Conferència sobre «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció» a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 18 de març de 2019, a les 19 h., a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) vaig poder impartir la conferència «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció́», dins el XXXIII Cicle de conferències «La Barcelona baixmedieval» organitzat per Amics de l'Art Romànic. 

El tema de xerrada va estar centrat en la construcció de l’edifici gòtic de Santa Maria del Mar en funció dels promotors que la van erigir. L’elevat nombre de capelles laterals de l’església s’explica per la necessitat de dotar a cada un dels promotors de l’edifici d’una capella privativa amb un curat beneficiat al seu càrrec. Aquestes capelles tenien la funció d’honrar la memòria dels difunts morts de la nissaga. Per poder finançar això, el benefici anava associat a un patrimoni a perpetuïtat (unes terres o un mas), els beneficis del qual servien per poder subvencionar les despeses del seu culte. Aquestes podien ser la manutenció del vicari beneficiat que s’encarregava de cantar misses en festes assenyalades per la família i subvencionar el mobiliari litúrgic necessari pel culte. En el cas de Santa Maria del Mar, hi ha solament 9 casos documentats en els quals la nissaga erigeix una sepultura o vas funerari pels difunts de la família dins de la capella. 

Al llarg de la conferència es va anar explicant de detall aquest funcionament, les famílies amb benefici documentades, l’ornament de les capelles, les seves advocacions i situació, etc. Per acabar la xerrada es va fer referència a l’espai que utilitzava aquesta comunitat de capellans beneficiats per seguir els oficis comuns, que no era altre que el cor gòtic. Aquest es creia desaparegut però a partir de les recerques que vaig efectuar, vaig poder localitzar-ne algunes cadires que havien pervinguts als diferents fets que va patir l’edifici de Santa Maria del Mar al llarg de la història.

Maresme Medieval s'adhereix a la vaga general de demà.

Comunicació sobre la creu processional gòtica de Dosrius a la segona edició de Duos Rios

El passat dissabte 9 de febrer de 2019, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, a partir de les 17 h de la tarda, va tenir lloc la segona convocatòria de les Jornades d’Estudis Locals ‘Duos Rios’ amb 15 comunicacions presentades. 

Les Jornades d’Estudis Locals ‘Duos Rios’ estan impulsades per l’Ajuntament de la vila amb l’objectiu de fomentar el coneixement i la difusió dels diferents aspectes històrics, artístics, patrimonials, paisatgístics, socials i culturals del municipi. Les comunicacions que van integrar la convocatòria d’enguany es publicaran al número 4 de la revista ‘Duos Rios’ -editada per l’arxiu municipal- que es presentarà en el marc de la festa de Sant Jordi del 2019. 

En aquesta segona convocatòria el tema d’investigació tenia com a temàtica el municipi de Dosrius (Dosrius, Canyamars i El Far) i les comunicacions han pivotat sobre aspectes com la prehistòria, l’art, la història moderna i contemporània, la meteorologia, la natura, el medi ambient, el patrimoni o la figura d’Esteve Albert i Corp. 

Sobre temàtica medieval solament hi havia la meva comunicació sobre «La creu processional gòtica de Dosrius. Un exemple de continuïtat de l’art gòtic en època del Renaixement». 

La creu processional de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és una creu d’argent (98 x 48 cms.) amb un perfil flordelisat i envoltada d’una sanefa de fulles de fosa i decorada en la part plana per uns motius estilitzats burinats. A l’anvers hi ha la figura de Crist, el qual presenta un nimbe afegit en una reforma posterior. En aquesta reforma es devia canviar l’ordre de les figures de fosa que decoren els braços de la creu, ja que no respecten l’odre de la iconografia que apareix de forma usual en aquest tipus de creus. La magolla presenta una planta hexagonal composta per dues formes piramidals oposades, unides per una bora burinada. La creu es troba en molt mal estat, ja que es troba molt ennegrida i bruta per l’acció de la pols i el fum i greix dels ciris. Algunes de les figures dels apòstols es presenten trencades i els falta el cap i el nimbe. 

