Conferència sobre la biografia i iconografia del rei Jaume I organitzada per Amics de l’Art Romànic al Museu de Sabadell

El passat dimecres 24 d'octubre de 2018 a les 19.00 h., vaig realitzar la conferència «Semblança de Jaume I. Un rei per a una època» a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, (Sant Antoni, 13). L’acte va estar organitzat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell i va ser presentada pel seu president Lluís Fernández.

Al llarg de la conferència vaig plantejar en primer lloc els trets més rellevants del regnat de Jaume I. Aquest monarca és important perquè simbolitza una nova època tant en la direcció de l’expansió territorial, en que abandonà la via occitana per centrar-se en la mediterrània, com per les reformes judico-administratives dels òrgans de govern; reforma del Consell de 100 barceloní, disposà de diverses compilacions de lleis i institucions (Furs d'Aragó, Vidal Mayor, Furs de València, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Usatges de Barcelona, i Justícia d'Aragó i un llarg etcètera).

Seguidament vaig fer un repàs de la iconografia que el representa i l’identifica, des de les imatges coetànies com a governant, com a militar i com a cristià devot. En aquesta iconografia es va dedicar especial atenció a la víbria que des de la Renaixença se li situa a la cimera del capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.

La Cimera Reial  fou primer un símbol personal de Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» i després, usada pels seus descendents, símbol del Casal d'Aragó. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols. El darrer que l'usà, bé que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al segle XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I el Conqueridor i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

Programa de l'activitat

Exposició sobre el vescomtat de Cabrera a Canet de Mar i Santa Susanna

L’exposició itinerant “El Vescomtat de Cabrera. Història, castells, i baronies a l’Alt Maresme i La Selva” repassa la que va ser una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya i que ocupava dues terceres parts de l’actual comarca de la Selva, l’Alt Maresme, l’extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. Aquesta exposició s’ha exposat en diverses poblacions de la comarca i ha estat realitzada pel Centre d’Estudis Selvatans. 

L’exposició s’ha pogut visitar des del dissabte 29 de setembre al 6 d’octubre de 2018 a la Biblioteca Pere Gual i Pujadas (Riera Sant Domènec, 1 de Canet de Mar). 

A partir del dilluns 15 d’octubre de 2018 es podrà veure a la biblioteca Vall d’Alfatà, de Santa Susanna (Avinguda Països Catalans, 2) 

Aquest dia, a les 19.30 hores, l’historiador Xavier Soldevila serà l’encarregat d’inaugurar-la amb una conferència. Un cop inaugurada, la podreu visitar fins al dissabte 20 d’octubre dins dels següents horaris: De dilluns a divendres: de 15.30 a 20.30 hores; dimecres i dissabtes: de 9.30 a 13.30 hores. 

Aquesta exposició ha estat itinerant pel Maresme, per l’abril de 2015 ja havia estat exposada a Canet de Mar coincidint amb la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

Exposició sobre el Vescomtat de Cabrera  [Fotografia Òmnium Cultural]

Territori del Vescomtat de Cabrera de l'actual Maresme [Fotografia J.Graupera]

Taula de codis del mapa anterior [Fotografia J.Graupera]

Presentació a Canet del llibre “Les excursions científiques de Domènech i Montaner” de Xavier Mas Gibert

El passat divendres 14 de setembre de 2018, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar la presentació del llibre "Les excursions científiques de Domènech i Montaner" de Xavier Mas Gibert, president del Centre d’Estudis Canetencs. L’acte, que va estar conduit per Carles Sáiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner, s’emmarca dins la XI Fira mercat Modernista de Canet de Mar que es va celebrar els dies 14, 15 i 16 de setembre de 2018. 

El CEDIM, a banda d’aquesta activitat, també en va organitzar d’altres dins el programa de la Fira. El dissabte i el diumenge van oferir la "Ruta íntima Lluís Domènech i Montaner per Canet de Mar" i la visita guiada "Els secrets de la Casa Roura, de Lluís Domènech i Montaner", en la qual es va poder gaudir d'una visita guiada per l'interior i exterior de la Casa Roura i amb un dinar d'inspiració domenequiana a càrrec del xef de 6Q Restaurant, Francesc Martínez, com a colofó. També pel petits es va desenvolupar un taller de mosaic inspirat en els que Domènech dissenyà per a les seves obres. 

