Aplec de sant Pere de Clarà - 2015 i vuitè col·lacionable sobre la història del priorat.

La passada tarda del diumenge 28 de juny de 2015 va tenir lloc a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el vuitè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquest vuitè opusclet tracta de l'abandonament del culte al priorat El final del culte a l’església de Clarà es pot situar a l’any 1713, quan l’església va ser profanada i es va retirar la potestat de celebrar-hi l’eucaristia “...quia dicitur ecclesia fuit polluta, amplius in ea non fuit missa celebrata...”. L’any 1752, la capella ja es descriu com abandonada i ruïnosa amb uns trenta anys sense culte. 

EL mobiliari litúrgic que contenia es va anar dispersant i perdent. Alguns dels sarcòfags van ser utilitzats l’any 1906 per Puig i Cadafalch per decorar la façana de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona. En la memòria de la visita de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques efectuada l’any 1877, s’esmenta que la masia annexa encara conservava tres velles imatges de fusta que van ser cremades per evitar la seva profanació. Ho explica així: “—Com que va venir un dia lo Sr. Bisbe y va treuren la benediccció, portaren aquí lo Sant Pere, un Sant Crist y una Mare de Deu que'la teniam peraqui mal endrassats, y havent passat després mossen Jaume lo [rector d' Orrius, ho va veure y va dir: Que 'n feu de aixó á n’aqui, no veyeu (que algun mosso ó vosaltres mateixos pot pecarhi, y son tan vells y mal fets aquesta Mare de Deu y aquest Cristi... lo millor que podeu fer es cremarho que ni vos fará nosa ni tampoch ningú podrà pecarhi; y ho varem cremar.” 

El dibuixant i membre de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques Eudald Canivell i Masbernat (Barcelona, 1858 - 1928) en una de les visites al priorat l’any 1877 va realitzar diversos dibuixos que mostren de forma gràfica i nítida l’aspecte d’abandonament del conjunt.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):

Col.lecionable Núm.1 (2008): Els orígens del Priorat de Clarà
Col.lecionable Núm.2 (2009): La dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès (985-1025)
Col.lecionable Núm.3 (2010): La dependència dels senyors de Burriac (1025-1080)
Col.lecionable Núm.4 (2011): La dependència de l'abadia de Cluny i de Sant Pere de Casserres (1080-1359)
Col.lecionable Núm.5 (2012): La crisi del priorat (s.XIV-XV)
Col.leccionable Núm.6 (2013): La dissolució de la comunitat en el s.XVI.
Col.leccionable Núm.7 (2014); La unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713)

Col.leccionable Núm.8 (2015); L'abandonament del culte (1713-1920)

Desprès de la sortida de l'ofici

Pilar Figueras durant la presentació de l'acte .

Moment de la presentació del vuitè col.leccionable

Moment de la degustació de la coca i el vi moscatell.

Moment de la degustació de la coca i el vi moscatell.

Ballada de sardanes

Puig i Cadafalch com a historiador de l'art a Mataró Ràdio

El passat dijous 4 de juny de 2015 vaig ser convidat al programa "L'hora de la gent gran" a càrrec dels membres Consell Municipal de la Gent Gran per tractar el tema de Puig i Cadafalch en la seva vessant d'historiador de l'art. 

Aquest programa, en format d'entrevista tertúlia, forma part d'un cicle que dediquen a la figura de Puig tractant a més les seves vessants de polític i arquitecte.

L'entrevista va ser conduïda pel periodista Manuel Roca Cuadrada i la pedagoga Assumpta Itxart . 

Puig, profund coneixedor de l’art medieval català, és autor d’obres tan importants com L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18, amb A. de Falguera i J. Goday), La geografia i els orígens del primer art romànic (1930), La place de la Catalogne dans la géographie et la chronologie du premier art roman (1932), L’architecture gothique civile en Catalogne (1935) i L’escultura romànica a Catalunya (1949). 

