderna.
Felip Masó presentant la conferència
La conferència a Arqueonet

divendres, 14 de novembre del 2014

Curs a Òmnium Cultural: "Història de l'Art Medieval al Maresme" (1): Preromànic i romànic

Aquest mes de novembre estic donant un Curs a Òmnium Cultural sobre Art Medieval al Maresme, i te lloc els dimarts a partir de les set del vespre.
  • Dimarts dia 4 de novembre vàrem començar amb el preromànic. Després d'una explicació sobre els antecedents i el moment històric, marcat sens dubte pel llegat tardoromà, i aclarits alguns elements i peculiaritats de la nostra comarca, el presents van poder descobrir o recordar les característiques pròpies d'aquest art i veure quins exemples en tenim a la comarca: sant Cristòfol de Cabrils, Sant Jaume de Traià, Sant Salvador de Can Boquet...
  • El dimarts dia 11 ens vam poder endinsar en les característiques de l'art romànic  i conèixer com estava estructurada la comarca amb les peculiaritats diferencials de l'alt i el baix maresme. Es va remarcar la importància del Vescomtat de Cabrera a l'Alt Maresme i la jurisdiccions dels castells de Burriac, Mata i Dosrius al Baix Maresme, amb la influència dels diferents senyors dels castells termenats com a promotors i també de la influència de les abadies i monestirs. A part de les característiques de l'estil romànic propi d'aquesta època i les diferències entre els seus dos períodes, romànic llombard i romànic internacional, vam veure la seva petja en la nostra comarca tan a nivell civil en masies i castells com, evidentment, a nivell religiós.
Les properes dues sessions es dedicaran a parlar del gòtic del qual afortunadament conservem més exemples.

Un moment del curs