En la comunicació es va presentar la documentació coneguda i es va comparar amb altres creus processionals conservades a l’àrea del Maresme. 

Per a més informació:

• Programa de l’acte
• Resum de les comunicacions presentades

Conferència sobre els molins de Vilassar al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 1 de febrer de 2019, a les 20 h., va tenir lloc, a la sala d'actes del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, la xerrada-col·loqui sobre es Molins de la Muntanya de Vilassar, a càrrec de Toni Marí, Josep Samon i Josep Vilademunt.[1]

El passat nadal, el pessebre monumental de Vilassar va tenir com a motiu central, el molí de Cuquet i el molinot, molins de la vessant vallesana de la Serralada Litoral. Aprofitant aquest fet el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va organitzar aquest col.loqui per donar a conèixer i difondre aquests elements patrimonials.  

En Toni Marí, responsable del Centre de Documentació de Parc i va ser el primer a parlar. Va exposar la importància de l’aigua a la Serralada Litoral i va descriure el sistema de rieres de la part vallesana de Vilassar tot remarcant la importància dels boscos de ribera. El torrent de Cuquet, que irrigava els dos molins, pertany a la conca hidrogràfica del Besòs i aporta la seva aigua aquest riu, de forma intermitent, ja que el seu règim és pluviomètric i depen de les pluges ocasionals.

L'historiador Josep Samon, per la seva banda, va oferir una introducció sobre el desenvolupament tècnic que ha comportat la molta del blat per elaborar la farina des de l’antiguitat i va fer un repàs des dels primers molins manuals neolítics fins a sistemes basats en l’energia hidràulica o eòlica. 

El Molí de Cuquet, és un molí de roda hidràulica d'origen medieval, que per les seves necessitats de funcionament necessitava de bassa i pou per tal de donar força impuls a la roda hidràulica. Al 1656 Pau Cuquet va establir a Jaume Tey d'Hostalric perquè tingués cura del molí, el qual, poc a poc, anirà adquirint terres al voltant del mateix. L’antic mas Cuquet (avui cal Fuster) està, com el molí, dins l’actual terme de Vallromanes i es troba situat, al peu del torrent, al costat d’un aflorament granític que provoca un desnivell important per aprofitar la força de l'aigua per moure la mola. Serà el fill de Jaume Tey, Narcís Tey,  qui l’any 1693, va demanar permís per construir un altre molí més avall del molí de Cuquet, però aquesta vegada, dins el terme de Vilassar, el que avui coneixem com a Molinot. Aquest molí comença a funcionar l’any 1696, tal com queda documentat en la llinda de pedra del portal d'entrada, encara visible entre les runes. 

Josep Vilademunt, col·laborador de la secció de Ciències del Museu, va complementar la xerrada aportant dades sobre la vegetació a l’entorn del torrent de Cuquet, tot descrivint la producció de cereal i l'anàlisi del seu increment notable a finals el s. XVII. Aquest fet va ocasionar moments de creixement econòmic a la zona, fent necessària la construcció d'aquest segon molí esmentat. Finalment va descriure que la nissaga de moliners Tey es va establir a can Recoder de Plaça l’any 1929, emparentant amb la família Villar. Tota la documentació de can Villar donada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt han permès reconstruir la cronologia i els esdeveniments que van marcar la intensa vida dels dos molins de la muntanya de Vilassar: el molí de Cuquet i el Molinot, claus per la interpretació de l'economia del territori del Vilassar històric.

Notes:

[1].- Voldria agrair  la  documentació i les fotografies lliurades per l'Enric Ortega del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt per a la confecció d'aquest article.

