La tipologia de “Mas Torre” al Maresme Medieval.

La tipologia de “Mas torre” la podem identificar a partir del segles XII al XIII i seria un model vigent fins el s.XV. Serien construccions exemptes de planta rectangular tendint al quadrat, amb parets ben construïdes amb gruixos de 70 a 110 cm i amb fileres regulars de pedres, fet que indicaria una especialització d’un ofici de constructor. Podrien presentar dos o tres pisos d’alçada i les cobertes serien a un sol vessant amb pisos separats per bigues amb diferents estances. Els portals estarien adovellats en l’accés principal i podrien presentar arcades i finestres de pedra. Aquestes construccions estarien proveïdes de planta baixa amb una funció de treball ( corts, magatzems per les eines...) i amb un primer pis on hi trobaríem situat el dormitori principal i una estança de cuina-menjador, que seria el precedent a la sala. En els pisos superiors, hi podrien haver altres habitacions i altres espais destinats a graner i pallissa. Aquesta tipologia va ser identificada per primer cop per Joan Ferran Cabestany amb els masos de Pontons (Alt Penedès) i fixada finalment per Manuel Riu en l’estudi dels masos de la Vall de Lord (Solsonès). A diferència del mas horitzontal, sembla que serien residència de pagesos benestants (batlles o agents senyorials) i segurament molts d’ells evolucionarien vers una casa forta o un mas clàssic en l’etapa postremença. Al Baix Maresme hem identificat diferents masos que serien d’aquesta tipologia, malgrat que les diferents ampliacions els han desvirtuat: Mas Calm (actualment Can Jonc) d’Alella; Can Llauder, Mas Moió, Can Reimir, Can Caramany i Can Fabré a Argentona; Can Carles de Cabrera de Mar; Can Terrades, Cal Batlle, Ca l’Estapé i Can Rimblas de Dosrius; Can Calons, Can Balansa, Can Marquès i Can Franquesa de Premià de Dalt; Can Boter de Tiana i l’antic Mas Pi de Vilassar de Dalt.

Bibliografia i referències:

GRAUPERA, Joaquim (2012): L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi dirigida per Francesca Español i Bertran i defensada el 18-04-2012. Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p.91-92.  Per consulta en xarxa

Mas torre de Can Franquesa (Premià de Dalt)

Interior del primer pis del Mas torre de Can Franquesa (Premià de Dalt)

Mas torre de Can Calons (Premià de Dalt)

Reformes al bloc al tornar de vacances.

Al tornar d’aquestes vacances he fet algunes reformes a l’organització del bloc per tal de millorar la informació oferta i endreçar alguns dels continguts. En primer lloc he creat un nou logo amb l’ajuda de la meva filla, l’Ariadna, que aprofitant que fa el Grau de Disseny a la BAU i que és bona en l’ofici, ha fet aquesta proposta. Des d’aquí li vull donar les gràcies per la bona feina !!! Emmarca el nom del bloc en lletra carolíngia, un perfil de finestra conopial gòtica com les que embelleixen les façanes d’una gran quantitat de masies de la nostra comarca.

També he renovat i reorganitzat les pestanyes de les pàgines. En elles hi podeu trobar:

• Pàgina principal – És la pestanya per tornar a la pàgina d’inici
• Currículum – És la meva carta de presentació i hi trobareu el resum de les meves activitats 
• Catàleg d’activitats – Hi trobareu el catàleg de les activitats que ofereixo com a promotor cultural (conferències, cursos, visites guiades...) a part de la presentació us podeu descarregar el catàleg en pdf.
• Llibres i opuscles – En aquesta pestanya hi ha els llibres i opuscles que he editat fins ara.
• Articles – He actualitzat els articles editats i en els que hi ha l’enllaç son els que us podeu baixar en pdf ja que es troben a la xarxa.
• Ràdio – A banda d’haver format part de l’equip del programa “El racó “ de Mataró Ràdio (89,3 fm) també he participat com a convidat. En aquesta pàgina hi trobareu aquests programes i l’enllaç per poder-los descarregar i escoltar en mp3.
• Enllaços ­– En aquesta pestanya hi ha tots els enllaços a la pàgines web de institucions, entitats, grups de recerca, etc. que es dediquen o es poden dedicar a l’estudi de la història medieval de la comarca del Maresme. Si en trobeu a faltar algun m’ho dieu. Estan ordenats per museus i arxius, grups de recerca, pàgines personals d’historiadors i recursos i edificis.
• Activitats 2003 / Setembre – Desembre – Aquí hi trobareu les meves activitats programades. Serà una de les pàgines que s’anirà actualitzant a mida que rebi noves propostes.

