Es publica un nou llibre sobre l'antiguitat tardana al Maresme

El passat dijous, 5 de maig a les 19,30 hores, a la Sala de l'Ateneu de la Caixa Laietana de Mataró (C/ Bonaire, cantonada amb la Riera), va tenir lloc la presentació del llibre guanyador de l'accèssit del premi Iluro 2010.

BONAMUSA ROURE, Joan: De la civitas d'Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona) entre la tetrarquia i els carolingis. Caixa Laietana. Mataró, 2011. (Premi Iluro, 74)

La Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, va ser l’encarregada de realitzar la conferència que portà el títol de "Bonamusa per Mataró" on glosà l’obra historiogràfica de l’autor i en destacà el seguiment de la tesi doctoral que ella mateixa va dirigir i que és el treball editat. En l’acte també van intervenir el President de la Caixa Laietana, Sr. Jaume Boter de Palau; l’alcalde de Mataró Il.lm. Sr Joan Antoni Baron i l’autor del treball, el Dr. Joan Bonamusa.
El llibre referenciat tracta un tema, l’antiguitat tardana, que apareix sovint en els apèndix dels estudis de l’etapa romana o com a inici o precedents dels estudis de l’època medieval. Els primers que van tractar el tema monogràficament van ser Marià Ribas - El Maresme en els primers segles del cristianisme, (Premi Iluro,1973)- i Esteve Albert - D'Iluro a Mataró: el Maresme del segle V al segle XIII, (Accèssit Premi Iluro,1970). Posteriorment a aquests autors solament s’han tractat en diversos aspectes aïllats sobre tot a nivell arqueològic com a epíleg del món romà ( X. Cela i V.Revilla (Revista Laietana, 15); R.Coll; J.F. Clariana, R. Jàrrega entre altres (en diverses publicacions sobre jaciments i materials concrets del Baix Maresme).
Com a introducció a l’època medieval cal destacar les referències de C. Cuadrada (El maresme medieval: Habitat, economia i societat segles X – XIV (Premi Iluro,1987) i els meus treballs sobre l'art preromànic i la conquesta carolíngia. El primer intent de síntesi comarcal es va presentar en el capítol 2 de la meva tesi de llicenciatura presentada l'octubre de 1998 al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i publicada anys més tard (Graupera, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme (vol. I). La comarcal Edicions. Argentona, 2001). També cal esmentar els esforços del Grup d’Història del Casal quan va tractar monogràficament el tema en les terceres Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, dutes a terme del 16 d'octubre al 6 de novembre del 2004 que portaven el títol “De Constantí a Carlemany. El pas de l'Antiguitat tardana al món medieval".
El mèrit d’aquest estudi a banda de la seva exhaustivitat és el tractament del tema des d’un punt de vista interdisciplinar i de forma monogràfica. A partir d’aquest treball a la comarca del Maresme l’antiguitat tardana deixa de ser un epíleg o un preàmbul per adquirir definitivament una carta pròpia d’identitat.

Aspecte de la Sala d'actes de Caixa Laietana en el transcurs de l'acte.

 

Dra Isabel Rodà; Sr. Jaume Boter de Palau, President de la Caixa Laietana;  Il.lm. Sr Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró i l’autor del treball, el Dr. Joan Bonamusa.



Il.lm. Sr Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró i l’autor del treball, el Dr. Joan Bonamusa.



Dra Isabel Rodà durant la conferència

Un nou llibre sobre els monestirs medievals del Maresme

Els monestirs medievals. IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Revista Felibrejada, núm. 93 (2011). Grup d’Història del Casal. Mataró, 126 pàgs.+ 1 CD adjunt.

El passat dissabte 12 de febrer 2010, en el transcurs de les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, Jaume Vellvehí va presentar el llibre de les actes de les IV Jornades que en aquesta edició es presenten dins la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal que enguany ha renovat el format presentant part del contingut amb un format diferent adjuntat un CD amb textos, gravacions dels programes de ràdio del programa “El Racó” de Mataró Ràdio i un vídeo sobre la restitució de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll.

Us adjunto el llistat dels articles de la revista per si us interessa:

Si voleu adquirir el volum us heu de demanar-ho a: info@ghcmataro.org  

Ponències

• BAUCELLS I REIG, Josep : Els donats medievals en les ermites del Maresme.
• CABESTANY, Joan Ferran: El monestir medieval en la geografia de la Catalunya Vella. 

• GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim: Els monestirs del Baix Maresme. Una visió de conjunt.
• GRAUPERA I GRAUPERA,Joaquim; VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume : Les propietats dels monestirs catalans en el Maresme.
• RODRÍGUEZ BLANCO, Jesús: Els monestirs medievals de l'Alt Maresme: Sant Pol i Santa Maria de Roca Rossa.