Fou professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1901-02) i dels Estudis Universitaris Catalans (1905). Donà cursos a les universitats de la Sorbona (1925), Harvard i Cornell (1926) i a l’Institut d’Art et Archéologie de la Universitat de París gràcies a la Fundació Cambó (1930). 

Presentà comunicacions al Congrés Arqueològic de França a Carcassona-Perpinyà (1906), als internacionals d’història de l’art de París (1921) i Roma (1922) i als d’estudis bizantins de Bucarest (1924) i Belgrad (1927). 

Fou doctor honoris causa de les universitats de Freiburg (1923), París (1930) i Tolosa (1949).

Per escoltar l'entrevista: Àudio del programa

L'equip del programa de l'Hora de la Gent Gran

Francesc Carreras Candi i la seva contribució a l'excursionisme científic, nou article de la revista Lambard

El passat dilluns 25 de maig de 2015, es va presentar a la sala Pere i Joan Coromines del’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)el volum XXIV de la revista Lambard. Estudis d’art medieval de l'Associació Amics de l'Art Romànic corresponent al curs 2012- 2013. L'acte va ser presentat per la Dra. Francesca Español que va presentar a continuació una conferència sobre el culte a les relíquies en època medieval.

En aquesta revista ha publicat un article meu sobre «Francesc Carreras Candi: la seva contribució a l'excursionisme científic i a la descoberta del patrimoni medieval».

Aquest article recull el contingut de la conferència que vaig realitzar dins el cicle  «L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover» a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de Març del 2013 i que vaig repetir el 6 de maig de 2013 a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i finalment a Argentona a l'edifici de pedra el 12 de setembre de 2013 organitzada aquesta vegada pel Centre d'Estudis Argentonins.

Parlar de la figura de Francesc Carreras Candi es fa difícil d’entrada per la diversitat de temes en els quals va excel·lir. Aquest article pretén destacar la seva contribució a l’excursionisme científic. Amb la Renaixença i els primers passos del Catalanisme polític es va inaugurar la recuperació del coneixement del passat de Catalunya a tots nivells (el folklore, la llengua , la història, els costums, etc.) amb l’objectiu de redescobrir el passat per conèixer les pròpies característiques com a poble. Amb aquest objectiu hi va contribuir sens dubte l’aparició de l’excursionisme científic. Carreras Candi com a historiador i documentalista es preocupà de trepitjar i analitzar “in situ” tots els llocs que estudiava, sobretot castells medievals. Per això, emprà i difongué l’excursionisme científic no solament en la pràctica sinó formant part dels òrgans de gestió de les principals entitats excursionistes de Catalunya des del seu inici.

SI us voleu baixar l'article en pdf:

• GRAUPERA, Joaquim (2013).«Francesc Carreras Candi: la seva contribució a l'excursionisme científic i a la descoberta del patrimoni medieval» a Lambard. Estudis d’art medieval. Volum XXIV (2012- 2013). Institut d’Estudis Catalans. Amics de l’Art Romànic. Barcelona, 2011. Pàgs.67-90

Conferència sobre el vi del Maresme al llarg de la història al Museu Arxiu de Calella

Durant el cap de setmana del 16 al 17 de maig de 2015 es va celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM). A Calella, centenars de persones van poder participar en les diferents activitats organitzades i en les jornades de portes obertes, amb entrada gratuïta, al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué i diumenge també al Centre d’Interpretació del FAR i al Refugi Antiaeri del Parc Dalmau.

El dissabte 16 per la tarda, el Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué, va oferir una visita familiar comentada i al vespre, la nit del Museu va consistir en un tast de vi, amb una xerrada oferta per mi mateix sobre el procediment d'elaboració del vi a la Mediterrània i concretament al Maresme, i el tast de vins grecs i catalans organitzat pel Celler d’en Pau de Calella conjuntament amb la somelier Elisabet Jaime del Celler Parés Baltà de Pacs del Penedès, a la qual van assistir una cinquantena de participants. L’acte va estar acompanyat per música amb viu de Núria Grima i Carles Geli.