A la banda lateral, a banda dels enllaços habituals dels seguidors, comptador de les entrades, entrades populars, índex de temes, entre d’altres, he inclòs un llistat de blocs que segueixo ordenats per les actualitzacions que es produeixin per convidar-vos a fer-hi un seguiment.

Us voldria animar a que feu una repassada al bloc i m’agradaria rebre els vostres suggeriments, critiques, comentaris al mateix per anar-lo millorant. Digueu-me què hi trobeu a faltar.

Moltes gràcies a totes i a tots per la vostra fidelitat !!!

Presentació del llibre «L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Orígens de Canet de Mar» a càrrec del Centre d’Estudis Canetencs.

El passat 30 de juny de 2013 es va presentar el llibre «L’ermita de Sant Pere de Romeguera. Orígens de Canet de Mar» a l’Aula Magna del Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT - Escola de Teixits) de Canet de Mar. L’acte hi van intervenir Carles Sàiz, Raquel Pérez, Gemma Martí, Sergi Alcalde i Maite Carbonell i va estar organitzat pel Centre d'Estudis Canetencs, Edicions “els 2 Pins” i Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar.

Com vàrem explicar en un article anterior sobre les excavacions a l’ermita de Sant Pere, el llibre presenta els resultats i les conclusions d’aquella recerca arqueològica. El Centre d’Estudis Canetencs va guanyar, fa un any, la VII Beca Raimon Bonal i de Falgàs amb l’objectiu de localitzar les restes de l’ermita de Sant Pere de Romeguera i poder documentar l’origen alt medieval de Canet de Mar.

En el treball publicat es pot seguir l’origen medieval de la població on l’ermita de Sant Pere de Romeguera i la casa forta de Canet tenen un paper important en la vertebració del territori.

En època alt medieval, la vall dels Canet depenia de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta però com que el nucli de la Vall de Canet quedava lluny de la sagrera parroquial, l’ermita de Sant Pere de Romeguera deuria satisfer les funcions espirituals bàsiques als vilatans del barri de Canet. Per la seva banda, segons Carles Sáiz, un dels autors del treball, “...en un origen, la Casa forta de Canet era un petit mas que anys després es va fortificar amb una torre de planta rectangular, és el que es coneix com e model de mas-torre del segle XII- i posteriorment es completà amb una força o recinte emmurallat...”

Sobre les etapes de l’ermita, es pot afirmar a partir de la recerca feta per l’equip de CEC, que la referència documental més antiga sobre aquest edifici data de l’any 994 i apareix esmentada sota l’advocació de Sant Feliu. No serà fins a finals de segle XIII o a inicis del XIV que es produeix un canvi i apareix el topònim de Sant Pere de Canet per designar-la.

El pas següent va tenir lloc l’any 1461 quan els habitants de la vall van demanar permís al bisbe de Girona per erigir una nova església, que es va erigir davant l’actual Santuari de la Misericòrdia. No sabem quan temps es va tardar a construir la nova església, però un cop acabada va substituir la primitiva de Sant Pere. L’ermita de Romeguera encara restava dempeus al segle XVII va començar a funcionar com a dependències agrícoles del Mas Vendrell. A partir del segle XVII s’inicià un procés de degradació que es perllongà durant el segle XVIII fins a pràcticament desaparèixer a finals del segle XIX. Malgrat l’intent de la família Montaner de reconstruir l’ermita l’any 1911, les obres no van començar mai i el poc que quedava, una paret de pedra mig enrunada, va ser totalment mutilada el 1947. 

