L’art romànic del Maresme present a "Enciclopedia del Romanico"

La Enciclopedia del Romanico en Espanya és un dels projectes més ambiciosos elaborat per la Fundació Santa Maria la Real - Centre d'Estudis del Romànic i una de les obres editorials més significatives dutes a terme a Espanya en la catalogació, estudi i difusió del patrimoni històric, i fins i tot una referència a Europa, de manera que ja va merèixer el Premi Europa Nostra a l'any 2003 a la millor tasca editorial sobre el Patrimoni Cultural, quan tot just únicament s'estava rematant la feina a Castella i Lleó. L'obra pretén ser un complet catàleg de tots els testimonis artístics de l'estil romànic que hi ha a l’estat espanyol, l'estimació ronda els 9.000, molts dels quals mai s'han estudiat i dels quals una part força significativa es troben en risc de desaparició a trobar-se en zones amb un greu problema de despoblació.

L'obra és un treball que pretén ser exhaustiu i àmpliament documentat, en el qual hi ha participat especialistes i un ampli grup de joves investigadors, unes 500 persones en total. L'Enciclopèdia pretén també ser una obra integradora, on es donen cabuda a universitats, institucions diverses o investigadors independents, però igualment a aficionats que amb les seves informacions i aportacions -especialment de les restes més remots- contribueixen al fet que el treball sigui el més complet possible. Lamento en aquest sentit, que en el nostre cas, no ens han vingut a consultar, malgrat que la nostra bibliografia surt de forma abundant en les fitxes del Maresme.

Els volums dedicats a Catalunya es van presentar el passat 11 de març de 2015 a la Sala de la Cúpula del Museu Nacional d'Art de Catalunya amb la participació d'algunes de les institucions que han col·laborat per fer possible la seva publicació: el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni , Joan Pluma i Vilanova, la directora general adjunta de la Fundació Bancària "la Caixa", Elisa Durán, i el director general de Transport de Xarxa Elèctrica d'Espanya, Carlos Collantes. També hi van participar els historiadors de l’art Manuel Castiñeiras (UAB) i Jordi Camps (MNAC), coordinadors dels volums dedicats a Catalunya.

La col.lecció es pot adquirir en paper però també es pot consultar en format digital. La plataforma www.romanicodigital.com és un portal que ofereix continguts digitalitzats, seleccionats i arxivats per la Fundació Santa Maria la Real, relatius a l'Art Romànic i que ara mateix estan recollits al Centre de Documentació de l'Art Romànic (Cedar). L'objectiu principal és el de permetre l'accessibilitat d'aquests continguts a tots els usuaris interessats, tant experts com aficionats. A més, permetrà la preservació d'aquests documents mitjançant la seva digitalització i sistematització del coneixement. Tenint en compte de que l’edició en paper sobre el romànic a Barcelona ocupa 3 volums amb un preu de 240 euros, el fet de poder-ho consultar a nivell digital fa possible una accés molt més ampli. 

Els municipis del Maresme que surten referenciats estan treballats per la historiadora Maria Lluïsa Quetgles i Roca. i són els següents:

• Alella
• Argentona
• Cabrera de Mar
• Canet de Mar
• Dosrius
• Mataró
• Montgat
• Òrrius
• Palafolls
• Pineda de Mar
• Premià de Dalt
• Sant Andreu de Llavaneres
• Sant Pol de Mar
• Tiana
• Tordera

L’obra es pot qualificar, en general, de positiva, ja que representa una posta al dia de la informació de molts edificis respecte a la Catalunya romànica, sobre tot, pel que respecte a algunes planimetries i fotografies. Malgrat tot, crec que val la pena puntualitzar que des del punt de vista català, amb l’existència de la Catalunya Romànica, no tenia massa sentit fer una obra així, ja que resulta insuficient i no pot igualar a l’anterior. 

Pel que respecte al Maresme, és qüestionable el criteri de selecció d'algunes obres, sobre tot per algunes mancances notables i també pel fet de ser tant estricte amb esmentar solament edificis del s s.XI i XII en estat pur. Hi ha elements que hi manquen com el capitell romànic de Caldes d’Estrac i altres obres que conserven parcialment elements romànics com Sant Esteve de Canyamars o la base del campanar de Mataró per citar-ne algunes. Manca, en moltes referències, una biografia més complerta i essencial que hi hem trobat a faltar i es nota amb això, que ha estat elaborat per uns historiadors que han elaborat la informació a nivell bibliogràfic sense conèixer el territori a fons. Suposo que l’objectiu, al ser una obra que aplega tot l’estat espanyol, no era el de ser tant detallista (recordem que la Catalunya romànica ja té ella mateixa 27 volums). 

Malgrat aquestes puntualitzacions, cal ressaltar la part més positiva: el fet de que ens trobem davant d’una eina més disponible a l’abast de tothom per difondre el nostre patrimoni maresmenc més enllà de les nostres fronteres. 

Moltes felicitat per la iniciativa!!!

Moment de presentació al MNAC dels primers volums sobre Catalunya

Nous historiadors de l’art del Maresme al Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-valecià-balear (DHAC)

Des del passat dilluns 6 de juny de 2016 la nòmina d’historiadors de l’art representats al Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-valecià-balear (DHAC) s’ha incrementat. Dels historiadors vinculats al Maresme, gràcies a la iniciativa de Pere Tió i Casas (col·laborador del diccionari), s’han incorporat les biografies de Marià Ribas, Lluís Ferrer i Clariana, Rafael Soler i jo mateix.

Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-valecià-balear (DHAC) és una iniciativa de Dr. Francesc Fontbona (Membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans) i del Dr. Bonaventura Bassegoda i Hugas (Catedràtic d’història de l’art - Universitat Autònoma de Barcelona).

Segons expressen ells mateixos a la introducció, han reunit diverses biografies d’historiadors de l’art, considerats d’una manera àmplia, ja que han donat entrada també a escriptors com Josep Pla, que no tenia metodologia d’historiador, però que va redactar àmplies monografies a la seva manera i amb un gran valor literari i retratístic, sobre figures de l’art català del tombant de segle. 
Igualment, han inclòs professionals diversos que han destacat en altres camps, però que s’han dedicat esporàdicament a analitzar artistes o aspectes artístics històrics. En canvi, no han inclòs els arqueòlegs, entesos com a estudiosos de la història antiga i les seves relíquies, ni l’àmplia nòmina dels crítics d’art, més dedicats a la glosa de l’art vivent que a la història de l’art passat, llevat del cas dels crítics que han dedicat algun treball important a aquest aspecte; en aquests casos, es refereixen amb detall només a aquesta part de llur tasca, i no a l’altra. 
En el DHAC, els historiadors de més edat i els ja desapareguts tenen un article monogràfic encarregat a un historiador o historiadora actual que el signa, de manera que són analitzats des d’un punt de vista valoratiu per part de la persona encarregada d’estudiar-los. En canvi, en el cas dels historiadors vivents, han optat per incloure’n un article purament objectiu, en el qual figuren les dades essencials i la bibliografia principal de cadascú. 

El diccionari es presenta en un espai web com una eina oberta, perquè encara hi manquen molts dels noms d’historiadors de l’art seleccionats, tant històrics com actius. Per això no s’ha d’interpretar l’estat actual del diccionari com una obra acabada, sinó com un treball en curs d’elaboració. En una segona etapa faran una tria dels autors més destacats —aquells que han marcat la nostra historiografia— i la intenció és de fer-ne una edició impresa dins la col·lecció i segell editorial «Memoria Artium», en què participen sis universitats catalanes i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L’adreça d’accés és: http://dhac.iec.cat/

HISTORIADORS DE L'ART DE LA COMARCA DEL MARESME REPRESENTATS AL DICCIONARI

Es celebra a Vilassar de Dalt el I Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval “In maritima"

El passat dissabte 2 de juliol de 2016, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el I Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval “In maritima“ que en l’edició d’enguany estava dedicat a “El s. XV, temps de canvis i incerteses”.

Aquest Simposi té la intenció d’apropar-se des de perspectives diverses i complementàries a la difusió i al coneixement del ric patrimoni medieval que encara conserva la comarca el Maresme. El fet de que el primer Simposi hagi tractat el s.XV, és pel seu caràcter transcendental en la història del nostre país. A més del canvi de dinastia des de la mort de Martí l’Humà (1410) i el posterior compromís de Casp (1412), aquest segle serà decisiu en l’evolució de la confederació catalano aragonesa cap a l’edat moderna i es tancarà amb una greu crisi social econòmica i política que marcarà les causes de les dues guerres civils catalanes. És en aquest context que la comarca del Maresme veurà néixer les diferents municipalitats que per escapar del control feudal buscaran l’empara reial i la protecció del carreratge de Barcelona. També el feudalisme medieval mostrarà els seus últims brots amb al creació de la Baronia del Maresme amb Pere Joan Ferrer o el control de part meridional del vescomtat de Cabrera per a Bertran d'Armendariz. 

Aquest primer simposi ha estat organitzat conjuntament per aquesta plataforma “Maresme Medieval” amb jo mateix com a director i pel Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, amb la persona de l’Enric Ortega com a cap de la secretaria tècnica i va poder reunir 64 persones inscrites, tot un èxit de participació. El Comitè Científic ha estat integrat per la Dra. Coral Cuadrada i Majó de la Universitat Rovira Virgili (Tarragona); la Dra. Roser Salicrú i Lluch de l’Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona); Josep Samon i Forgàs com a representant de Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt;. Alexis Serrano Méndez, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i alhora president del Centre d’Estudis Vilassarencs i Laura Bosch Martínez, Gerent del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils.

Les activitat es van concentrar en un sol dia. Abans de les 10.00 h., els participants després d’acreditar-se, van poder recollir la seva documentació. La inauguració va anar a càrrec d’un breu parlament de part meva i de d’il·lm. Alcalde de Vilassar de Dalt Xavier Godàs.

La ponència inaugural que tenien per objectiu emmarcar el tema a nivell nacional va anar a càrrec de la Dra. Roser Salicrú Lluch. Investigadora titular del CSIC. Departament d’Estudis Medievals, amb el títol «De Martí l’Humà a Ferran II: la Catalunya del segle XV, un segle de canvis i transicions». Desprès de la pausa cafè, la Dra. Coral Cuadrada (Universitat Rovira i Virgili i l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) va explicar la digitalització de l’Arxiu (AMSMB) que des d‘ara es podrà consultar als locals del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i la importància del fons Llull del mateix. La segona ponència marc «El Maresme al XV. Un segle de canvis» va ser exposada pel Dr. Enric Subiñà Coll, President del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, amb la intenció d’emmarcar el tema a nivell comarcal.

Seguidament, fins la pausa de dinar, es van anar exposant de forma breu les comunicacions presentades, ja que esta previst editar-se les actes properament.

Les comunicacions es van organitzar en dos àmbits, les que tractaven el tema propi de les Jornades i les que es centraven en qualsevol tema del passat medieval de la comarca del Maresme. L’ordre va ser:

Àmbit 1: El s. XV, temps de canvis i incerteses

• Alexis Serrano i Méndez: Darreres actuacions arxivístiques sobre documentació medieval dutes a terme a l'Arxiu Comarcal del Maresme.
• Xavier Soldevila i Temporal: Masos, pobles, vilanoves i marines: la xarxa de poblament als termes de Palafolls i Montpalau al segle XV
• Mikel Soberón i Rodriguez: Les relacions marítimes entre Barcelona i el Maresme a mitjans segle XV.
• Benet Oliva i Ricós: Prohoms i res publica: Els Eroles al Vilassar del segle XV
• Josep Ma. Armengol i Villanueva: Els Batlles Tries de Sant Martí d’Arenys.
• Jordi Indiano i Navarrete: Breus notícies entorn de Palafolls i el cavaller navarrès Bertran de Arendáriz a l'època de la guerra civil catalana (1462-1472)
• Enric Subiñà: El mercat d’animals al Maresme durant el s. XV

Àmbit 2: Política, economia, societat i cultura al Maresme medieval.

• Joaquim Graupera i Graupera: Us i producció librària al Maresme baix medieval. Llums i ombres d'una realitat poc coneguda.
• Josep Samon Forgas: Documentació dels segles XIV i XV de can Tolrà de Cabrils. Fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar.
• Aniol Noguera i Clofent: Sant Andreu de les Sitges: in heremo silvestri ab antiquo constructa.
• Marta Nolla i Enfedaque: La ceràmica baixmedieval de cuina del castell de Mata de Mataró

Ja per la tarda després de la pausa per dinar, va tenir lloc una visita comentada al Castell de Vilassar, el Museu parroquial de Sant Genís, integrat per la col·lecció lapidària de l’antiga església gòtica, el tresor de la parròquia amb l’orfebreria i la indumentària litúrgica i l’arxiu parroquial. Les explicacions van anar a càrrec de Josep Samon, Marc Pons, Alexis Serrano i jo mateix.

Crec que aquest primer simposi va poder oferir una visió conjunta de molt alt nivell i va poder reunir un nombre considerable d’estudiosos del passat medieval de la comarca des d’un punt de vista pluridisciplinari (història, arqueologia, història de l’art, documentalistes etc) .

Voldria agrair des d’aquí a tots el que l’heu fet possible.

L'iI.lm. Sr. Alcalde de Vilassar de Dalt Xavier Godàs durant l'obertura del Simposi

Ponència de la Dra. Roser Salicrú i Lluch de l’Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona)

Ponència del Dr. Enric Subiñà Coll, President del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”

Comunicació de l'Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme

Públic assistent durant la comunicació de Xavier Soldevila i Temporal

Comunicació de Benet Oliva del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

Comunicació de Josep Ma Armengol 

Comunicació d'Aniol Noguera

La Dra. Coral Cuadrada i Benet Oliva presentant la digitalització de l'arxiu històric de Vilassar

Marc Pons explicat el museu lapidari de la parròquia de Sant Genís de Vilassar

Josep Samon explicat l'Arxiu de la parròquia de Sant Genís de Vilassar

Moment de la visita al castell de Vilassar [Fotografia.Jordi Balada]

Presentació de l'Arxiu Històric de Vilassar de Dalt

El passat divendres 1 de juliol de 2016 va tenir lloc la presentació de l'Arxiu Històric de Vilassar. Un fons que recull més de 10.000 pergamins de l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) digitalitzats i posat a l'abast de tothom per a la seva consulta. 

A l'acte presentat per Benet Oliva, regidor de Promoció de Vilassar de Dalt, hi van intervenir Josep Samon, coordinador secció Arxiu Històric que va parlar sobre la formació del fons documental del Museu Arxiu de Vilassar i la Dra. Coral Cuadrada, Directora de l’Arxiu del Castell que presentar l’arxiu digitalitzat de pergamins del castell de Vilassar i, en motiu de l’any Llull, va fer la presentació del fons dels Llull de Barcelona, en què destaca l’únic exemplar conegut del testament de 1313 de Ramon Llull. Prèvia a la visita del l'arxiu, l'alcalde de la població Sr. Xavier Godàs va cloure l'acte amb un parlament.

L'Arxiu Històric de Vilassar ja és una realitat i conté un extens fons històric i documental creat a partir de documents d’entitats locals, administratius i donacions particulars. En destaca la cessió del fons en pergamins de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) feta pel Marquès fruit del conveni que van signar amb l'Ajuntament el juny del 2013. Aquesta cessió inclou la digitalització d'una gran quantitat de documents amb un alt valor històric datats entre els segles XIII al XVII, entre els quals destaca el Fons Llull que conté més de 300 pergamins, a més de documentació en paper, manuscrits i llibres impresos. Entre els pergamins que s’hi custodien hi ha l’únic testament conservat del beat Ramon Llull, atorgat el 26 d’abril de 1313. Es troba a l’AMSMB per raons de descendència dels Llull medievals. Francesc de Bofarull i Sans (director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó del 1893 al 1911), en la seva memòria del 15 de gener de 1894, llegida a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, va donar a conèixer l’existència del testament, així com d’altres documents relatius a l’Escola lul•liana de Barcelona (segle XV), que igualment es conserven a l’AMSMB. Fins a l’actualitat el testament només ha estat publicat en fotografia i no ha estat mai exposat públicament.

A més l'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, és, sens dubte, l’arxiu nobiliari més important de Catalunya. S’hi conserva documentació dels més senyalats llinatges catalans: Pinós, Copons, Barberà, Manresana, Boixadors, Santcliment, Sentmenat... així com de les famílies més rellevants de la burgesia medieval barcelonina: Desbosc, Llull, Gualbes... i de la noblesa mallorquina: Sureda, Santmartí.

Únic testament conservat del beat Ramon Llull, atorgat el 26 d’abril de 1313. (AMSMB)

Presentació de l'acte a càrrec de Benet Oliva, regidor de promoció de l'Ajuntament de Vilassar en un moment de record del recentment traspassat Salvador Grau, col.laborador del Museu - Arxiu.

Josep Samon, coordinador secció Arxiu Històric

La Dra. Coral Cuadrada, Directora de l’Arxiu del Castell

L'alcalde de Vilassar de Dalt Xavier Godàs durant la clausura de l'acte

Visita final a les dependències del nou Arxiu Històric

Visita comentada a la Sisa de Premià de Dalt i a la capella preromànica de Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt

El passat dissabte 18 de juny de 2016, la gent d'Òmnium Cultural d'Alella va organitzar una sortida guiada per conèixer el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe i el santuari de la Cisa, a Premià de Dalt, i la capella preromànica de Sant Salvador de can Boquet, a Vilassar de Dalt. 

El punt de trobada dels assistents va ser a l'entrada del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt.  La visita al jaciment va anar a càrrec de la directora del Museu de Premià de Dalt, Imma Gimferrer.

Seguidament vig ser l'encarregat de fer la visita i les explicacions al Santuari de Nostra Senyora de la Cisa i a la capella de Sant Salvador de can Boquet, 

En acabat es va servir un aperitiu i un tast de vins entre les vinyes de la masia, a càrrec de la família Cerdà, propietària de la finca i del celler Bouquet d'Alella.

En general, va ser una visita rodona, amb un públic entregat i  malgrat l'amenaça de pluja, el temps ens respectà i varem poder fer una visita completa als llocs.

Cicle de conferències “Fons i Documents per al coneixement de la nostra història” a l’Arxiu Comarcal del Maresme

Al llarg del mes de juny del 2016 ha tingut lloc el cicle de conferències “Fons i Documents per al coneixement de la nostra història” per celebrar el Dia Internacional dels Arxius de la UNESCO i també amb motiu de la restauració del Pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró, “Les Franqueses de la Baronia del Maresme”, any 1485, que està duent a terme el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya des del 14 de març d’enguany. La voluntat del cicle ha estat, d'una banda, apropar al públic en general una mica més al món dels arxius i aprofitar per presentar el projecte de restauració del pergamí.

Totes les xerrades han tingut lloc a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme, carrer d’en Palau, 32, de Mataró.
El dijous 2 de juny vaig oferir la primera de les xerrades “Fons i documents per al coneixement de la història de l’art medieval. Els contractes, els artistes i les obres”. Aquesta primera conferència es va centrar en l’art medieval des de l’estudi de les fonts documentals que permeten reconstruir els encàrrecs, les autories i els significats iconogràfics i iconològics.
La segona de les xerrades va tenir lloc el dijous 9 de juny amb la presentació del projecte de restauració, consolidació, estudi i difusió del pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró, “Les franqueses de la Baronia del Maresme”, any 1485 i va ser a càrrec del Dr. Enric Subiñà, doctor en història, i la Sra. Carme Balliu, cap de l’Àrea de conservació-restauració de documents, obra gràfica i fotografia del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
La tercera de les conferencies va tenir lloc el dijous 16 de juny amb la conferència “Fons i documents per al coneixement de la història de les famílies. Els documents patrimonials i familiars” la va impartir la Dra. Alexandra Capdevila, doctora en història. Aquesta segona conferència va oferir una visió de quins son els fons documentals que poden ajudar a l’estudi dels llinatges familiars i les dades que se’n poden extreure. Es va centrar en les famílies i els documents que generen en relació a l’administració dels seu patrimoni, a les aliances matrimonials, als repartiments de les herències...

La darrera sessió va anar a càrrec d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Amb el títol “Fons i documents per al coneixement de la història comarcal. El Maresme des dels papers” ens va oferir una "excursió" per la història moderna i contemporània de la comarca a partir de diversos fons documentals d’institucions, d’empreses, personals i familiars. Com és habitual en ell, va ser una presentació distesa i pedagògica, per apropar al públic els fons documentals de la comarca que serveixen per tractar els diferents temes que els investigadors els hi poden interessar.

Alexis Serrano, director de l'Arxiu durant la presentació de la primera xerrada

El Dr. Joaquim Graupera en la primera conferència

Públic assistent en la segon sessió

D'esquerra a dreta, Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del
Maresme; el Dr. Enric Subiñà, historiador que ha transcrit la totalitat del pergamí 436;
el sr. Jordi Mir, Conseller Delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme i
la sra. Carme Balliu, tècnica del CRBM en restauració de Document i Obra Gràfica.

Públic assistent a la tercera conferència “Fons i documents per al coneixement de la història de les famílies. Els documents patrimonials i familiars” .

Alexis Serrano presentant a Alexandra Capdevila, doctora en història.

Josep Ma Clariana presentant a Alexis Serrano , director de l'Arxiu i autor de la última conferència del cicle

Públic assistent a la xerrada "Fons i documents per al coneixement de la història comarcal. El Maresme des dels papers”

Visita al preromànic del Maresme amb el Centre Excursionista de Catalunya

El passat 11 de juny de 2016 vaig realitzar una visita guiada amb membres de la secció Història i Art del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta Secció del CEC ofereix una visió preferentment cultural de l'activitat excursionista. Al voltant de centres d'interès tan importants com són la Història i el coneixement de les Arts organitzen tota mena d'activitats que hi estan relacionades. Aquestes es posaren en marxa des del mateix moment de la fundació del Centre l'any 1876, i han prosseguit fins avui amb diversos canvis de nom que no han alterat els objectius primers.

La sortida consistir en la visita de la capella preromànica de Can Boquet a Vilassar de Dalt, la capella preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona) i l'absis i el tresoret a l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius.

Aquestes visites s'emmarquen en la voluntat de difondre el patrimoni medieval a gent que no és de la comarca.