Vaig plantejar la xerrada com un viatge des dels origens del vi a la zona del Proper Orient fins l'arribada a casa nostra fent esment de les primeres evidències arqueològiques que situen l'origen de 'elaboració del vi a l'època ibèrica del Penedès. EL viatge va continuar amb unes petites pinzellades sobre la relació de la nostra comarca amb el vi des de l'època romana fins l'actualitat. Aspectes com el vi laietà, la documentació carolíngia que ens parla de vinyes en propietat, la dieta del monjos de Roca Rossa (Tordera), el comerç amb Amèrica, l'evolució de les masies amb la construcció de cellers fins l'arribada de la fil·loxera van ser alguns dels aspectes tractats.

Vull agrair la rebuda dels calellencs assistents i l'agraïment a Arqueonet i a la direcció del Museu Arxiu de Calella per aquesta oportunitat i bona companyia.

Per a més informació: http://www.calella.cat/actualitat/noticies/gran-acollida-del-dia-internacional-dels-museus-2015-a-calella

Públic assistent a la conferència

Carme Torm, Directora del Museu Arxiu de Calella en el moment de la presentació de la xerrada

A dalt i a Baix. Exposició sobre els hipogeus i les cases de cós de Mataró

El passat dissabte 9 de maig de 2015, a les 18 h es va inaugurar a Can Palauet l’exposició “A dalt i a baix. Les cases de cós i els hipogeus a Mataró”, on es mostren els resultats dels recents treballs de documentació i de recerca d’aquests elements de patrimoni arquitectònic.

La casa de cós és essencialment un habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, d’uns cinc metres d’amplada, amb dues façanes i construït habitualment amb tàpia. A Mataró es va configurar a principi del segle XVII i va perdurar, amb variables, durant tres segles fins a la primera dècada del segle XX. Va esdevenir així un dels elements característics del paisatge urbà de la ciutat.

Els hipogeus són unes construccions subterrànies excavades en època moderna (segles XVI-XVIII), que consten d’una entrada esglaonada, un passadís i una cambra final. A Mataró també se’ls coneix popularment com a grutes o fresqueres, i fins al moment se n’han documentat més d’una seixantena.

L’exposició organitzada per l’Ajuntament de Mataró ha estat coordinada per Mariona Gallifa i Joaquim Garcia

A l’exposició s’hi poden veure diferents elements com ara la reconstrucció d’una casa de cós teòrica amb un hipotètic hipogeu a sota i un mapa de la distribució d’hipogeus a Catalunya. En aquest s’exemplifica que Mataró és la ciutat que té més hipogeus comptabilitzats. Hi ha també un mapa de la ciutat amb la ubicació d’aquests elements patrimonials i les imatges i fitxes d’alguns d’aquests.

Un dels elements destacats de l’exposició és el dietari de l’arqueòleg Marià Ribas, que va ser el primer en estudiar els hipogeus a Mataró. S’exposen també elements relacionats amb les cases de cós com ara decoracions de façanes, tàpies, serigrafiats i panys de portes, entre d’altres. La mostra s’acompanya de la visualització d’un hipogeu existent al sota de les sales d’exposicions de Can Palauet.

Per a saber-ne més : 

• SUBIÑÀ, Enric (2010 ). “Els hipogeus al Maresme. El cas d’Argentona” a XXVI Sessió d’Estudis Mataronins 2009. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria. P. 71-91
• BENITO I MONCLÚS, Pere. (2014) «“Grutes” dans un pays sans grottes: les aménagements souterrains des maisons paysannes dans la région de Barcelone du Moyen Âge à nos jours», Habitat troglodytique et sites rupestres au Moyen Âge. A Vivre sous terres. Rennes: Presses Universitaries .p.189-210

La creu desapareguda del cementiri d'Alella (s.XVI)

Aquesta creu va ser destruïda durant la guerra civil i solament en tenim record per unes fotografies de principis del s.XX. Segurament el seu emplaçament original va ser el cementiri o fossar parroquial al centre del poble, situat en el lloc on actualment ocupa la capella del sagrament i el pati davant de la façana de l'església i va ser traslladada a l’emplaçament actual l’any 1886.

