El passat dilluns 2 de gener de 2017 va morir Mossèn Àngel Fàbrega, fill de Vilassar de Dalt

El passat dilluns 2 de gener de 2017 va morir, a l´edat de 95 anys, Mossèn Àngel Fàbrega, fill de Vilassar de Dalt i canonge arxiver de la seu de Barcelona.

Mn. Àngel Fàbrega i Grau (Vilassar de Dalt, 1921), doctor en història de l´Església per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1950), va fer una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica, en l´àmbit de l´edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d´investigació, 3 catàlegs i inventaris de fonts i 5 llibres i diversos opuscles i articles d´alta divulgació. Com a especialista en història de l´Església, exercí la docència al Seminari Conciliar de Barcelona (1954-1962) i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Barcelona (1967-1972), institució de la qual va ser professor emèrit, i l´any 1954 fundà la "Escola d´Història Eclesiàstica Balmesiana".

Durant els més de 30 anys que ocupà el càrrec de canonge arxiver de l´Arxiu de la S.E. Catedral-Basílica de Barcelona (1965-1996), contribuí de manera decisiva a l´ordenació, catalogació i edició dels fons d´aquest important arxiu i a la modernització de les seves instal·lacions, que obriren al públic l´any 1969. A més, com a canonge administrador del culte i fàbrica de la seu, acomodà el presbiteri de la catedral de Barcelona a les necessitats litúrgiques preceptuades pel Concili Vaticà II i restaurà, embellí i il·luminà la resta de l´interior de la catedral i el seu claustre gòtic, obres que s´inauguraren l´any 1971.

Per la seva aportació a les ciències històrico-eclesiàstiques va rebre diversos guardons i distincions de la comunitat científica, essent nomenat acadèmic de la "Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi" (1978), acadèmic de la "Real Academia de Bellas Artes de San Fernando" (1987) i membre de la "Hispanic Society of America" (1980).

Tot i la intensa activitat desenvolupada durant la seva dilatada carrera eclesiàstica, va mantenir sempre un contacte freqüent amb Vilassar de Dalt, on resideix la seva família, va ser membre del patronat del Museu Municipal i va tenir una participació activa en els actes commemoratius de les principals efemèrides locals així com en els actes religiosos d´agermanament entre la parròquia de Sant Genís i la ciutat de Càller a l´entorn del culte als Sants Màrtirs.

En data 31 de març de 2005 el ple de l´Ajuntament va acordar atorgar-li per unanimitat la medalla d´or de la Vila, en reconeixement a la seva aportació a les ciències històrico-eclesiàstiques. Se li va lliurar en el 29 d'abril de 2005 en el marc de la Festa Major dels Sants Màrtirs.

Amb aquest article, ens sumem en el dol per el seu traspàs.

Font : Ajuntament de Vilassar de Dalt

Per a més informació : Baucells, Josep «El Dr. Àngel Fàbrega I Grau, Trenta-un anys de canonge arxiver de la catedral de Barcelona». Analecta Sacra Tarraconensia Miscel·lània Àngel Fabregas, num. 71 (1998) .p. 25-41

VIII DIADA PUIG I CADAFALCH organitzada per l’Associació Amics de Puig i Cadafalch al parc central de Mataró

El passat diumenge 18 de desembre de 2016 al Parc Central va tenir lloc la VIII DIADA PUIG I CADAFALCH organitzada per l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. Enguany aquesta ofrena floral al seu monument del parc central de Mataró va agafar un cert relleu ja que es recordava el 60è aniversari de la seva mort, ocorreguda el 23 de desembre del 1956. De la mateixa manera, l’acte es va presentar com l’avantsala del 2017, any en el qual es celebraran, els 150 anys del seu naixement i els 100 anys del seu nomenament com a President de la Mancomunitat de Catalunya, amb un seguit d’actes a Barcelona i a Mataró, que s’anunciaran pel proper gener del 2017. 

Entre el nombrós públic hi assistiren l’alcalde de Mataró, els regidors de cultura d’Argentona i Mataró i els representants de les associacions Club d’Opinió Jaume Llavina, Museu Arxiu de Santa Maria, Grup d’Història del Casal, MEM que feren una ofrena floral davant del monument de Josep Puig i Cadafalch. L’acte que va estat conduït pel periodista i historiador Manuel Cusachs, membre de la junta d’Amics de Puig i Cadafalch, va comptar amb el parlament de Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal, una de les entitats organitzadores. Aquest va glossar la vessant política de Puig en un parlament titulat “Paraules de Josep Puig i Cadafalch, polític” i la coral de l’Institut Puig i Cadafalch, dirigida per l’Anna Bueno, va interpretar algunes cançons tradicionals que va culminar amb tot el públic assistent cantant “Els segadors”.