El llibre presentat recopila els viatges realitzats per l'arquitecte modernista l'any 1893. Aquell any, Lluís Domènech i Montaner va emprendre tot un seguit de viatges per Catalunya i diferents zones del nord d'Espanya per recollir dades sobre els edificis i els elements patrimonials més singulars. 125 anys després, l'escriptor i intel·lectual Xavier Mas ha volgut refer totes les sortides científiques que es troben documentades al quadern de Domènech i ha resseguit, durant setmanes, la petja de l'arquitecte per veure i constatar l'estat actual de tot aquell patrimoni que va descriure i catalogar. Un llibre de rutes antigues, posat al dia amb una mirada contemporània. A més, aquest llibre ressalta la tasca dels arquitectes modernistes com a estudiosos del patrimoni i no només com a responsables de la construcció de fantàstics edificis. 

Per a més informació: 

• http://canetdemar.cat/firamodernista.php
• http://www.cedim.cat/2018/09/el-cedim-prepara-les-seves-activitats.html

Acte de presentació del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte [Fot.: CEDIM- Carles Sáiz]

Xavier Mas Gibert i Carles Sáiz durant l'acte de presentació del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]

Carles Sáiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner glosant el llibre [Fot.: Joaquim Graupera]

Xavier Mas Gibert,President del Centre d'Estudis Canetencs i autor del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]

Mor l'historiador de l'art Joaquim Garriga vinculat a l’estudi de l’art del renaixement

El passat 21 de juliol de 2018 va arribar la trista notícia de la mort del Dr. Joaquim Garriga i Riera (Malgrat de Mar, Maresme, Catalunya, 17 d'agost de 1945). Va ser un historiador de l'art català, especialista en l'art del Renaixement, especialment a Europa, Itàlia i Catalunya. 

Era diplomat en arqueologia cristiana (Institut d’Arqueologia Cristiana, Roma, 1969), i llicenciat en teologia (Universitat Gregoriana, Roma, 1970), llicenciat en història de l’art (Universitat de Barcelona, 1975; Premi Extraordinari de Llicenciatura) i doctor per la mateixa Universitat amb la tesi «Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya» (1990, amb la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat). Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1976-1977 i 1995-1996) i de Girona (1996-1997 i 2014-2015). Ha estat professor titular d’universitat (1992), catedràtic d’història de l’art modern (1996) i professor emèrit des de l’1 d’octubre de 2015. Ha rebut la Distinció de la Qualitat de la Pràctica Docent de la Universitat de Girona 2011-2012 (18 de gener de 2013). 

D’altra banda, entre el 1985 i el 2017 ha presentat una trentena de ponències o comunicacions a congressos nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres amb aportacions lligades a les seves recerques. També ha estat membre del consell de redacció de diverses revistes i butlletins i ha estat membre del Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1991-1993), de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya (1990-1997) ; de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona (1997-2005); del Consell Assessor del Museu de Montserrat (Abadia de Montserrat, des del 1985) ; de la comissió tècnica per al projecte de reforma del Museu Frederic Marès (Ajuntament de Barcelona, 1991-2011; del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, de Barcelona (des del 2002) i ha estat membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica), des del 17 de juny de 2002. 

El gran volum d’obres d’art conservades i documentades de l’època del renaixement al Maresme l’ha convertit en una persona d’obligada referència en el seu estudi. Apareixen àmplies referències a aquestes en els seus llibres i escrits. A tall d’exemple, L’època del Renaixement, s. XVI (Barcelona, 1986), amb una reflexió associada (Revista de Catalunya, Barcelona, 1987); «L’arquitectura religiosa gòtica del s. XVI», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. II (Barcelona, 2003).  També cal fer constar les referències als retaules del Maresme al catàleg editat conjuntament amb el Dr. Joan Bosch Ballbona: De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, (Museu d'Art de Girona, 1998).
També editar treballs monogràfics amb obres vinculades a promotors lligats a la comarca com els Desplà (Girona, 1988) i obres monogràfiques  de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar (Barcelona, 2004); el retaule del Corredor (Locus Amoenus, 2002) o bé la trajectòria d’autors que han treballar en retaules del Maresme com Joan de Tours (Valladolid, 1995) o bé Joan de Borgonya (Madrid).

La seva aportació més recent referent al Maresme va ser l’estudi i localització de les diferents parts conservades del retaule Major de Dosrius (Duos Rios, vol.3 .Dosrius, 2017). 

Va ser una persona que havia seguit els meus treballs i havíem tingut ocasió diverses vegades de comentar aspectes varis de l’art del Maresme a l’etapa del Renaixement. 

Crec que trobarem a faltar les seves valuoses aportacions i la seva presència. Descansi en pau.

