Lluís Dalmau i un retaule dedicat a Santa Cecília documentat a Mataró

Taula de Sant Baldiri

A Mataró no ens han arribat restes representatives de la pintura gòtica però, malgrat tot, tenim constància de que si van existir algunes obres importants. Documentalment, consta que a l’església de Santa Maria de Mataró existia un retaule gòtic pintat pel cèlebre pintor Lluís Dalmau dedicat a Santa Cecília.

Segons una àpoca conservada amb data del 15 de desembre del 1459, tenim testat que Lluís Dalmau, pintor de Barcelona, reconeix haver cobrat en varies partides 55 lliures barcelonines, en preu d'un retaule que va pintar pels prohoms de la vila de Mataró, Bernat Ferrer i Antoni Mas del Casteller per l’església parroquial de la vila de Mataró, amb conformitat als capítols signats davant del notari Bartomeu Agell el 22 de març del 1457. El retaule estava sota l’advocació de Santa Cecília.

Posteriorment hi han notícies de l’existència d'aquests retaule en diferents visites pastorals. El 8 de gener del 1568, el visitador fa esment dels altars de la parròquia: Sant Esteve, Santa Maria i Sant Antoni Abat, del Sepulcre i Santa Cecília i el de Sant Sebastià. També‚ surt referenciat a les visites del 1580, 1588, 1591 i 1606. El dia 16 de maig de l'any 1590, fra Bru, de l'ordre dels Predicadors de la província d’Aragó, va donar a Pau Sala, ciutadà de Mataró, unes relíquies de sants i santes que posteriorment van ser lliurades a Pere Major. Segons el notari Gabriel Morera, el 18 d'abril del 1591, Pere Major les va cedir a l'altar de la Concepció on hi havien els altars de Santa Cecília i Sant Bartomeu. L’última data en que apareix documentat és el 1659, en l'altar de Sant Pau, doncs en aquesta diada el mestre de capella Mossèn Melcior Marquès hi feia cantar completes.

L’ampliació del temple per Herculi Turelli, el 1685 en estil barroc, sembla que va portar a la desaparició del retaule, del qual no en sabem actualment la seva fi. El més probable és que la capella on hi havia situat el retaule en el temple gòtic fos l'actual capella de la Mercè. Segons Marià Ribas, "...aquest altar, compost d'una gran ara de pedra consagrada amb retaule i una cortina al seu davant [...] sembla que la Santa estava en el retaule tocant l'orgue i voltada d'àngels cantors [...]. En 1668 dit retaule existia en bon estat de conservació, tenia forma de tríptic i al seu davant hi havia una petita imatge escultòrica representant a l’apòstol Pau.".

De Lluís Dalmau es sap que va néixer a València, però es desconeix l'any. Va començar l'ofici de pintor servint a la casa reial. Per encàrrec de Alfons IV 'el magnànim' (1396-1458). Feu un viatge a Castella (1428) i un altre a Flandes (1431- 1436) on es va influenciar per la pintura flamenca, especialment per Jan Van Eyck. Justament la seva importància rau en la introducció en l'art català de les tècniques a l'oli i l'estil gòtic flamenc. Lluís Dalmau apareix anys més tard novament documentat a València (1436-1438) d'on es traslladar a Barcelona, on consta la seva presència des del 1443 al 1460. Va contractar retaules per Santa Maria del Mar i per la Capella de Sant Elm del Convent de Santa Clara. D'aquest es conserven dues obres documentades: el retaule dels Consellers, realitzat el 1445 per la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona i la taula central del retaule de Sant Baldiri (1448) de l'església de Sant Baldiri de Llobregat, identificada i restaurada el 1964. Sembla doncs que, després d'aquests retaules, treballaria en el retaule de Mataró. També se li atribueix la decoració mural de l'arcosoli de la tomba de Sança Ximenis de Cabrera a la seu de Barcelona i es visible la seva influència a les obres de Jaume Huguet. Fins el 4 d'abril del 1461 les notícies sobre Dalmau es centren en la pintura de banderes, penons i guarnicions pel rei Joan II. Sembla que Dalmau va morir a Barcelona, sense saber-se de cert la data.

Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (MNAC)

Adéu o arreveure Grup d’Història del Casal

El passat dissabte 25 de maig del 2013 va tenir lloc l’Assemblea Ordinària de socis del Grup d’Història del Casal de Mataró. En la mateixa vaig comunicar la meva decisió d’abandonar el càrrec de vocal de la Junta Directiva, fet que va ser aprovat.

Els motius pel qual he arribat a prendre aquesta decisió es basen en la dificultat de compaginar la meva vida familiar i laboral amb les tasques del Grup, a banda, de les obligacions que he anat contraient amb altres entitats, com ara Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans, que en aquests moments em demanen molta més atenció.

Fa ara 27 anys vaig tenir el plaer de col·laborar en la fundació del Grup d’Història del Casal. En aquella època ens movia la inquietud i les ganes de fer coses per divulgar la història i el patrimoni de Mataró i el Maresme.