Comunicacions

• ALAY RODRÍGUEZ, Joan Carles, CLARIANA I ROIG, Joan Francesc: El capitell bizantí de Santa María de Mataró (Maresme) i la IV Croada.
• ALAY RODRÍGUEZ, Joan Carles: El Castell de Burriac: darrers esdeveniments (2004 - 2007).
• BOLÒS I MASCLANS, Jordi: Una aproximació als monestirs medievals: els documents escrits, la cartografia i l'arqueologia del paisatge.
• BOU I ILLA,Joan; VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: Propietats i influència territorial del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera).
• CLARIANA I ROIG, Joan Francesc; PREVOSTI I MONCLÚS, Marta: Nota sobre la ceràmica de cuina tardoromana de l'abocador de Torre Llauder (Mataró).
• FARRÉ I BARRIL, Núria-Montserrat: De l'ordre i la virtut: aspectes de la vida monàstica a l'Europa dels segles X-XI segons la Regla de Sant Benet.
• DÍAZ MARTÍ, Carles: Donats jerònims als protocols del notari Narcís Gerard Gili (segle XV).
• JARDÍ ANGUERA, Montserrat: El pintor Bernat Goffer i les portes del retaule de Premià de Dalt.
• LAFUENTE, Maria; SALA, Roger, SERRANO, Alexis: Resultats de la prospecció geofísica realitzada al priorat medieval de Sant Pere de Clarà, Argentona (El Maresme).
• LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, Antoni: Dos plànols del monestir de Santa Maria de Ripoll d'inicis del segle XVIII (1728-1731).
• LLAMAS I MANTERO, Antoni: La persecució de la bruixeria a Caldes de Montbui: Eulàlia Úrsula una "bruixa" salvada per la Inquisició (1623).
• MARCÓ I MASFERRER, Xavier: El monestir de Sant Feliu de Guíxols i els remences de la Vall d'Aro a la segona meitat del segle XV.
• MARTÍ I CASTELLÓ,Ramon; COLOMER I SALOMÓ, Jordi: "Monasteriola": petits monestirs d'antiga fundació.
• MARTÍNEZ GIRALT, Alejandro: Sant Salvador de Breda: un obscur cas de vincles entre llinatges aristocràtics i institucions monàstiques a la Baixa Edat Mitjana.
• OLIVA I RICÓS, Benet: Pere Joan Ferrer (1431-1512), baró del Maresme. Per una renovació historiogràfica.
• RICHOU I LLIMONA, Montserrat: Vers una caracterització de la pagesia baix medieval dins d'un àmbit regional.
• SALAZAR ORTIZ, Natàlia: Primeres intervencions arqueològiques al Monestir de Santa Maria de Lavaix (2003-2005) El Pont de Suert, Alta Ribagorça.

"Les esglésies de Vilassar: la d'abans, la d'ara i les que no es van fer (s.XVIII-XXI)“. Conferència de Josep Samon.

El passat divendres 15 d’abril de 2011 es va realitzar la quarta i última conferència al Museu de Vilassar de Dalt dins el marc dels actes de commemoració dels 500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. L’acte va estar precedit per una breu presentació de Mn. Jordi Gutiérrez, rector de la parròquia.

Josep Samon va continuar explicant, en sentit cronològic, l’evolució de la parròquia de Sant Genís des de la conferència anterior. L’edifici es va seguir ampliant amb la capella dels Sants Màrtirs (1630), també amb la instal•lació d’una estructura de ferro per a les campanes de les hores durant el s.XIX, que substituïa una d’anterior de fusta i finalment, la construcció de la capella del Santíssim Sagrament l’any 1912.

Més que en aspectes artístics i patrimonials, la xerrada de Josep Samon es va centrar en diversos aspectes de la vida parroquial, com el nombre de càrrecs eclesiàstics que oferien els serveis litúrgics (rectors, vicaris, residents, etc), o en les finances parroquials que es desprenen dels registres parroquials. En quan a despeses detallà les ordinàries (cera, mobiliari, neteja, reparacions....) i les extraordinàries (reparació de les peces d’orfebreria, reparacions de la campana etc). Pel que fa als ingressos, les almoines o la recaptació del bací, les deixes testamentàries entre d’altres equilibraven els pressupostos parroquials.

Durant la conferència va dedicar un cert temps a tractar sobre la polèmica de l’advocació de la parròquia ja que en diversos documents apareixen esmentats dos Sants Genis entre el s. XVII i XVIII.

La part que va commoure més va ser la destrucció de l’edifici gòtic i la pèrdua d’un patrimoni de gran valor entre el 1936 i el 1940. Aquest fet va condicionar la construcció de l’edifici actual que va allargar-se des del 1943 (1a pedra) fins la construcció del campanar l’any 1983.

