dissabte, 30 de maig de 2009

Burriac virtual, una nova manera de veure el castell

Dins el marc de la XIV Fira iberoromana de Cabrera de Mar (diumenge 30 de maig de 2009) s’ha activat la part dedicada a l’època medieval de la web “Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni”.Aquest pàgina ha estat elaborada per Josep Maria Rovira i Ferran Bayés, i he tingut el goig de participar-hi com assessor de la part medieval i juntament amb el company i amic Jaume Vellvehí hem elaborat també els dossiers didàctics, dels quals encara només son visibles els de les termes romanes.
En l’apartat de medieval de l’esmentada web, que ara s’activa, s’hi pot veure solament en aquest primer moment les explicacions sobre el castell de Burriac. Amb una finalitat divulgativa i amb 17 pàgines actives es pot anar seguint l’evolució del castell medieval de Burriac (Cabrera de Mar) amb un suport gràfic molt interessant, ja que a banda de mostrar fotografies antigues i actuals de l’estat del monument, s’introdueixen recreacions virtuals molt novedoses de les diferents parts del castell.
Creiem que els dibuixos realitzats per ordinador en tecnologia 3D permeten fer-nos una idea molt real de l’estat del castell abans del seu procés d’enrunament . A nivell divulgatiu quan ens trobem davant un jaciment arqueològic, costa molt fer entendre al públic no especialitzat, l’aspecte que deuria tenir aquella estança, quan en la realitat solament es poden veure mig metre de fonaments.
Amb l’ajut de la informàtica es poden aconseguir fer reals aquells aspectes que actualment no en son visibles. Tot això però, demana un acurat treball de documentació i contrastació, per tal de que allò que es fa virtualment, no es converteixi en una element totalment imaginari sinó que sigui plenament plausible fet que col·labora en la seva comprensió.
Aquesta eina permet fer restitucions sense malmetre les restes ni destruir cap element de patrimoni del passat, fet que ajuda a la seva preservació.Voldria felicitar l’excel·lent feina feta per Josep Maria Rovira i Ferran Bayés i agrair-los-hi la confiança de comptar-me com un dels seus assessors.
Per consultar la web sobre la recreació virtual del castell de Burriac:

dilluns, 18 de maig de 2009

La creació del primer Museu de Mataró per l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1894)

El 29 de desembre de 1888 va constituir-se a Mataró l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. A la Junta d'aquesta Associació hi figuraven persones importants de la cultura de la ciutat i de Catalunya com Terenci Thos i Codina, Josep Puig i Cadafalch, Emili Cabanyes, Josep Ma Pellicer, entre d'altres.
La creació d'un Museu d'Arqueologia i Art per intentar recuperar el passat de la nostra ciutat, va ser un objectiu explicit ja en l'acta fundacional de l'Associació. També lligat a aquest objectiu fundacional, entenien que calia fer un pas previ, la realització d'una important exposició artística arqueològica, que va ser organitzada en el marc de les festes de les Santes del 1889 en els locals de l'Escola Pia de Mataró.

