Maresme Medieval

dimarts, 12 de juliol del 2016

Aplec de sant Pere de Clarà - 2016 i novè col·lecionable sobre la història del priorat.

El passat diumenge 3 de juliol de 2016 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere,a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el novè col•leccionable, sobre la història del Priorat. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

El novè col•leccionable tracta sobre Joan Rubió i la restauració de la capella en la dècada dels anys 1920. Jaume Figueras, un industrial de Barcelona, va adquirir la finca per a convertir-la en casa de camp. La tasca de restauració de la capella va ser encarregada a l’arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver. Aquest arquitecte es formà al taller d'Antoni Gaudí, del que va ser deixeble i ajudant entre 1893 i 1905 col·laborant amb ell a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. Se’l considera un dels últims representants del Modernisme i destaca com a sintetitzador de les idees arquitectòniques de Gaudí.

L'obra de Rubió i Bellver és molt important i és present per tot Catalunya i a l'illa de Mallorca. Els seus edificis més interessants són: la Casa Golferichs (1901), la Casa Roviralta (1903) i l'Escola Industrial (entre 1927 i 1931), entre d’altres. També va ocupar el càrrec d'arquitecte a la Diputació de Barcelona i gràcies a això va participar en nombrosos projectes com la reforma de la Casa dels Canonges (Generalitat de Catalunya) amb la construcció del pont neogòtic que contribueix a donar caràcter a l'anomenat Barri Gòtic. A l’igual que altres arquitectes del moment va participar en la vida política. Com a representant de la Lliga Regionalista va esdevenir regidor de Barcelona l'any 1905 i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). És l'avi dels arquitectes Ignasi i Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952.

Durant la restauració de la capella es van localitzar la llosa de l’altar i el pilar del mateix que era aprofitat per protegir una cantonada de la masia. Recuperada la peça es va comprovar que el capellà s’hi havia de situar al darrera per oficiar, de forma no prescriptiva llavors. Gràcies a l’autorització de Roma, Sant Pere de Clarà es convertí en el primer lloc de Catalunya, on la missa es celebrava de cara al poble molt abans de les disposicions del Concili Vaticà II. L’any 1925 l’ermita va retornar al culte, es va consagrar i va dir-hi missa el cardenal Dr. Vidal i Barraquer. D’aquest primers moments es conserva una aquarel·la del dibuixant Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) que testa el nou moment de la capella.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):

Col.lecionable Núm.1 (2008): Els orígens del Priorat de Clarà

Col.lecionable Núm.2 (2009): La dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès (985-1025)

Col.lecionable Núm.3 (2010): La dependència dels senyors de Burriac (1025-1080)

Col.lecionable Núm.4 (2011): La dependència de l'abadia de Cluny i de Sant Pere de Casserres (1080-1359)

Col.lecionable Núm.5 (2012): La crisi del priorat (s.XIV-XV)

Col.leccionable Núm.6 (2013): La dissolució de la comunitat en el s.XVI.

Col.leccionable Núm.7 (2014); La unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713)

Col.leccionable Núm.8 (2015); L'abandonament del culte (1713-1920)

Col.leccionable Núm.9 (2016);Joan Rubió i la restauració de la capella (1920).

dilluns, 11 de juliol del 2016

L’art romànic del Maresme present a "Enciclopedia del Romanico"

La Enciclopedia del Romanico en Espanya és un dels projectes més ambiciosos elaborat per la Fundació Santa Maria la Real - Centre d'Estudis del Romànic i una de les obres editorials més significatives dutes a terme a Espanya en la catalogació, estudi i difusió del patrimoni històric, i fins i tot una referència a Europa, de manera que ja va merèixer el Premi Europa Nostra a l'any 2003 a la millor tasca editorial sobre el Patrimoni Cultural, quan tot just únicament s'estava rematant la feina a Castella i Lleó. L'obra pretén ser un complet catàleg de tots els testimonis artístics de l'estil romànic que hi ha a l’estat espanyol, l'estimació ronda els 9.000, molts dels quals mai s'han estudiat i dels quals una part força significativa es troben en risc de desaparició a trobar-se en zones amb un greu problema de despoblació.