El GHC ha estat una escola per mi. He après molt sobre coses que desconeixia:  l’organització d’actes; com portar una entitat; sobre les diferents formes de plantejar els temes que han mostrat tots els historiadors que han passat durant aquest anys a fer xerrades i un llarg etc.... Hi ha hagut moments durs que han fet necessari un sobreesforç important (com el cas de la confecció de l’Estendard de Ripoll) però la majoria de records que me’n porto son records agradables i positius, sens dubte. El més positius són les amistats que he fet que en són moltes i moltíssims bons records.  Voldria donar les gràcies a tots aquells que han fet possible tot això, que en sou molts i per por a no descuidar-me a ningú, preferiria no citar-vos personalment.

Ara però és el moment de dir ADÉU. Crec que el GHC necessita noves veus, noves cares i nova força. Se’ns dubte que estaré disponible per tot allò que necessitin, segons sigui la meva disponibilitat en aquell moment. Per això, puc dir ARREVEURE ja que la meva voluntat és de seguir col·laborant amb el Grup amb tot allò necessari, des de la rereguarda i evidentment penso continuar col·laborant com la resta de socis.

Me’n vaig amb el plaer de la feina ben feta, que és molta i amb la idea que una gran part dels objectius inicials que ens vàrem proposar s’han acomplert amb escreix.

Es per tot això que no dic un adéu definitiu sinó un arreveure i un fins sempre.

Membres de la primera junta del GHC el 1986. D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Imma Bassola, Joaquim Graupera, Lluïsa Lairet, Carme Espriu, M.Josep Castillo, Emilio Rodríguez, Antoni Llamas i Josep Ramis.

Foto de comiat amb alguns membres de la junta actual del GHC (Assemblea del 25 de maig del 2013). D'esquerra a dreta i de dalt a baix, Joaquim Graupera, Núria Gómez, Lluïsa Lairet, Jaume Vellvehí, Antoni Llamas i Joan F.Clariana.

Monogràfics de Can Palauet de Mataró ( i 4) : Conferència sobre l'escultura, pintura i orfebreria gòtica al Maresme

El passat dimarts 28 de maig de 2013 es va cloure el curs sobre l’art medieval al Maresme. En aquesta sessió vaig poder impartir el contingut sobre l’escultura, pintura i orfebreria  gòtica a la nostra comarca. Aquesta temàtica potser és la menys coneguda i difosa ja que, a part de la meva tesi, no hi ha hagut fins ara una obra de síntesi ni una recerca sistemàtica dels objectes documentats i conservats. Pel que fa a l’escultura vaig començar tractant l’escultura exempta amb una anàlisi de les Mare de Déus sedents i dempeus, creus de terme, així com les trones i altres objectes documentats. De l’escultura ornamental vaig destacar les portes, finestres, claus de volta i mènsules decorades amb escultura figurada, tot remarcant els casos singulars. Sobre la pintura, vaig realitzar un catàleg exhaustiu dels retaules conservats i documentats en estil lineal, italogòtic, gòtic internacional i de la corrent del gòtic flamenc. Per acabar li va tocar el torn a l’orfebreria amb la descripció  de bordons, ostensoris, reliquiaris, vera creus i creus processionals.
Voldria agrair un cop més l’organització de l’acte per part de la regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Mataró, i a la persona de Alexis Serrano que em va poder suplir en la sessió, que per motius personals no vaig poder realitzar. També voldria mostrar el meu agraïment al públic assistent per la seva participació, interès i comentaris.

L'excursionisme científic i Carreras Candi a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 23 de maig de 2013 vaig poder assistir com a convidat al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) del Grup d’Història del Casal per parlar de l'afició excursionista de Francesc Carreras Candi. El motiu d'estar convidat al programa va ser per parlar d'un tema que ha estat objecte d'una conferència recent al Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta conferència forma part d'un cicle dedicat a l'excursionisme científic i la seva contribució al coneixement del patrimoni artístic català.

El cicle que porta el títol de "L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover" ha estat organitzat per Amics de l'Art Romànic i va ser ofert per primer cop en els locals de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona. La primera de les xerrades del cicle va anar a càrrec del Dr. Francesc Roma i Casanovas, professor del Departament de Llengües i Ciències Socials de la Universitat de Vic i autor de diversos estudis sobre el món de l’excursionisme i porta el títol de «Josep Gudiol i Cunill, arqueologia i excursionisme». La segona va ser impartida per la Dra Francesca Español amb el títol «Armat de metre, cinta i llapis. L’art medieval en els viatges de Mn. Alcover» i finalment va ser la meva que va cloure el cicle amb el títol de «Francesc Carreras Candi i la descoberta del patrimoni medieval».

Per escoltar el programa: http://www.ivoox.com/2013-05-23-el-raco-audios-mp3_rf_2072240_1.html