Un nou llibre sobre els monestirs medievals del Maresme

Els monestirs medievals. IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Revista Felibrejada, núm. 93 (2011). Grup d’Història del Casal. Mataró, 126 pàgs.+ 1 CD adjunt.

El passat dissabte 12 de febrer 2010, en el transcurs de les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, Jaume Vellvehí va presentar el llibre de les actes de les IV Jornades que en aquesta edició es presenten dins la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal que enguany ha renovat el format presentant part del contingut amb un format diferent adjuntat un CD amb textos, gravacions dels programes de ràdio del programa “El Racó” de Mataró Ràdio i un vídeo sobre la restitució de l’estendard de Puig i Cadafalch a Ripoll.

Us adjunto el llistat dels articles de la revista per si us interessa:

Si voleu adquirir el volum us heu de demanar-ho a: info@ghcmataro.org  

Ponències

• BAUCELLS I REIG, Josep : Els donats medievals en les ermites del Maresme.
• CABESTANY, Joan Ferran: El monestir medieval en la geografia de la Catalunya Vella. 

• GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim: Els monestirs del Baix Maresme. Una visió de conjunt.
• GRAUPERA I GRAUPERA,Joaquim; VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume : Les propietats dels monestirs catalans en el Maresme.
• RODRÍGUEZ BLANCO, Jesús: Els monestirs medievals de l'Alt Maresme: Sant Pol i Santa Maria de Roca Rossa.

Comunicacions

• ALAY RODRÍGUEZ, Joan Carles, CLARIANA I ROIG, Joan Francesc: El capitell bizantí de Santa María de Mataró (Maresme) i la IV Croada.
• ALAY RODRÍGUEZ, Joan Carles: El Castell de Burriac: darrers esdeveniments (2004 - 2007).
• BOLÒS I MASCLANS, Jordi: Una aproximació als monestirs medievals: els documents escrits, la cartografia i l'arqueologia del paisatge.
• BOU I ILLA,Joan; VELLVEHÍ I ALTIMIRA, Jaume: Propietats i influència territorial del monestir de Santa Maria de Roca Rossa (Tordera).
• CLARIANA I ROIG, Joan Francesc; PREVOSTI I MONCLÚS, Marta: Nota sobre la ceràmica de cuina tardoromana de l'abocador de Torre Llauder (Mataró).
• FARRÉ I BARRIL, Núria-Montserrat: De l'ordre i la virtut: aspectes de la vida monàstica a l'Europa dels segles X-XI segons la Regla de Sant Benet.
• DÍAZ MARTÍ, Carles: Donats jerònims als protocols del notari Narcís Gerard Gili (segle XV).
• JARDÍ ANGUERA, Montserrat: El pintor Bernat Goffer i les portes del retaule de Premià de Dalt.
• LAFUENTE, Maria; SALA, Roger, SERRANO, Alexis: Resultats de la prospecció geofísica realitzada al priorat medieval de Sant Pere de Clarà, Argentona (El Maresme).
• LLAGOSTERA FERNÁNDEZ, Antoni: Dos plànols del monestir de Santa Maria de Ripoll d'inicis del segle XVIII (1728-1731).
• LLAMAS I MANTERO, Antoni: La persecució de la bruixeria a Caldes de Montbui: Eulàlia Úrsula una "bruixa" salvada per la Inquisició (1623).
• MARCÓ I MASFERRER, Xavier: El monestir de Sant Feliu de Guíxols i els remences de la Vall d'Aro a la segona meitat del segle XV.
• MARTÍ I CASTELLÓ,Ramon; COLOMER I SALOMÓ, Jordi: "Monasteriola": petits monestirs d'antiga fundació.
• MARTÍNEZ GIRALT, Alejandro: Sant Salvador de Breda: un obscur cas de vincles entre llinatges aristocràtics i institucions monàstiques a la Baixa Edat Mitjana.
• OLIVA I RICÓS, Benet: Pere Joan Ferrer (1431-1512), baró del Maresme. Per una renovació historiogràfica.
• RICHOU I LLIMONA, Montserrat: Vers una caracterització de la pagesia baix medieval dins d'un àmbit regional.
• SALAZAR ORTIZ, Natàlia: Primeres intervencions arqueològiques al Monestir de Santa Maria de Lavaix (2003-2005) El Pont de Suert, Alta Ribagorça.

"Les esglésies de Vilassar: la d'abans, la d'ara i les que no es van fer (s.XVIII-XXI)“. Conferència de Josep Samon.

El passat divendres 15 d’abril de 2011 es va realitzar la quarta i última conferència al Museu de Vilassar de Dalt dins el marc dels actes de commemoració dels 500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. L’acte va estar precedit per una breu presentació de Mn. Jordi Gutiérrez, rector de la parròquia.

Josep Samon va continuar explicant, en sentit cronològic, l’evolució de la parròquia de Sant Genís des de la conferència anterior. L’edifici es va seguir ampliant amb la capella dels Sants Màrtirs (1630), també amb la instal•lació d’una estructura de ferro per a les campanes de les hores durant el s.XIX, que substituïa una d’anterior de fusta i finalment, la construcció de la capella del Santíssim Sagrament l’any 1912.

Més que en aspectes artístics i patrimonials, la xerrada de Josep Samon es va centrar en diversos aspectes de la vida parroquial, com el nombre de càrrecs eclesiàstics que oferien els serveis litúrgics (rectors, vicaris, residents, etc), o en les finances parroquials que es desprenen dels registres parroquials. En quan a despeses detallà les ordinàries (cera, mobiliari, neteja, reparacions....) i les extraordinàries (reparació de les peces d’orfebreria, reparacions de la campana etc). Pel que fa als ingressos, les almoines o la recaptació del bací, les deixes testamentàries entre d’altres equilibraven els pressupostos parroquials.