L'obra és un treball que pretén ser exhaustiu i àmpliament documentat, en el qual hi ha participat especialistes i un ampli grup de joves investigadors, unes 500 persones en total. L'Enciclopèdia pretén també ser una obra integradora, on es donen cabuda a universitats, institucions diverses o investigadors independents, però igualment a aficionats que amb les seves informacions i aportacions -especialment de les restes més remots- contribueixen al fet que el treball sigui el més complet possible. Lamento en aquest sentit, que en el nostre cas, no ens han vingut a consultar, malgrat que la nostra bibliografia surt de forma abundant en les fitxes del Maresme.

Els volums dedicats a Catalunya es van presentar el passat 11 de març de 2015 a la Sala de la Cúpula del Museu Nacional d'Art de Catalunya amb la participació d'algunes de les institucions que han col·laborat per fer possible la seva publicació: el director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni , Joan Pluma i Vilanova, la directora general adjunta de la Fundació Bancària "la Caixa", Elisa Durán, i el director general de Transport de Xarxa Elèctrica d'Espanya, Carlos Collantes. També hi van participar els historiadors de l’art Manuel Castiñeiras (UAB) i Jordi Camps (MNAC), coordinadors dels volums dedicats a Catalunya.

La col.lecció es pot adquirir en paper però també es pot consultar en format digital. La plataforma www.romanicodigital.com és un portal que ofereix continguts digitalitzats, seleccionats i arxivats per la Fundació Santa Maria la Real, relatius a l'Art Romànic i que ara mateix estan recollits al Centre de Documentació de l'Art Romànic (Cedar). L'objectiu principal és el de permetre l'accessibilitat d'aquests continguts a tots els usuaris interessats, tant experts com aficionats. A més, permetrà la preservació d'aquests documents mitjançant la seva digitalització i sistematització del coneixement. Tenint en compte de que l’edició en paper sobre el romànic a Barcelona ocupa 3 volums amb un preu de 240 euros, el fet de poder-ho consultar a nivell digital fa possible una accés molt més ampli.

Els municipis del Maresme que surten referenciats estan treballats per la historiadora Maria Lluïsa Quetgles i Roca. i són els següents:

L’obra es pot qualificar, en general, de positiva, ja que representa una posta al dia de la informació de molts edificis respecte a la Catalunya romànica, sobre tot, pel que respecte a algunes planimetries i fotografies. Malgrat tot, crec que val la pena puntualitzar que des del punt de vista català, amb l’existència de la Catalunya Romànica, no tenia massa sentit fer una obra així, ja que resulta insuficient i no pot igualar a l’anterior.

Pel que respecte al Maresme, és qüestionable el criteri de selecció d'algunes obres, sobre tot per algunes mancances notables i també pel fet de ser tant estricte amb esmentar solament edificis del s s.XI i XII en estat pur. Hi ha elements que hi manquen com el capitell romànic de Caldes d’Estrac i altres obres que conserven parcialment elements romànics com Sant Esteve de Canyamars o la base del campanar de Mataró per citar-ne algunes. Manca, en moltes referències, una biografia més complerta i essencial que hi hem trobat a faltar i es nota amb això, que ha estat elaborat per uns historiadors que han elaborat la informació a nivell bibliogràfic sense conèixer el territori a fons. Suposo que l’objectiu, al ser una obra que aplega tot l’estat espanyol, no era el de ser tant detallista (recordem que la Catalunya romànica ja té ella mateixa 27 volums).

Malgrat aquestes puntualitzacions, cal ressaltar la part més positiva: el fet de que ens trobem davant d’una eina més disponible a l’abast de tothom per difondre el nostre patrimoni maresmenc més enllà de les nostres fronteres.

Moltes felicitat per la iniciativa!!!

Moment de presentació al MNAC dels primers volums sobre Catalunya

divendres, 8 de juliol del 2016

Nous historiadors de l’art del Maresme al Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-valecià-balear (DHAC)

Des del passat dilluns 6 de juny de 2016 la nòmina d’historiadors de l’art representats al Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-valecià-balear (DHAC) s’ha incrementat. Dels historiadors vinculats al Maresme, gràcies a la iniciativa de Pere Tió i Casas (col·laborador del diccionari), s’han incorporat les biografies de Marià Ribas, Lluís Ferrer i Clariana, Rafael Soler i jo mateix.