Aquesta exposició va ser concebuda com a una formalitat necessària que permetria catalogar el patrimoni artístic i arqueològic que estava dispers per la ciutat, i en alguns casos, en perillava l'estat de conservació, i per evidenciar també el potencial de patrimoni que s'amagava darrera les cases en diferents col.leccions privades.
Un altre tipus d'activitats organitzades per l'Associació es va centrar en el control dels materials arqueològics que anaven apareixen a Mataró. Recordem que en aquells moments s'estava duent a terme la construcció de la xarxa de clavegueram a la part vella de la ciutat. Des de la fundació de l'Associació el 1888, trobem que van controlant les troballes arqueològiques que van apareixen en al terme municipal per tal de crear un fons arqueològic pel futur museu municipal i per assegurar la seva conservació correcte. A partir d'aquí els hi cal controlar les noves descobertes arqueològiques i pressionar amb la importància d'aquestes, fent-ne donació a l'Ajuntament, per tal de convèncer al consistori per la creació de l'esmentat museu. A més també instarien a la casa mare, l'Associació Artístic Arqueològica de Barcelona perquè pressioni a l'Ajuntament per la creació del mateix.
J.M.Pellicer en variats articles en la premsa local denunciava la destrucció de restes arqueològiques a la que l'antiga Iluro es veia sotmesa: "Varios otros objetos y monedas podríamos describir, si por una parte la ignorancia de los trabajadores no les llevase tirar ó romper lo mismo que se les viene las manos y por otra si una mal entendida especulación no se opusiese la inversion del tiempo necesario para recojer los hallazgos, cuanto la fortuna los depara. Es la milésima vez que esto se repite, la milésima vez que la antigua Iluro, rompiendo la espesa capa de tierra en que yace sepultada, ha querido en vano hacer oír su voz ¿Hasta cuando nos negaremos escucharla?" (Setmanario de Mataró, VII, núm.18 (4/V/1887)) .
Pellicer feia esment de que els objectes serien lliurats al Museu de l'Associació. Ja des del principi, el grup contava amb una de les dependències de la Fleca per a ús de l'Associació. L'edifici de la Fleca, era un edifici situat entre el Carreró i el carrer d'en Palau, on hi tenia la seu l'Escola d'Arts i Oficis, que va obrir les portes el 20 d'abril del 1886. Projectada des del 1882, com a Escola Pública Municipal per ensenyament de les arts, estava pensada en una planta baixa pels estudis i un primer pis per ubicar-hi un Museu que fins el moment no estava en funcionament. Es normal que l'Ajuntament assignés a aquest una sala d'aquest local, ja que la totalitat dels seus professors com podríem veure a les biografies eren membres de la Junta directiva de l'Associació.
Pel juliol del 1892, com que l'Ajuntament no mostrava cap mena de flexibilitat en la seva postura sobre la creació del Museu, l'Associació de Mataró, demana ajut a l'Associació de Barcelona, per tal de forçar una decisió de l'Ajuntament de forma immediata. Així la Junta Directiva de Barcelona demana una entrevista amb l'alcalde de Mataró per tal de activar l'afer. Les entrevistes es van portar per l'octubre, directament amb l'alcalde Sr. Camín, el qual va prometre que un cop acabat l'edifici dels Arts i Oficis, destinaria un local pel Museu Arqueològic. "Con lo cual se llena una necesidad de mucho tiempo sentida en aquella antigua población, reuniéndose en sitio adequado los dispersos ejemplares de la poca romana y medioeval que existen en Mataró; cumpliéndose la vez los deseos de las personas ilustradas de tan importante población y en especial de la Asociación Arqueológica de la misma." (Boletín de l'Asociación Artístico Arqueológica de Barcelona, any II, núm. 9 ( setem.1892).
Finalment, s'acorda el 3 de novembre del 1894, crear un museu en l'Escola d'Art i Oficis: "Art.4. Se crea en la propia escuela un Museo artístico arqueológico con los ejemplares própios de este ayuntamiento y existentes en las Casas Consistoriales y con aquellos otros que en calidad de depósito puedan adquirirse asi del Estado,de la Provincia, como de los particulares, administrandose asi los objectos de arte antiguos y modernos como los muestrarios industriales. Art.5. Se nombra director y conservador del Museo de la escuela de Artes i Oficios al profesor de dibujo de la misma D.José Vinardell y Rovira con caracter interino y sin retribución especial." (Arxiu Hist. Municipal de Mataró: Acords Municipals (3 de novembre del 1894) pàg.158-160
Envers aquest punt, Emili Cabanyes es va oposar a que les places municipals que s'anaven creant no s'adjudiquessin per concurs sinó a dit i va sortir de la sala de plens com a mesura de protesta. A nivell de d'arxius, la pressió de l'Associació també es va deixar sentir per tal de que el fons de documents de l'Arxiu Municipal fos catalogat, inventariat i arxivat correctament. D'aquesta forma, Josep Manén, arxiver municipal i secretari de l'Associació, és nomenat per tal de revisar, seleccionar els documents històrics de l'Arxiu de la desapareguda Comandància de Marina de Mataró i que havien estat cedits a l'Arxiu Municipal i que en aquell moment eren a Barcelona.
El Grup d'Història del Casal ja va fer un homenatge a l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa aprofitant el centenari de la restauració de la basílica de Santa Maria de Ripoll i que d'alguna va continuar al restituir l'Estendard que aquesta Associació va donar a Ripoll.
Crec que el Museu de Mataró, institució hereva d'aquell primer museu, hauria de dedicar especial atenció a fet. Durant el 1988, centenari de la creació de l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, i l’any 1994, que es feia 100 anys de la fundació del Museu de Mataró, els actuals responsables del Museu no va organitzar res, solament una persona anònima va denunciar el primer fet omplint la ciutat de Mataró de cartells on hi figurava el lema Cent anys d'oblit. El Grup d'Història del Casal amb les seves activitats han fet possible que no tornem a veure la ciutat de Mataró plena de cartells repetint el mateix lema.