Toni Mari en un moment de la seva exposició amb Josep Samon [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Molí d'en Cuquet [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Carcabà del molí d'en Cuquet  [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Conferència sobre la masia de Can Coris de Sant Cebrià de Vallalta a Arqueonet

El passat dimarts 22 de gener de 2019, a les 18.30h., a les aules d’Arqueonet (C/ Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona), va tenir lloc la conferència de Ferran Montasell «La masia catalana de Can Coris, la Història a través d’una casa d’origen medieval». 

L’autor, Ferran Montasell Benítez, és actualment un estudiant del Grau d’Història a la Universitat de Barcelona i en la conferència va exposar el contingut del treball de recerca de batxillerat que va presentar el curs 2013-2014 mentre era estudiant del batxillerat humanístic a l’Escola Pia de Calella i que havia tingut com a tutora a la professora d’història Anna Sitjà. 

Aquell curs, el treball va optar al 11è Premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat organitzat conjuntament pel Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i en el que va obtenir, de forma excepcional, una menció especial. 

A la xerrada sobre la Masia de Can Coris (Sant Cebrià de Vallalta), Ferran Montasell va resseguir la història d’aquesta masia i els canvis que ha viscut aquest casal des de l’època medieval fins l’actualitat, tant pel que fa a nivell arquitectònic, com pels personatges que hi van habitar, sense descuidar de fer esment a l’impacte de diversos fets que ha viscut la vila i la masia, com ara el caciquisme o la guerra civil. 

Aules Arqueonet

L’origen de l’edifici es remunta al s. XV quan la família Raüll es va assentar a Sant Cebrià de Vallalta i en va construir la primera masia. Aquesta, al s.XVI, va passar a les mans de la família Coris provinent d’Arenys de Mar, els qual la van reformar i és en aquests moments que va adquirir l’aspecte monumental que ha conservat fins avui dia. De l’edifici, en cal destacar, els magnífics finestrals d’estil gòtic que converteixen a Can Coris en una de les joies del poble a nivell patrimonial. 

Arqueonet, l’associació organitzadora de la conferència, amb la qual hem col·laborat diverses vegades, és una entitat de serveis culturals especialitzada en la divulgació de les grans civilitzacions de la història, així com de la cultura i l’art en general. El seu objectiu és aproximar-nos a aquestes temàtiques mitjançant tot tipus d’activitats com xerrades, cursos, tallers, visites guiades, sortides i viatges culturals, impartits per grans professionals de reconegut prestigi. Les seves activitats es caracteritzen per la forma dinàmica i amena d’impartir els coneixements sense descuidar el rigor històric; buscant l’empatia i la participació del públic afavorint d’aquesta manera una més àmplia assimilació dels conceptes i un major gaudi en les activitats. 

Per a més informació:

• Lliurament del premi Thos i Codina a Ferran Montasell
• Web d’Arqueonet

Ferran Montasell recollint la menció a l'11è Premi Thos i Codina  [Fotografia GHC]

Presentació d’un nou llibre sobre les masies de Palafolls

El passat diumenge 20 de gener de 2019, dins el marc de les festes de Sant Sebastià, es va presentar a Sant Genís de Palafolls el llibre de Xavier Salicrú Siscart «Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent, segles XIV-XX», el qual es pot recollir al consistori gratuïtament.

L’acte va tenir lloc a les 11h del matí al local de les antigues escoles de Sant Genis amb la presència de l’autor i de la regidora i 1a Tinent d´Alcalde de l’Ajuntament de Palafolls Mª Dolores Agüera i Martín que va presidir l’acte. 

Aquest llibre s’emmarca dins les Festes de Sant Sebastià que recorden la protecció del sant davant la pesta. L’any 1652, els vilatans de St. Genís de Palafolls, desesperats pels estralls que feia la pesta arreu de Catalunya, van recórrer a la protecció divina i van invocar l’ajuda dels sants protectors; Sants Fabià i Sebastià amb la intenció que els protegís davant la ”pestilència i el mal contagiós”. A canvi de la curació, el poble de St. Genís oferia renovar el vot cada any amb misses i processons en el seu honor. Una promesa que toca renovar aquest cap de setmana. Acabada la presentació del llibre, a les 12.30 h., es va celebrar un ofici solemne a la parròquia de Sant Genis i es va procedir a la renovació del vot de vila vers els sants protectors. 