Fa no encara nou mesos, quan el Centre d’Estudis Canetencs va localitzar les seves restes de la construcció i l’han rescatat de l’oblit.

Per a més informació:

http://www.carlessaiz.com/2013/06/presentacio-de-sant-pere-de-romeguera.html

Carles Sàiz, Raquel Pérez, Gemma Martí, Sergi Alcalde i Maite Carbonell.     Fotos: Alfons Viñas 

Públic assistent a l'acte. Fotos: Alfons Viñas 

Vilassar de Dalt ret homenatge a l’historiador Mn. Josep Mas amb una conferència i una exposició.

El passat dissabte 27 de juliol de 2013, a 2/4 de 6 de la tarda, va tenir lloc la conferència "Mossèn Josep Mas i Domènech, Vilassar i els Sants Màrtirs" a càrrec de Josep Samon a la Cisa, en el marc de la festivitat de sant Joaquim i santa Anna, patrons de la gent gran, en un acte organitzat per la parròquia de Premià de Dalt i l'Associació de la Gent Gran i en el qual hi van assistir unes quaranta persones.

Aquesta conferència era una actualització de la que Josep Samon va impartir 25 d'abril de 2010 a la sala d'actes del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (can Banús). En aquesta ocasió, l’acte va estar organitzat per la Parròquia de Sant Genís de Vilassar i la Confraria dels Sants Màrtirs amb la col·laboració del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. La conferència, que va ser presentada per Maria Teresa Prats Brasó, presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs de la Parròquia de Sant Genís de Vilassar, va anar acompanyada d'una exposició que recollia diverses fotografies, part de la seva obra publicada i documentació personal força interessant per fer-se una idea de la importància del personatge. La majoria de documents van ser localitzats per Josep Samon a la casa del fill d'un nebot seu, darrer membre de la família i actualment es custodien al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El fet de documentar-se per la conferència va possibilitar, entre altres coses, la identificació del nínxol on reposen les seves despulles, ja que durant molts anys havia estat oblidat. Aquest fet va originar que el diumenge 16 de maig de 2010, en el cementiri de Vilassar de Dalt, la Confraria dels Sants Màrtirs celebrés un ”acte de dignificació” del nínxol de Mossèn Josep Mas i Domènech en motiu del 68 aniversari del seu traspàs.Mn. Josep Mas i Domènech (1860-1942) va néixer a Premià de Dalt concretament a la masia de can Riera de Sant Mateu propera a la capella romànica. Segons Josep Samon, "...la placa que hi ha a la façana de la casa ermita de la capella és errònia i configura un petit "fals històric". Els pares de Mn. Mas eren els ermitans de Sant Mateu; la mare era molt jove, només tenia 18 anys, i era filla de Vallromanes. En la imminència del part, va voler tenir l'infant a la casa paterna, però no arribà més enllà de can Riera, on nasqué el petit Josep i on al cap de poques hores moria la mare. Era l'1 d'agost del 1860. L'endemà, a Premià de Dalt, fou batejat l'infant i sepultada la mare. L'infant fou confiat als avis i ties paternes, que a l'ensems eren ermitans de la Cisa. Ho foren fins el 1869, que hagueren de deixar la Cisa i llavors vingueren a viure a Vilassar, on sempre més hi tingué residència Mn. Mas, entesa aquesta residència amb totes les salvetats dels anys al seminari, primer, i del seu ministeri sacerdotal, després."