Manuel Cusachs, membre d'Amics de Puig i Cadafalch, presentant l'acte [Fotografia: Quim Graupera]

Jaume Vellevehí, membre del Grup d'Història del Casal, durant la conferència. [Fotografia: Quim Graupera]

Jaume Vellevehí durant la conferència. [Fotografia: Amics de Puig i Cadafalch]

La coral d'alumnes de l'Institut Puig i Cadafalch interpretant les cançons populars [Fotografia: Quim Graupera]

Públic assistent a l'acte.[Fotografia: Amics de Puig i Cadafalch]

Dues noves publicacions sobre el monestir de Sant Pol de Mar

Aquest mes de desembre de 2016 s'han publicat dos articles meus sobre el monestir de Sant Pol. 

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016).«El monestir de Sant Pol de Mar, un edifici enigmàtic » a El Sot de l'Aubó,any XV, núm.58 (Desembre del 2016). Centres d'Estudis Canetencs. Canet de Mar. p. 13-23

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016).«El monestir cartoixà de Sant Pol de Mar. Estat de la qüestió i hipòtesi de la seva estructura» a Actes del XXXIV congrés Internacional sobre la Cartoixa. La Cartoixa de Montalegre, 1415-2015. La província cartoixana de Catalunya. Ajuntament de Tiana; Analecta Cartusiana. Tiana, 2016. ( Analecta Cartusiana, 317). p.155-165

El primer correspon a la revista de Canet «El Sot de l'Aubó». Reflecteix el contingut de la xerrada que vaig fer a Sant Pol de Mar dins el marc de la Festa Major al passat gener de 2016. Es tractava de descriure quin seria l'aspecte del monestir de Sant Pol des de la perspectiva d'un historiador de l'art, ja que la major part dels escrits sobre el monestir han tractat més la part històrica i s'ha desatès la part de les restes materials i l'estructura que devia del monestir.

La segona és la comunicació que vaig llegir en el 34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa: “La Cartoixa de Montalegre: 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya” que es va celebrar durant els dies 29, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 2015 a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (c/ Diputació, 231). En aquesta versió és va donar més èmfasi a l'estructura del monestir cartoixà.

En ambdues intervencions es van poder plantejar les incògnites que presenta l'edifici de l'antic monestir benedictí, i desprès cartoixà, de Sant Pol de Mar. La documentació i les restes conservades presenten encara ara una sèrie de dubtes als quals costa trobar una explicació versemblant: el sentit de la part més antiga de l'edifici a la part inferior del complex, que pertany a l'etapa fundacional del monestir (s.IX-X) o per alguns anteriors; l'absis romànic sense continuïtat arquitectònica adossat a l'ampliació cartoixana en temps del gòtic, l'estructura de les dependències del conjunt, etc.

Esperem que aquests articles tinguin una bona acollida.

El cadirat del cor de Santa Maria del Mar retrobat. Centre de les activitats del mes de novembre de 2016

Aquest passat mes de novembre de 2016 vaig poder donar a conèixer, en diferents plataformes, la recerca que em va portar a la troballa d’un grup de seients conservats del cor gòtic de Santa Maria del Mar que fins ara es creia desaparegut en la seva totalitat. La difusió de la troballa ha centrat les meves activitats durant el passar mes de novembre. En primer lloc, en una conferència a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona) el 7 de novembre de 2016, amb el títol «Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar». En segon lloc, dins el cicle de xerrades del Seminari monogràfic «Santa Maria del Mar, revisitada» organitzat per AAR-IEC, IRH-UdG, Patrimoni 2.0, TEMPLA Team, que va tenir lloc entre els dies  14 i 15 de novembre de 2016 a l’Institut d’Estudis Catalans, vaig presentar la ponència «Retaules, promotors, memòria i devocions de les capelles» presentant així la recerca en l’àmbit acadèmic. No gaire més tard, a la XXXIII Sessió d’Estudis Mataronins, celebrada al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró el dissabte 19 de novembre de 2016 vaig presentar la comunicació «Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar» per difondre la troballa en clau comarcal. 

Finalment, ha vist a la llum l’article que recull el la informació completa al volum XXV de la revista «Lambard : estudis d'art medieval» d’Amics de l’Art Romànic de l’IEC que es va presentar el passat 21 de desembre de 2016 a càrrec de la Dra.Teresa Vinyoles (UB).

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016).«Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar» a Lambard. Estudis d’art medieval. Volum XXV (2013- 2014). Institut d’Estudis Catalans. Amics de l’Art Romànic. Barcelona, 2016. Pàgs. 249-268

Durant la realització de la tesi doctoral sobre l’art gòtic al Maresme, vaig poder identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que es conservaven en el cor alt de la parròquia de la Santa Creu de Cabrils (El Maresme) i que, en aparença, semblaven unes mampares laterals d’una càtedra o d’un banc de cor gòtic a partir d’una sèrie de fotografies de principis del s.XX (els plafons esmentats van ser cremats als fets de juliol del 1936). La documentació coneguda al moment de fer la tesi indicava que l’actual església parroquial de Cabrils, en època medieval, no tenia la importància litúrgica ni econòmica per posseir una peça d’aquesta qualitat, cosa que em va fer suposar un possible origen importat de la peça.  

El fet que actualment s’estigui treballant en la catalogació de l’Arxiu Patrimonial de la família Tolrà a Castellar del Vallès, m’ha permès conèixer una documentació d’una branca lateral de la família Tolrà originària de la població de Cabrils, on una sèrie d’anotacions permeten determinar l’origen importat de les peces. La documentació consultada ens testa que el 2 de maig de 1779, Francesc Tolrà i Lledó va comprar nou cadires del cor de Santa Maria del Mar de Barcelona que en aquest moments s’estava desmantellant per a la decoració del cor de Santa Creu de Cabrils.

A l’església de Santa Maria del Mar, hi consta, a la llum de la documentació coneguda, que posseïa al vell mig de la nau un cor gòtic per hostatjar la nombrosa comunitat de beneficiats que posseïa la parròquia. En quant a la confecció del cadirat del cor de Santa Maria del Mar, també tenim documentada la intervenció diversos artífexs en les diferents fases de la seva confecció: Francesc Gener, Llorenç Reixac, Antoni Claperós, Macià Bonafè i Enric de Birbar de Lovaina o de Bravant. 

Fins a data d’avui, es creia que aquest cadirat gòtic havia desaparegut totalment a causa de dos esdeveniments que segurament l’afectaren severament; en primer lloc la construcció d’un nou cadirat a la zona de l’altar presbiterial en època del barroc (1771-1782) i en segon lloc els fets ocorreguts el juliol del 1936 que provocaren la crema de la major part del mobiliari litúrgic de l’església. Però la realitat es que no es van perdre totalment, ja que part del cadirat gòtic es conserva encara “in situ” repartit i desmembrat en diverses capelles laterals de la basílica. Concretament, ens han arribat amb bon estat de conservació 11 seients del cor baix i 3 seients del cor alt, a banda de les fotografies conservades de la part del cadirat del cor que va ser traslladat a la parròquia de Cabrils (El Maresme) el 1779.

7 de novembre de 2016 - Conferència dins el Cicle Gòtic a l'abast a Amics de l'ARt Romànic de l'IEC
[Fotografia: Francesca Español]

14 de novembre de 2016 - Ponència dins del Seminari monogràfic «Santa Maria del Mar, revisitada»
[Fotografia Joan Valero]

19 de novembre de 2016 - Comunicació a la XXXIII Sessió d’Estudis Mataronins,
celebrada al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. [Fotografia Joan Turà]

Nadala 2016

Conferència «Semblança de Jaume I, un rei per una nova època» a Santa Susanna

El passat dissabte, 26 de novembre de 2016, 10'30 h. a la Sala d'actes del Centre Cívic de Santa Susanna, vaig impartir la conferència «Semblança de Jaume I, un rei per una nova època». L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Santa Susanna i el SSOM va tenir lloc coma complement a la inauguració d’un relleu commemoratiu dedicat a Jaume I situat al mur exterior del Local Social que dona al carrer dedicat a aquest monarca. EL treball ha estat realitzat per l’artista local Jaume Font.

Al llarg de la conferència vaig plantejar els trets més rellevants del regnat de Jaume I i es va fer un repàs a la iconografia que el representa i l’identifica. Es va dedicar especial atenció a la cimera que des de la Renaixença se li situa com a capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.

Inici de l'acte i presentació de la conferència [Fotografia: Joan Bou]

Presentació del relleu de Jaume Font [Fotografia: Joan Bou]

LLiurament del detall d'agraïment a l'artista Jaume Font [Fotografia: SSOM]

Descoberta del relleu [Fotografia: SSOM]

«El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat.» .Nou article a la revista Felibrejada 96 del Grup d’Història del Casal.

El passat dissabte 15 d’octubre de 2016 dins el marc 10è Col·loqui Història a Debat “La història de Mataró” es va presentar el número 96 de Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Aquest és un número monogràfic commemoratiu del 30è aniversari del Grup que també inclou les ponències del 10è Col·loqui Història a Debat i altres articles de forma miscel·lània. En aquest número es publica el meu article «El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat.» sobre el capitell romànic d'Arenys de Munt.

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016). «El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat.» Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Època 5a.,Any XXI, núm.96 (2014-2015), p.123-129

L’església parroquial d’Arenys de Munt es troba documentada des del 9 de setembre de l'any 878 quan Lluis el Tartamut, a petició del bisbe Frodoí de Barcelona, confirma els privilegis i els béns que el seu pare, Carles el Calb, havia atorgat a l’església i a la Seu de Barcelona; així mateix, autoritza al bisbe Frodoí per a que restauri la canònica gairebé destruïda i la dota generosament amb una colla de propietats i drets. Entre ells figura una “ ... et cellam que est pagi Gerundensi, sive sancti Martini ecclesiam cum vineis et siluis et villis sibi pertinentibus". El topònim d’Arenys apareix per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, el 21 de setembre de 998, en uns límits d’un alou de Vallgorguina que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda venen a Ènnec Bonfill, “qui et pertingit usque ad ipsa serra qui est super ecclesiam s. Martini sita super Arennios”.

Documentalment ens costa encara afirmar si l’edifici enderrocat l’any 1539 per bastir la nova església gòtica projectada pel mestre de cases Pau Mateu, era un edifici preromànic o romànic. Per les visites pastorals sabem que a la baixa edat mitjana, l’edifici tenia tres altars: l'altar major, dedicat a Sant Martí, i els dos laterals, un sota l'advocació de Santa Maria i l'altre, de Sant Pere i Sant Pau. L’únic element conservat que s’atribueix a aquest primitiu edifici és un capitell que es conserva en una col·lecció particular. 

A partir dels treball de Pons i Guri, s’ha generat una abundant bibliografia que defensa la interpretació de que l’esmentat capitell formava part de l’antic edifici parroquial romànic del s.XII d’Arenys de Munt. Atenent la manca de dades per afirmar aquest fet i amb abundants paral·lels en altre sentit, l’objectiu d’aquest treball és el de posar en qüestió la cronologia i la funció original d’aquest element arquitectònic i formular una nova hipòtesi a l’origen d’aquesta peça.

Per a la seva consulta i descàrrega : Premeu aquí.

Conferència d'Enric Subiñà «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals»

Dins del 10è Cicle Història a Debat organitzat pel Grup d’Història del Casal, el Dr. Enric Subiñà i Coll va presentar la ponència «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals». L'acte va tenir lloc el passat dissabte 15 d'octubre de 2016 al Racó del Casal -Aliança de Mataró.
El Dr. Enric Subiñà, doctorat a principis d'any, és president del Centre d'Estudis Argentonins i membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró on coordina la Sessió d'Estudis Mataronins.
L’àmbit geogràfic de la xerrada va abastar les dues ribes de la riera d’Argentona on hi havien propietats de diverses jurisdiccions. A nivell eclesiàstic afectava a tres parròquies i a nivell civil a tres jurisdiccions castrals: el castell de la Roca per Òrrius, el castell de Burriac per Argentona i el castell de Mataró per la vila homònima.
Del 1378 es conserva el primer fogatge força general del país, on consta que Mataró tenia 110 focs, Argentona 76 focs i Òrrius tenia 13 focs. El següent fogatge fiable, el del 1497, dóna les següents dades: Mataró 175 focs, Argentona 63 focs i Òrrius 8 focs, amb el que es comprova que Mataró va assolir un increment de població del 59%, sobretot pel gran creixement del nucli urbà, en contrast amb pèrdua del 16% de la població a Argentona i del 38% a Òrrius.
Subiñà va descriure el tipus de poblament en les tres parròquies que va anar evolucionant de manera diferent. Mentre que a inicis del segle XIV predominava el dispers, o sigui, els masos en les tres parròquies, durant la segona meitat del XIV i sobretot el segle XV a Mataró el gran creixement del nucli urbà de la vila va decantar que la majoria de la població passés a ser urbana, una evolució que no es va produir ni a Argentona ni a Òrrius. Els masos tenien terres de tota mena: vinyes, camps de cereals, hortes, boscos, les quals analitzarem amb deteniment, a l'igual que les repercussions que van tenir les crisis dels segles XIII i XIV en aquests masos, originant el fenomen dels masos rònecs. També sabrem les mides i el preu que tenien aquest masos.
Les tres poblacions van néixer com a sagreres, o sigui, a l’entorn del temple parroquial. Si a Argentona i a Òrrius no iniciaren el creixement important fins a època moderna, a Mataró el creixement urbà fou important des de la segona meitat del segle XIV, originant els seus primers carrers. Parlarem principalment dels senyors de la terra on s'edificaven les cases, i de la plaça del mercat, nucli principal de la vila, on hi havia el forn comunal, les carnisseries i un dels pous comunals, la majoria de botigues porticades amb les taules per vendre, i, pel que podem intuir de la documentació, un gran pòrtic al bell mig, tal i com té, per exemple, la vila de Granollers, i que faria de Mataró un centre d'atracció comercial.

[Agraeixo la col·laboració d'Enric Subiñà i de Jaume Vellvehí per la redacció d'aquest article]

Jaume Vellvehí, President del GHC i el Dr Enric Subiñà [Foto GHC]

Públic Assistent a la xerrada [Foto GHC]

Maresme Medieval a l’especial Cruïlla de llibres “10x10x10: 10 anys, 10 temes i 10 hores de ràdio”.

El dissabte 1 d’octubre de 2016 Mataró Ràdio va d’emetre l’especial Cruïlla 10x10x10: 10 anys, 10 temes i 10 hores de ràdio en directe, des de les 4 de la tarda fins les 2 de la matinada. El programa cultural es va emetre en directe des del pati de Dòria Llibres, i va ser dirigit pel col•laborador de Mataró Ràdio i responsable del Cruïlla de Llibres, Francesc Bechdejú. Acompanyat d’un equip molt més ampli per tal de cobrir les 10 hores d’emissió sense interrupcions, tots els programes van girar entorn la cultura, sobretot, de la ciutat de Mataró i des de diverses vessants: des d’arquitectura romana fins els grups musicals naixents de la capital maresmenca.

A la vora d’un centenar de persones es van animar a participar en el programa. A més, la localització cèntrica de la botiga de llibres amb la vessant més cultural, actualment, a Mataró, va fer animar a interessats que entressin i gaudissin de l’emissió. Bechdejú, a més, metaforitza “la identitat cultural de Dòria Llibres amb la temàtica cultural del programa”.

De 20 a 21 h vàrem intervenir en directe per plantejar l’estat de la qüestió sobre el tema de les ciències socials a Mataró i al Maresme presentat per la Sandra Cabrespina. Vaig tractar el tema del bloc Maresme medieval i l’organització del Simposi ”In Maritima”. Em van acompanyar Alexis Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme per parlar de les Trobades de Centres d'Estudi del Maresme i Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Mataronins i membre del MASM que parlar de la Sessió d’Estudis Mataronins. També van passar un tall de veu de Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal que enguany celebren 30 anys d’activitat.

Per poder-lo escoltar en MP3: Descarrega’l (23 Mb).Durada de la gravació: 50,04 minuts.

El mas de Can Jordà (Santa Sussana) al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 22 de setembre de 2016, en el programa 353 de "El Racó" del Grup d'Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm) es va tractar el tema de les Jornades "El Mas Jordà de Santa Susanna: un patrimoni per descobrir". Van participar com a convidats, Alexis Serrano, Ramon Coll i Pere Clarabuch. El programa va estar va estar presentat i documentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina i amb Carles Capella com a tècnic.