De fet, el llibre, que encara no havia sortit de la impremta, ja va ser presentat el passat dimecres 26 de desembre de 2018, en el marc del Concert de Sant Esteve, que es va celebrar al Teatre de Palafolls i havia de ser l’obsequi que l’Ajuntament havia de repartir als vilatans per les festes de Nadal.

L’estudi «Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent, segles XIV-XX», és una recerca de la història de les masies que havien existit i algunes encara existeixen a la zona que actualment és el municipi de Palafolls. Es tracta d’un recull de més de 160 masies que es presenta com una continuació de l’anterior publicació «Cases amb eixida i hort, aproximació als orígens urbans de Palafolls. Segles XVI-XX», una obra que se centrava llavors en les masies dels dos nuclis palafollencs de les Ferreries i Sant Genís. Aquest llibre del mateix autor es va presentar ara fa dos anys.

Per a més informació – Ràdio Palafolls - Programa 27 de desembre de 2018

Públic assistent a l'acte [Fot. Joaquim Graupera]

La regidora i 1a Tinent d´Alcalde de l’Ajuntament de Palafolls Mª Dolores Agüera i Martín presentant l’acte. [Fot. Joaquim Graupera]

Xavier Salicrú en un moment de la seva intervenció [Fot. Joaquim Graupera]

Xavier Salicrú signant llibres al final de la seva intervenció [Fot. X.Salicrú]

Dues novetats editorials amb referències al Maresme medieval

A finals del 2018 es van publicar dos llibres de caràcter general amb referències al Maresme medieval. Un sobre els comtats de la Catalunya carolíngia i el segon sobre Santa Maria del Mar. 

Bolòs i Masclans, Jordi; Hurtado I Cuevas, Víctor (2018). Atles del comtat de Barcelona (801-993). Barcelona: Ed. Dalmau. (Col·lecció: Atles dels comtats de la Catalunya). El passat mes de novembre de 2018 es va publicar un nou volum de la col·lecció “Els Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” dedicada a l'estudi dels segles de domini carolingi als comtats catalans. En són els autors Jordi Bolòs i Víctor Hurtado i són publicats per l’editorial Rafael Dalmau, editor. Cada volum és dedicat a un comtat de la Catalunya carolíngia. De moment s'havien editat els volums dels comtats de Besalú, Empúries i Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. 

Aquest darrer volum de la col·lecció centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993, segueix el mateix esquema dels darrers llibres publicats. En ell apareix un mapa toponímic detallat (fet a escala 1:100.000) i un mapa dels dominis dels senyors laics i eclesiàstics (fet a la mateixa escala). A més, inclou una introducció sobre la història del comtat. Així mateix, cadascun d'aquests mapes, toponímics o de dominis, és acompanyat d'una sèrie de mapes complementaris. 

Amb relació al toponímic, hi ha uns mapes dels topònim preromans, dels creats en època romana, dels germànics, d'aquells que tenen un interès històric i de les advocacions de les esglésies. En relació al mapa de límits de dominis i demarcacions, hi ha diversos mapes centrats en representar els dominis dels comtes i vescomtes, dels principals senyors laics i de les demarcacions en què es dividia el territori. Així mateix, cada volum inclou un mapa on es representen els dominis del bisbe i dels principals monestirs que hi havia al territori, més algun mapa sobre les parròquies o sobre altres institucions eclesiàstiques. 

A part d'aquests dos grans blocs, hi ha un tercer conjunt de mapes dedicats a representar les realitats econòmiques: conreus, boscos, pastures i també vies, molins o mines. Cada volum també inclou uns mapes dedicats a la reconstrucció del paisatge històric d'algun territori més reduït i la representació de les principals ciutats o nuclis de població importants. El volum es clou amb un índex exhaustiu de tots els topònims documentats. 