Respecte als projectes d’un nou edifici parroquial que no es van materialitzar es va centrar en un dels més monumentals projectat per Miquel Garriga i Roca l’any 1866. També n’hi va haver un altre important de Villar Lozano i Villar Carmona del 1886 que van “inspirar-se” en l’anterior.

Amb aquesta conferència es clou el cicle que ha estat prou interessant. A l’igual que en les altres conferències precedents, un cop acabada i després de respondre les preguntes del públic assistent va rebre un obsequi per part de Mn. Jordi Gutiérrez que consisteix en un medalló que reprodueix la clau de volta conservada de l’antic cor de la parròquia.

La renovació artística de la parròquia de Vilassar: del mobiliari litúrgic a un nou edifici” conferencia Vilassar de Dalt

El passat divendres 25 de març de 2011 es va realitzar la tercera conferencia al Museu de Vilassar de Dalt dins el marc dels actes de commemoració dels 500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. L’acte va estar precedit per una breu presentació de Mn. Jordi Gutiérrez, rector de la parròquia i de Marc Pons, coordinador del cicle. La xerrada que vaig oferir va introduir les dades que coneixem de la parròquia de Vilassar a partir de la documentació escrita. A part de l’edifici tenim constància del mobiliari litúrgic que configurava el parament artístic  de l’església medieval. La totalitat d’aquestes peces (retaules, orfebreria, teixits, llibres…)  han desaparegut. L’any 1511 es va iniciar la renovació de l’edifici parroquial amb estil gòtic. Aquest va prevaldré fins el 1940, any que va ser aterrada per fer-ne una de nova. De l’església gòtica s’han conservat alguns elements ornamentals en pedra que la decoraven i que configuraran el futur nou museu parroquial . Al llarg de la conferencia vaig anar explicar el significat  iconogràfic d’aquestes peces i la seva descripció i models estilístics. A l’igual que en les altres conferències precedents, un cop acabada i després de respondre les preguntes del públic assistent vaig rebre un obsequi per part de Mn. Jordi Gutiérrez que consisteix en un medalló que reprodueix la clau de volta conservada de l’antic cor de la parròquia.

“Redreçament al Vilassar del segle XVI. 1511-1519: Una nova església per als nous temps." Conferència de Benet Oliva a Vilassar de Dalt.

El divendres 18 de març de 2011 va tenir lloc la segona conferència del cicle de conferències dedicat a celebrar els 500 anys de l’inici de la construcció gòtica de la parròquia de Vilassar de Dalt. L’objectiu d’aquesta conferència era plantejar les bases polítiques, socials i econòmiques a partir de la qual es va bastir el nou temple parroquial. Benet Oliva va descriure el s.XVI com un segle en que es posen les bases de la Catalunya Moderna i del progrés industrial del s.XVIII. Durant aquest període a Vilassar de Dalt hi ha una creixement demogràfic important degut a la immigració occitana principalment, fet que va propiciar la necessitat d’un nou edifici parroquial. Malgrat que a Vilassar la majoria de la gent tenia el sector primari com a activitat principal, Benet Oliva va apuntar que la industria del vidre com a un dels sectors més punters i dinàmics d’aquesta etapa que estava controlat per la família Tremolet, els quals hi tenien dos forns. La multiplicitat de jurisdiccions d’aquesta etapa va provocar que fos un segle de tensions i de rivalitat entre faccions fet que va propiciar la construccions de torres de defensa en alguna de les masies de la vila. Benet va qüestionar però la importància de la pirateria turca en aquest fet ja que a Vilassar no ha deixat un important rastre documental. La parròquia de Vilassar va esdevenir en aquesta etapa un poder que rivalitzava amb la senyoria dels Desbosc. Els pagesos organitzats amb la Universitat del Terme es van emparar a l’ombra de la parròquia, que es va constituir en el lloc de reunió a toc de campana. La parròquia es sustentava econòmicament a partir dels impostos que pagaven els pagesos (delmes, primícies ...) i dels beneficis de les propietats agrícoles de la dotació de la parròquia. Benet Oliva no va voler passar per alt altres aspectes prou interessants per entendre la vida quotidiana de la població en relació als afers religiosos d’aquesta etapa com les costums, la influència dels protestantisme i la reforma catòlica del Concili de Trento. Un dels problemes en que van haver de fer front va ser l’absentisme dels rectors fet que va propiciar que el càrrec fos exercit per altres religiosos comanditaris. Al final va fer un breu repàs del patrimoni artístic que va generar aquest segle com a introducció de la següent conferència del cicle.

Un cop acabat i després de respondre les preguntes del públic assistent va rebre un obsequi per part de Mn. Jordi Gutiérrez que consisteix en un medalló que reprodueix la clau de volta conservada de l’antic cor de la parròquia.

“Església diocesana i estructura parroquial a l'entorn de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV)”. Conferència de Pere Benito a Vilassar de Dalt.

