Vilazari 2013 (2): Conferència « Vida quotidiana al Maresme baixmedieval (segles XIII-XV) », a càrrec de la Dra. Montserrat Richou.

El dimarts 2 de juliol de 2013 va tenir lloc la primera de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El Dr. Pere Benito, com a representant de l’organització del Festival, es va encarregar de presentar a la Dra. Montse Richou. 

El tema principal de l’exposició era un resum, a grans trets, de la tesi doctoral que la Dra. Richou va presentar el 26 d’octubre de 2007 sota el titol de « El Baix Maresme a l’època Baix Medieval». Tesi doctoral dirigida pel Dr. Antoni Riera i Melis del Departament d’Història Medieval, de Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i publicada a Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) (B.56656-2007 /978-84-690-9804-2).

Va iniciar la conferencia amb una caracterització de la societat medieval, basada en un diferenciació dels oratores (els que es dediquen a la pregària), els belatores (els que es dediquen a la defensa militar) i els laboratores (que es basen en la seva força de treball). Després va caracteritzar l’espai amb les sagrera i els masos i els seus espais, per passar tot seguit a descriure les relacions familiars i professionals (tipus de contractes i els objectes que hi apareixen etc). Finalment va tractar el tema del matrimoni amb la tipologia de contractes matrimonials i el món de la mort i tot el que se li relaciona, els testaments, els sepelis etc.

En definitiva, la seva xerrada va servir per situar en l’imaginari col·lectiu com deuria ser la vida d’un vilasserenc en època medieval i per poder comparar així, tot allò que ens hi apropa i tot allò que ens hi diferencia.

Presentació de l'acte a càrrec del Dr. Pere Benito

La Dra. Montserrat Richou en un moment de la conferència.

El públic assistent a l'acte.

Moment del col.loqui final.

Vilazari 2013 (1): Visita comentada al Vilassar de Mar medieval a càrrec d’Alexis Serrano

Dins la programació del II Festival Vilazari , el dilluns 1 de juliol de 2013, l’Alexis Serrano del Centre d’Estudis Vilassarencs, ens va oferir una visita comentada pel barri mariner del Vilassar històric, actualment Vilassar de Mar.

Els comentaris es van iniciar en una introducció històrica al veïnat de mar de Vilassar des de la plaça davant l’església parroquial de Sant Joan. Seguidament l’itinerari va tenir un altra aturada a la plaça de l’actual ajuntament on hi havia una de les tres masies fortificades que integraven el veïnat marítim. La parada següent es va realitzar davant de l’antiga masia coneguda com Ca la Maria Espartera on hi ha un finestral gòtic malrestaurat. La visita va finalitzar amb un refrigeri desprès de les explicacions davant de la masia de Can Nadal, la única que conserva la torre de defensa de la mateixa.

L'actual Vilassar de Mar o Sant Joan de Vilassar era en época medieval un petit barri mariner de Sant Genís de Vilassar (o simplement Vilassar). Aquest veïnat es va segregar l'any 1784, moment que el rei Carles III en va signar la resolució, concedint el favor als veïns que n’havien fet la petició un any abans. L’any 1785 la Reial Audiència de Catalunya va nomenar a Guerau Cassany com a comissionat per tal de que fixés els límits del nou terme municipal i en el mateix any es va formar el primer consistori amb Antoni Pou com a primer alcalde. Per donar resposta a un recurs dels habitants de Vilassar de Dalt sobre la correcció dels límits del terme es van refer les fites l’any 1786.

Al ser un barri mariner de Vilassar, i haver-se anat constituint modernament, ha conservat pocs vestigis medievals. Un dels pocs edificis a destacar del terme és la Torre de defensa de Can Nadal,  documentada des del segle XVI i construïda per protegir la masia d’atacs corsaris que poguessin venir des del mar. És de planta rodona i presenta a l’alçada del segon pis una finestra gòtica d'arc conopial. Representa l’únic vestigi d’una colla de torres documentades que defensaven les viles del terme. Una altra torre, ara desapareguda, es trobava a prop de Can Brufau, masia que conserva, malgrat les reformes sofertes, una finestra gòtica en la façana. 

 

Alexis Serrano a l'inici de la visita.

El públic assistent a l'acte.

Explicació a la plaça davant de l'actual ajuntament.

 

Davant la torre de defensa de Can Nadal.

L’extinció de la comunitat a Clarà en el 6è col•leccionable de l’Aplec 2013

El passat diumenge 30 de juny de 2013 es va celebrar una nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística oficiada pel rector d’Òrrius Mn. Jaume Castellví, a la capella prioral on es van poder cantar els goigs al final de la missa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el sisè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta sisena edició del col·leccionable tracta el tema de la dissolució de la comunitat en el s.XVI.

Durant el s. XVI, la vida del cenobi es redueix a unes propietats que generen unes rendes i desapareix la comunitat. El priorat queda regit per un prior comendatari que ni tant sols resideix a Clarà. Entre el 1518 i el 1526 tenim documentat a Joan Llàtzer com a prior. Aquest era prevere i canonge de la catedral de Tarragona i alhora rector de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 

El dia 1 de març de l’any 1522, Joan Llàtzer, com a prior de Sant Pere de Clarà, va arrendar la casa del priorat a favor de Josep March d’Argentona per tal que aquest li controlés i li administrés les rendes i les propietats dependents del cenobi.