Bibliografia
  • GRAUPERA, Joaquim: “Les activitats de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa”a Mataronins en la restauració de Ripoll. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1993. Pàgs.29-52
  • GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim: "1er. Centenari de la creació del primer Museu de Mataró per l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa." a Crònica de Mataró, núm.2355 (3 de novembre de 1994), pàg.8
  • GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : Mataró medieval. Art i arqueologia. 1/ Historiografia i llocs de culte. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1996. (Col. Ramon Muntaner, 1).
  • GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : Josep puig i Cadafalch i l’Associació Artístich Arqueològica Mataronesa. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001 (Col. Josep Rius, 5)

divendres, 15 de maig de 2009

La capella preromànica de Santa Anastàsia de Premià de Dalt. Noves aportacions.

La capella de Santa Anastàsia es troba situada a la part meridional del terme de Premià, prop del barri de Santa Anna del Tió. A l’esquerra de la carretera de Premià de Mar a Vilassar de Dalt. Estava situada dins el terme parroquial de Premià a nivell eclesiàstic i a nivell jurisdiccional pertanyia a la domus de Premià i al castell de Sant Vicenç i de Vilassar. Des de l’època moderna es trobava sota l’advocació de Santa Anna.
Aquesta capella, coneguda documentalment, no apareix en cap de les monografies sobre art romànic de la comarca, ja que es creia que la construcció havia desaparegut amb les reformes modernes del mas en que estava adossada. A partir d’una comunicació presentada a la XV Sessió d’Estudis Mataronins l’any 1998 vaig demostrar que l’edifici preromànic encara es conservava integrament formant part de les habitacions d'una casa particular.
Documentació
La capella de Santa Anastàsia apareix documentada per primer cop el 23 de febrer del 987 en una donació d’una vinya realitzada per Pau, Simplici i Olinola, situada al comtat de Barcelona, al terme de Primiliano (Premià) sobre de la casa de Santa Anastàsia.