El divendres 5 de març de 2011 va començar al Museu de Vilassar de Dalt el cicle de conferències dedicat a celebrar els 500 anys de l’inici de la construcció gòtica de la parròquia d’aquesta vila. El rector de la parròquia de Sant Genís, Mn Jordi Gutiérrez Bassa va introduir el cicle de conferències agraint a les entitats i persones col•laboradores la seva predisposició. La conferència i el primer conferenciant van ser presentats per Marc Pons com a coordinador d’aquestes activitats.

La primera conferència amb el títol de “Església diocesana i estructura parroquial a l'entorn de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV)”, va anar a càrrec del Dr. Pere Benito i Monclús, historiador de la Universitat de Lleida. Aquesta conferència va ser presentada com a marc històric del cicle ja que va situar la parròquia com a institució i per definir-ne l’ús de les construccions que definien el complexe parroquial. En la seva exposició va anar desglossant la funció de l’organització parroquial com a organitzadora del territori i com a centre de percepció de rendes. Les rendes (delmes i primícies) a més dels alous que integraven la dotalia de les parròquies és el que permetia el funcionament econòmic del complexe parroquial. El càrrec de rector es podia cedir temporalment quan el capellà assignat no podia residir-hi de forma permanent ni exercir les seves funcions per raó d’altres responsabilitats. Va matisar la diferència entre les esglésies parroquials i les parròquies sufragànies tot descrivint els sagraments que administraven cada una. Aquestes últimes eren capelles que exercien algunes de les funcions parroquials en veïnats allunyats de l’edifici principal. En el cas de Vilassar hi havia a l’edat mitjana la sufragània de la Santa Creu de Cabrils. L’estudi de Pere Benito va ser un resum i una posta al dia del treball que va presentar al premi Iluro l’any 1991 amb el títol “Les parròquies del Maresme a la baixa edat mitjana. Una aproximació des de les visites pastorals (1305-1447)”. L’anàlisi de les visites pastorals li va permetre de conèixer moltes facetes de la vida i costums d’una societat, i fins i tot de la seva mentalitat.

Al final de l’acte, Mn Jordi Gutiérrez li va lliurar en agraïment un medalló que presenta una reproducció de la clau del volta gòtica amb el motiu de la Santíssima Trinitat que figura com a logotip del cicle de conferències.

La làpida d'Unió Catalanista a Ripoll dissenyada per Puig i Cadafalch

Puig i Cadafalch, juntament amb altres mataronins, van crear l’any 1888, l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. Aquesta entitat juntament amb altres associacions i institucions catalanes de finals del s.XIX, va col•laborar en les obres de restauració del monestir de Ripoll l’any 1893.

L’antic cenobi benedictí, s’havia anat convertint en un símbol de la Catalunya medieval i de la sobirania independent que calia recuperar. A nivell historiogràfic, anava agafant importància l’estudi del període medieval català per recuperar la personalitat pròpia com a país, i dins d’aquest apartat, el monestir de Ripoll era una peça clau, ja que en les seves parets hi va haver un centre d’estudis important, amb personalitats intel•lectuals de la talla de l’abat Oliva i de Gerbert d’Aurillac el futur papa Silvestre II. A més, el monestir estava farcit de sepulcres de personatges històrics i comtes catalans que també evidenciava la importància del conjunt monàstic de Ripoll com a mausoleu comtal. Entre aquests podríem destacar figures cabdals dins la història de Catalunya com les de Guifré el Pelós, Bernat I Tallaferro, Ramon Berenguer IV i Berenguer III el Gran.

La restauració del monestir esdevindrà per aquestes raons, un projecte col•lectiu català en el qual hi van participar diferents entitats, institucions a més de moltes personalitats de la Catalunya del moment i en la seva reconstrucció es volia recuperar un dels símbols de l’antiga nació a recuperar.

La participació de Puig i Cadafalch, com a membre de l’Associació, va consistir en l’organització de diferents vetllades literàries i musicals a Mataró amb la finalitat de recaptar diners per ajudar a subvencionar la restauració de l’antic cenobi romànic, en les quals participaria també, com a conferenciant. A més, a Ripoll, va dissenyar diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa.