Per a més informació : https://dhac.iec.cat/dhac_mp.asp?id_personal=904

Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera]

Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera]

Visita a casa de Josep Maria Cuyàs i Padrós per consultes sobre la conquesta carolíngia al Maresme

El passat 10 de juliol de 2018 vaig tenir el privilegi de rebre a casa la visita de Josep Maria Padrós i Cuyàs per consultar diversos aspectes de la conquesta carolíngia al Maresme que jo vaig investigar. La raó és que ell vol continuar l’estudi que jo vaig realitzar a l’àrea de Badalona, Tiana i Santa Coloma de Gramenet. 

Josep Maria Padrós i Cuyàs va néixer a Badalona el 1933 i es va iniciar en el món de la història i l’arqueologia gràcies a l’entusiasme del seu oncle Josep Maria Cuyàs i Tolosa (Badalona, 1904-1992). Es va integrar en els anys 1953 i 1954 a les excavacions de Badalona participant en el descobriment de les termes romanes de Baetulo. Entre els anys 1954 i 1957 va ser director de les excavacions de Can Sentromà (Tiana) estudiant la vil·la romana allí existent. Com a secretari de la Comissaria d'Excavacions de la província de Barcelona, ​​dependent del Ministeri de Belles Arts, va col·laborar en la defensa del nostre patrimoni entre els anys 1955 i 1957. Va esdevenir el primer conservador del Museu de Badalona i en ​​va ser el seu director entre els anys 1971 i 1975. 

Ha publicat diversos treballs d'investigació històric-arqueològica en publicacions locals i en el "Butlletí" de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi del qual és membre. 

L’any 1970 va confeccionar i presentar a l'Ajuntament de Badalona el primer catàleg del Patrimoni monumental de Badalona i el 1961 va publicar «Com va néixer Tiana fa 2000 anys», Premi "Jocs Florals". I el 2006, «La Tiana desconeguda. Tresors de la Vall de Montalegre». 

Va ser elegit acadèmic corresponent per Badalona (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 21 de març de 1973, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Frederic Marès Deulovol, Frederic Mompou Dencausse i Antoni Vila Arrufat. 

L’any 2006 va publicar el llibre «La Tiana desconeguda: tresors de la vall de Montalegre» del qual em va obsequiar un volum dedicat amablement. 

Va ser una bona experiència poder conversar amb ell i aprendre del seu saber i contrastar opinions i punts foscos, en definitiva construint coneixement !

Bibliografia sobre el pas de les tropes carolíngies al Maresme

• GRAUPERA, Joaquim (2009): «El pas de les tropes carolíngies per la serralada del Montnegre i el Corredor durant la conquesta de Barcelona» a I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central · V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 291-297
• GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (Fotògraf) (2007). El Maresme. El Vendrell: March Editor. (Col. Catalunya Medieval - Els pobles medievals de Barcelona), p.11-13 
• GRAUPERA, Joaquim (2001). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme (vol. I). Argentona: La comarcal Edicions, p. 58-62 
• GRAUPERA, Joaquim (2000): «El Baix Maresme durant el període carolingi. De la conquesta a l’organització del territori» a XVI Sessió d’Estudis Mataronins. 27 de novembre del 1999. Comunicacions Presentades. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura, p.75-88

Presentació a Mataró del llibre sobre la família Vallmajor de Dosrius.

El passat dijous 5 de juliol de 2018 a les 18.30 h va tenir lloc la presentació del llibre «Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’edat mitjana i l’època contemporània» a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró (carrer Palau, 32 de Mataró). L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró, l’Ajuntament de Dosrius i el Consell Comarcal del Maresme.

L’acte va ser presentat pel Sr. President de l'Arxiu COmarcal del Maresme, Alexis Serrano i van intervenir Marc Bosch, alcalde de Dosrius; els autors Dr. Enric Subiñà, Dra. Alexandra Capdevila i l’historiador Josep Ramis i un representant de la família Vallamjor. 

 Aquesta presentació formava part dels actes de commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

L’objectiu evident de l’activitat era donar a conèixer el treball que recull la història d’una família notable del Dosrius de l’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfrontar-se als feudals de Castelldosrius. Una família potent que la historiografia defineix com a "pagesos grassos", els quals malgrat que s’integraven dins el grup de la pagesia, havien acumulat patrimoni rústic punyent i un poder econòmic notable. 