L’extinció de la comunitat de Sant Pere de Casserres i de Sant Pere de Clarà, porta a la vinculació d’aquests patrimonis a altres comunitats actives per poder gaudir de les seves rendes. D’aquesta manera, Sant Pere de Casserres des de l’any 1573, serà unit per rei Felip II al Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona. Posteriorment, l’any 1561, hi haurà la pretensió d’agregar-lo al Seminari de Barcelona per part del bisbe de Barcelona, Guillem de Caçador (1510-1570) però no ho aconseguirà. Aquest mateix bisbe, l’any 1567, posant en vigor les disposicions del Concili de Trento, va adjudicar el priorat al Seminari d’Estudiants Pobres de la Diòcesi de Barcelona perquè les seves rendes servissin per finançar-lo.

Tots aquests intents no van impedir la decadència del priorat, el qual va anar perdent propietats lentament. Segurament l’import de la venda d’aquests masos i finques degué servir per pagar alguns dels deutes contrets. Com a exemple d’aquesta pèrdua de patrimoni podríem citar la venda d’un mas i les seves terres, el 24 de març del 1579, per part de Pere Busquets, canonge de la Seu de Barcelona i prior comendatari de Sant Pere de Clarà a Bernat de Julià de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. 

Missa a la capella

Mn.Jaume Castellví oficiant la missa en honor a Sant Pere

Pilar Figueras i Joaquim Graupera en el moment de presentar el sisè col.leccionable

Públic assistent a l'acte

Públic assistent a l'acte

Ballada de sardanes.

Lluís Dalmau i un retaule dedicat a Santa Cecília documentat a Mataró

Taula de Sant Baldiri

A Mataró no ens han arribat restes representatives de la pintura gòtica però, malgrat tot, tenim constància de que si van existir algunes obres importants. Documentalment, consta que a l’església de Santa Maria de Mataró existia un retaule gòtic pintat pel cèlebre pintor Lluís Dalmau dedicat a Santa Cecília.

Segons una àpoca conservada amb data del 15 de desembre del 1459, tenim testat que Lluís Dalmau, pintor de Barcelona, reconeix haver cobrat en varies partides 55 lliures barcelonines, en preu d'un retaule que va pintar pels prohoms de la vila de Mataró, Bernat Ferrer i Antoni Mas del Casteller per l’església parroquial de la vila de Mataró, amb conformitat als capítols signats davant del notari Bartomeu Agell el 22 de març del 1457. El retaule estava sota l’advocació de Santa Cecília.

Posteriorment hi han notícies de l’existència d'aquests retaule en diferents visites pastorals. El 8 de gener del 1568, el visitador fa esment dels altars de la parròquia: Sant Esteve, Santa Maria i Sant Antoni Abat, del Sepulcre i Santa Cecília i el de Sant Sebastià. També‚ surt referenciat a les visites del 1580, 1588, 1591 i 1606. El dia 16 de maig de l'any 1590, fra Bru, de l'ordre dels Predicadors de la província d’Aragó, va donar a Pau Sala, ciutadà de Mataró, unes relíquies de sants i santes que posteriorment van ser lliurades a Pere Major. Segons el notari Gabriel Morera, el 18 d'abril del 1591, Pere Major les va cedir a l'altar de la Concepció on hi havien els altars de Santa Cecília i Sant Bartomeu. L’última data en que apareix documentat és el 1659, en l'altar de Sant Pau, doncs en aquesta diada el mestre de capella Mossèn Melcior Marquès hi feia cantar completes.

L’ampliació del temple per Herculi Turelli, el 1685 en estil barroc, sembla que va portar a la desaparició del retaule, del qual no en sabem actualment la seva fi. El més probable és que la capella on hi havia situat el retaule en el temple gòtic fos l'actual capella de la Mercè. Segons Marià Ribas, "...aquest altar, compost d'una gran ara de pedra consagrada amb retaule i una cortina al seu davant [...] sembla que la Santa estava en el retaule tocant l'orgue i voltada d'àngels cantors [...]. En 1668 dit retaule existia en bon estat de conservació, tenia forma de tríptic i al seu davant hi havia una petita imatge escultòrica representant a l’apòstol Pau.".

De Lluís Dalmau es sap que va néixer a València, però es desconeix l'any. Va començar l'ofici de pintor servint a la casa reial. Per encàrrec de Alfons IV 'el magnànim' (1396-1458). Feu un viatge a Castella (1428) i un altre a Flandes (1431- 1436) on es va influenciar per la pintura flamenca, especialment per Jan Van Eyck. Justament la seva importància rau en la introducció en l'art català de les tècniques a l'oli i l'estil gòtic flamenc. Lluís Dalmau apareix anys més tard novament documentat a València (1436-1438) d'on es traslladar a Barcelona, on consta la seva presència des del 1443 al 1460. Va contractar retaules per Santa Maria del Mar i per la Capella de Sant Elm del Convent de Santa Clara. D'aquest es conserven dues obres documentades: el retaule dels Consellers, realitzat el 1445 per la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona i la taula central del retaule de Sant Baldiri (1448) de l'església de Sant Baldiri de Llobregat, identificada i restaurada el 1964. Sembla doncs que, després d'aquests retaules, treballaria en el retaule de Mataró. També se li atribueix la decoració mural de l'arcosoli de la tomba de Sança Ximenis de Cabrera a la seu de Barcelona i es visible la seva influència a les obres de Jaume Huguet. Fins el 4 d'abril del 1461 les notícies sobre Dalmau es centren en la pintura de banderes, penons i guarnicions pel rei Joan II. Sembla que Dalmau va morir a Barcelona, sense saber-se de cert la data.

Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (MNAC)