La Unió Catalanista va ser una entitat política formada a Barcelona, el 1891, per diverses corporacions i associacions catalanistes.  Aquesta fusió va apareixa dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l'article 15 del codi civil de l'Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català. La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l'aprovació de les Bases de Manresa (1892); posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus (1893, sobre els mitjans d'actuació del catalanisme), a Balaguer (1894, sobre el sistema tributari) i a Olot (1895, sobre obres públiques). Josep Puig i Cadafalch participà en l’assemblea de Manresa com a delegat per Mataró. La làpida de la Unió Catalanista, es conserva encara en el seu lloc original i els dissenys de Puig els vaig poder localitzar en l’arxiu familiar. La làpida és inscrita en un relleu amb la marcada estètica modernista que caracteritza el seu autor. Destaca, en la part superior, l'escena de Sant Jordi matant el drac que recorda la mateixa escena representada en la bandera de l'Associació. En la part inferior esquerra s'observa a figura d'un bisbe, potser el mateix Morgades, emmarcada en un baldaquí. La resta d'elements escultòrics són motius vegetals, sanefes amb elements heràldics i un petit relleu amb la representació de dos dracs oposats. La làpida reprodueix les paraules del bisbe Morgades donant satisfacció de l'objectiu acomplert amb la recuperació de Ripoll juntament amb una altra inscripció de la Unió Catalanista on es fa seva les paraules del Bisbe.

"Jam loetus moriar                                                               Genes, XLVI.30

Content moriré despres d'haver tornat a la Santissima Verge Maria son antiquissim trono de Ripoll a Catalunya sa casa payral a sos comtes i abats llur honorifica sepultura y haver treballat per fer reviure son esperit y sas virtuts y ab un i altres les venerades tradicions catalanes que deu nostre senyor m'escolti y atenga y m'seguesquen tots mos estimats compatricis"

En el marc on és inscrita la làpida hi ha la inscripció de la Unió Catalanista on es fa seva les paraules del Bisbe:  "Aquestes paraules del Excm. e Ilm. Bisbe Joseph Morgades y Gili Bisbe de Vich, son aqui conmemorades en nom de la Nació Catalana per la Unió Catalanista."

En la elaboració de les inscripcions de bronze hi van intervenir la casa Masriera. Els escultors Montserrat i Llasser van modelar les figures i el fullatge de l'orla i els germans Sunyol es van encarregar de l'execució. L'arquitecte-conservador del Monestir, Antoni Coll va supervisar els treballs de l'instal.lació. La làpida va ser inaugurada el 23 d'abril de 1898.

Per a saber-ne mes:

• DALMAU, Agustí: El patrimoni d'artistes modernistes a Ripoll, Ripoll,2005.Pàgs.77-78
• GRAUPERA, Joaquim: Josep Puig i Cadafalch i l’Associació Artistich Arqueològica Mataronesa. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001 (Col.Josep Rius, 5).Pâgs.38-39
• VELLVEHÍ, Jaume: “ Les festes de la consagració de la basílica restuarada” a Mataronins en la restauració de Ripoll. 1893-1993 Centenari de la consagració de la basílica. 2ª ed. Revisada i ampliada. Grup d’Història del casal. Mataró, 1995.Pàgs. 67-68.

Tenen lloc a Argentona les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme.

Des de ja fa vint-i-cinc anys, el Grup d’Història del Casal de Mataró, pretén des d’una perspectiva científica i divulgadora alhora, donar a conèixer i contribuir a valorar el patrimoni cultural de la comarca del Maresme. El passat cap de setmana, des del divendres 11 fins el diumenge 13 de febrer de 2011, es van celebrar al saló de Pedra del Capítol (antic Ajuntament d’Argentona) les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, enguany dedicades a l’arqueologia medieval del Maresme amb la col•laboració del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell” d’Argentona.

Aquestes V Jornades han pretès analitzar la historiografia sobre el patrimoni arqueològic medieval de la comarca del Maresme. La primera ponència, amb l’objectiu d’emmarcar el tema a nivell nacional va ser impartida per Josep Maria Vila, president de l’ACRAM (Associació Catalana per la Recerca en Arqueologia Medieval) amb el títol ”La recerca en arqueologia medieval a Catalunya: passat, present i perspectives de futur”. Acabada la sessió es va concloure la primera jornada amb un concert de música medieval a càrrec dels “Ministrers del Sabre” (Formació de tres quartans) amb Adrà Abellan, flabiol, tamborí; Ferran Brosa, sac de gemecs i Pol Ducable, tarota. Van interpretar un didàctic i amè repertori medieval de diferents autors europeus presentat per Maria Salicrú-Maltas del Grup d’Història del Casal.

La sessió del dissabte al mati es va obrir amb tres ponències més “La recerca arqueològica del Maresme medieval", realitzada per mi mateix; la “Valoració del patrimoni arqueològic medieval del Maresme”, a càrrec d’Enric Subiñà i Coll (Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”) i finalment abans de dinar “L’arqueologia medieval en els museus del Maresme”, a càrrec de Jaume Vellvehí i Altimira (Grup d’Història del Casal-Mataró). Per la sessió de la tarda, després de l’obligada pausa per dinar, es van llegir les comunicacions separades en dos àmbits. En el primer, que estava dedicat al tema de les jornades (L’arqueologia Medieval en el Maresme) s’hi van presentar cinc comunicacions:

• “L'arqueologia i el patrimoni medieval d'Argentona” per Enric Subiñá i Coll ; David Farell i Garrigós - Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”
• “Cinc forns de calç del terme municipal de Tordera (Maresme): Can Marquès, Can Pica, Can Casellas i Ca l’Aulet o Jofre” per Joan Bou i Illa; Jaume Vellvehí i Altimira - Grup d’Història del Casal - Secció d’Estudis Medievals
• “L’arqueologia dels paraments i del patrimoni edificat com a model per a l’anàlisi de les fases constructives d’alguns dels edificis medievals del Maresme: el campanar de Sant Julià d’Argentona, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el castell de Vilassar i la capella de Sant Mateu de Premià” per Joaquim Graupera Graupera - Grup d’Història del Casal - Secció d’Estudis Medievals.
• “Notícia sobre una suposada galera medieval a la costa de Vilassar de Mar (El Maresme)” per Joan Carles Alay; Joan Francesc Clariana; Enric Juhé.
• “El Castell de Burriac (2008-2010): Les pintades i el llamp” per Joan-Carles Alay i Rodríguez - Societat Catalana d’Arqueologia - Comissió de Patrimoni

En el segon dels àmbits, de temàtica lliure dins les èpoques medieval i moderna s’hi van presentar cinc comunicacions més:

• “Els Sala: entre vidriers i remences” per Benet Oliva i Ricós de Vilassar de Dalt.
• “Actes per a la proclamació del rei Lluis i a Mataró” d’Alexandra Capdevila Muntadas.
• “L'Auto de Fe. Un exemple de la concrecció visible del poder inquisitorial” d’Antoni Llamas - Grup d’Història del Casal.
• “El Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral: Un recurs al abast de tots als aficionats a la historia local” per Toni Marí del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral. 
  

  En el transcurs de les Jornades, Jaume Vellvehí va presentar el llibre de les actes de les IV Jornades que en aquesta edició es presenten dins la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal que enguany ha renovat el format presentant part del contingut amb un format diferent adjuntat un CD amb textos, gravacions dels programes de ràdio del programa “El Racó” de Mataró Ràdio i un vídeo sobre la restitució de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll.

  Les Jornades van concloure el diumenge al matí amb una visita comentada pel patrimoni medieval d’Argentona a càrrec d’Enric Subiñà i jo mateix. Les persones que van assistir van valorar molt positivament aquesta nova edició de les Jornades que esperem tinguin continuïtat.

  
  
  

  

  

  Per a més informació de les jornades:  Bloc de les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme.

“Contribució a l’estudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda de la casa de Cabrera i altres drets (1392)” de Montserrat Richou i Llimona - Dra. en Història Medieval. 

A la recerca del molí de Rubiol (Argentona)

El passat dissabte 22 de gener de 2011 un grup de treball de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal ens vàrem proposar una fita que teníem pendent des de feia temps: localitzar el moli de Rubiol (Argentona).

El grup de recerca va estar integrat per Josep Maria Roqué; Jaume Vellvehí; Maica Carmona i jo mateix. S’hi va afegir el propietari de Can Riudemeia, Xavier Homar al qual agraïm les facilitats donades i els comentaris dels seus records de la zona.

Varem trobar unes restes del molí a les coordenades X 31N447304 - Y 4602589 a una cota d’alçada aproximada de 156 mts sobre el nivell del mar. El molí es troba situat a prop del camí que porta a la masia i que tenim documentat a l’època medieval com a via molinera: “Item quod tenet unam peciam tere in nemore loco vocato Via Mulinera plantatam vitibus”.

Es tracta d’un angle d’una paret que estava tota coberta de brolla i que sembla que formes part de l’estructura de l’edifici moliner que sembla de planta quadrada. Sembla que l’estructura de la bassa era de planta poligonal. Actualment es troba recoberta de sorra i s’ha convertit en una de les feixes de la finca de Can Riudemeia. Segons Xavier Homar, aprofitant les estructures hi havia una canal d’aigua que servia per regar els camps, el qual estava obert a nivell del sòl a excepció d’uns trams que anaven soterrats. Aquestes estructures actualment també estan amortitzades. Per verificar millor tot plegat caldria treure la brolla i analitzar les restes.