Aquesta monografia és fruit del treball coordinat entre l’Arxiu Comarcal del Maresme , el Consell Comarcal. El llibre de format miscel·lani, ja havia estat prèviament presentat a Dosrius, el passat dissabte 21 d'abril de 2018. El fet de que en època contemporània establissin la seva residència a Mataró feia obligat una segona presentació a la capital del Maresme.

Enric Subiñà, Alexis Serrano, Marc Bosch, Alexandra Capdevila i Josep Ramis [Fotografia ACM]

Públic assistent a l'acte [Fotografia ACM]

Parlament de Marc Bosch, Alcalde de Dosrius [Fotografia Quim Graupera]

Parlament final amb l'agraïment de la família Vallmajor [Fotografia Quim Graupera]

El II Simposi “In Marítima” sobre «Masos, masies i bordes» del Maresme al programa el Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 5 de juliol de 2018 a la tertúlia núm. 416 de "El Racó" (Mataró Ràdio, 89.3 fm) hi vaig anar com a convidat juntament amb Alexis Serrano (Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme) per a parlar del II Simposi “In Marítima” sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». El programa va estar presentat per Sandra Cabrespina, Núria Gómez, Maria Asmarat i Oriol Agramunt. La documentació va anar a càrrec de Sandra Cabrespina i a la part tècnica amb Carles Capella. 

El passat dissabte 30 de juny de 2018 va tenir lloc el II Simposi “In Marítima” sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». L’acte va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca can Manyer (Plaça Martí i Pol, 6 de Vilassar de Dalt) . Aquestes Segones Jornades han estat organitzades per Maresme Medieval, el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Biblioteca can Manyer de Vilassar de Dalt i ha comptat amb una seixantena d’inscrits.

Escolta-ho en MP3
Durada de la gravació: 51,37 minuts Descarrega’l 24 Mb

Presentació a Malgrat del llibre de Xavier Soldevila sobre Malgrat medieval

El passat diumenge 29 d’abril de 2018 es va presentar a l'Arxiu Municipal de Malgrat, el llibre d'en Xavier Soldevila, «Entre el Capaspre i La Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV)». El contingut llibre mostra els resultats de la 11a Beca d'Investigació (2012), dedicat a la història medieval, que va atorgar l'Arxiu Municipal a l’autor. El responsable de l'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas va ser l'encarregat de conduir l'acte.

Xavier Soldevila i Temporal, veí de Sant Genís de Palafolls, és catedràtic d'ensenyament secundari de l'Institut Euclides de Pineda de Mar i és també membre de l'Institut de Recerca Jaume Vicenç i Vives de la Universitat de Girona i de l'associació d'Història Rural de les comarques gironines. Ha publicat nombrosos treballs i guanyat diverses beques de recerca. 

Paral·lelament a la presentació del llibre, Xavier Soldevila ofereix un curs d'introducció a la història medieval de Malgrat de Mar els dies 10, 17 i 24 de maig als locals de l'Arxiu Municipal de 19:30 h a 20:30 h. 

Si voleu adquirir el llibre el podreu trobar al mateix Arxiu Municipal o a la llibreria La Pilona de Malgrat de Mar al preu de 20 euros

L'autor X. Soldevila  i el responsable de l'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas al començament de l'acte [Foto SSOM] 

Presentació del llibre sobre l’Any Puig i Cadafalch al Maresme

El passat 23 d'abril de 2018 a les 19 hores, va tenir lloc la presentació a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme d’una monografia sobre els diferents temes tractats als actes de l’Any Puig i Cadafalch al Maresme. 

Sota el títol de «Any Puig i Cadafalch. Recull d´activitats al Maresme», l’Arxiu Comarcal del Maresme va presentar dilluns una publicació que serveix per cloure la celebració de les activitats que s’han fet per recordar la figura i obra d’aquest polifacètic arquitecte modernista, historiador i polític. 

El llibre es va presentar coincidint amb la Diada de Sant Jordi, i és el tercer volum de la «Col·lecció documents i estudis maresmencs», que edita el mateix Arxiu Comarcal del Maresme. 

L’obra és un recull d’aportacions relatives a Josep Puig i Cadafalch des de diferents vessants i disciplines, hi participen doctors, arquitectes, urbanistes, periodistes, escultors, entre d’altres múltiples disciplines. 

La presentació va comptar amb la participació d’Eduard Riu, historiador, arqueòleg i comissari dels actes de l’Any Puig i Cadafalch de la Generalitat, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i Esteve Mach , president de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. 