Diccionari d’Historiadors de l’Art Català-valecià-balear (DHAC) és una iniciativa de Dr. Francesc Fontbona (Membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans) i del Dr. Bonaventura Bassegoda i Hugas (Catedràtic d’història de l’art - Universitat Autònoma de Barcelona).

Segons expressen ells mateixos a la introducció, han reunit diverses biografies d’historiadors de l’art, considerats d’una manera àmplia, ja que han donat entrada també a escriptors com Josep Pla, que no tenia metodologia d’historiador, però que va redactar àmplies monografies a la seva manera i amb un gran valor literari i retratístic, sobre figures de l’art català del tombant de segle.
Igualment, han inclòs professionals diversos que han destacat en altres camps, però que s’han dedicat esporàdicament a analitzar artistes o aspectes artístics històrics. En canvi, no han inclòs els arqueòlegs, entesos com a estudiosos de la història antiga i les seves relíquies, ni l’àmplia nòmina dels crítics d’art, més dedicats a la glosa de l’art vivent que a la història de l’art passat, llevat del cas dels crítics que han dedicat algun treball important a aquest aspecte; en aquests casos, es refereixen amb detall només a aquesta part de llur tasca, i no a l’altra.
En el DHAC, els historiadors de més edat i els ja desapareguts tenen un article monogràfic encarregat a un historiador o historiadora actual que el signa, de manera que són analitzats des d’un punt de vista valoratiu per part de la persona encarregada d’estudiar-los. En canvi, en el cas dels historiadors vivents, han optat per incloure’n un article purament objectiu, en el qual figuren les dades essencials i la bibliografia principal de cadascú.

El diccionari es presenta en un espai web com una eina oberta, perquè encara hi manquen molts dels noms d’historiadors de l’art seleccionats, tant històrics com actius. Per això no s’ha d’interpretar l’estat actual del diccionari com una obra acabada, sinó com un treball en curs d’elaboració. En una segona etapa faran una tria dels autors més destacats —aquells que han marcat la nostra historiografia— i la intenció és de fer-ne una edició impresa dins la col·lecció i segell editorial «Memoria Artium», en què participen sis universitats catalanes i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L’adreça d’accés és: http://dhac.iec.cat/

HISTORIADORS DE L'ART DE LA COMARCA DEL MARESME REPRESENTATS AL DICCIONARI

dilluns, 4 de juliol del 2016

Es celebra a Vilassar de Dalt el I Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval “In maritima"

El passat dissabte 2 de juliol de 2016, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el I Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval “In maritima“ que en l’edició d’enguany estava dedicat a “El s. XV, temps de canvis i incerteses”.

Aquest Simposi té la intenció d’apropar-se des de perspectives diverses i complementàries a la difusió i al coneixement del ric patrimoni medieval que encara conserva la comarca el Maresme. El fet de que el primer Simposi hagi tractat el s.XV, és pel seu caràcter transcendental en la història del nostre país. A més del canvi de dinastia des de la mort de Martí l’Humà (1410) i el posterior compromís de Casp (1412), aquest segle serà decisiu en l’evolució de la confederació catalano aragonesa cap a l’edat moderna i es tancarà amb una greu crisi social econòmica i política que marcarà les causes de les dues guerres civils catalanes. És en aquest context que la comarca del Maresme veurà néixer les diferents municipalitats que per escapar del control feudal buscaran l’empara reial i la protecció del carreratge de Barcelona. També el feudalisme medieval mostrarà els seus últims brots amb al creació de la Baronia del Maresme amb Pere Joan Ferrer o el control de part meridional del vescomtat de Cabrera per a Bertran d'Armendariz.