Al llarg de la sessió es va repassar el contingut de la quarta edició de les Jornades Europees del Patrimoni celebrades a Santa Susanna el 17 de setembre de 2106 on es va presentar el projecte d'investigació sobre “EL MAS JORDÀ DE SANTA SUSANNA UN PATRIMONI PER DESCOBRIR”. Segons els organitzadors, el grup SSOM de Santa Susanna, varen tenir una participació de cent sis persones a l’acte del matí al Centre Cívic, fet que va fer evident l'interès que va desertar l'acte.

Per poder-lo escoltar en MP3:  Descarrega’l (27 Mb)Durada de la gravació: 50,23minuts.

Conferència del Dr.Enric Subiñà sobre Dosrius i Canyamars medievals a les Jornades Europees del Patrimoni.

El passat diumenge 18 de setembre de 2016 dins el programa de les Jornades Europees del Patrimoni, va tenir lloc la conferència del Dr. Enric Subiñà, "Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. Els Vallmajor". L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal de la població es va celebrar a la masia de can Vallmajor. 

Després d’unes paraules de benvinguda de l’alcalde Marc Bosc, una de les responsables de l’arxiu Ma Àngels Jubany, va avaluar la importància i l’evolució de la masia de Can Vallmajor. Seguidament el Dr. Enric Subiñà va descriure la població de Dosrius a la baixa Edat mitjana, especificant la història del castell, de la població i de les masies documentades. 

La població de Dosrius es troba en la confluència de les rieres de Rials o del Far i de Canyamars, fet que li dona nom i que apareix documentat, des del s.X , amb les formes Duos Rios o Duos Rivos. Aquest nucli es trobava configurat per una colla de carrers al peu del castell i al voltant de la sagrera parroquial. Al centre del poble, al costat de la plaça de l’església, s’agrupen les cases més antigues del poble, algunes de les quals encara conserven els finestrals gòtics, de totes elles cal destacar Ca la Bona Mossa. 

A l’època medieval, totes aquestes terres pertanyien a la jurisdicció del castell de Dosrius¸ dins el comtat de Barcelona. Aquest es troba situat en un puig de 295 mts d’altitud al nord del nucli de la població. Consta, des del s.XII, que el castell depenia del Priorat de Sant Pere de Casserres. Al s.XIV, la castlania del castell de Dosrius estaria en mans de la família Cartellà, que van detentar el càrrec de senyors útils del castell fins l’any 1437, en que la pubilla Elisabet de Cartellà es va casar amb Galceran de Montserrat de Sentmenat, iniciant la dinastia Sentmenat a Dosrius. Aquests van continuar exercint el càrrec de castlans fins el 1453 que van comprar al Prior del monestir de Casserres el domini directe i alodial del castell i la baronia. Les restes del castell presenten actualment un estat de runa notable i resten mig amagades per la vegetació, fet que fa difícil l’observació de la planta en la seva totalitat. La part més definida és una torre quadrada, en el cim del turó, orientada d’est a oest, de la que es conserva la paret nord que s’aixeca uns metres. En aquesta són visibles dues fileres d’espitlleres.

Subiña va esmentar també la riquesa de les aigües del terme que nodria diversos torrents i rieres i que va dotar també a la població de varis molins. El Molí del castell (dit de Dosrius, d’en Saborit o de Can Terrades) es trobava al marge esquerra de la riera de Dosrius, prop del mas de Can Terrades. D’aquest es conserven, malgrat que tapada per la brolla, les restes de la basa i del casal moliner. Es troba documentat des del 1453 malgrat que el seu origen podria estar relacionat amb l’establiment dels monjos de Casserres com a propietaris del castell des del s.XII. També consta que existien altres molins, potser també medievals, a la banda de la riera de Canyamars, com són els casos del molí de Can Famades (documentat des del 1552) i els molíns de Can Gel i de Can Galzeran (documentats des del 1570) dels quals solament d’aquest últim se’n conserven restes. Finalment va anar desgranant amb detall a traves dels documents notarials i dels inventaris la forma de viure de la gent de Dosrius a la baixa edat mitjana: matrimonis, què menjaven com vivien etc.

L'alcalde Marc Bosc presentant l'acte

 Ma Àngels Jubany glossant la importància de la Masia de Can Valmajor

El Dr. Enric Subiñà en un moment de la seva conferència.