El llibre, de tipus miscel·lani, recull aportacions relatives a Josep Puig i Cadafalch des de diferents vessants i disciplines, hi participen entre d’altres Ramon Corts (Dr. en història i Teologia); Àlex Marzo (prevere); Mercè Zazurca (arquitecta); Agàpit Borràs (urbanista); Manel Cusachs i Corredor (periodista); Manuel Cusachs i Xivillé (escultor i artista); Carles Forns (metge); Xavier Gayán (arxiver); Joaquim Graupera (Dr. en història de l’art); Assumpta Dangla (museòloga); Joan Miquel Llodrà (historiador), Jaume Vellvehí (president del Grup d’Història del Casal); Esteve Mach (president de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch); Carles Marfà i Mariona Gallifa (del Servei de patrimoni de Mataró).

La meva participació rau en els articles:

• «Josep Puig i Cadafalch i Ripoll» p. 42-43
• «L'estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabañes. Disseny, confecció i referents» p. 51-64
• «Les aportacions i influències de Josep Puig i Cadafalch com a historiador de l'art medieval i arqueòleg» p. 67-73

Públic assistent a l'acte [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]

Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme presentant la publicació  [Fotografia: J.Graupera]

Esteve Mach, president d'Amics de Puig i Cadafalch en la seva intervenció. [Fotografia: J.Graupera]

Eduard Riu, comissari dels actes de l’Any Puig i Cadafalch durant la seva intervenció .[Fotografia: J.Graupera]

Presentació de l’obra teatral “L’home inacabat” de Pere Anglas

El passat dimarts 6 de març de 2018, a les 19.30h a Can Palauet (c/ Palau, 32) vaig tenir el plaer de participar en la presentació del llibre de l’obra teatral “L’home inacabat” de l’amic i dramaturg mataroní Pere Anglas. Una obra que va inaugurar l’última edició del Cicle Fet a Mataró. A l’acte, que va estar presentat per la Sra. Núria Moreno Romero, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, hi van intervenir també el mateix Pere Anglas com autor del llibre i el responsable de l’editorial Voliana, Jordi Solé Camardons.

La història arrenca a través d’un homenatge clandestí que li organitza una companyia de teatre independent l’any 1967. Durant la celebració del centenari dels naixement de Puig i Cadafalch, les autoritats franquistes locals només autoritzen que es col·loqui una placa commemorativa. Aquesta companyia de teatre no es resigna davant d’aquesta injustícia i organitza un homenatge en forma d’obra de teatre. Els preparatius de l’obra i la tria de les escenes per part de la companyia esdevenen el pretext per a donar a conèixer la vessant més desconeguda de Puig i Cadafalch a través de tres moments de la seva vida: la joventut, la maduresa i la vellesa.

En el meu parlament vaig voler destacar com l’amor pel teatre de Pere Angles, que li transmet el seu pare, afegeix a aquesta obra un sentit d’homenatge al teatre mataroní. També vaig voler deixar palès el risc que suposava enfrontar-se al personatge davant la impossibilitat de ser exhaustiu, en ser Puig un home tan polièdric, però també pel seu caràcter controvertit en tots els aspectes (com a polític, arquitecte, restaurador i historiador de l’art), i en conseqüència el mèrit d’haver aconseguit una obra rodona que interessa i emociona al públic a més de deixar un dibuix prou clar del personatge dins de les possibilitats. 

Felicitem des d’aquí a l’amic Pere Angles per l’èxit de l’obra.

Conferència sobre les relacions de Josep Goday i Puig i Cadafalch a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns dia 12 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans,vaig oferir la conferència “Josep Goday i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració”  i que comptà amb la presència dels nets d’En Josep Goday.

Aquesta xerrada era la repetició de la realitzada per ell mateix a Mataró dins dels actes commemoratius de l’Any Puig i Cadafalch 

El tema va estar dividit en diversos apartats. En el primer d’ells, s'explicà els antecedents familiars i culturals de Josep Goday, incidint que aquest fou, fonamentalment i bàsica, un arquitecte. En el segon punt, s'explicà els seus començaments com a deixeble de Puig i Cadafalch i, més tard, com a col·laborador, tot repassant alguns dels projectes realitzats en comú i alguns de preparats que no es van arribar a dur a terme.

En el tercer punt es va fer referència al Goday historiador de l'art, explicat les publicacions realitzades com a investigador i als  projectes en comú entre els dos, posant èmfasi en que el deixeble seguí el mateix mètode de treball (inclòs el treball de camp) que el seu mestre.

Finalment, en l'últim punt, es va comentar la seva labor com a dissenyador d’espais museístics com, per exemple, pel que fa referència a la museïtzació de les pintures romàniques del MNAC.

Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió