El passat dissabte 27 d’abril de 2019 va tenir lloc a Cabrils la XIII edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni de tot el Maresme. Enguany amb el títol «El patrimoni immaterial: el batec de la gent del Maresme», es van tractar temes que lliguem amb aquesta classificació.
L'any 2003, la UNESCO va adoptar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta Convenció va definir el patrimoni immaterial com "els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats i els grups, i en determinats casos els individus, reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural". Aquesta definició inclou pràctiques socials com ara les representacions, les tradicions, les festes i els ritus, les arts escèniques, l'artesania i, més en general, aquells coneixements i habilitats que, transmesos de generació en generació, serveixen per donar a la comunitat un sentit d'identitat i continuïtat.
La jornada de Cabrils, oberta a tothom, va arrencar a primera hora del matí al Centre Cívic La Fàbrica amb una taula rodona inaugural, coordinada per Jordi Montlló organitzador de l’acte i President de l’entitat pessebrista El Bou i la Mula. Hi van intervenir Rafel Folch, tècnic de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya; Lluís Garcia Petit, director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya; Montserrat Garrich, comissària de l’any Capmany i Maria Àngels Travé, coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès.
Seguidament, va tocar el torn a les ponències, on investigadors de tota la comarca van presentar els treballs que han estat objecte d’estudi des que l’any passat, l’alcalde de Dosrius, Marc Bosch passés el relleu a l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, durant les XII Trobades.
A la tarda, va tenir lloc una sèrie de representacions de les diferents entitats de patrimoni cultural del municipi a la plaça de l’Església: els tocs de campana, el ball de gegants, actuació de la Coral La Concòrdia i la Coral de Santa Helena, representació del Grup de Teatre La Concòrdia i trobada solidària de Grups de Percussió.
De les ponències presentades solament tres varen fer referència a l’època medieval:
1. Mestres de cases documentats al Baix Maresme entre els s.XIV i XVI. Exemples d’un colonialisme artístic dels tallers barcelonins, presentada per mi mateix coma representant del bloc Maresme Medieval.
2. L’ofici de vidrier a càrrec de Mercè Calpe i Victor Ligos (Associació Vidre Bufat Mataroní)
3. Tradició de les Garlandes de Nadal a Sant Cebrià, a càrrec de Marta Colell i Anna Parera (Centre d’Estudis Sant Cebrià – CESC).
Des aquí volem felicitar als organitzadors per l’èxit de la convocatòria i a esperar el proper any per veure la publicació de les actes.
 |
| Presentació de l'acte [Fotografia Qiim Graupera] |
 |
| Connexió amb Waterloo amb Lluís Puig i Gordi, Exconseller de Cultura de la generalitat a l'exili [Fotografia Quim Graupera] |
 |
| Integrants de la taula rodona [Fotografia Quim Graupera] |
 |
| Mercè Calpe i Victor Ligos durant la seva comunicació [Fotografia Quim Graupera] |
 |
| Marta Colell i Anna Parera exposant la seva comunicació [Fotografia Quim Graupera] |
 |
| Moment de la meva exposició [Fotografia Quim Graupera] |
 |
| Coral de la Concòrdia i Coral de Santa Helena Actes finals a la plaça [Fotografia Quim Graupera] |
 |
| Ball de gegants a la plaça [Fotografia Quim Graupera] |
 |
| Representació de la llegenda de la cova de les Bruixes de Montcabrer, a càrrec del Grup de Teatre La Concòrdia [Fotografia Quim Graupera] |
L'acte va comptar amb la presencia de la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona i prologuista del llibre. En la seva intervenció va recalcar la figura de l'ardiaca Lluís Desplà com a membre avantatjat de la nissaga, ja que durant els seus viatges a Itàlia va entrar en contacte amb la nova sensibilitat estètica del Renaixement i va importar aquesta moda a Catalunya mentre aquí encara s'estava imperant l'art gòtic. A més recalcar la seva faceta de col·leccionista d'art antic, que el va portar a aplegar al pati de ca l'Ardiaca una col·lecció notable de peces romanes que llavors estaven disperses per la citat. D'aquestes destacà un sarcòfag romà, ara conservat al Museu Arqueològic de Barcelona, que va ser usat com a sepulcre pel comte Ramon Berenguer I el vell. També en la seva internació glossar la meva trajectòria com a investigador. 
