Curs «Estudis sobre Història de l’Art Europeu (EHAE) (II) Canvi de perspectiva: la visió androcèntrica. L’art a Europa a partir del segle XV »

Curs 2021-2022

«Estudis sobre Història de l’Art Europeu (EHAE) (II)

Canvi de perspectiva: la visió androcèntrica. L’art a Europa a partir del segle XV»

Assignatures / Professorat

• L’esclat de l’humanisme. L’art del Renaixement (s. XV-XVI). 
• Horari: Els dijous, del 7 d’octubre de 2021 al 7 d’abril de 2022, de 17.45h a 19.15h. 
• Professor: Joaquim Graupera Dr. en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Diploma en Estudis Avançats d’Història de l’Art i llicenciat en Geografia i Història per la UB.
• L’art de l’absolutisme. Barroc i Rococó. (s. XVII-XVIII). 
• Horari: Els dimecres, del 6’octubre de 2021 al 20 d’abril de 2022, de 17.45h a 19.15h.
• Professora: Ruth García Doctoranda en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on també va cursar el grau d’Història de l’Art i el Màster Oficial en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic.
• La recerca de la bellesa. Els ideals de la Il·lustració i l’art Neoclàssic (s. XVIII).
• Horari: Els dimarts, del 19 d’octubre de 2021 al 10 de maig de 2022, de 17.45h a 19.15h.
• Professora: Milena Viceconte Dra. en Hª de l’Art per la Università di Napoli Federico II i de la UB Investigadora postdoctoral al Dipartimento di Studi Umanistici de la Università di Napoli Federico II.

Metodologia

El curs es basarà en sessions que no pretenen ser tan sols classes ordinàries teòriques, sinó una aplicació pràctica d’allò que es vagi aprenent amb la participació activa de l’alumnat. Per això, els alumnes disposaran d’un dossier que, per un costat, els servirà de suport a les classes i, per l’altre, els oferirà les eines i els instruments necessaris per ampliar la informació obtinguda en les sessions presencials i poder així aportar opinions i idees al curs, generant debat i enriquint els coneixements de tothom.

Les asignatures es complementaran amb una master class i amb algunes sortides per veure directament algunes de les obres referenciades durant el curs.

Programa complert:  https://www.arqueonet.net/Files/21077.pdf

Procés de preinscripció i matriculació

Arqueonet - Felip Masó Ferrer/Sílvia Vila (Coord)

carrer Sepúlveda 79 – 08015 Barcelona, de dilluns a dijous de 10h a 14h i de 16h a 20h

arqueonet@arqueonet.net

Tel.- 667 013 352

Vídeo presentació del curs

In Martima/4 - Comunicació «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys» a càrrec de Francesc Forn i Salvà

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Francesc Forn i Salvà ens va presentar la comunicació: «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys».

La mortalitat d’infants fou un fre permanent al desenvolupament de les societats medievals i de l’edat moderna fins ben entrat el segle XIX a les terres catalanes. Les primeres dades sobre albats a Sant Martí d’Arenys (1511-1578), confirmen la intensitat d’aquest drama, fins i tot d’un abast molt més gran del que es podia esperar. L’elevat nombre d’albats no recollits als primers llibres de defuncions fa que les dades sobre mortalitat al segle XVI quedin força per sota del que coneixíem fins ara.

In Martima/3 - Comunicació «L’extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)» a càrrec de Carles Díaz Martí

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Carles Díaz Martí ens va presentar la comunicació: «L’extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)»

Els Sala eren un llinatge de Tiana assentat en un mas, el mas Sala, en alou d’un benefici de l’església de Santa Anna de Barcelona. La combinació d’una descendència poc nombrosa i els efectes de la mortalitat van provocar la desaparició d’aquesta família i la seva substitució per una branca dels Sentromà, una de les famílies més destacades de Tiana, propietaris de Can Sentromà des del segle XIII.

Les dificultats en el mas Sala començaren per la mort de Pere Sala, el jove, que va deixar la continuació del llinatge en la seva filla, Antiga. En un context de dificultats econòmiques en el mas, el 1471 Antiga és casada amb l’edat mínima legal per contreure matrimoni, 12 anys. Entra aleshores al mas el seu marit, Pere Boscà, de Badalona. Però al cap d’uns cinc anys i en un curt interval de dies, mor tota la família: el fill del matrimoni, Pere, i els dos cònjuges. L’únic Sala que viu era Antònia, tia paterna d’Antiga, que vivia a Barcelona casada en segones núpcies, i que hi renuncia a favor d’un membre de la família de la seva mare, els Sentromà. En una demostració de la puixança econòmica d’aquest llinatge, el 1479 retornen el dot i el llegat testamentari que corresponien a Pere Boscà (115 lliures) i compensen econòmicament Antònia (40 lliures) per poder posar al capdavant del mas Sala un fadristern, Bernat Sentromà. La seva entrada en el mas coincideix amb la concertació del matrimoni amb Margarida, filla de Pere Martí Salania, de Mieres. Es consumia així la substitució dels Sala pels Sentromà en un mas de Tiana en els anys posteriors de la Guerra Civil Catalana.

In Martima/2 - Comunicació «Els testaments. Una font per aproximar-se al món de la mort» a càrrec d'Alexandra Capdevila

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Alexandra Capdevila ens va presentar la comunicació: "Els testaments. Una font per aproximar-se al món de la mort".

De bell antuvi, dictar testament va esdevenir una pràctica molt arrelada en tots els estrats de la societat, ja que morir intestat era interpretat com una mostra d’egoisme pels problemes que suscitava als supervivents.Al marge de determinar la distribució del patrimoni entre els successors, les deixes testamentàries aporten informació sobre les actituds davant la mort i els ritus funeraris (lloc de sepeli, funeral, àpat, celebració de misses). En aquest sentit, aquesta proposta de comunicació va tenir per objectiu mostrar les possibilitats d’anàlisi que ofereixen els testaments a l’hora d’estudiar les actituds davant la mort i el món funerari a partir de l’estudi de les darreres voluntats de diferents famílies pageses del Maresme (Vallmajor, Jordà, Manent, Modolell, Arquer) al llarg dels segles medievals i moderns. Aquesta visió diacrònica ha de permetre copsar si s’aprecien canvis significatius en el decurs de les centúries tant en l'actitud davant la mort, com en la celebració del ritus funerari

.#InMaritima, Alexandra Capdevila Muntadas