Sembla que a partir del s.XIV s’hi va establir una comunitat de donats. Així consta quan el 18 de març del 1371, Jaume Prayel, donat de la capella de Santa Anastàsia, compra amb diners dita capell a Berenguer Vilar i a Elisenda. La capella apareix com alou i domini de la capella de Santa Maria de la Cisa, també de la parròquia de Premià.
L’any 1373, Pere des Bosc, senyor del Castell de Vilassar i de la casa de Premià, van establir de nou a Bernat Ferrer de Vilassar, en una peça de terra situada a la parròquia de Premià en lo lloc dit de Santa Anastàsia. Cinc anys més tard, Berenguer de Sant Vicenç, senyor de la Casa de Premià i mossèn Ramon Guitard, beneficiat de Santa Anastàsia, va fer un establiment a Bernat Orriols.
En la visita pastoral del 16 de setembre del 1446 realitzada per Bernat Frare delegat del bisbe de Barcelona Jaume Gitard, es visita la capella de Santa Anastàsia que figura com a parròquia sufragània de Vilassar. En la visita apareix com a beneficiat Miquel Rafart. Segons la descripció l’altar era “ Quod altare fuit inventum llapideum cum ara conscrata sesuper posita (...) unum retabulum de tela encerata, in quo est depicta Navtivitas Domini Nostri Ihesu Christi. Est eciam in llatere dextro altaris quedam ymago beate Marie fustea depicta.” A més el visitador va ordenar la realització d’un portal que comuniquès amb la casa dels donats en el termini d’un any sota pena de 10 lliures, “Et mandavit dicti parrochiani fieri portale in dicta capella in parte domus donati dicte capelle...”.
A la visita pastoral del 15 de setembre del 1447 realitzada per Francesc Goret, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Guitard, visita la capella de Santa Anastàsia de Premià que figura com a sufragània de Premià. “Visitacio capelle Sancte Anastasie, suffraganea predicte ecclessie de Primiliano" .
El 18 de maig del 1481, ateses les mancances de les rendes, el benefici de Santa Anastàsia, fundat per Berenguer de Sant Vicens, va ser agregat al curat de Premià.
L’any 1492, Antònia, muller de Berenguer Tria, va fer donació de 9 sous a l’obra de Santa Anastàsia, quan s’obrés. Sembla que la nova advocació de Santa Anna, apareix a la capella des del 1513.
Descripció
La capella de Santa Anastàsia és de nau rectangular (7’54 x 4’6 mts) amb un absis rectangular (2’45 x 3’55 mts) orientat a llevant. De la nau no es pot veure l’aparell, ja que esta arrebossada per dintre i per fora. Encara es conserva la porta al mur de migdia però ha estat substituïda per una altra de pedra granítica amb una finestra al lateral esquerra. La coberta d’encavallades de fusta tant a la nau com a l’absis segurament han estat reformades. Es conserva una finestra preromànica aparedada al mur de tramuntana de l’absis.
Actualment la capella forma part d’una vivenda particular. Les antigues dependències de la capella estan reaprofitades com a sala d’estar de la casa amb llar de foc inclosa. L’un vestigi de la capella és la pica d’aigua beneïda que es troba en el seu emplaçament original a l’interior, al costat de l’antiga porta, convertida ara en finestra.
A partir de la documentació coneguda, es pot establir tres fases en la història d’aquesta capella:
  • En primer lloc, podem parlar d’una primitiva capella paleocristiana. Segons M.Prevosti, als voltants de la casa s’han fet diferents troballes romanes que pertanyen a una vila que va existir des d’època republicana fins el Baix Imperi. Entre les restes trobades a la zona cal destacar unes tombes tardo-romanes a la part est de la casa que fan pensar en l’existència d’un culte paleocristià relacionat amb aquesta vila.Un altre element que reforça aquesta hipòtesi és la hagiografia, així, el culte a Santa Anastàsia ens fa pensar en un culte de les primeres comunitats cristianes. Santa Anastàsia era una santa que va morir màrtir en temps de Dioclesià (245-313). Aquest emperador va voler imposar les antigues creences fet que el va portar a perseguir als cristians entre el 303-304. I finalment la troballa d’un anell signatori pleocristià trobat en una de les tombes, amb la representació d’un crismó, un colom i un branca d’olivera, estudiat per R.Coll i R.Jàrrega i els quals el datem del s.IV i V.
  • Una segona etapa, la podem situar en temps preromànics, quan es manté el culte a Santa Anastàsia des de l’antiguitat tardana i es reinicia el culte a partir de la reedificació de l’església paleocristiana o a partir d’una de nova preromànica. D’aquesta capella hi podem associar una ara d’altar de la qual s’ha conservat el pilar cilíndric en el jardí de la casa (1 mt d’alt per 60 cm de diàmetre).
  • La tercera etapa pertany a la baixa edat moderna (XVI-XVII), en que la capella es va reformar. Aquestes reformes van consistir en el canvi d’orientació, també es va aparedar l’arc triomfal de l’absis antic i aquest es va convertir en un porxo obert a l’exterior amb una arcada que substitueix el mur de llevant de l’absis. En el mur de l’arc triomfal s’hi va col·locar una finestra rectangular amb barrots de ferro.. També es va obrir el mur de tramuntana i es va fer un absis rectangular perpendicular a la nau pre-romànica i enfront a la porta d’entrada que es va reformar també. Segurament aquestes remodelacions van coincidir amb el canvi d’advocació.
La capella es situar dins el període preromànic, amb una cronologia dels s.IX i X. Els paral·lels més propers a la comarca serien les capelles de Sant Cristòfor de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Cugat de Traià i Sant Andreu d’Órrius. Respecte aquesta última, coincideix amb l’ampliació de la nau amb un nou absis i el canvi de orientació de l’altar cap el mur de tramuntana enfront de la porta d’entrada.
Bibliografia
  • ALVAREZ,Jaume; GÓMEZ,Joan: “Premià de Dalt” a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol.6. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982.Pàg.423-426
  • BENITO,Pere: Les parròquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana.Una aproximació des de les vistes pastorals (1305-1447). Caixa d’Estalvis Laietana. Barcelona, 1992. (Premi Iluro,47). Pàg.79
  • COLL, R.; JÀRREGA, R.: “L’anell signatori de la necròpoli paleocristiana de Santa Anna (Premià de Dalt, EL Maresme) Dades i problemàtica d’un jaciment poc conegut” a Annals vol.37. Actes del Congrés d’Homentge al Dr. Pere Palol /2 Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona del 23 al 25 de novembre del 1995. Institut d’Estudis Gironins. Girona 1996-97. Pàgs. 1069-1080
  • GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001.
  • GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Monografies. Volum 2. La Comarcal edicions. Argentona, 2002 . Pàgs.55-57
  • PLADEVALL, A.: “Santa Anna ( o Santa Anastàsia)” a Catalunya romànica, vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,1992. Pàg.452
  • PREVOSTI, Marta: Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. Caixa d’estalvis Laietana; Ed.Dalmau. Mataró; Barcelona, 1981. 2 Vols. (Premi Iluro, 33/34). Vol.I, pàgs.112-115.