Va treballar com a arxiver de la Catedral de Barcelona i va ser membre de la reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. A nivell eclesiàstic va ocupar càrrecs d'importància com a beneficiat arxiver a la Catedral de Barcelona des del 1900 i en l'acollida i ensenyament infantil com a Prior de la Casa dels Infants Orfes de Barcelona.Va publicar tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què hi destaca la publicació de fonts documentals indicant sempre la localització dels documents en notes a peu de pàgina. Cal esmentar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (1906-21), en tretze volums, que contenen, entre altres, les rúbriques dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona.
Els 13 volums de les Notes històriques del Bisbat de Barcelona i una gran quantitat d’articles, a banda de les seves notes inèdites conservades a l’Arxiu de Ca l’Ardiaca, serveixen per documentar moltes capelles del Maresme i del bisbat de Barcelona.
La seva obra historiogràfica és especialment interessant per la documentació aportada sobre moltes capelles del bisbat de Barcelona, fet que va venir reforçat per la seva tasca en la conservació i ordenació d'arxius del bisbat. Com a investigador va consultar els fons documentals dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat dels quals, amb molta generositat, va posar a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat. [Per consultar l’Inventari]
La historiografia de Mossèn Mas ens porta més a una necessitat de pietat popular de documentar elements de fe, com capelles, retaules etc. A aquest autor li va influenciar la publicació per part de Mn. Josep Gudiol de Vic, del llibre Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902). Aquest llibre pretenia formar als eclesiàstics catalans sobre el patrimoni de l’església dins els seminaris diocesans, però es va convertir en manual dels investigadors religiosos de l’art. 
Va morir i va ser enterrat a Vilassar de Dalt als 82 anys on se'l recorda especialment pel seu treball al voltant de les relíquies dels Sants Màrtirs. En aquest sentit, el 1908 va escriure, editar i sufragar el llibre Nota Històrica de les Relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. L’any 1920 va fer restaurar a càrrec seu la pintura i els daurats del gran retaule-reliquiari dels Sants Màrtirs, com a preparació de la celebració del III Centenari del trasllat de les Relíquies dels Sants Màrtirs de Càller a Vilassar (1623-1923) en el qual ell va participar activament. L’any següent, el 1924, com a delegat del bisbe de Barcelona, va portar a terme la reautenticació de l’antic retaule-reliquiari dels Sants Màrtirs a més de sufragar un petit reliquiari personal dels Sants Màrtirs, que segurament el va acompanyar fins a la seva mort.

Sobre el patrimoni artístic del Maresme cal destacar les publicacions següents:

• MAS, Josep (1908). Nota històrica de la Mare de Déu de la Cisa. (Premià de Dalt). Barcelona; Impremta Tipogràfica Canònica. 
• MAS, Josep(1908). Goigs de Sant Feliu d’Alella.Edició Facsímil de l’original impresa el 1993. Alella: Parròquia de Sant Feliu.
• MAS, Josep (1909). “La parròquia de Sant Feliu d’Alella” a Notes històriques del bisbat de Barcelona, vol. III . Barcelona: Societat General d’arts gràfiques. Pàgs. 1-56
• MAS, Josep (1912). “Notes sobre antichs pintors a Catalunya” a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 6 (1911-12)
• MAS, Josep (1913). “Notes d’esculptors antics a Catalunya” a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 7 (1913)
• MAS, Josep (1921). Nota històrica de l’Església Parroquial de Sant Vicens de Llavaneres, bisbat de Barcelona. Barcelona, 1921
• MAS, Josep, (1921). “Antigüetat d’algunes esglésies del Bisbat de Barcelona, I” a Notes històriques del Bisbat de Barcelona, vol.XIII. Barcelona: Tip.Catòlica Pontificia.
• MAS, Josep (1996). Edició commemorativa del Mil·lenari de la Cisa. 2ªEdició, corregida i ampliada . Argentona: L’Eixarnador. (El Montalt, 26)

Per a més informació sobre Mossèn Josep Mas:

• MOREU REY, Enric (1980). Els treballs històrics de mossèn Josep Mas i Domènech: (bibliografia). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana (Col·lecció de la Fundació Salvador Vives Casajuana, vol.64)

Per a més informació sobre l’acte: http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/04/conferencia-sobre-mn-josep-mas-i.html

 (Nota: voldria agrair a l'historiador Josep Samon les notes aclaratòries per la confecció d'aquest article)

Maria Teresa Prats Brasó, presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs de la
 Parròquia de Sant Genís de Vilassar, presentant l'a conferència impaqrtida el 2010.[Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]

Josep Samon impartint la conferència "Mossèn Josep Mas i Domènech, Vilassar i els Sants Màrtirs" l'any 2010.[Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]

Públic assistent a l'acte. [Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]

Detall d'una de les vitrines de l'exposició dedicada a Mn.Mas [Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar]

Vilazari 2013 ( i 4): Conferència «Les pintures del teginat del castell de Vilassar», a càrrec del Dr. Joaquim Graupera.