Participació a les xerrades sobre Can Jordà de Santa Susanna a les Jornades Europees del Patrimoni 2016

El passat dissabte vaig participar en la quarta edició de les Jornades Europees del Patrimoni a Santa Susanna on varem presentar el projecte d'investigació sobre “EL MAS JORDÀ DE SANTA SUSANNA UN PATRIMONI PER DESCOBRIR”. Segons els organitzadors, el grup SSOM de Santa Susanna, varen tenir una participació de cent sis persones a l’acte del matí al Centre Cívic, fet que evidencia l'interès que va desertar l'acte.

La Jornada es va iniciar amb la benvinguda de la Vicepresidenta del Consell Comarcal del Maresme Mònia Palacin i del Regidor de Cultura de l’Ajuntament José Maria Carnicero, i amb la presentació del projecte integral de l’estudi del Mas Jordà a càrrec d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

A continuació els investigadors que hem participat en el projecte vàrem anar presentant les nostres comunicacions: “La prospecció geofísica del jaciment de Can Jordà” a càrrec de Roger Sala, “El jaciment arqueològic de Can Jordà” a càrrec de Ramon Coll, “De la casa de Pineda a Mas Jordà” a càrrec de Jesús Rodríguez, “Dels Jordà als Clarabuch” a càrrec d’Alexandra Capdevila, la meva participació amb el “El patrimoni arquitectònic del Mas Jordà. Síntesi evolutiva i elements significatius” i va cloure les xerrades “El tractament arxivístic del fons documental del Mas Jordà” a càrrec d’Alexis Serrano. 

L’Alcalde Joan Campolier Montsant, va fer-ne les conclusions i a més va fer lliurament als ponents d’una rèpicla de la Masia de Can Ratés en agraïment per la seva participació. Molt especialment va fer lliurament d’un obsequi en nom de l’Ajuntament a en Pere Clarabuch Pellicer, propietari de Can Jordà, en agraïment a la  seva contribució a escriure la història de Santa Susanna. També els ponents i en Pere Clarabuch vàrem rebre un obsequi en agraïment a la seva participació per part de SSOM.

A la tardava tenir lloc la visita comentada al Mas Jordà on hi van participar una cinquantena de persones es van desplaçar amb el carrilet i una trentena més hi van acudir amb vehicles particulars. Dins del Mas en Ramon Coll comentava als diferents grups una exposició de peces trobades en l’obertura d’una rasa els anys 80, i jo em vaig dedicar a explicar in situ l’evolució arquitectònica del mas a través de les diverses estances, i en Pere i la Glòria, la seva dona, donàven explicacions i atenien als visitants.

Segons a publicat el SSOM va ser "Una completa jornada que mereix molts d’agraïments, el primer a en Pere Clarabuch i la seva família, per obrir les portes de casa seva i compartir el resultat dels estudis i troballes que amb la seva constància i interès han tirat endavant; a l’Arxiu Comarcal del Maresme i el Consell Comarcal per triar el nostre poble per fer la presentació d’aquest projecte, a l’Ajuntament de Santa Susanna per l’interès i els mitjans per portar-la a terme, sense els quals no hauria estat possible; a l’equip d’investigadors que amb el seu gran treball han fet possibles els resultats que ahir al matí ens mostràven, i que a més els han presentat desinteressadament en el marc d’aquestes Jornades, als quals felicitem també per la seva manera amena, didàctica i planera en les seves exposicions, i finalment a tots els assistents que van fer que el Centre Cívic s’omplís fins a la seva màxima capacitat, i també el Mas Jordà, a la visita de la tarda, fent que les jornades fossin un èxit de participació." 

Públic assistent a l'acte del matí [Fotos SSOM]

Roger Sala en la seva ponència [Fotos SSOM]

La resta de ponents [Fotos SSOM]

Moment de lliurament dels obsequis de part de l'alcalde Sr.Joan Campolier [Fotos SSOM]

Moment de lliurament de l'obsequi a Pere Clarabuch de part de l'alcalde Sr.Joan Campolier [Fotos SSOM]

Participants a la visita a la masia de Can Jordà [Fotos SSOM]

Ramon Coll comentant les restes ceràmiques ibero-romanes aparegudes ala zona de Can Jordà [Fotos SSOM]

comntant l'evolució de la masia de Can Jordà [Fotos SSOM]