divendres, 8 de maig de 2009

Pedres gòtiques de Vilassar. Passejada Cultural del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

El passat diumenge 3 de maig de 2009, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va organitzar un recorregut urbà per descobrir els diferents racons de la vila amb el nom de "Pedres gòtiques de Vilassar". La visitava estar conduïda per l’historiador local Josep Samon Forgas. La ruta es va iniciar a la seu del Museu Arxiu, on es va aprofitar per visita l'exposició "Una església per a Vilassar. A veure qui la fa més grossa!". El Museu Arxiu ocupa les dependències de can Banús , una de les masies documentades des de l'època medieval i que conserva diverses finestres gòtiques.
Malgrat que el nexe d'unió de la passejada havien de ser les diferents "pedres gòtiques" de Vilassar de Dalt, aquestes van tenir poc protagonisme en els comentaris, ja que les diferents explicacions van anar orientades més a comentar les diferents nissagues que van habitar els diferents masos de Vilassar de Dalt, que a tractar temes artístics.
L'origen de la vila, com molts altres casos del Maresme, va consistir en una vila de sagrera amb masos dispersos construïts prop de l'edifici parroquial i la seva sagrera o cellera (30 pases al voltant del mateix). Els masos visitats, que actualment estan integrats en l'àrea urbana de la vila van ser diversos, entre els quals cal destacar, Can Bonhivern, Ca L'Isern, Can Rafart, Can Sabatés, entre altres. Durant la passejada cal destacar la visita exterior de la masia amb la torre de defensa adjacent de Can Eroles o Can Mayans i la visita a la col·lecció de relleus que es conserven al pati de la casa rectoral de l'antic edifici parroquial enderrocat en els anys immediatament posteriors a la Guerra Civil (1936-39).
Una de les coses que em va frapar va ser la reforma de Can Isern, que malgrat conservar el finestral gòtic que es conservava, s'hi ha intervingut desvirtuant el seu aspecte en conjunt.
Felicitem la iniciativa del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt per tal de difondre el seu patrimoni a la població i col·laborar que la gent al poder-lo conèixer, el pugui valorar i per tant conservar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...