El dimecres 4 de juliol de 2013 va tenir lloc la tercera i última de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L’antropòloga Paula, membre de Tanit-Didàctica i Difusió Cultural  va ser l’encarregada de presentar-me la conferència sobre «Les pintures del teginat del castell de Vilassar».

La part més coneguda i documentada de les fases d’ampliació del castell de Vilassar en època medieval és la corresponent als segles XIV i XV (XXII Sessió d’Estudis Mataronins-2005). Els seus orígens són una mica més desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema.

La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació  en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar entre finals del s.XIII i principis del s.XIV. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Tot i això, la qüestió encara planteja llums i ombres ja que una restauració de les pintures per part de l’arquitecte Adolf Florensa a la meitat del segle XX va alterar ostensiblement el conjunt.

El contingut de la xerrada sortirà publicat en el proper volum de la Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró el proper novembre.

Paula Lloret en el moment de presentar la conferència [Foto: Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt]

Quim Graupera durant la conferència [Foto: Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt]

Vilazari 2013 (3): Conferència « El Maresme sota el domini dels Desbosch. Castells de Vilassar i de Burriac», a càrrec de la Dra. M. Assumpció Zapata

El dimecres 3 de juliol de 2013 va tenir lloc la segona de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L’Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, va ser l’encarregat de presentar a la Dra. Assumpció Zapata. 

La Dra. M. Assumpció Zapata va estudiar a fons la jurisdicció dels castells de Burriac i Vilassar en època moderna. Els seus estudis han estat recollits en dos llibres fonamentals per entendre aquest període. En primer lloc, la seva tesi de llicenciatura “Les jurisdiccions locals en el pas de l'edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia Desbosch” va ser un treball presentat al Departament d'Història Medieval i Moderna de la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància) i dirigit pel Dr. Juan A. Sanchez Belen. L'estudi fou mereixedor de l'accèssit al Premi Iluro l'any 1997. Posteriorment, un segon treball a destacar va ser la seva tesi doctoral “La Baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l'edat moderna” que també va ser mereixedora del Premi Iluro en la convocatòria del 2003.

Al principi de la conferència va tenir un emotiu record per la figura de Julià Lladó, justament un dels seus dibuixos sobre els esmentats castell il·lustra la portada del llibre del premi iluro. 

La jurisdicció del castell de Vilassar en l'edat moderna va continuar estant a mans de la família Desbosch, la qual es va anar emparentant amb altres nissagues, els Oms Santa Pau, els Copons etc. La conferenciant va descriure en tot detall els diferents elements del règim senyorial, com la senyoria jurisdiccional, els monopolis dels senyors (molins, fargues, taberna, carnisseries, ribatge.... ), les rendes eclesiàstiques que pagaven els pagesos (delmes, censals...), tot explicant els conflictes de jurisdiccions que va ocasionar amb els propietaris pagesos locals i els menestrals que s’havien erigit en el nou poder local de la “Universitat del Terme” . També va fer esment a la tasca portada a terme pels batlles, els quals es podien diferenciar entre els que actuaven a compte Desbosch i els oficials reials, malgrat que ambdós convivien plenament.

Públic assistent a l'acte

Enric Subiñà durant la presentació

La Dra. A. Zapata durant la conferència

Vilazari 2013 (2): Conferència « Vida quotidiana al Maresme baixmedieval (segles XIII-XV) », a càrrec de la Dra. Montserrat Richou.

El dimarts 2 de juliol de 2013 va tenir lloc la primera de les conferències del II Festival Vilazari a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El Dr. Pere Benito, com a representant de l’organització del Festival, es va encarregar de presentar a la Dra. Montse Richou. 