Durant la conferència va dedicar un cert temps a tractar sobre la polèmica de l’advocació de la parròquia ja que en diversos documents apareixen esmentats dos Sants Genis entre el s. XVII i XVIII.

La part que va commoure més va ser la destrucció de l’edifici gòtic i la pèrdua d’un patrimoni de gran valor entre el 1936 i el 1940. Aquest fet va condicionar la construcció de l’edifici actual que va allargar-se des del 1943 (1a pedra) fins la construcció del campanar l’any 1983.

Respecte als projectes d’un nou edifici parroquial que no es van materialitzar es va centrar en un dels més monumentals projectat per Miquel Garriga i Roca l’any 1866. També n’hi va haver un altre important de Villar Lozano i Villar Carmona del 1886 que van “inspirar-se” en l’anterior.

Amb aquesta conferència es clou el cicle que ha estat prou interessant. A l’igual que en les altres conferències precedents, un cop acabada i després de respondre les preguntes del públic assistent va rebre un obsequi per part de Mn. Jordi Gutiérrez que consisteix en un medalló que reprodueix la clau de volta conservada de l’antic cor de la parròquia.

La renovació artística de la parròquia de Vilassar: del mobiliari litúrgic a un nou edifici” conferencia Vilassar de Dalt

El passat divendres 25 de març de 2011 es va realitzar la tercera conferencia al Museu de Vilassar de Dalt dins el marc dels actes de commemoració dels 500 anys de l’inici de la construcció de l’església gòtica de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. L’acte va estar precedit per una breu presentació de Mn. Jordi Gutiérrez, rector de la parròquia i de Marc Pons, coordinador del cicle. La xerrada que vaig oferir va introduir les dades que coneixem de la parròquia de Vilassar a partir de la documentació escrita. A part de l’edifici tenim constància del mobiliari litúrgic que configurava el parament artístic  de l’església medieval. La totalitat d’aquestes peces (retaules, orfebreria, teixits, llibres…)  han desaparegut. L’any 1511 es va iniciar la renovació de l’edifici parroquial amb estil gòtic. Aquest va prevaldré fins el 1940, any que va ser aterrada per fer-ne una de nova. De l’església gòtica s’han conservat alguns elements ornamentals en pedra que la decoraven i que configuraran el futur nou museu parroquial . Al llarg de la conferencia vaig anar explicar el significat  iconogràfic d’aquestes peces i la seva descripció i models estilístics. A l’igual que en les altres conferències precedents, un cop acabada i després de respondre les preguntes del públic assistent vaig rebre un obsequi per part de Mn. Jordi Gutiérrez que consisteix en un medalló que reprodueix la clau de volta conservada de l’antic cor de la parròquia.

“Redreçament al Vilassar del segle XVI. 1511-1519: Una nova església per als nous temps." Conferència de Benet Oliva a Vilassar de Dalt.

El divendres 18 de març de 2011 va tenir lloc la segona conferència del cicle de conferències dedicat a celebrar els 500 anys de l’inici de la construcció gòtica de la parròquia de Vilassar de Dalt. L’objectiu d’aquesta conferència era plantejar les bases polítiques, socials i econòmiques a partir de la qual es va bastir el nou temple parroquial. Benet Oliva va descriure el s.XVI com un segle en que es posen les bases de la Catalunya Moderna i del progrés industrial del s.XVIII. Durant aquest període a Vilassar de Dalt hi ha una creixement demogràfic important degut a la immigració occitana principalment, fet que va propiciar la necessitat d’un nou edifici parroquial. Malgrat que a Vilassar la majoria de la gent tenia el sector primari com a activitat principal, Benet Oliva va apuntar que la industria del vidre com a un dels sectors més punters i dinàmics d’aquesta etapa que estava controlat per la família Tremolet, els quals hi tenien dos forns. La multiplicitat de jurisdiccions d’aquesta etapa va provocar que fos un segle de tensions i de rivalitat entre faccions fet que va propiciar la construccions de torres de defensa en alguna de les masies de la vila. Benet va qüestionar però la importància de la pirateria turca en aquest fet ja que a Vilassar no ha deixat un important rastre documental. La parròquia de Vilassar va esdevenir en aquesta etapa un poder que rivalitzava amb la senyoria dels Desbosc. Els pagesos organitzats amb la Universitat del Terme es van emparar a l’ombra de la parròquia, que es va constituir en el lloc de reunió a toc de campana. La parròquia es sustentava econòmicament a partir dels impostos que pagaven els pagesos (delmes, primícies ...) i dels beneficis de les propietats agrícoles de la dotació de la parròquia. Benet Oliva no va voler passar per alt altres aspectes prou interessants per entendre la vida quotidiana de la població en relació als afers religiosos d’aquesta etapa com les costums, la influència dels protestantisme i la reforma catòlica del Concili de Trento. Un dels problemes en que van haver de fer front va ser l’absentisme dels rectors fet que va propiciar que el càrrec fos exercit per altres religiosos comanditaris. Al final va fer un breu repàs del patrimoni artístic que va generar aquest segle com a introducció de la següent conferència del cicle.

Un cop acabat i després de respondre les preguntes del públic assistent va rebre un obsequi per part de Mn. Jordi Gutiérrez que consisteix en un medalló que reprodueix la clau de volta conservada de l’antic cor de la parròquia.