Coneixem de la seva aparença física a partir d'una fotografia conservada. A la imatge solament es pot observar la cara de la Verge. Sembla pels detalls que estava obrada amb granit, procedent el més segur d’alguna pedrera de la mateixa serralada costanera. 

Es trobava col·locada sobre un basament circular de dos graons i el fust era monolític de secció quadrada amb els xamfrans escairats.

El capitell era d’odre toscà, on es poden identificar l’àbac, l’equí i el collarí. 

Per sobre s’hi situava la creu de tipus llatína, molt senzilla. 

En l’encreuament dels braços es trobava la figura de la verge dempeus sustentant amb el braç esquerra la figura del Nen.

Malgrat que algunes part s’observen molt gastades, com ara la cara de la Verge, es pot observar que portava una túnica elaborada amb plecs angulosos. 

Es pot deduir que a l’altra banda hi havia la imatge de Crist crucificat.

Es pot identificar clarament que és el cementiri d'Alella pel basament de la creu del panteó d'Antoni Borrell Folch (1832-1910) que s'hi veu al fons. Aquest industrial barceloní havia adquirit la gran mansió coneguda com Torre del Governador que va cedir després de mort a l'Escola Pia. Aquest mausoleu neogòtic va ser encarregat a General Guitart i Lostaló (1859-926), el mateix arquitecte modernista que havia fet la nova construcció de la torre del Governador.

Bibliografia

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p. 237
• [Versió pdf]

[Procedència fotografies: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 1]

«Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac». nou article publicat.

El dissabte dia 11 d'abril del 2015, en el marc de la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar, es van presentar les actes de l'anterior edició celebrada el 2014 a Malgrat de Mar on es va tractar el tema de «Les epidèmies i remeis al Maresme». En aquest llibre hi apareix el meu article amb el títol «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac».

• GRAUPERA, Joaquim (2015). «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac» a  VIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Les epidèmies i remeis al Maresme. Malgrat de Mar, 25 d'octubre de 2014. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. P.77-87

Segons una llegenda, l’any 1219 es va produir la troballa, per part d'uns bous, d'una imatge de fusta que representa una verge entronitzada. Aquest fet va portar a la creació d'una capella-hospital fortificada, que tindrà com a advocació aquesta imatge, amb una comunitat de monjos Hospitalers, aprofitant les virtuts de les aigües curatives del lloc. De mica en mica anirà creixent un reduït nucli de població al voltant del edifici constituït pels actuals carrer de l'església i Baixada i Pujada de l'església. El nucli descrit es constituirà com a  Quadra de Caldes, o nucli semi-independent de la jurisdicció del castell de Mata, fet que anirà acompanyat, l’any 1387, de la independència eclesiàstica de la parròquia de Llavaneres i de la sufragània de Sant Vicenç de Montalt.

Sembla ser que les virtuts curatives de l'hospital van gaudir de prestigi dins la població de la capital del Principat.  A principis del s.XIV, el 1319 durant una greu malaltia del rei Jaume II el Just (1267 -1327) que també va afectar a la seva segona esposa Maria de Xipre o Maria de Lusignan ( 1279 - 1319 ), va obligar al rei a aprofitar les virtuts remeieres d’aquestes aigües per sortir de la malaltia. Una altre rei que va fer estada a Caldes d’Estrac va ser Alfons III el Benigne (1299 -1336) que va visitar els banys un any abans de la seva mort el 1335 realitzant diverses estades; al febrer, a l’abril i finalment la darrera al mes de juny.

Els reis , per poder fer estada, van manar construir una casa prop del doll d'aigua calenta, anomenada Cambra del Rei. No hi ha certesa de on podria estar situada aquesta casa. Segons la tradició popular del poble que es tracta de la casa núm.5 del carrer Baixada de l’església. En aquesta casa, solament es pot observar en l’actualitat, una sèrie de portals i finestrals gòtics en la façana.  També el Consell de Cent barceloní va subvencionar la construcció d'uns balnearis nous segons el pagament de dues partides de 100 lliures i 300 sous l'any 1343 per les Cases de bany de Caules Destarach.

A finals del s.XIV, el 23 de febrer del 1396, el rector de la parròquia ,Mn. Francesc Faber, d'acord amb el bisbe de Barcelona Ramon d'Escales i amb el patró de l'església Berenguer de Cortils, van vendre a la ciutat de Barcelona, la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi que els hi pertanyia com a jurisdicció de la quadra i a més el control de l'aigua també passaria al Consell de Cent barceloní. A partir d'aquest moment, la quadra es va regir per dos procuradors barcelonins que administraven totes les possessions de la ciutat de Barcelona, amb les atribucions d'administrar justícia i cobrant els impostos. Durant el segle XV, els procuradors van passar a ser un de sol fins que finalment a finals del s.XV, el poble de Caldes es va governar per un batlle escollit pel Consell de Cent entre la gent del poble. El primer batlle documentat es deia Jaume Caldera i va exercir des del 9 d'agost del 1454.

Per consultar l'article en pdf: Academia.edu

Inauguració d’un nou bust de Puig i Cadafalch al TecnoCampus de Mataró

El passat dijous 16 d’abril de 2015, a les 11.00 del migdia es va inaugurar el bust de Josep Puig i Cadafalch, obra de l’escultor mataroní Manuel Cusachs Xivillé, en el pati del TecnoCampus de Mataró.

L’acte va ser organitzat per la pròpia institució universitària i l’Ajuntament de Mataró i va comptar amb el suport de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch (APC) que, a partir de la signatura el passat mes de maig de 2015 d’un Conveni Marc amb el TecnoCampus, ha co-produït un fulletó commemoratiu que es va repartir entre els assistents amb el títol «Josep Puig i Cadafalch. Aproximació a la figura d’un mataroní excepcional» escrit pel Sr. Esteve Mach.

L’acte va comptar amb la presència de l’Alcalde de Mataró Sr. Joan Mora, del director del TecnoCampus Sr. Miquel Rey, alguns regidors de l’Ajuntament de Mataró i el president de l’Associació APC Sr. Esteve Mach.

La col·locació del bust té per objectiu subratllar la gran tasca de Puig i Cadafalch en diversos camps però, en aquest cas concret, a l’estar ubicat al TecnoCampus, hi ha la voluntat de remarcar especialment la seva aportació científica i acadèmica a la cultura catalana. 

El bust restarà col·locat concretament en un extrem de la plaça del conjunt universitari, al davant de les dependències actuals de Màrqueting i Comunicació on també es va instal·lar un plafó explicatiu sobre la figura de Puig. 

Aquest acte institucional substitueix el que hi havia programat el 27 de març de 2015 que va quedat anul·lat pel dol nacional en motiu de l’accident aeri, on es preveia que també participés el president de la Diputació de Barcelona i el Conseller Santi Vila, entre d’altres autoritats, que en aquesta ocasió no han pogut assistir.

Malgrat que es tractava d’un acte obert, el dia i l’hora, en ple horari laboral, no han estat els més apropiats i han propiciat que l’assistència de públic fos reduïda. L’acte hagués pogut tenir molta més rellevància i s’havia d’haver fet en un horari que pogués garantir més assistència de públic. Dóna la impressió de que ha estat una decisió presa a corre cuita. Probablement, el fet que el bust estigués col·locat des de finals de març en el seu lloc però tapat, produïa certa incomoditat als responsables del TecnoCampus de cara a la jornada de portes obertes i altres activitats del centre.

Agraeixo la informació tramesa per l’associació Amics de Puig i Cadafalch i les fotografies de Àngels Mas per la confecció d’aquest article.

Moment de inaugurar el bust per les autoritats [Fot. Àngels Mas]

Públic assistent a l'acte [Fot. Àngels Mas]

Públic assistent a l'acte [Fot. Àngels Mas]

Bust de Puig i Cadafalch obra de l'escultor Manuel Cusachs[Fot. Àngels Mas]

IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

El dissabte dia 11 d'abril del 2015 el Centre d'Estudis Canetencs va ser l'encarregat d'organitzar la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. La trobada va tenir lloc a l'Aula Magna de l'Escola de Teixits de Punt.

El tema escollit per aquestes jornades ha estat: "Torres de guaita, defenses i fortificacions". A més, en aquesta ocasió va comptar amb la participació d'alguns dels membres del Centre d'Estudis Selvatans ja que l'Alt Maresme formava part del vescomtat de Cabrera.

La jornada va començar a les 9 del matí, amb la presentació de les mateixes a càrrec del president del CEC Jordi Soler i el regidor de cultura de Canet Pere Xirau. Seguidament es va fer un recordatori a la figura de Josep Mª Pons i Guri i el seu pensament sobre la Marina de la Selva", a càrrec de Montse Viader (Tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament d'Hostalric) i de Rosa Almuzara (Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme).  

La conferència inaugural va tractar sobre l'evolució del la Casa Forta a Castell de Santa Florentina, a càrrec de Carles Sàiz, historiador, professor i president del CEDIM. Tot seguit es van presentar les comunicacions dels centres, entitats o particulars, en que moltes d'elles van tenir una temàtica medieval:

• Marc Pons i Prat: “El matacà: Un element de defensa passiu per una defensa activa de l’edifici”
• Elvis Mallorquí i García: “Els senyors del castell de Dosrius, segles XI‐XIII”
• Alejandro Martínez i Giralt: “Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV”
• Xavier Soldevila i Temporal: “El castell de Palafolls al segle XV”
• Joaquim Graupera i Graupera: “De castell roquer a castell palau. Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana”
• Esteban Galindo i López: “Els Vescomtes de Cabrera, propietaris de la residencia reial de Bellesguard”
• Montserrat Viader i Crous“Defensat el territori. Torres, muralles, castells i fortificacions d’època moderna”
• Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Jaume Vellvehí i Altimira: “La Torre de Can Jalmar o Gelmar de Tordera (el Maresme). Estat de la qüestió (1999‐2015)”
• Josep Formiga i Bosch: “La torre de l’Esparra, la torre Gallina i la torre de Bedós”
• Alexis Serrano: “Les torres del cap de Vilassar, una recopilació de dades”
• Xavier Mas i Gibert, Jordi Soler i Moradell, Sergi Alcalde i Vilà; “Les Torres canetenques a l’entorn del nucli urbà del Castellet”
• Francesc Forn i Salvà: “Les torres de defensa a la Marina de llevant durant la resistència catalana (1713‐1714)”
• Ramón Bruguera i Riera:"La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar)”

Cap al migdia, es va fer un dinar de germanor i després de l'àpat, es va visitar el Castell de Santa Florentina (tant la part de Casa Forta com la part modernista). Un cop acabada la visita Joan Llinàs, President del Centre d'Estudis Selvatans, va comentar l'exposició organitzada pel Centre d'Estudis Selvatans, situada a la Sala d'exposicions de la Plaça dels Americanos, sobre el Vescomtat dels Cabrera.

En el marc d'aquest jornada es va presentar les actes publicades de l'edició anterior de Malgrat.

Felicitem des d'aquí la molt bona organització del centre d'Estudis Canetencs !!!

Per a més informació: Díptic de la IX Trobada

El president del CEC Jordi Soler i el regidor de cultura de Canet Pere Xirau presentant la Trobada

Moment del recordatori a la figura de Josep Mª Pons i Guri a càrrec de Montse Viader (Tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament d'Hostalric) i de Rosa Almuzara (Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme).

Vista general del públic assistent

La conferència inaugural va tractar sobre l'evolució del la Casa Forta
a Castell de Santa Florentina, a càrrec de Carles Sàiz.

Moment de la meva conferència "De castell roquer a castell palau.
Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana”

La Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt)

L’ermita de la Cisa esta situada entre els termes de Vilassar de Dalt i Premià de Dalt sobre del Turó de la Fontanella dins la serralada litoral.

La capella apareix documentada per primer cop el 1408 i la imatge en la visita pastoral de Bernat Frare, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Girard a l’església parroquial de Sant Pere de Premià el 16 de setembre del 1446, s’esmenta la capella de la Cisa com a sufragània de Vilassar “Visitacio capelle beate Marie de la Sisa, que est suffraganea predicte parrochuie de Vilasario”.El visitador també transcriu la capella, d’un sol altar amb ara consagrada amb una imatge de la Verge.

Es conserven fotografies de la imatge realitzades l’any 1907 per l’escultor Josep Queixal de Barcelona, mitjançant l’expressa llicència del Vicari General de Barcelona, el bisbe Dr. Ricard Cortès, que van ser publicades per Mn. Mas el 1908.Aquests fotografies evidencien el mal estat de l’escultura, segurament degut a l’acció dels fums dels ciris i a diverses profanacions documentades del temple durant la Guerra de Successió (1714) i la Guerra del Francès (1812). En la imatge de la Verge li faltava el braç dret i en general presenta evidències de l’acció dels corcs, sobretot en la figura del nen el qual presentava un estat de conservació més deficient. La imatge va ser restaurada l’any 1908 i desprès de la Guerra Civil pel conservador J.Ibars que va aprofitar per fer-ne una còpia.

La imatge es troba conservada en el mateix santuari i encara manté la seva funció original d’imatge de culte. Es tracta d’una imatge petita de 30 cms d’alçada realitzada en fusta d’àlber. Manté una composició asimètrica seguint el model de Sedes Sapientiae bizantina molt difosa des del romànic. La Verge es troba asseguda sobre un escambell amb coixí i presenta una corona mural, segurament retallada degut a que tradicionalment se li ha anat acoblant diverses corones metàl·liques que amaguen l’estructura original. Sota la corona arrenca un mantell que li cau en cascada sobre les espatlles recollint-se a la falda i els peus descansen sobre un coixí. Amb la mà esquerra protegeix el nen i amb la dreta sosté un pom afegit en la restauració. El nen es troba assegut sobre el genoll esquerra amb la mà esquerra sosté un llibre i amb la dreta està en una actitud de benedicció presentant les cames creuades. La imatge presenta un estat de conservació deficient i s’hi pot observar restes de policromia daurada amb una sanefa negra imitant pedreria, fruit de la restauració moderna.

La imatge de la Cisa es pot emmarcar dins el grup de Mare de Déu trobades amb una llegenda que segueix el mateix patró que tantes altres. La troballa de la imatge es deu a una pastora del Mas Cisa proper al santuari que va poder veure com a un bou se li enfonsaven les potes. En el forat va poder observar la imatge de la Verge i la va voler portar al mas dins un cistell. Quan va arribar a la casa se’n va adonar que la imatge havia desaparegut i seguidament va aparèixer de nou en el forat on va ser trobada. Aquest fet va repetir-se vàries vegades, fins i tot en l’intent de portar-la a la parròquia de Premià, indicant que calia fer un santuari a l’indret.

Àngel Fàbrega presenta una datació aproximada de la imatge dins el s.XIII a l’igual que Ramon Coll segurament basant-se en l’anterior. La imatge però pot ser datada amb una cronologia més tardana entre la segona meitat del s.XIV i principis del s.XV si ens fixem en certs aspectes que ens porten a un naturalisme més gran i a una delicadesa del tractament de les formes sobre tot en la disposició de les cames del Nen i en l’acabat dels plecs de la roba de la túnica de la Verge. Té un paral·lel molt proper a la Mare de Déu de Sant Miquel de Sesvinyes de Serinyà (avui perduda).

Per a més informació i referències: GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap.5, p.185

Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa

Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) abans i després
de la restauració del 1908 [Fotografia: Mas, 1996, pàg.88] 

Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat [Foto J.Graupera]

Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat . Detall.[Foto J.Graupera]

El tinell de Can Bosc del Far (Dosrius)

Al terme de Dosrius hi ha la masia de Can Bosc . Aquesta gran masia es troba situada a la pista forestal que porta al santuari del Corredor, des de la carretera que va d'Argentona a Llinars del Vallès. Va ser propietat dels Bosc, que es troben documentats al lloc des del s.XIII. En els s.XIX i XX la propietat va passar als comtes de Bell-lloch i el 1977 a la Diputació de Barcelona.

Es tracta d’un edifici amb teulades a quatre vessants centrada per un pati conformat per tres façanes. En una de les que dona al pati hi ha un portal amb llinda de pedra granítica sobre la qual es pot llegir una inscripció amb la data 1565 i els mots "Jesús-Maria" que ens indica la data de la reforma de l’edifici. 

Al primer pis hi havia la Sala com a moltes masies post remença. En ella s’hi conservava el tinell situat sobre el forat d’escala que manava des la planta baixa al primer pis. En una fotografia del Bonet i Garí realitzada en una data imprecisa entre el 1913 i 1933,( Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons estudi de la Masia Catalana) s’hi pot veure encara el tinell en molt mal estat. Bonet i Gari en el seu llibre sobre les masies del Maresme del 1983 el dibuixa en el seu lloc original però ens indica que en aquell moment es conservava ja al Museu de Mataró. D’aquest passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i actualment es troba exposat a la segona planta del Museu del Disseny de Barcelona recentment inaugurat.

Es tracta d’un tinell molt senzill en la decoració i configurat amb un esglaonat de sis pisos o lleixes. Malgrat que les portes decorades amb cassetons i la decoració del guardapols superior ens indiquen una estètica renaixentista, a la part lateral hi han dos obertures de ventilació amb un arc conopial gòtic que ens remet a la hibridació dels estils gòtic i renaixentista típica del s.XVI català. En el fris de l’armari hi ha una inscripció que l’envolta on figura l’autor (Jaume Ro[i]g, 1574). Juntament amb els de Can Catà de Llavaneres i de Can Cabanyes d’Argentona configuren un veritable testimoni dels tinells del Maresme.

[NOTA: Voldria agrair les fotografies i la informació facilitada per Joan Manel Riera (Escola de Natura del Corredor) per a la realització d'aquest article.]

Per a més informació sobre els tinells: Els mobles tinells conservats en el Maresme

Dibuix del tinell realitzat per Lluís Bonet i Garí
 [Les Masies del Maresme, 1983, CEC, p,443]

El tinell en la seva ubicació original.
 [Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons estudi de la Masia Catalana, AFCEC_EMC_X_5357)]

El tinell exposat al Museu del Disseny de Barcelona [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]

Detall de la inscripció. [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]

Detall de l'arc conopial. [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]

El retaule de Bernat Martorell de Cabrera a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 5 de febrer de 2015 de 9 a 10 del vespre al programa 297 de El Racó a Mataró Ràdio (89,3 fm). es va parlar de la rèplica del retaule gòtic de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell, que es va presentar durant Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar. En el programa vaig ser-hi com a convidat per parlar del retaule a nivell històric i artístic. Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Núria Gómez, em va acompanyar David Farell de la Fundació Burriac, que va parlar de la part tècnica de la confecció del mateix ja que el seu autor material Franciso Moreno-Blanco (Pacheco) no va poder participar via telefònica.

Si voleu escoltar el programa ho podeu fer des de:

http://www.ivoox.com/2015-02-05-el-raco-retaule-sant-joan-audios-mp3_rf_4047044_1.html

David Farell (Fundació Burriac) i Quim Graupera (Maresme Medieval) convidats al programa