Els molins de Can Riudemeia es trobaven situats a la riera del mateix nom, prop del terme d’Órrius. Era un complex moliner que contenia dos molins que pel que sembla mai van funcionar junts. Són els anomenats de Rubiol i de Riudemeia. Els primers documents conservats que ens parlen de la família Riudemeia són del s. XIII i el primer dels molins documentats és el de Rubiol, el qual a final de l’edat mitjana apareix ja com a derruït malgrat que afirma que tenen permís de reedificar-lo per part del senyor Miquel Desbosch, senyor del castell de Vilassar: “... cum iure et fascultate construendi et edifficandi illum”. El molí de Riudemeia no apareix documentat fins el 21 de novembre del 1559 quan Apol•loni de Riudemeia afirma posseir el domini del mas i del molí del mateix nom ”...totam ipsam montaneam vocatam de Riudemeia cum quodam molentino in eadem constructo et cum aque sive reclosa et molis”. Aquest havia de satisfer un cens de dues quarteres de blat segons la mesura d’Argentona a Miquel Desbosch per l’explotació del molí, però la peça de terra era dels successors de Pere Altafulla d’Órrius que li cedeixen a canvi del pagament de la tasca i de dues gallines per Nadal. Segons J.M. Roqué, aquest molí de Riudemeia va ser utilitzat fins el s.XIX. i el topònim de camí moliner que hi arribava des d’Òrrius ha perdurat fins ara. Aquest camí passava per les Esparceries en direcció a la brolla de Can Riudemeia passant apoca distància de Can Querol, a una cota més alta.

Bibliografia

• BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume: (2007) “Els molins medievals i Moderns del Maresme” a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , pàgs. 165-183 
• BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008): "El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme" a II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. 22 de novembre de 2008. Coordinadora de Centres de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner. Argentona, 2008.
• GRAUPERA, Joaquim: (2001) ”Els molins medievals d’Argentona” a Felibrejada,Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 55. Grup d’Història del Casal. Mataró. Pàg. 8-12  
• GRAUPERA, Joaquim: (2002) “Els molins medievals d’Argentona” a Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell", núm.11 (juliol 2002), pàgs.19-26

El grup escultòric de la Dormició de la Verge a Santa Maria de Mataró (s.XVI)

Fa temps vaig publicar una comunicació on s’analitzava el grup escultòric sobre el trànsit de la Verge de la parròquia de Santa Maria de Mataró (s.XVI). Aquest grup escultòric no es conserva totalment. El 1805, amb la conversió de la capella de sota el campanar en baptisteri, el grup es va fragmentar, la imatge de la Verge es va traslladar a la capella de la Soledat dins l’església parroquial i les imatges dels apòstols es van traslladar a l’ermita de Sant Simó de Mataró. D’aquest grup solament es conserva la imatge de la Mare de Déu, avui a la sala de síntesi del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, ja que les imatges dels apòstols van ser destruïdes durant la guerra civil.

L’objectiu d’aquest treball va ser, per una banda, relacionar les dues obres, l’estàtua jaient de la Verge i les imatges dels apòstols, com a parts d’un grup escultòric unitari. Per altra banda, situar en el temps i determinar l’estil del conjunt, ja que diferents historiadors locals havien catalogat de forma diferenciada l’estàtua de la Verge com a gòtica i les estàtues dels apòstols com a romàniques. A tall d’exemple, Lluís Ferrer i Clariana, en el primer volum de la seva monografia sobre la parròquia de santa Maria de Mataró en descriu la parròquia en el s.XV que “A la mateixa època fou tallada i segurament instal•lada la formosa imatge de la Verge de l’ Assumpció....”. Quant a les imatges dels apòstols, opina que “La iconografia coneguda a darreries del s.XIII foren les imatges romàniques dels apòstols, tallades en fusta...”. Per la seva banda, Marià Ribas fa referència que “...Als primers temps del temple gòtic hi havia la capella de la Soledat i dels Sants Apòstols (en la qual es veneraven les imatges dels apòstols del temple romànic)...” Com podem veure es decanta per duplicitat d’estil i època de les imatges.

La documentació conservada sobre la parròquia en situa perfectament el conjunt escultòric a partir de la segona meitat del s.XVI, en que ens descriu una imatge de la dormició de Maria, per tant dins l’etapa del gòtic final i renaixement. Dins aquest període, les representacions escultòriques del tema de la dormició es fan molt populars, fet demostrat per el nombre de conjunts semblants conservats. Les composicions mantenen una tradició gòtica, però de forma intermitent i lenta, algunes d’aquestes imatges van introduint les novetats renaixentistes que arribaran d’Itàlia però que no acabaran d’arrelar en el gust estètic popular català en el s.XVI.

Podem citar com a paral•lels, a nivell iconogràfic i formal, d’aquest grup, en diferents obres : el grup de la dormició de la Verge antigament atribuït a Martí de Liatzasolo (1544), conservada al Museu d’Art de Catalunya, que en estudis recents l’han relacionada amb l’obra de Marià Forment; el grup de la dormició de la Mare de Déu de Jeroni Xanxo (1548) conservat al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell; Grup de Santes Creus (1558) de Perris Austri, o bé, la Talla de la Verge dormida, datable a mitjans del s.XVI i que segurament procedia de la catedral de Lleida.