Aquest primer simposi ha estat organitzat conjuntament per aquesta plataforma “Maresme Medieval” amb jo mateix com a director i pel Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, amb la persona de l’Enric Ortega com a cap de la secretaria tècnica i va poder reunir 64 persones inscrites, tot un èxit de participació. El Comitè Científic ha estat integrat per la Dra. Coral Cuadrada i Majó de la Universitat Rovira Virgili (Tarragona); la Dra. Roser Salicrú i Lluch de l’Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona); Josep Samon i Forgàs com a representant de Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt;. Alexis Serrano Méndez, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i alhora president del Centre d’Estudis Vilassarencs i Laura Bosch Martínez, Gerent del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils.

Les activitat es van concentrar en un sol dia. Abans de les 10.00 h., els participants després d’acreditar-se, van poder recollir la seva documentació. La inauguració va anar a càrrec d’un breu parlament de part meva i de d’il·lm. Alcalde de Vilassar de Dalt Xavier Godàs.

La ponència inaugural que tenien per objectiu emmarcar el tema a nivell nacional va anar a càrrec de la Dra. Roser Salicrú Lluch. Investigadora titular del CSIC. Departament d’Estudis Medievals, amb el títol «De Martí l’Humà a Ferran II: la Catalunya del segle XV, un segle de canvis i transicions». Desprès de la pausa cafè, la Dra. Coral Cuadrada (Universitat Rovira i Virgili i l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) va explicar la digitalització de l’Arxiu (AMSMB) que des d‘ara es podrà consultar als locals del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i la importància del fons Llull del mateix. La segona ponència marc «El Maresme al XV. Un segle de canvis» va ser exposada pel Dr. Enric Subiñà Coll, President del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, amb la intenció d’emmarcar el tema a nivell comarcal.

Seguidament, fins la pausa de dinar, es van anar exposant de forma breu les comunicacions presentades, ja que esta previst editar-se les actes properament.

Les comunicacions es van organitzar en dos àmbits, les que tractaven el tema propi de les Jornades i les que es centraven en qualsevol tema del passat medieval de la comarca del Maresme. L’ordre va ser:

Àmbit 1: El s. XV, temps de canvis i incerteses

Alexis Serrano i Méndez: Darreres actuacions arxivístiques sobre documentació medieval dutes a terme a l'Arxiu Comarcal del Maresme.
Xavier Soldevila i Temporal: Masos, pobles, vilanoves i marines: la xarxa de poblament als termes de Palafolls i Montpalau al segle XV
Mikel Soberón i Rodriguez: Les relacions marítimes entre Barcelona i el Maresme a mitjans segle XV.
Benet Oliva i Ricós: Prohoms i res publica: Els Eroles al Vilassar del segle XV
Josep Ma. Armengol i Villanueva: Els Batlles Tries de Sant Martí d’Arenys.
Jordi Indiano i Navarrete: Breus notícies entorn de Palafolls i el cavaller navarrès Bertran de Arendáriz a l'època de la guerra civil catalana (1462-1472)
Enric Subiñà: El mercat d’animals al Maresme durant el s. XV

Àmbit 2: Política, economia, societat i cultura al Maresme medieval.

Joaquim Graupera i Graupera: Us i producció librària al Maresme baix medieval. Llums i ombres d'una realitat poc coneguda.
Josep Samon Forgas: Documentació dels segles XIV i XV de can Tolrà de Cabrils. Fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar.
Aniol Noguera i Clofent: Sant Andreu de les Sitges: in heremo silvestri ab antiquo constructa.
Marta Nolla i Enfedaque: La ceràmica baixmedieval de cuina del castell de Mata de Mataró

Ja per la tarda després de la pausa per dinar, va tenir lloc una visita comentada al Castell de Vilassar, el Museu parroquial de Sant Genís, integrat per la col·lecció lapidària de l’antiga església gòtica, el tresor de la parròquia amb l’orfebreria i la indumentària litúrgica i l’arxiu parroquial. Les explicacions van anar a càrrec de Josep Samon, Marc Pons, Alexis Serrano i jo mateix.

Crec que aquest primer simposi va poder oferir una visió conjunta de molt alt nivell i va poder reunir un nombre considerable d’estudiosos del passat medieval de la comarca des d’un punt de vista pluridisciplinari (història, arqueologia, història de l’art, documentalistes etc) .

Voldria agrair des d’aquí a tots el que l’heu fet possible.