En ell, com és de suposar apareix el Maresme clarament detallat en diversos mapes i la referència del meu estudi publicat a la Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme > Núm. 11 (2017): el desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme amb el títol “Burgs, viles i llocs. L’urbanisme medieval al Maresme”

Domenge Mesquida, Joan ; Vidal Franquet, Jacobo; BAGUÉ, Aleix (Fot) (2018). Santa Maria del Mar. Barcelona: Fundació Uriach.  Aquest llibre és una completa guia de Santa Maria del Mar, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. A l’obra es descriuen i estudien minuciosament, aspectes com els pactes per a la seva construcció, el finançament de l’obra, les seves característiques arquitectòniques o el mobiliari interior. 

La Fundació Uriach va decidir celebrar el seu 180 aniversari encarregant aquest volum als historiadors de l'art Joan Domenge i Jacobo Vidal. Les raons del perquè una farmacèutica dediqui diners i esforços a la publicació d’aquest volum es deu a que els seus orígens es centren a redós d’aquesta església. L’any 1838, en una petita drogueria, prop del Fossar de les Moreres i del desaparegut pont que unia l'església amb el Pla de Palau, s'ubicava l'establiment de Rafael Vilaclara on va entrar com a aprenent Joan Uriach. 

En el llibre s’esmenta, quan es parla del mobiliari litúrgic, el cadirat gòtic, que es creia desaparegut i que va ser localitzat per mi, amb referències a les restes conservades a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.

Per a més informació : 

• Farré, Natàlia “Santa Maria del Mar, ni catedral ni de los pobres” El Periòdico , 26/11/2018 
• GRAUPERA, Joaquim (2017). “Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar”. XXXIII Sessió d’Estudis Mataronins. 19 de novembre de 2016- Comunicacions presentades. Mataró ; Museu Arxiu de Santa Maria. Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró
• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016).«Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar» a Lambard. Estudis d’art medieval. Volum XXV (2013- 2014). Institut d’Estudis Catalans. Amics de l’Art Romànic. Barcelona, 2016. Pàgs. 249-268

Celebració de 10 anys de Maresme Medieval a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat dijous 20 de desembre de 2018 va tenir lloc a la Sala d’Actes de Can Palauet (Carrer d'en Palau, 32 de Mataró) la celebració dels 10 anys d’aquest bloc. L’acte, organitzat conjuntament per Maresme Medieval; l’Arxiu Comarcal del Maresme; l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme, va comptar amb la participació d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Manel Trenchs, professor d’Història de l’Art a l’Escola Pia Mataró i membre del Google Earth Education Expert, i Joaquim Graupera, Amics de l’Art Romànic (IEC) i autor del bloc. 

Alexis Serrano va fer una síntesi molt encertada i amena de com el patrimoni medieval està tractat per la historiografia de la nostra comarca fent un repàs a les monografies recents que tracten sobre aquest tema tant a nivell de tota la comarca com a nivell monogràfic, tant de poblacions com de temes. 

Manel Trenchs va donar varies pinzellades de com les noves tecnologies poden apropar el patrimoni artístic, no tant sols el medieval, a diferents públics que no se senten atrets pels formats més tradicionals com conferències o visites guiades. Va començar presentant un joc que va consistir en què, a partir de l’observació per part meva d’una capella medieval de la comarca visualitzada en unes ulleres de realitat virtual 3D per smartphone, el públic havia d’endevinar quina era a partir de la meva descripció.

La capella protagonista va ser la de Sant Miquel de Mata i el guanyador se’n va emportar un clauer de fusta dissenyat per Manel Trenchs per sostenir l’smartphone. La segona activitat va consistir en fer-me una foto amb una aplicació per mòbil que amb la imatge obtinguda cercava quins retrats del llarg de la història l’art s’assemblen a la persona retratada. Va ser una experiència amb resultats sorprenents. Per acabar va explicar diferents pràctiques que ell utilitza a l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró per ensenyar la història de l’art fent servir les noves tecnologies i que motiven molt als alumnes. 

La última intervenció va ser la meva, on vaig explicar quins objectius té el bloc del qual commemorem els deu anys, el nombre de visites que hi arriben en aquest moments, que són 206.371 i vaig parlar d’algunes de les 441 entrades publicades. Es va descriure l’estructura del bloc i les diverses dades de cerca, com les pàgines més consultades i els països de procedència dels cercadors. També vaig tenir un agraïment als 153 seguidors fidels del bloc i vaig fer esment d’algunes anècdotes curioses relacionades a algunes de les notícies publicades.

Per acabar, aprofitant la proximitat del Nadal, es va oferir un tast de neules amb una copa de cava per celebrar les festes i el nou any amb el públic assistent. També hi va haver un intercanvi d’obsequis entre els conferenciants que vàrem participar. 

Des d’aquí una forta abraçada a l’Alexis i el Manel, que em van acompanyar de forma magnífica, a la fidelitat de la gent que consulta i segueix el bloc, a les persones que ens van poder acompanyar a l’acte de forma presencial i a la gent que em va fer arribar el seu escalf i que, per raons diverses, no va poder assistirà a la trobada. 

 A tots ells, moltíssimes gràcies!!!

Obsequi de l'Arxiu Comarcal del Maresme

Obsequi del Manel Trenchs

Bon Nadal i Feliç Any 2019

La iconografia del Robafaves i els seus referents medievals a la Sessió d'Estudis Mataronins

El passat dissabte 24 de novembre de 2018, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXV Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any és una oportunitat per tal de que els estudiosos presentin comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc., en l'àmbit de Mataró i el Maresme. En l’acte es llegeixen els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es facilita el col·loqui entre assistents i comunicants. En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper i CD, que conté les comunicacions de la Sessió de 2017. 

La ponència que vaig presentar enguany, la única amb contingut d'història medieval, portava el títol «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves». Aquest tema, però, ja l'havia tractat en aquest bloc en anterioritat l'any 2008

Per les festes del Corpus de 1930, concretament dos dies abans, la família Robafaves, llavors composta per tres membres, va presentar-se al públic amb una nova imatge, dissenyada per l’artista barceloní Salvador Alarma i efectuada per Josep Diamant. 

Hom atribueix la nova imatge d’en Robafaves a la semblança del Rei Jaume I el conqueridor (1208-1276). De fet, el casc coronat per la testa d’una víbria representa la imatge del Rei Jaume I que es va fixar des de la Renaixença. Però si analitzem la iconografia medieval del rei conqueridor no va presentar mai aquesta estètica. Va ser el rei Pere el Cerimoniós, III de Catalunya i Aragó (1319 -1387) qui va introduir en la heràldica identificativa dels comtes-reis aquest coronament, que a partir d’aquest moment va esdevenir un element més de l’heràldica reial catalano-aragonesa. 

Com a coronament del casc però, no es va materialitzar fins al rei Marti l’Humà (1356 -1410). La cimera de la Festa de l'Estendard és la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessió del rei Martí l'Humà de portar aquest símbol reial (1407) fins al s.XVI. Fou en aquest segle que es mitificà com a relíquia de Jaume I i durant dos segles s'exposà a la Festa vora el retrat d'aquest monarca. 

Serà amb la renaixença quan es fixarà definitivament la imatge del rei Jaume I amb aquesta cimera, que per cert, l'any 1831 fou reclamada per la monarquia espanyola i des d'aleshores es troba a la Real Armeria de Madrid.

Presentació a l’Arxiu Comarcal d’un llibre de Xavier Pérez sobre la Cartoixa de Montalegre (Tiana)

El passat dijous 8 de novembre de 2018, a les 19 hores, va tenir lloc la presentació del llibre Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda de Xavier Pérez Gómez. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Can Palauet i hi va intervenir el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Alexis Serrano i el mateix autor. 

Pérez Gómez, Xavier (2018). Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda. Lleida: Pagès editors. (Col. Guimet, 226) - 232 pàgines . ISBN: 978-84-1303-017-3 

El llibre presentat és fruit de més de deu anys de recerca per part de l'autor, en arxius i biblioteques, a més d’entrevistes a diversos monjos del monestir. Aquesta monografia no s'ha d'entendre com una història del monestir sinó que selecciona  i analitza alguns episodis històrics del cenobi de Tiana que l’autor ha considerat més interessants, aportant novetats desconegudes fins ara com la relació entre els cartoixans i la carretera de Badalona a Mollet, l’antiga biblioteca, la toponímia i l’heràldica del monestir, la biografia d’alguns dels monjos més destacats o les visites de personatges il·lustres. 

S’inclou igualment l’anàlisi de les versions més antigues de llegendes i tradicions sobre la fundació del monestir, l’arbre dels nassos, els túnels amagats o la suposada utilització d’aquesta cartoixa com a refugi de curiosos personatges que haurien volgut amagar-se del món. 

L’autor també ha estudiat les notícies més antigues i anecdòtiques sobre la cuina cartoixana, a més de la peculiar vida quotidiana dels monjos. El text va acompanyat d’una acurada selecció bibliogràfica. 

Xavier Pérez Gómez (Granollers, 1966) és llicenciat en història i màster en arxivística per la UAB. Funcionari del cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya, és director de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Membre de l’associació d’Amics de la cartoixa de Montalegre des de la seva fundació. Autor de diversos estudis i monografies històriques d’àmbit local. Ha participat en tres congressos internacionals sobre aquest monestir del Maresme i n’ha publicat diversos articles i dues monografies: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (S.X-XII) (1998) i Drets feudals i conflictes jurisdiccionals de la cartoixa de Montalegre (1415-1602) (2004). També ha elaborat una exhaustiva bibliografia de la cartoixa de Montalegre.

Intervenció d'Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme a la presentació del llibre [Fot. Joaquim Graupera]

Intervenció de Xavier Pérez, autor del llibre, explicant el contingut del mateix [Fot. Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte de presentació del llibre [Fot. Joaquim Graupera]

Conferència sobre la biografia i iconografia del rei Jaume I organitzada per Amics de l’Art Romànic al Museu de Sabadell

El passat dimecres 24 d'octubre de 2018 a les 19.00 h., vaig realitzar la conferència «Semblança de Jaume I. Un rei per a una època» a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, (Sant Antoni, 13). L’acte va estar organitzat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell i va ser presentada pel seu president Lluís Fernández.

Al llarg de la conferència vaig plantejar en primer lloc els trets més rellevants del regnat de Jaume I. Aquest monarca és important perquè simbolitza una nova època tant en la direcció de l’expansió territorial, en que abandonà la via occitana per centrar-se en la mediterrània, com per les reformes judico-administratives dels òrgans de govern; reforma del Consell de 100 barceloní, disposà de diverses compilacions de lleis i institucions (Furs d'Aragó, Vidal Mayor, Furs de València, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Usatges de Barcelona, i Justícia d'Aragó i un llarg etcètera).

Seguidament vaig fer un repàs de la iconografia que el representa i l’identifica, des de les imatges coetànies com a governant, com a militar i com a cristià devot. En aquesta iconografia es va dedicar especial atenció a la víbria que des de la Renaixença se li situa a la cimera del capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.

La Cimera Reial  fou primer un símbol personal de Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» i després, usada pels seus descendents, símbol del Casal d'Aragó. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols. El darrer que l'usà, bé que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al segle XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I el Conqueridor i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

Programa de l'activitat