Si comparem el conjunt mataroní amb aquests exemples, a nivell formal, la composició mataronina mostra l’escena encara amb trets gotitzants i no introdueix les novetats formals, compositives i plàstiques pròpies de la plàstica renaixentista. Pel que fa a l’autoria, en aquests moments al Maresme hi han diferents escultors que es troben treballant en diferents esglésies de la comarca. El més important és Joan de Tours, originari de Turena, que consta documentat a Catalunya a partir del 1509 fins la seva mort a Calella l’any 1563. Aquest escultor va destacar per la talla de fusta i també en el treball en la pedra. A la comarca tenim documentades diverses obres, per una banda, el timpà de l’església d’Arenys de Munt i els retaules major, de Sant Pere i Sant Pau i el de Santa Maria per la mateixa parròquia (1542). A Pineda va esculpir el portal de l’església i també va treballar en el retaule major de l’església parroquial de Calella (1553-1563).

Joan de Tours també va col•laborar amb altres escultors sis-centistes autors de les dormicions esmentades. Va intervenir conjuntament amb Martí Diez de Liatzasolo en la capella de Santa Maria de Jesús de Barcelona (1532), i conjuntament amb Damià Forment en el retaule de Sant Just i Pastor (1531). També va treballar conjuntament amb l’artista mataroní Joan Masiques per diversos retaules entre ells el de Sant Iscle i Santa Victòria i el de Sant Esteve de Canyamars. (1531). A més un dels fills de Joan de Tours, Joan Torres, va contractar la part escultòrica de l’església de sant Vicenç de Montalt (1591-1607). Com podem veure molts artistes catalans del s.XVI, autors de dormicions en altres indrets van treballar conjuntament a la comarca i per tant col•laborar i inspirar-se mútuament . Malgrat tot, la tècnica i l’acabat de la dormició de Mataró té menys qualitat que les dormicions conservades de Damià Forment, Liatzasolo i Xanxo pel que obliga a parlar d’un artista local com autor del conjunt, possiblement Joan Masiques. Segurament, quan es pugui trobar el contracte del conjunt, es podran verificar totes aquestes hipòtesis.

Bibliografia
GRAUPERA, Joaquim: “El grup escultòric sobre el trànsit de la Verge de la parròquia de Santa Maria de Mataró (s.XVI)” a XVII Sessió d’Estudis Mataronins. 25 de novembre del 2000. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2001. Pàgs.115-138 [Text complert de l’article en .pdf]

El Grup de l'apostolat en l'ermita de Sant Simó de Mataró abans de la seva destrucció l'any 1936.



La imatge de la Verge en el primitiu Museu de Mataró a l'Escola d'Arts i Oficis el 1925.
 [BC-Fons Fotografic Salvany : SaP 87404]

Marià Ribas durant la restauració de la imatge [Arxiu part. família Ribas]

Restitució hipotètica del conjunt (J.Graupera)

La imatge de la Verge exposada actualment a la Sala de Síntesi del MASM de Mataró.

Conjunt de la Dormició de la Verge al claustre de Santes Creus




Dormició de la Verge al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell

"Per camins històrics", una nova web de Francesc Costa.

Des del desembre de 2010, Francesc Costa ha iniciat un bloc sobre els camins tradicionals que uneixen el Maresme i el Vallès. Segons les seves paraules de presentació en el bloc “De camins sempre n'hi ha que et duen amunt i avall. Per anar a resar a l'ermita d'aquell sant. Per a dur enciams al mercat. O el carbó que es fa a les muntanyes. I a vegades és un viatger que busca el destí. També escamots carlins per la serralada a l'espera de la senyal. Per camins antics del Maresme i del Vallès, i els cercarem dins les muntanyes, ara oblidats o potser encara trepitjats”.

Els primers camins investigats son el Camí de Llinars, el Camí de Cardedeu i el Camí de Parpers. La web s’estructura a partir d’una pàgina principal on es van documentant els treballs de recerca i a la pàgina pròpia de cada camí s’hi pot trobar els resultats provisionals a partir del que va trobant. Al final acabarà amb un text definitiu i l'establiment de la traça Gps.

La recerca es fa a partir de mapes antics, documents d’arxius i caminant per boscos fent treball de camp. També Francesc Costa demana col•laboració “Si algú hi té alguna cosa a dir s'accepten tota mena d'idees”. També hi ha enllaços a altres webs relacionades amb temes de camins : hostals de camí ral; el camí dels Bons Homes, camins del berguedà,etc.

Aquesta setmana ha obert una nova pàgina de llibres on anirà publicant el resultat de les investigacions sobre camins històrics, en forma de llibre. I també s’hi podrà trobar alguns volums i reculls d'articles de temàtica històrica que ha publicat fa anys i que ara estan descatalogats.

Felicitem des d’aquí aquesta iniciativa que de ben segur tindrà una bona acollida.

Per consultar la web: "Per camins històrics"



Mapa del Corregiment de Mataró (1716) - Institut Cartogràfic de Catalunya