El tema principal de l’exposició era un resum, a grans trets, de la tesi doctoral que la Dra. Richou va presentar el 26 d’octubre de 2007 sota el titol de « El Baix Maresme a l’època Baix Medieval». Tesi doctoral dirigida pel Dr. Antoni Riera i Melis del Departament d’Història Medieval, de Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i publicada a Tesis Doctorals en Xarxa (TDX) (B.56656-2007 /978-84-690-9804-2).

Va iniciar la conferencia amb una caracterització de la societat medieval, basada en un diferenciació dels oratores (els que es dediquen a la pregària), els belatores (els que es dediquen a la defensa militar) i els laboratores (que es basen en la seva força de treball). Després va caracteritzar l’espai amb les sagrera i els masos i els seus espais, per passar tot seguit a descriure les relacions familiars i professionals (tipus de contractes i els objectes que hi apareixen etc). Finalment va tractar el tema del matrimoni amb la tipologia de contractes matrimonials i el món de la mort i tot el que se li relaciona, els testaments, els sepelis etc.

En definitiva, la seva xerrada va servir per situar en l’imaginari col·lectiu com deuria ser la vida d’un vilasserenc en època medieval i per poder comparar així, tot allò que ens hi apropa i tot allò que ens hi diferencia.

Presentació de l'acte a càrrec del Dr. Pere Benito

La Dra. Montserrat Richou en un moment de la conferència.

El públic assistent a l'acte.

Moment del col.loqui final.

Vilazari 2013 (1): Visita comentada al Vilassar de Mar medieval a càrrec d’Alexis Serrano

Dins la programació del II Festival Vilazari , el dilluns 1 de juliol de 2013, l’Alexis Serrano del Centre d’Estudis Vilassarencs, ens va oferir una visita comentada pel barri mariner del Vilassar històric, actualment Vilassar de Mar.

Els comentaris es van iniciar en una introducció històrica al veïnat de mar de Vilassar des de la plaça davant l’església parroquial de Sant Joan. Seguidament l’itinerari va tenir un altra aturada a la plaça de l’actual ajuntament on hi havia una de les tres masies fortificades que integraven el veïnat marítim. La parada següent es va realitzar davant de l’antiga masia coneguda com Ca la Maria Espartera on hi ha un finestral gòtic malrestaurat. La visita va finalitzar amb un refrigeri desprès de les explicacions davant de la masia de Can Nadal, la única que conserva la torre de defensa de la mateixa.

L'actual Vilassar de Mar o Sant Joan de Vilassar era en época medieval un petit barri mariner de Sant Genís de Vilassar (o simplement Vilassar). Aquest veïnat es va segregar l'any 1784, moment que el rei Carles III en va signar la resolució, concedint el favor als veïns que n’havien fet la petició un any abans. L’any 1785 la Reial Audiència de Catalunya va nomenar a Guerau Cassany com a comissionat per tal de que fixés els límits del nou terme municipal i en el mateix any es va formar el primer consistori amb Antoni Pou com a primer alcalde. Per donar resposta a un recurs dels habitants de Vilassar de Dalt sobre la correcció dels límits del terme es van refer les fites l’any 1786.

Al ser un barri mariner de Vilassar, i haver-se anat constituint modernament, ha conservat pocs vestigis medievals. Un dels pocs edificis a destacar del terme és la Torre de defensa de Can Nadal,  documentada des del segle XVI i construïda per protegir la masia d’atacs corsaris que poguessin venir des del mar. És de planta rodona i presenta a l’alçada del segon pis una finestra gòtica d'arc conopial. Representa l’únic vestigi d’una colla de torres documentades que defensaven les viles del terme. Una altra torre, ara desapareguda, es trobava a prop de Can Brufau, masia que conserva, malgrat les reformes sofertes, una finestra gòtica en la façana. 

 

Alexis Serrano a l'inici de la visita.

El públic assistent a l'acte.

Explicació a la plaça davant de l'actual ajuntament.

 

Davant la torre de defensa de Can Nadal.